Els denisovans tenien predisposició a l'Alzheimer?

L'Alzheimer és una malaltia terrible que afecta principalment la gent gran. Els afectats, com sabeu, es caracteritzen per anar perdent facultats progressivament, fins que al final ja no són capaços de reconèixer els seus familiars ni ells mateixos.



En general la malaltia apareix a partir dels 80 anys, però no tothom és igual de susceptible: alguns la patiran abans i en més intensistat que no pas d'altres, perquè s'han trobat alguns factors de risc. Un d'aquests factors seria la proteïna APOE4. Aquesta variant del gen APOE, que es troba present a la sang de tots nosaltres i s'encarrega de transportar nutrients (sobretot greixos) amunt i avall, s'ha relacionat amb més susceptibilitat a l'Alzheimer que d'altres variants, com ara l'APOE3 i l'APOE2, per característiques peculiars de l'APOE4 a l'hora de transportar els greixos, i que facilitarien la formació de plaques de la proteïna B-amieloide, el procés desencadenant de la destrucció neuronal.

Més susceptibilitat vol dir que els que porten la variant APOE4 possiblement desenvoluparan Alzheimer més aviat i la progressió de la malaltia serà més ràpida que no pas amb qualsevol de les altres variants, o això és el que suggereixen els estudis que se n'han fet al respecte.

En analitzar el genoma dels denisovans -el dels neandertals està massa fet pols, o incomplet, si ho preferiu- John Hawks ha trobat que la Senyora X molt probablement tenia la variant APOE4, que d'altra banda és la més ancestral. Per tant, això significa que si hagués viscut fins als 80 anys, cosa improbable en aquella època, molt possiblement hagués patit Alzheimer.


Font:

http://johnhawks.net/node/28461

Conferència de Joao Zilhao sobre el simbolisme neandertal

El blog Prehistoria al Día ha penjat una conferència de gairebé 1 hora 30 minuts de l'arqueòleg portuguès Joao Zilhao, que tracta sobre els neandertals i la seva evolució en els últims 150 anys (feu clic aquí).



Mai no havia sentit parlar Joao Zilhao: és un home que sovint s'entrebanca, li costa trobar la paraula adequada i rumia molt abans de dir el que pensa; també és cert que té una gran habilitat pels accents i que malgrat s'enrotlli com una persiana, no es fa gens pesat escoltar-lo parlar.

Unes quantes revelacions que Joao ha fet i que personalment desconeixia:

-Les dents del jaciment italià Grotta del Cavallo no es pot dir que siguin modernes o neandertals, perquè la morfologia en què s'han basat no és útil per diferenciar moderns de neandertals.
-La mandíbula del jaciment de Kent probablement no té 42.000 anys com es va dir: aquesta data prové de la datació de fauna dels estrats on teòricament va ser trobada. El que passa és que l'excavació es va dur a terme amb pics i pales, és a dir, a "l'antiga" per la qual cosa és gairebé impossible afirmar que les datacions siguin correctes amb aquesta metodologia tant barroera d'excavació.
-Dels 11 humans moderns trobats del paleolític europeu, tots presenten certs trets neandertals segons en Zilhao.
-La Senyora X trobada a Sibèria no se sap quina edat té: els 40.000 anys probablement són erronis, i per Zilhao en podria tindre entre 20.000 i 30.000, només. També podria ser que fos de morfologia moderna i d'ADN arcaic.
-Han de passar un mínim d'1,4 milions d'anys en mamífers perquè dos llinatges es converteixin en espècies diferents. En el cas de primats i especialment d'humans, el temps és molt més llarg, perquè ens reproduim a edats més avançades (en humans seria d'entre 5 i 6 milions d'anys, és a dir, la Lucy, en Sediba i probablement l'Ardi serien de la mateixa espècie que nosaltres!!!!!)
-Els Aterians del Nord d'Àfrica tenien un simbolisme molt avançat, però segons Zilhao eren "gent arcaica".
-El neolític va suposar un augment impressionant del nombre d'éssers humans, mai vist fins llavors. Potser és per això que els humans som tant homogenis.



Tot plegat molt interessant. És evident que Zilhao ens porta cap al seu terreny més multirregionalista, que considera que tots els homínids som la mateixa espècie des de fa almenys 4 milions d'anys i que la morfologia no hi té res a veure (ha posat l'exemple dels gossos). S'hi pot estar d'acord o no, però una conferència d'1h30 minuts sobre neandertals és una cosa que no passa cada dia, per tant us animo a mirar-la.

Quantificant la descendència denisovana

Els Denisovans són una espècie construïda a partir d'un dit trobat a la cova siberiana de Denisova, i datat en no més de 30-40.000 anys. Aquest dit, que presentava una morfologia molt arcaica, ens ha estat molt útil per saber qui eren i què hi feien a Sibèria aquells arcaics. Perquè eren arcaics.



El seu ADN mitocondrial és encara més diferent del nostre que el dels neandertals, que ja és dir. En canvi, en l'ADN nuclear, que s'ha pogut recuperar gràcies a l'estat excel·lent de conservació d'aquest dit, ens diu que eren els cosins (evolutius) dels neandertals.

Com era previsible, l'interbreeding també ha estat estudiat pels laboratoris de paleogenètica més prestigiosos del món, i els resultats obtinguts són d'allò més... pintorescos. Bé, no: són caòtics. D'una banda ens trobem que certes poblacions molt allunyades geogràficament d'aquest dit, hi comparteixen el 4-6% dels gens, segons el primer estudi de la mà d'en Green i Pääbo. En aquest mateix estudi també hi havia certes poblacions, com ara xinesos i francesos que semblaven compartir prop d'un 1% amb el dit, però d'això, els autors no en van dir res.

Saber com, quan, i per quin motiu això és així és molt complicat. I la cosa es complica molt més si tenim en compte tres estudis més que han estudiat l'ADN d'aquest dit.

D'una banda, tenim l'estudi de David Reich, publicat l'octubre d'aquest mateix any. Amb el següent mapa se sobreentén que només algunes poblacions d'Oceania, i només aquestes, tindrien alguna relació més que sentimental amb el dit de denisova, apodat "X-woman", que queda més explícit.



De l'altra, tenim un altre estudi d'un tal Jakobsson, que va sortir poc després que el d'en Reich, i que va trobar gairebé un 1% de contribució en els asiàtics del sud-est. És aquest mapa:



En aquest estudi, els autors van estudiar poblacions d'arreu del món, arribant a resultats contradictoris. Per exemple, els % de contribució denisovana sembla que no només es centren a l'Àsia del sud-est i Oceania, sinó que també es troben a Europa i Amèrica. Els % van ser calculats per en Maju del blog For what they were... we are, i els podeu consultar aquí. Tot plegat encara afegeix més complicació a l'assumpte.

