Paral·lelismes impossibles?

Sembla com si tots els mitjans de comunicació s'haguessin tornat monotemàtics pel que fa al tema neandertal: els neandertals no eren tant neandertals com es pensava, els neandertals eren més llestos del que creus, i altres sensacionalitats semblants es poden llegir fent un parell de clics al sr. Google.

Totes aquestes sensacionalitats tenen el seu orígen en unes datacions que sobrepassen lleugerament els 40.000 anys de pintures rupestres de la serralada cantàbrica. Sense voler posar en dubte la credibilitat d'aquests titolars -i ara!- m'agradaria que algú em respongués a un dubte que tinc. Es tracta d'aquesta imatge:

 

Les mans representades no són pas de la cova d'El Castillo, ni tampoc d'Altamira. Són d'una cova que es troba una quants quilòmetres més allunyada. El seu nom és Cueva de las Manos, i si la voleu visitar, haureu de travessar l'atlàntic i trepitjar la patagònia. La seva antiguitat és de més de 9.000 anys, i no hi ha cap dubte que allà no hi havia neandertals.

Molt bé doncs: el que m'ha cridat l'atenció no és que hi hagi mans, sinó com estan representades aquestes mans i la tècnica que s'ha utilitzat, que és exactament la mateixa que en el cas de les mans d'El Castillo datades en 40.800 anys: bufant pigment vermell contra la paret i posant-hi la mà al davant perquè hi deixi l'empremta.

Amb això no dic que els neandertals no poguessin marcar-se les mans a la paret ni molt menys. No estic parlant tampoc de capacitats intel·lectuals ni de simbolisme. Estic parlant de paral·lelismes: com és possible que, havent estat aïllats durant 500.000 anys o més dels moderns, els neandertals desenvolupessin exactament la mateixa tècnica, i precisament al moment d'arribada dels homenets alts i prims a la península ibèrica? No és massa casualitat, o m'ho sembla a mi? I si m'equivoco, això voldria dir que la ment dels neandertals era idèntica a la nostra.

Tècniques de seducció neandertal: el LEVALL❤IS

Utilitzant-me a mi mateixa com a conillet d'índies, crec que acabo de descobrir una segona utilitat de les indústries paleolítiques tant característiques del gènere Homo.



No hi ha cap dubte que les pedres tenien la seva utilitat i/o utilitats clàssiques que tots coneixem: trinxar els ossos, tallar troncs d'arbre, matar animals, persones, etc. Tant cert és que de ben segur cada neandertal s'emportava amb ell les seves 3-4 eines de sílex quan se n'anava d'excursió al bosc, encara que no fos una jornada de caça organitzada. Les eines de sílex devien ser pels homínids com unes sabates per nosaltres: sovint ens n'oblidem que les portem posades, però ai! si camenissim descalços, com les trobariem a faltar!

Me n'he adonat que, a part dels simples usos pràctics, com ara obtenir menjar i defensar-se, les pedres també podrien servir per altres funcions no evidents a simple vista, però tant o més importants per la supervivència del grup que les comunament esmentades.

Es tracta del laboriós procés d'obtenir una eina, l'art de picar i fer anar amunt i avall un roc sense forma per obtenir-ne una magnífica llança o destral de sílex. Tot això requereix un aprenentatge previ, paciència, capacitat de planificació, i pràctica, molta pràctica.

Com que a la prehistòria tampoc no tenien les distraccions que tenim ara (ordinadors, internet, wifi, mp4, mp5, mp32325325, vídeo, tele, mòbil, etc) no és gens descabellat pensar que aquells homínids ocupaven bona part del seu temps fent-se eines.