I finalment, tenim l'estudi dels HLA. Tots estavem manejant com podíem l'escàs 1-4%, quan de sobte un tal Parham va sortir amb percentatges d'entre el 50-90% per a HLA (gens relacionats amb el sistema immunitari) que ens haurien passat els arcaics d'Euràsia, i que -segons els comentaris de la premsa- ens haurien millorat com a persones. Parham va estudiar HLA de les dones de Vindija i de la Senyora X, i va confeccionar una sèrie de mapes amb la distribució mundial actual. Aquests mapes tenen la característica que són d'allò més pintorescos: coloraines per tot arreu.



El problema és que alguns dels HLA declarats com a denisovans i/o neandertals també es troben a les poblacions sub-saharianes, cosa no esperable. D'altres mostren distribucions poc previsibles, d'acord amb els % d'interbreeding calculats per a cada població. Tot i així, l'estudi d'en Parham no ha estat refutat ni confirmat: és un punt suspès a l'aire, que per la seva complexitat, la comunitat antropològica ha deixat aparcat per més endavant, quan tot plegat estigui més clar, si és que això és possible.

Aborígens australians a l'atac!

90 anys pot semblar una xifra ridícula comparada amb els 38.000 que tenia l'ADN de les tres dones neandertals de Vindija fins que us dic que aquests 90 anys són els que tenen els cabells del que un dia va ser un aborígen australià.



Aquests cabells florits, calcificats i putrefactes ens han sigut d'una meravellosa utilitat, perquè gràcies a ells s'ha pogut recuperar material genètic que ha servit per reconstruïr el genoma d'aquest aborígen i ajudar-nos a comprendre com i quan van arribar els aborígens australians a Austràlia, i quina relació tenen amb els altres grups humans, moderns i no tant moderns.

És ara quan ve la pregunta "I per què han hagut d'agafar uns cabells putrefactes enlloc de prendre una mostra de saliva d'un aborígen viu, com si no n'hi hagués?" El motiu és que, per sort o per desgràcia, els aborígens actuals estan molt barrejats amb els europeus que hi van arribar fa poc més de 200 anys. L'ADN europeu podria donar lloc a resultats erronis, és per això que és tant important obtenir ADN d'un aborígen el menys barrejat possible, com és el cas del propietari dels cabells.

La contaminació per ADN dels investigadors s'ha xifrat en un 0,5%, i les principals conclusions a les quals s'ha arribat, malgrat que l'article sencer sigui de pagament, serien les següents:

-Els aborígens australians són descendents d'un grup d'humans moderns que es van separar de la resta poc després de la sortida d'Àfrica, fa entre 62.000 i 75.000 anys.
-Els europeus i asiàtics estan més relacionats entre sí que qualsevol d'ells amb els A.A.
-Malgrat això, després d'haver-se separat dels asiàtics de l'oest/europeus, els avantpassats dels asiàtics de l'est i els indis americans es van encreuar de nou amb la branca que va originar els A.A.
-Per tant, això voldria dir que hi va haver més d'una expansió d'humans moderns cap a l'Àsia.



Fa molt poc hem sabut que a més a més del seu % neandertal, els A.A. també porten el seu corresponent % d'ADN denisovà (o erectus), com és el cas també de la majoria de poblacions d'Oceania (però no d'Àsia).

La notícia és molt famosa i la trobareu fàcilment en altres blogs de ciència (For what they were...we are, Dienekes, Gene Expression, etc). Segur que en sentirem a parlar molt dels aborígens australians, en els propers mesos.


Article: http://www.sciencemag.org/content/early/2011/09/21/science.1211177

Perfilant la magnitud de l'encreuament amb els denisovans

David Reich et al són uns genetistes molt amables i treballadors que saben com n'estem de pendents d'un tema tant apassionant com són els arcaics. Saber què els va portar a l'extinció i quina relació mantenen amb nosaltres és una cosa que ens crida l'atenció, pel simple fet que són tant semblants a nosaltres, i alhora, una mica diferents i misteriosos: és això el que els fa tant irresistibles.



A finals de l'any passat, aquest mateix equip de genetistes va comparar el genoma de la Senyora X, d'una espècie nova anomenada "denisovans" amb el d'uns quants humans moderns. Les conclusions són d'allò més interessants: els melanesis de Papua-Nova-Guinea porten fins a un 6% de gens d'orígen denisovà, per tant, se suposa que els seus avantpassats es van encreuar amb aquests arcaics.

Malgrat tot, sorprèn que si els denisovans van viure a l'Àsia central, on precisament s'hi ha trobat la Senyora X, els seus descendents hagin aparegut a l'extrem sud-est d'Àsia i Oceania, i que en canvi, la gran majoria d'asiàtics actuals sembla que no porten aquest petit però significatiu percentatge.

Conèixer quins són els grups que porten ADN denisovà i on viuen és molt important per poder plantejar-nos com van anar les Coses: doncs bé, en aquest últim estudi que ha comentat el grec Dienekes, el que han fet Reich et al ha estat senzillament ampliar la mostra: hi han inclòs, a part de melanesis, altres grups del sud-est asiàtic, Àsia central, la Índia i Austràlia.



Les conclusions són ben clares: només certs grups, com ara els indonesis de l'est, alguns negritos de les filipines, els aborígens australians, els polinesis i els fijians porten aquest llegat dels denisovans. Els altres grups, com ara indonesis de l'oest, els negritos d'Andaman i la resta d'asiàtics, no mostren cap relació de parentiu especial amb aquests arcaics. Els percentatges d'ADN denisovà són màxims entre els aborígens australians i els papua-nova-guineans, movent-se al voltant del 3-7%.

Aquesta distribució tant específica de l'ADN denisovà deixa força clara una cosa: els avantpassats dels asiàtics actuals i els dels melanesis/aborígens australians no eren els mateixos, i van arribar a l'Àsia en temps diferents. El fet que els asiàtics com ara xinesos i japonesos no portin ADN denisovà malgrat viure al seu territori podria explicar-se si per exemple, els seus avantpassats hi van arribar després que els denisovans s'extingissin, fa uns 40.000 anys. No és així en el cas dels avantpassats dels melanesis/aborígens australians, que hi devien arribar abans, fa més de 60.000 anys.


Font:

http://www.cell.com/AJHG/abstract/S0002-9297%2811%2900395-8
PDF: http://download.cell.com/AJHG/pdf/PIIS0002929711003958.pdf

Gran part del nostre sistema immunològic provindria dels sistemes immunològics dels homínids arcaics

Encara més enrevassat que el títol és l'article d'en Parham sobre alguns components del sistema immunològic que hauríem heretat dels arcaics.



Fa poc ja en vam sentir parlar, que els encreuaments amb els arcaics ens haurien "millorat" immunològicament parlant, perquè ells estaven molt ben adaptats al lloc on vivien, a diferència dels immigrants africans. Ara bé, faltava comprovar que tots aquests rumors eren certs, i sembla que finalment en Parham s'ha dignat a publicar l'article a la revista Science.

El fitxer adjunt: http://www.sciencemag.org/content/suppl/2011/08/19/science.1209202.DC1/1209202-Abi-Rached.SOM.pdf és només el material suplementari (taules, mapes, etc) que ha penjat el grec Dienekes (l'article sencer és de pagament) i escaracteritza per ser més difícil de desxifrar que un jeroglífic egipci.

I aquí hi tenim l'abstract: "Whole-genome comparisons identified introgression from archaic to modern humans. Our analysis of highly polymorphic HLA class I, vital immune system components subject to strong balancing selection, shows how modern humans acquired the HLA-B*73 allele in west Asia through admixture with archaic humans called Denisovans, a likely sister group to the Neandertals. Virtual genotyping of Denisovan and Neandertal genomes identified archaic haplotypes carrying functionally distinctive alleles that have introgressed into modern Eurasian and Oceanian populations. These alleles, of which several encode unique or strong ligands for natural killer cell receptors, now represent more than half the alleles of modern Eurasians and also appear to have been later introduced into Africans. Thus, adaptive introgression of archaic alleles has significantly shaped modern human immune systems."



He resaltat la frase en negreta perquè crida l'atenció: els denisovans van viure a Sibèria, o en tot cas, a l'est asiàtic, i no pas a l'oest, on hi vivien els neandertals. És més, fins al moment només s'ha detectat ADN denisovà en els melanesis, que viuen gairebé a l'altra punta del planeta. Però encara n'hi ha més, perquè si no ho he entès malament...

-Els africans també porten HLAs (i per tant, ADN) neandertal i denisovà. Això es contradiu amb les comparacions del genoma en diferents poblacions africanes (Yoruba, pigmeus Biaka, San, etc).
-Els africans haurien heretat HLAs d'altres homínids arcaics que van viure a l'Àfrica seguint un model multirregionalista molt complex.
-Els al·lels denisovans segueixen generalment el següent patró decreixent de freqüències: Austronesis, asiàtics i nadius americans, europeus i africans. Això tampoc no es correspon amb les comparacions de diferents genomes.



En definitiva, els al·lels immunològics dels arcaics haurien arribat molt més lluny que no pas la seva contribució real en el genoma. En Hawks va comentar fa poc l'estudi d'en Parham, i la seva opinió semblava molt crítica, perquè hi podria haver alternatives que el mestre Parham ha passat per alt. La meva també ho és, no només perquè el nombre d'arcaics estudiats no passa de 4 (les 3 neandertals i la Senyora X) sinó sobretot quan llegeixo coses com ara "dormir amb els arcaics va millorar els immigrants africans i els va donar l'empenta per conquerir tot el món". Sincerament, és un mica massa.


FONT:

http://www.sciencemag.org/content/early/2011/08/19/science.1209202

La Senyora X ens ensenya un dit del peu

Primer va ser un dit de la mà i una dent, i ara un dit del peu. Què hi farem, és de les que volen temps, de les que necessiten que Svante Pääbo (el noi) vagi amb calma i perseverància. Paciència, que tard o d'hora acabarem recollint els fruits d'una seducció que ja fa anys que dura i que amb un pressupost que fa patxoca avança cada dia més depressa fins que tard o d'hora arribem al desenllaç final, el moment en què podrem explorar cada racó del cos de la dama. Però per ara, ens haurem de conformar amb el que ella ens vulgui ensenyar.



De moment tot sembla indicar que SÍ!!! D'AQUÍ POC TINDREM MÉS NOTÍCIES DELS ARCAICS, com ara si els denisovans eren una espècie apart, si es van encreuar amb els neandertals, i de quina manera, perquè a la Max Planck saben que el temps fuig molt ràpid, i ja han recuperat bona part de l'ADN d'aquest ditet, però volen reservar el regal explosiu pel final.

El que ens ha indicat Maria Mednikova, la descobridora de la Primera Dama, és que malgrat que l'individu al qual pertanyia el peu va viure relativament aprop en el temps (fa 40.000 anys) i en l'espai de la Senyora X (la propietària del dit i de la dent) segurament pertanyia a un altre individu. És a dir, que ja no parlariem de Dama, sinó de Dames, i fins i tot de dames força diferents: potser una era Miss Denisova i l'altra Miss Neandertal. O Miss Denisova x Neandertal, o Miss Denisova x Sapiens.

La morfologia del dit del peu és robusta, i cau entremig dels neandertals i els humans moderns, però és clar, un dit és ben poca cosa per endevinar l'aspecte del propietari, si no és que s'analitza l'ADN que duu a dins, el que està fent el conegut Pääbo, però de moment "no hem arribat a cap resultat definitiu", hi està treballant. Mednikova ens alegra el dia dient que de part del seu equip encara no ens pot explicar res, però que d'aquí poc tindrem unes quantes notícies bomba.



Tot fa pensar que l'ADN del dit del peu no és ni modern ni neandertal, però no sabem quina relació té amb nosaltres, els humans contemporanis. Fins ara, tot el que sabem dels denisovans és que van viure fa aproximadament 40.000 anys a Sibèria i probablement gran part d'Àsia, es van separar dels neandertals fa 300.000 anys i van deixar descendència a Melanèsia. D'acord amb en Hawks, la senyora X probablement era morena.



Font:

http://www.newscientist.com/article/mg21128254.000-stone-age-toe-could-redraw-human-family-tree.html

El Mirón, un jaciment de Cantabria que atrau l'atenció d'en Pääbo

Fent una pausa amb els neandertals, Svante Pääbo es dedicarà en els propers mesos a estudiar un individu trobat durant les excavacions del 2010 a la cova del Mirón, a Cantàbria, en un context que suggereix un enterrament, i que ha estat datat en 19.000 anys. L'objectiu de l'equip d'en Pääbo és esbrinar si aquests càntabres estaven relacionats amb els europeus del nord actuals, perquè hi ha un conte genètic molt famós que diu el següent: durant l'edat de gel, fa 20.000 anys, els europeus es van refugiar a les zones meridionals del continent, i quan els gels es van retirar, van tornar a colonitzar tota Europa.