El procés de fer una eina no és una cosa linial, sinó que és com un bosc: ple d'alts i baixos, de corves, d'entrebancs, de llocs desconeguts on val més no passar-hi i tornar enrera, i sobretot, de barrancs: si no vas en compte, corres el risc d'haver-te carregat el roc sense haver aconseguit el resultat esperat. És per això que un bon artesà de pedres ha de dur a sobre seu una sèrie de qualitats que van molt més enllà del simple fet de picar una pedra contra una altra. Unes qualitats com ara experiència, constància, paciència, agilitat, despresa manual, astúcia, capacitat d'aprenentatge i agudesa visual, qualitats que més o menys devien estar presents en tots els neandertals, però en diferent grau; segurament no tothom es podia dedicar a fer eines per la resta del grup.

A part de les habilitats requerides per fabricar eines, cal no oblidar la part de l'espectador/s, que es queden bocabadats observant com l'artesà duu a terme tot el laboriós procés, des que agafa el roc de sílex fins que ens ensenya la seva destral de sílex que talla més que un ganivet afilat. Aquest procés és realment agradable per tots els sentits d'observar, relaxa la ment fins a límits impensables i fa desconnectar l'espectador de totes les vivències anteriors, de tal manera que aquest només pot pensar en el roc que a poc a poc va prenent forma gràcies a les hàbils mans de l'artesà, també plenes de cicatrius i arrugades gràcies a la feina que els ha tocat fer.

Els suaus cops que se senten en picar la pedra relaxen l'espectador i li fan sentir una sensació de gran plaer que és com unes pessigolles que li recorren el cos de dalt a baix, fins i tot li recorren la ment que demana que aquell espectacle no s'acabi mai.

De ben segur que quan l'artesà començava a picar, tenia un seguit d'espectadors que observavent atentament tot el procés. Anant una mica més enllà, també es podria arribar a pensar que alguns neandertals utilitzaven les seves habilitats per seduïr. Per què no? Que potser no és el que fem ara? D'acord, amb pedres no, però sí amb altres objectes que només nosaltres sabem fer anar.



Segur que les noies neandertals se sentien molt atretes per aquelles mans artesanes i aquell esperit d'experiència, més que no pas pels músculs i alts nivells de testosterona. Segur que en observar el procés, moltes noies (i nois?) neandertals s'imaginaven com n'hauria de ser de meravellós, poder sentir que el seu cos és treballat per les mans de l'artesà com la pedra. I... necessito una dutxa d'aigua freda. Millor, glaçada.

A continuació deixo uns quants vídeos perquè pogueu gaudir d'aquest Art de seducció prehistòric:

http://www.youtube.com/watch?v=9HfwXXqK1eU&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=xvAjJdvvIqo&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=wOU_iIiZBeIhttp://www.youtube.com/watch?v=-cHM8rfmQII&feature=fvw
http://www.youtube.com/watch?v=-cHM8rfmQII&feature=fvw
http://www.youtube.com/watch?v=FgkOitTbqLo&feature=channel
http://www.youtube.com/watch?v=hbYDX7_1YVA&feature=related

I dels bolets, que no en parla ningú?

La dieta neandertal és una "cosa" que es modifica cada x temps i de la qual tothom en diu la seva opinió, que pot variar àmpliament amb l'opinió del veí. Generalment parlant, podríem dir que la dieta neandertal és com una pizza: com més ingredients hi afegeixis, millor, més nutritiva, més gustosa, més apta per la supervivència.



La capacitat dels neandertals per obtenir aliments torna, de nou, a ser vista des de dos punts de vista completament oposats dins l'antropologia: els que consideren els neandertals uns equivalents als humans moderns, i els que els consideren subdesenvolupats -evidentment no ho diuen tant clarament, però sí, els consideren subdesenvolupats.

Aliments com la carn, el peix, els llegums, la fruita i les verdures formen part de la dieta mediterrània, que es considera més saludable que el menjar ràpid, que porta una gran quantitat de greixos insaturats i pot resultar en paisatges com els dels carrers d'algunes ciutats dels States, on el 40% de la població si et cau a sobre, et mata.

Els antropòlegs més que preguntar-se directament què menjàven els neandertals, s'han preguntat si el que menjaven els hauria deixat en inferioritat de condicions respecte els moderns, i per tant, els hauria portat a l'extinció; culpar una dieta de l'extinció d'una espècie ja és ben trist, i encara més si tenim en compte la diversitat de dietes que hi ha al nostre món actualment, però què hi farem, es dels brutes.



Malgrat les discrepàncies, la carn s'ha considerat com l'element central de la piràmide nutritiva neandertal. Segons els anàlisis de la proporció d'isòtops, els neandertals eren carnívors, tant com els llops, i força menys que els contemporanis moderns. A aquesta hipòtesi s'h ihan afegit una sèrie d'entrants, com ara que si sempre menjaven carn, és que mai no variaven la seva dieta, i no variar és símbol de poca modernitat, que vol dir extinció imminent. No obstant, crida l'atenció que en d'altres estudis s'hagués dit que som els primats més intel·ligents perquè ens vam acostumar a menjar més carn que els altres, com ara bonobos i ximpanzés, que mengen fruites i arrels d'arbres -i alguna termita-.

En canvi els moderns no només menjaven carn, sinó, de tot: peix, fruites, verdures... tenien una dieta més variada, a diferència de la neandertal que era molt monòtona i els va portar a l'extinció, perquè no van saber aprofitar prou eficientment els recursos que els va proporcionar l'entorn, almenys no al mateix nivell que els sapientíssims.

Aquesta versió tant dura de la història s'ha vist recentment qüestionada per la troballa de restes que videncien que alguns neandertals sabien aprofitar molt bé el que tenien a l'abast, i així, a part de carn, també menjaven peix, fruites i... cargols!!! És més: és molt improbable que tots els neandertals mengessin el mateix, perquè van viure en ambients molt variats. Però tant se val: la seva dieta continuava sent detrimental en algun aspecte, i es van acabar extingint.



Sigui o no sigui correcta aquesta hipòtesi, m'agradaria parlar d'un element que els entesos en dietes neandertals sembla que hagin passat completament per alt: es tracta de ni més ni menys que dels bolets.

Els bolets no són ni animals ni plantes (classe de 6è de primària) però això no els fa pas menys interessants. Els bolets es consideren un aliment molt sa per diverses raons; porten pocs greixos que haurien ajudat els neandertals a mantenir el seu físic espectacular, són una font excel·lent de potassi i fòsfor, elements molt importants pel nostre organisme, i també de diverses proteïnes (B2, B3 C E, K), minerals (calci magnesi, manganès, sodi, silici, sofre...) i altres elements indispensables pel bon funcionament (àcid fòlic, biotina, molibdè).

El potassi entre moltes altres coses, redueix la retenció de líquids -que vol dir que ajudava els neandertals a miccionar i eliminar així els compostos nocius per a la salut, mentre que el fòsfor tenia un paper clau en la formació de les dents i els ossos neandertals. A més a més, els bolets sembla que també redueixen l'estrès i ajuden a mantenir en bon estat les funcions mentals.
Un altre element indispensable que aporten els bolets és el seleni: és un poderós antioxidant (com més oxidació, més depressa envellim), augmenta la fertilitat, redueix les probabilitats de càncer i ajuda a descontaminar l'organisme de metalls pesants, una propietat interessant pels fumadors o els mateixos neandertals que es passaven moltes estones respirant fum.
Els bolets també contenen ferro, i a diferència d'altres aliments que també són rics en aquest element vital, el ferro dels bolets ens és més fàcil d'absorbir.



Com a propietats externes, un avantatge (o inconvenient, depèn del punt de vista) que presenten els bolets i que els diferencia dels llops o els mamuts, és que no es mouen ni poden atacar l'adversari, almenys no abans de ser ingerits. Només cal una mica de paciència i d'esperit boletaire per aconseguir-ne un bon cistell durant la temporada.

És possible que els bolets causessin moltes morts neandertals per intoxicació, però es plausible pensar que ells a base de proves d'assaig i error van arribar a saber quins eren els bolets bons i quins eren uns mataparents.