Encara que pugui semblar una ximpleria, aquest conte és molt interessant. Perquè us en feu una idea, la teoria del refugi és possiblement la que més pallisses (virtuals) ha generat entre els interessats en el tema, uns que la defensen com si la seva vida depengués del refugi, i d'altres que la rebutgen amb la meteixa vehemència. Els debats són realment molt entretinguts, perquè és aquí on els merdecular clucs ens demostren com n'estan de gastades, les seves piles: avui per exemple, hem sabut per un estudi que els grangers que van portar el llinatge J2 a Europa, podrien haver arribat en ple paleolític superior (rialles).

Quan no estigui tant enfeïnat, seria molt interessant que el nostre Svanty es dediqués a clavar el tornavís elèctric als ossos d'altres individus que ara mateix ens preguntem qui eren i d'on venien, com per exemple, en Bouchra i el dentetes. Saber si els marroquins i els xinesos actuals, respectivament, tenen alguna connexió amb aquests individus tant entranyables que va més enllà de l'espiritual, seria una altra bomba de rellotgeria prehistòrica.



Ah sí, gairebé me n'havia oblidat, de l'entrevista!


Entrevistador: Quin motiu l'ha portat a Cantàbria?
Svante Pääbo: El descobriment de l'any passat d'un enterrament a la cova del Miró, una troballa molt singular i interessant per a nosaltres ja que això ens permetrà comptar amb l'ADN d'esquelets del Paleolític Superior, dels quals fins ara no disposàvem. He visitat l'excavació i es tracta d'un jaciment fascinant per la llarga seqüència d'ocupació que presenta.

-Què pot aportar aquesta troballa als seus projectes de recerca?
Ens interessa per a poder analitzar quina relació té aquest individu de temps de l'última glaciació amb la població actual europea. Estimem que té 19.000 anys i ara hem pres mostres per obtenir l'ADN i comptar amb una datació directa de l'os. Els isòtops ens permetran conèixer, entre d'altres aspectes, quin règim alimentari tenia, si consumia més carn o vegetals ...

- Quina informació més pot aportar el seu treball?
En col.laboració amb José Miguel Carretero, del projecte Atapuerca, podrem saber si es tracta d'un únic individu o de més d'un. Partim de la troballa de l'any passat, però en aquesta campanya han aparegut més ossos, fragments del peu, d'una escàpula i de la pelvis. Les primeres hipòtesis apunten a un adult jove, potser una dona.

-Com a líder del projecte 'Genoma Neandertal', a quines conclusions han arribat després d'anunciar que l'home actual (sapiens) comparteix ADN amb el neandertal, espècie que va desaparèixer fa uns 28.000 anys?
-La mitjana és que el 2,5% del nostre ADN arriba dels neandertals d'Europa i Àfrica. La xifra, segons la zona, oscil.la entre el 1 i el 4%.

-I els seus pròxims reptes?
En primer lloc, completar el mapa genòmic del neandertal*. En segon lloc, conèixer millor qui eren els contemporanis dels neandertals al sud-est d'Àsia ia la Xina; per a això estem treballant amb les restes aparegudes en les coves de Denisova, al sud de Sibèria. I en tercer lloc, estem estudiant els humans moderns (sapiens sapiens) que van reemplaçar als neandertals.

-Quines teories manegen sobre tot plegat?
-Hi ha la idea entre alguns geneticistes que la població del nord de l'Europa actual procedeix del sud-oest amb motiu de l'última glaciació fa 20.000 anys. Es van refugiar allà per protegir-se del fred. En el Magdalenià Superior (Paleolític Superior) sembla que grups de població van tornar al nord. Tractarem d'aportar llum i veure si les poblacions actuals de països com Holanda, Bèlgica, Alemanya ... estan relacionades amb individus com aquest del Miró, sense comparteixen característiques genètiques.

-Els motius de la desaparició dels neandertals continuen sent el gran misteri per als científics?
Efectivament, no se sap res del cert. Qualsevol pot especular sobre el tema, de fet s'han escrit moltes novel·les sobre això. Els arqueòlegs tenen les seves teories, però cal tenir en compte que no només van desaparèixer els neandertals, sinó també els seus contemporanis a Àsia. Una cosa va haver de passar, és un gran misteri.

-Sembla clar que van arribar a conviure en un període de temps i en determinades zones els neandertals i els sapiens ...
No tenim detalls de com va ser el contacte, de quin tipus de competència es va produir en relació amb les poblacions procedents d'Àfrica. Probablement tenien diferents maneres de expressar-se, de saviesa, d'alimentar, d'organització, respondrien a diferents pautes demogràfiques ..., i arran d'algun d'aquests aspectes podria explicar-se la desaparició dels neandertals ...


Quins mesos que ens esperen!!


* Nota: per un error en l'html que no sé corregir, aquest projecte de la llista d'en Pääbo ha quedat una mica més gran del que li correspondria. El volia posar gran, però no tant.


FONT:

http://www.eldiariomontanes.es/v/20110629/torrelavega/destacados/padre-genoma-neandertal-investiga-20110629.html

Serbians

Quantes espècies del gènere Homo hi havia habitant Euràsia en el moment de l'arrivada dels africans? Quin era el grau de parentiu entre elles? De quina manera van contribuïr a les poblacions actuals? I... és possible que els límits geogràfics típicament neandertals s'hagin de retocar, senzillament perquè els fòssils que sempre hem cregut neandertals, realment no ho són?



Els Serbians -en paral·lel amb els Denisovans, l'espècie descoberta l'any 2010 i de la qual no n'havíem sentit a parlar mai abans- podrien fer l'aparició oficial l'any 2011.

Una mandíbula trobada a Mala Balanica (Sèrbia) i datada en -atenció amb les dates- 113 + 72 − 43 ka no sé molt bé com interpretar-les, però una cosa és força clara: la mandíbula té menys de 200.000 anys i pel lloc on ha estat trobada, sembla clar que hauria de ser (pre)neandertal, perquè Sèrbia, localitzada a l'Europa de l'est, queda dins del rang neandertal. Però no és pas això el que han revelat els anàlisis d'aquesta mandíbula.

BH-1, que és com ha estat batejada la mandíbula, mostra característiques molt arcaiques presents als homínids del paleolític inferior. Per aquest motiu, s'ha decidit classificar-ne l'homínid al qual anava incorporada com a archaic Homo sp. Això planteja un problema: hi ha molts Homo "archaic". La morfologia de la mandíbula sembla ser que a més a més d'arcaica, no acaba d'encaixar bé dins la categoria apodada "neandertal" tal com seria d'esperar per les dates i el lloc on s'ha trobat. I encara més: és possible que aquest archaic Homo sp, que de ben segur anava acompanyat dels seus companys de grup, hagués sobreviscut a la regió fins a dates ben recents, on haurien coexistit amb altres "morfologies" com ara la neandertal, que s'estava desenvolupant a l'extrem occidental d'Euràsia.



Per acabar, els autors creuen que aquesta regió seria molt interessant d'investigar per aclarir el complicat panorama que els archaic ens han deixat. A banda dels neandertals, és cert que hi podria haver hagut molts altres homínids contemporanis dels quals en desconeixem l'existència. No obstant això, sembla ser que els neandertals es van estendre fins a Sibèria, si hem de fer cas de l'ADNmt. I es posin com es posin els archaic amb les seves regions, tots sabem a hores d'ara com van acabar: aixafats per les sandàlies de pell dels primers homes anatòmicament moderns.


FONT:

A human mandible (BH-1) from the Pleistocene deposits of Mala Balanica cave (Sićevo Gorge, Niš, Serbia)

La Senyora X és moderna!?

Hi ha un tal Niccolo Caldararo que fa molt poc va publicar un escrit d'uns 2-3 fulls en què hi qüestionava l'arcaïcitat de la Senyora X.

http://precedings.nature.com/documents/5360/version/1/files/npre20105360-1.pdf

Evidentment qualsevol informació sobre un tema tant delicat cal tenir-la en compte, perquè de fet ningú no sap exactament d'on prové la Senyora X. El seu ADNmt era diferent dels neandertals i dels moderns, mentre que el seu ADN nuclear semblava indicar que estava una mica més relacionada amb els neandertals, però alhora mostrava seqüències molt arcaiques i properes al ximpanzé.



Amb tot aquest embolic, Green i Krause, els que l'han analitzada extensament, creuen que la Senyora X tindria avantpassats neandertals i d'una línia anterior, com ara erectus, que van viure a l'Àsia, però tot són hipòtesis.

Quina evidència hi ha per pensar que la Senyora X NO és moderna?

1-La morfologia de les poques restes que se n'han trobat: un dit i una dent, que semblen pertànyer a difernets individus. El seu anàlisi indica que són "diferents" dels neandertals i els humans moderns, una informació que podeu llegir a la informació suplementària de l'article oficial (cap al final de tot), que és "freely available".

http://www.nature.com/nature/journal/v468/n7327/extref/nature09710-s1.pdf

2-L'ADNmt extret dues vegades, un cop del dit i l'altre de la dent, i que és similar en tots dos casos i ben diferent dels neandertals i moderns. Si només s'hagués extret un primer cop, llavors es podria pensar que tot plegat seria producte de la contaminació (amb què? Tenim erectus o neandertals vivents, que ens puguin contaminar mostres modernes??) o que la seqüència es trobés inicialment malmesa. Però el fet que dos anàlisis independents hagin arribat al mateix resultat ho fan moooolt improbable.



3-L'ADN nuclear, que un altre cop posa de manifest les seqüències "estranyes", molt divergents, que no es troben ni en neandertals ni en humans moderns. Si fos un simple humà modern, com s'explicaria que tingués un ADN tant arcaic i diferent de la resta? I que a més a més fos més proper als neandertals que a la resta d'humans moderns?


Però Caldararo, si no ho he entès malament, no demostra pas que l'ADNmt de la Senyora X fos modern, sinó que en analitzar-ne la seqüència, creu que és més proper al dels... neandertals!!!!!!!!!!!! On veieu la modernitat? Jo no la veig enlloc, i encara menys quan Caldararo no ens pot indicar ni a quin llinatge d'humà modern pertany, i finalitza el seu escrit amb aquesta frase:

"In the Genbank sequence for Feldhofer we find 10 differences listed. These identical differences are found in the Genbank sequences for Neandertal isolates from Mezmaiskaya 1, Vindija 33.25, and Sidron 1351e. It is difficult to explain this situation and we will not venture an explanation but would hope that one is available from the laboratories involved."

O sigui que l'ADNmt de la Senyora X seria més semblant al dels neandertals del que s'havia sospitat, si Caldararo té raó. I la modernitat, on la veieu? S'ha perdut pel camí? S'ha extingit? Caldararo ens fa entendre que encara que observi algunes inconsistències no en té ni idea, del que pot haver passat, i creu que la cosa té a veure amb algun tipus de manipulació o contaminació als laboratoris, una frase que queda molt bé, però que no ens diu res. Contaminació amb ADNmt neandertal, en qualsevol cas, que... provindria dels científics que estaven manipulant les mostres?? No ho sabem. Ni el mateix Caldararo no ho sap.



És possible que l'ADNmt de la Senyora X sigui més neandertal del que creiem, perquè d'altra banda això és el que indica el seu ADN nuclear. Però que sigui més modern no s'aguanta per enlloc, i en cas molt improbable de ser-ho, llavors ens hauríem de preguntar que com és que aquells moderns tenien un aspecte tant arcaic i eren genèticament tant semblants als neandertals i d'altres homínids més antics, coses que ha tractat en Zilhäo fa ben poc:

http://www.sockroll.com/Denisovans-Ordinary-humans-with-extraordinary-genes-The-Loom/x/cktcre

Calen nous anàlisis per situar millor la Senyora X i acabar d'encaixar-ho tot, d'això no n'hi ha dubte, però aquest escrit d'en Caldararo més que una prova contundent sembla més aviat una rabieta dels forad'africanistes que es neguen a acceptar que els arcaics són més moderns que mai.

D E N I S O V A

Avui és un dia d'aquells per agafar refredats. Crec que tornaré a gafar una neandertalitis -o una denisovitis- aguda, com aquella del mes de maig -nooo ara no, que és època d'exàmens!-.

L'institut Max Planck ens ha fet saber avui que la Grossa no ha caigut pas a Barcelona com han dit a la tele, sinó al Pacífic. Però no pas a l'aigua, sinó a les illes de Papua-Nova-Guinea i d'altres del voltant, habitades pels melanesis.