Com que anar a buscar bolets no és una tasca gaire difícil i fa 60.000 anys segurament hi havia molts més bolets que ara, crec que no és gens arriscat afirmar que durant la tardor els neandertals s'omplien la panxa a base d'estofats de vedella acompanyats amb uns quants rovellons, un menú deliciós que ha perdurat fins als nostres dies.

Fonts:

http://www.buenasalud.net/2010/09/20/setas-vitaminas-y-minerales/
http://www.cuidadodelasalud.com/alimentos-nutritivos/propiedades-y-beneficios-de-los-hongos-y-setas-comestibles/

Mans neandertals

Les mans dels neandertals formen part de la seva essència més real i palpable: gràcies a elles podem saber qui eren i com vivien. Les meravelloses mans neandertals, que van inventar aquelles llances tant potents, van escorxar diferents animals -i no tant animals- també van crear art, van fer vestits amb les pells d'animals, van enterrar els companys del clan, van collir herbes medicinals, van atacar els enemics, van acaronar l'estimada parella, o bé el nen petit que plorava, van servir per acompanyar el seu misteriós i de ben segur llenguatge musical, i és clar, van fer foc, sense el qual no haurien sobreviscut els hiverns glaçats, i moltíssimes coses més.
Es pot dir que gràcies a les mans, ara sabem que els neandertals eren completament humans. Per tant, seria molt interessant conèixer una mica més l'anatomia d'aquestes extremitats tant úniques amb què ens ha obsequiat la natura i sense les quals no hauríem arribat on som.
Per començar, hi ha una característica de les mans neandertals que ningú no s'atreveix a contradir: eren fortes, molt fortes. Tant fortes que fins i tot serien capaces -acompanyades d'uns bons bíceps- de llençar un homenet modern per sobre el cap del neandertal.
La mà neandertal té uns dits gruixuts i un palmell de la mà força ample:

La mà de l'esquerra és d'un modern antic, i la de la dreta, d'un caçador musterià. Com es pot veure, la mà neandertal té uns ossos perceptiblement més gruixuts que la del modern.
Però la mida... no ho és tot. Podien moure-les tant bé com les nostres? Tenien les mateixes habilitats manuals? Aquest estudi sembla decantar-se pel sí.
No sorprèn gens saber que podien fer els mateixos moviments que nosaltres, com per exemple tocar-se l'índex amb el polze. Ja sé que podria semblar una mica estúpid, però de fet alguns antropòlegs amb tendències forad'africanistes han suposat que un dels avantatges dels moderns sobre els neandertals podrien ser unes mans més hàbils, que els haurien permès fer aquelles pintades tant espectaculars de les coves d'Altamira i Lascaux. Els neandertals doncs, potser tenien els dits massa grossos per poder fabricar instruments de ''tecnologia avançada'' i s'haurien hagut de conformar amb aquelles llances més vistes que l'anar a peu -uns 250.000 anys de res-.
Doncs bé, aquest estudi, utilitzant reconstruccioons en 3D, recolza la idea que això dels dits massa gruixuts només és una petita patinada mental d'aquests antropòlegs.
Una peculiaritat que vaig llegir a Una Humanitat Extingida és que sembla ser que la gran majoria de neandertals eren dretans.
Encara que per la majoria de paràmetres les mans neandertals caiguin dins del rang de la variabilitat moderna, hi ha certes característiques úniques que els separen de nosaltres. És el cas de la morfologia de les falanges, i que vaig llegir en aquest article tant interessant sobre els Palomas (figura 8), que van viure a Múrcia fa tot just 40.000 anys, i que ben aviat els haig de dedicar un post.
Les mans neandertals, potser és la part de la seva anatomia que més coses ens pot dir d'ells, i que per desgràcia, encara en sabem tant poques coses! A qui no li agradaria sentir unes mans com aquestes ben aprop seu?!