Potser us podria interessar saber qui són els melanesis, però abans crec que hauria de parlar de la Senyora X, aquella noieta trobada a Sibèria, en un indret anomenat Denisova, i al voltant de la qual s'havien generat tants de debats i discussions. El primer anàlisi que se'n va fer provenia de l'ADNmt, que indicava que la Senyora X provenia d'un llinatge anterior al dels humans i neandertals, que estaven més relacionats entre sí. Aquest llinatge s'hauria separat de la nostra línia evolutiva fa 1.000.000 d'anys.

Però calia analitzar l'ADN nuclear, que com sabem, aporta molta més informació que el mitocondrial, i els de la Central s'hi van posar tot seguit, i avui és quan s'ha publicat el paper a la revista Nature.

Malauradament el paper és de pagament, de manera que no puc accedir-hi encara que me'n mori de ganes, i que per més cops de puny que clavi a la paret, m'hauré de conformar amb la informació que he anat recompilant de diferents llocs, com ara el blog d'en Hawks, que ja n'ha publicat un FAQ. Dienekes també n'ha parlat al seu blog, però els seus comentaris a l'article m'han semblat tant broça, que ni em molestaré a comentar-los, no tinc cap interès en fer-li publicitat, d'això ja se n'encarregarà la premsa (oi?), com va passar la última vegada amb els neandertals.



En primer lloc: què ens diu, l'ADN nuclear, sobre la Senyora X?

Sembla ser que va divergir de la nostra línia evolutiva i la dels neandertals fa 500.000 anys, PERÒ en algunes seqüències es troba més aprop dels neandertals. Tot i així, els neandertals (Mezmaiskaya, Vindija) són molt més semblants entre sí que cap d'ells a la Senyora X. A més a més, en algunes seqüències la Senyora X és molt diferent dels neandertals i humans moderns, i s'assembla més als ximpanzés (!!!). Encara que pugui semblar un disbarat, el cert és que un anàlisi de la seva dentadura evidencia afinitats amb homínids més arcaics, com ara els H. erectus o els H. habilis; una possibilitat seria que una branca que es va separar dels neandertals/humans moderns fa 500.000 anys emigrés cap a l'Àsia i s'encreués amb els altres homínids més antics que hi vivien, perquè hem de tenir present que el registre fòssil d'homínids asiàtics és molt antic, de gairebé 2 milions d'anys.

Com que en algunes seqüències es troba més propera als neandertals, és possible que el llinatge de la Senyora X i el dels neandertals s'encreuessin unes quantes vegades un cop fora d'Àfrica, una hipòtesi força plausible si es té en compte que s'han trobat neandertals a Sibèria. En qualsevol cas, els neandertals i la Senyora X serien dues poblacions diferenciades, que van tenir la seva peculiar història evolutiva.

I ara ve la Grossa: Tal com ja va predir l'estudi de Jeffrey Long aparegut l'abril d'aquest mateix any, en què analitzava la variació de microsatèl·lits (seqüències curtes repetides) arreu del món, a part dels neandertals, hi va haver un altre encreuament amb els brutes fa 45.000 anys a l'est d'Àsia, i la branca descendent va passar al mar, una predicció que sorprenentment encaixa a la perfecció amb el que s'ha observat.



La Grossa és de 4-6.000.000 euros, que vol dir un 4-6% d'ADN denisovià en els melanesis. Ep, només denisovià! Si ara fem una simple suma amb l'ADN neandertal que ja s'hi havia afegit, ens queda que 3+5 = 8, que vol dir gairebé un 10% d'ADN no africà en els melanesis!!! Això no és pas despreciable, ni molt menys, i clarament, ens convida a abandonar d'una vegada per totes la versió "dura" del Fora d'Àfrica. Uns resultats similars van ser predits per l'Alan Templeton, que va analitzar ADN de molt diverses poblacions del món, i va trobar que hi havia un petit percentatge d'ADN que no es podia explicar amb una simple migració fora d'Àfrica fa menys de 100.000 anys.

I si jo no sóc un melanesi, no porto ADN de la Senyora X?

Desgraciadament, com he dit més amunt, no m'he pogut llegir l'estudi, però sembla ser que excepte els melanesis i les poblacions que hi estan en contacte (això inclou bona part del sud-est asiàtic i probablement tota Austràlia i les illes del pacífic) no s'ha pogut detectar presència denisoviana a l'ADN de les poblacions europees, ni africanes, ni asiàtiques. Una altra pregunta és: realment només hi va haver dos encreuaments amb els arcaics, un amb els neandertals fa 60.000 anys i l'altre amb la Senyora X, o n'hi va haver molts més que encara no s'han pogut descobrir? És possible que fins i tot hi hagi altres espècies d'homínids encara no descobertes que puguin entrar en joc, com ja ha anunciat l'equip d'en Green?

EDITAT I: En Maju ha comentat unes figures extretes de l'estudi i és possible que les poblacions asiàtiques i europees també portin un petit percentatge d'ADN denisovià (1-2%). En tot cas això és molt especulatiu, perquè entre d'altres coses, la senyora X no hi va viure mai, a Europa. Tot són qüestions que s'han d'acabar de perfilar, però en qualsevol cas, és possible que portem una petita empremta d'aquella noieta tant sexy. Com mola!



Això crida l'atenció si tenim en compte que la Senyora X que viure a Sibèria i no pas en unes illes perdudes del Pacífic, però té lògica si pensem que possiblement el llinatge de la Senyora X estava molt més estès anteriorment del que ho està ara. Un grupet d'africans s'hauria trobat amb els brutes de Denisova al centre-sud d'Àsia, hi hauria dormit, i posteriorment se n'haurien anat a colonitzar les illes. El fet que els xinesos i d'altres asiàtics que viuen aprop de Sibèria no mostrin afinitats clares amb la Senyora X voldria dir que provenen principalment d'altres grups d'africans que no s'haurien trobat aquests homínids, perquè una altra pregunta és: com es va extingir, l'espècie de la Senyora X? És possible que la seva extinció i la dels neandertals anessin lligades? I: formen tres espècies diferents, neandertals, Senyora X i humans moderns, o bé més aviat tres poblacions diferenciades de la mateixa espècie? El concepte d'espècie que tenim s'haurà de modificar durant els propers anys, una qüestió que porta de cap a molts taxonomistes que no volen abandonar la taxonomia de sàpiens sàpiens vs brutes.

Comentaris i entrevistes DenisovaInteressants són d'esperar durant els propers dies. Una altra qüestió que ningú no s'ha fet però que a mi m'exalta és: es trobaran més gens exclusius "nostres" amb el genoma de la Senyora X?

En realitat aquesta estructura arcaica dels melanesis -i possiblement els aborígens australians- no és pas tant soprenent. Diversos antropòlegs ja havien notat certes característiques arcaiques als cranis d'aquestes poblacions, i fins i tot l'anàlisi de l'ADNmt d'un individu del llac Mungo (Austràlia) va arribar a unes conclusions impactants: aquest ADNmt era diferent de tota la resta, i havia divergit dels llinatges africans feia gairebé un milió d'anys. El que va passar és que amb tota la propaganda del Fora d'Àfrica aquest descobriment va quedar mig silenciat i se'l va intentar desacreditar amb explicacions més o menys absurdes, i en última instància, es va optar per la degradació de l'ADN per culpa de les altes temperatures dels deserts australians com a explicació més realista; no cal dir que els forad'africanstes "durs" intentaran desacreditar-ho com puguin, però per mi, el fet que dos estudis independents hagin arribat exactament al mateix resultat i que els descendents de la Senyora X siguin una població que s'ha mantingut relativament aïllada de les altres i que mostra característiques arcaiques ja és més que suficient.



La Senyora X, aquella noieta amb visera que va veure a Sibèria fa més de 40.000 anys, encara no sabem quin aspecte tenia, però el que ara podem afirmar és que els africans no es van poder resistir als seus encants femenins, i que encara que s'hagi extingit, la seva progènie és mil·lionària, tant o més que el que avui s'ha emportat el primer premi de la Grossa.

Més temps de divergència N-S!

Com que en Pääbo i els seus estan tant rancis que últimament ni contesten els e-mails, un altre grups de científics ha decidit investigar els neandertals i el misteri que els envolta. L'ADNmt, encara que sigui més petit i menys informatiu, també ens pot aportar informació molt neanderinteressant.

Avui concretament ens centrarem en els discutidíssims temps de divergència entre Els Dos Llinatges del gènere Homo, és a dir: l'obra mestra de l'evolució i la "última" branca lateral (segons la versió oficial, és clar).



De temps de divergència N-S en tenim per donar i per vendre. És més: a cada estudi, la data sol variar en uns +/- 100.000 anys respecte l'anterior, com qui diu res. No obstant aquest incertesa frustant i desoladora, no fa cap mal llegir-se un altre estudi... que donarà unes altres dates, és clar.

En aquest cas, l'estudi porta el nom de "Genome Digging: Insight into the Mitochondrial Genome of Homo" i és fresquíssim, acabat de sortir del forn.

La paraula "digging" vol dir excavar en anglès. Això vol dir que la feina d'aquests genetistes segurament deu haver estat dura i pesada; els ha fet suar, s'hi han deixat la pell amb això del Mitochondrial Genome.

La incertesa de la Data és encara més gran tenint en compte que el temps de divergència S-X (sàpiens- ximpanzé) ha patit unes certes variacions degudes a unes modificacions en els temps de mutació, que serien més lents dels predits anteriorment -coses dels molecular clocs- i ara el marge per la Data S-X és de ni més ni menys que de 2.000.000, i es mou entre els 6 i els 8 milions d'anys.

En aquest estudi s'han estudiat els Numts, que encara que tinguin un nom ben estrany, representen seqüències úniques dels humans moderns amb de les quals els ximpanzés i bonobos només comparteixen la numt 1 i 2. La qüestió és saber quants d'aquests numts ja es trobaven presents en els neandertals, i per tant els haurien heretat dels seus avantpassats, que fossin qui fossin, eren Homo i com de semblants eren aquestes. Tal com és d'esperar, els numt 1 i 2 dels neandertals són més propers als dels moderns que els dels ximpanzés.



I ara diré una cosa que no s'entendrà, però tant se val, perquè si no la dic, encara s'entendrà menys: suposem que aquests dos numt es trobaven al genoma mitocondrial d'alguna ergaster, i que en un moment del temps, el numt 2 va fer un "salt" i es va integrar a l'ADN nuclear del seu fill. Ara suposem que un temps després, el numt 1 va fer un altre saltiró i va seguir el mateix camí que el seu company nº 2. Es més: suposem que el temps d'integració d'aquests numt dins del genoma nuclear dels humans moderns seria com una mena de molecular cloc que ens permetria reconstruïr temps de divergència dins del gènere Homo.

Tant se val, el que tracto d'explicar és que les acrobàcies d'aquests numt cap al genoma nuclear ens van molt bé per saber què va passar amb els neandertals. Un cop arribats aquí, hem de posar noms pel moment del "salt" de cada un d'aquests numt, que va tenir lloc suposadament dins de la línia Homo: Numt-1 mtAncestor-1 i Numt-2 mtAncestor-2. Com que els americans no coneixen el significat de la paraula abreujar, m'he pres la molèstia de fer-ho jo per ells i he retallat una mica els noms: N1A, N2A.

A continuació ens cal comparar, com més membres de la família (Homo, és clar) millor: els ADNmt de neandertals, la senyora X, les seqüències numt 1 i 2 integrades dins d'uns quants genomes seqüenciats d'humans d'Europa i d'Àfrica, 10 ADNmt d'humans moderns... i un cop ho tinguem tot, fem un arbre, no de Nadal, sinó filogenètic.



Fent servir alguns mètodes de calibració amb els molecular clocs que escapen el meu poder de comprensió, s'han calculat unes dates de divergència per a N1A i N2A, que a més a més, han servit per calcular unes altres dates de divergència entre els ADNmts de neandertals, senyora X i sapian'. Per entendre'ns, és com si els N1A i N2A fossin una carta comodí, i no pas uns simples homínids.

Anem al que toca: les dates. Primer el més vell, que és N2A: el salt ha estat datat en promig, en uns 2,8 milions d'anys, més o menys als inicis del gènere Homo; en altres paraules, aquest N2A el portava un/a habilis o com a molt, ergaster. N2A ha donat un temps de divergència entre els ADNmts N-S d'uns 480.000 anys. La senyora X no hi surt a la taula, però en qualsevol cas la seva divergència dobla o triplica aquesta data.

Tirant una mica endavant en el temps, arribem fins al salt d'N1A, datat en uns 620.000 anys, i que ha donat un temps de divergència N-S d'uns 450.000 anys, una data molt semblant a l'anterior. Aquest avantpassat podria ser un heide... africà.



Els autors han incorporat altres escenaris, perquè com sabem les dates es caracteritzen per la seva elevada mobilitat; he apuntat les dates del model 3, que consideren el més probable. Les dates dels altres models es mouen entre els 500-600.000 anys.

Alguna cosa més a destacar de l'estudi: la mida de les dues poblacions ancestrals, les de N1A i N2A. La primera sembla que era una mica més elevada que la segona, d'acord amb els càlculs.
I finalment, alguns al·lels com ara l'10398G, que podria trobar-se involucrat en l'eficiència neuronal, van aparèixer més o menys a l'època de l'N2A, és a dir, als inicis del gènere Homo.

Preguntes que s'hauran de contestar en els propers anys són: quan van aparèixer les diferències cognitives que observem en humans, quines eren compartides amb els neander i d'altres homínids... i quines no i per tant, ens farien "únics" com tant ens agrada dir.



Després d'haver-me expremut el cervell com si fos una taronja en un colador, no sé què dir. Em sembla un estudi que de ben segur es tindrà en compte a l'hora de parlar sobre genòmica neandertal, però d'altra banda... molts hi trobaran pegues, diran que les dates són massa recents o massa antigues, que el mètode utilitzat no és prou precís, que cal veure millor què diu el registre fòssil i tal. Ara per ara, cal afegir les dates 450-480.000 a la llista de temps de divergència... i esperar el següent estudi.

Digues un número a l'atzar: nous temps de divergència entre neandertals i humans moderns

Durant els últims 10 anys, gràcies a les noves tecnologies, hem observat un augment exponencial de xifres en una qüestió tant clau en l'evolució humana com és: quan es van separar els llinatges que van donar lloc, respectivament, a humans moderns i neandertals? Quan ens vam dir adéu per última vegada (sense tenir en compte el festí conjunt que van fer a l'orient mitjà fa poc més de 50.000 anys, celebrant com cal una retrobada, després de tant de temps) ?



Tothom hi diu la seva, tothom va per lliure. Aquests són els numerets de loteria que recordo, encara que n'hi ha molts, molts més; quin s'emportarà la grossa? Nota: tots els números són abans del present (o de Crist, si ho preferiu).

2.000.000 - Documental Homo sapiens (2005). Data molt poc fiable.
1.300.000 -Data màxima realista. Inici d'una indústria nova a l'Àfrica i a fora d'Àfrica de mode 2 anomenada Acheulià. Comencen a aparèixer evidències de la presència d'homínids a Europa occidental, possiblement emparentats amb els H. antecessor.
1.000.000- Estudi d'Aida Gomez Robles amb models estadístics a partir de les dents de diferents espècies d'homínids.
900.000- Entrevista a Carles Lalueza i J.L. Arsuaga, de l'any 2008.
825.000- Data promig de la divergència genòmica. Esborrany del genoma neandertal, any 2010.
706.000- Esborrany del genoma neandertal, any 2006, equip d'en Noonan et.al
550-660.000- Divergències de diferents ADNmts neandertals (Vindija, Feldhofer, Mezmaiskaya, etc) respecte els ADNmts moderns, publicats en diferents estudis, des del 1997 fins al 2010.
466.000- Divergències dels ADNmts neandertals respecte els moderns QUAN es comparen amb l'ADNmt de la senyora X.
516.000- Esborrany del genoma neandertal, any 2006, equip d'en Green et.al
370.000- Esborrany del genoma neandertal, any 2006, euip d'en Noonan et.al. Divergència poblacional (no confondre amb divergència genòmica). S'estima que és quan les dues poblacions es van separar definitivament.
300-400.000- Esborrany del genoma neandertal, any 2010. Divergència poblacional.
300.000- Model basat en una nova indústria que va aparèixer fa només 300.000 anys fabricada per un tal H. helmei i que compartien tant neandertals com moderns a l'orient mitjà. No massa acceptada.
250.000- Comentari d'algun antropòleg o entès en el tema que vaig llegir no recordo on. Molt poc fiable.



Per llençar encara més llenya al foc, un nou estudi anomenat Using genetic evidence to evaluate four palaeoanthropological hypotheses for the timing of Neanderthal and modern human origins ha comparat 5 genomes mitocondrials neandertals amb 54 genomes mitocondrials d'humans moderns. Els temps de divergència calibrats amb diferents mètodes entre els dos llinatges, suggereixen que neandertals i humans moderns provenen d'una població d'homínids que va començar a fragmentar-se fa entre 410.000 i 440.000 anys.

Aquestes dates semblen més recents que les prèviament publicades d'ADNmts neandertals i que volten els 600.000 anys, i són força semblants a les que s'observen quan es comparen neandertals, humans moderns i la senyora X.
Les dates també podrien aportar més evidència de pes als temps que s'han donat d'entre 300-400.000 per la separació d'ambdues poblacions d'acord amb l'ADN nuclear, i posades en dubte per alguns antropòlegs i observadors que creuen que són massa recents per explicar les divergències anatòmiques observades entre els neandertals i nosaltres.



Per part meva, encara que no hagi pogut llegir l'estudi (és de pagament) considero molt interessant i alhora creïble el fet que tant l'ADN nuclear com el mitocondrial semblin posar-se d'acord en unes dates que es mouen entre els 350-470.000 anys, però és clar, antropòlegs de la línia d'Aida Gómez segur que ho posaran en dubte. De moment, tenim una possible nova data per l'acomiadament definitiu. Benvinguda sigui a la llista!

La senyora X també hi diu la seva

L'equip d'en Pääbo també està treballant amb l'ADN (nuclear) de l'homínid trobat a Sibèria i datat en uns 40.000 anys, anomenat col·loquialment senyora X.
El que acabo de llegir aquí http://blogs.nature.com/news/thegreatbeyond/2010/05/ancient_human_genome_sequence.html és que aquesta bona dona sembla compartir un avantpassat comú més recent amb els neandertals que amb els humans moderns, amb els quals mostra "una relació força distant" i que tot i probablement haver conviscut amb tots dos fa més de 40.000 anys, no ha deixat rastre en el genoma humà, és a dir, que a diferència dels neandertals, els atributs femenins d'aquesta senyora X no van acabar de convèncer els africans morenets.
Aqueta notícia no és gaire completa, no he pogut trobar l'article on s'ha publicat tot això, suposo que encara deu haver de sortir, i espero que en Hawks hi digui alguna cosa aviat, ell ja va especular que aquest homínid podria ser un neandertal "divergent".
AGH! Podrien parar de sortir notícies siusplau? Es que ja porto una setmana sense fer res més que remenar el google, pensar en neandertals i somniar desperta, em temo que aquest juny ho penjaré tot si no em poso les piles, però això és impossible tenint neandertals per tot arreu.