Els neandertals eren tant intel·ligents que fins i tot sabien plagiar!

I pel que sembla, feien uns plagis impressionants, o almenys això és el que pensa de bona fe el paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin, de l'institut Max Planck.

No sé exactament com ha anat la cosa, però pel que he llegit a Mundo Neandertal, es veu que el bon home ha re-datat amb C14 uns estris Chatelperronians de la Grotte du Renne -un jaciment que ja s'havia mostrat problemàtic i havia estat acusat de tenir els estrats sobre o sota posats, però que Joao Zilhao ha investigat molt curosament i no n'ha trobat cap evidència, d'aquesta suposada remoguda-, i ha obtingut unes dates d'entre 41.000 i 44.000 anys per aquesta indústria associada als "últims" neandertals. Fins aquí, res d'anormal.

Ara que algú m'expliqui com se li ha acudit a aquest home la teoria que el Chatelperronià neandertal és una "còpia" de l'Aurinyacià dels moderns, que just en aquell moment acabaven d'arribar d'orient mitjà. Perquè això és el que ha dit, i per dir-ho, abans ho ha d'haver pensat. Mireu, en paleoantropologia tenim un problema molt gros: les pedres i els fòssils, no parlen. I com que no parlen, ho han de fer els antropòlegs per ells, i sovint aquests antropòlegs diuen coses que si poguéssin parlar, les pedres i els fòssils, no les dirien mai, mai de la vida.

Arribar a la conclusió que el Chatelperronià és una indústria "copiada" no té el més mínim fonament, perquè és bastant diferent i única de les indústries aurinyacianes, suposadament relacionades amb l'home modern. Per tant, la còpia no és digna. Una altra cosa és que hi haguéssin intercanvi d'idees, però d'això n'hi ha hagut sempre. Però en qualsevol cas, Hublin ho deixa molt clar: còpia, que vol dir plagi.

I què podem fer per desmentir-ho? Res de res. No podrem saber mai com va començar el Chatelperronià. Ni el Chatelperronià, ni el Mosterià ni l'aigua del mar; ho podem estudiar, ens hi podem acostar, però mai no sabrem exactament com van anar les coses. I en Hublin, tampoc. Per tant, de la mateixa manera que no podem desmentir que el Chatelperronià va sorgir com una mala còpia d'alguna indústria moderna encara per localitzar, tampoc no podem fer-ho a l'inrevés, és a dir, que Hublin podria tenir raó. També podrien tenir raó altres versions de la història, tantes com volgueu: intercanvi, epidèmia, ànims abans de l'extinció, benvinguda, etc. Fins i tot és possible que aparegui algun paleoantropòleg que digui que tot això del Chatelperronià són contes de la vora del foc, que tot plegat són 4 pedretes de principis del segle XX que algú es va dedicar a enterrar a bona part dels jaciments d'Europa occidental.

Fins aquí el post del plagi Chatelperronià. Cada cop em desmotiven més aquestes notícies, sembla com si algú s'hagués dedicat a remoure els estrats del cervell de certs paleoantropòlegs .



Font:
 
Mundo Neandertal

Noves datacions suggereixen absència de reemplaçament per absència de coexistència

La norma és bàsicament la següent: és impossible reemplaçar res quan no hi ha res per reemplaçar. I si els HAM van arribar al territori neandertal quan els neandertals ja s'havien extingit uns quants milenis abans, aleshores no podem parlar de reemplaçament ni culpar-los de genocidi -almenys no dels neandertals-, cosa que a alguns ens alleujaria una mica la consciència.

Aquesta teoria s'ha proposat, és a dir, que els HAM van tenir poc o res a veure amb l'extinció neandertal i possiblement d'altres espècies homínides. Costa de creure, però aquí l'última paraula la tenen les datacions amb C14, les corresponents, concretament, als últims nivells neandertals i als primers nivells moderns. Se suposa que els últims nivells neandertals contenen indústries típicament neandertals, com ara la mosteriana o el chatelperronià, mentre que els primers nivells d'assentament modern contenen indústria bàsicament (proto)-aurinyaciana.

El procediment per saber si hi va haver coexitència o no, consisteix "simplement" datar els nivells d'unes i altres indústries, per veure si temporalment hi ha solapament. Constament hi ha noves re-datacions que diuen que són millors que les anteriors, però que poc després tornen a ser reemplaçades (sic) per datacions que diuen ser millors, i així fins a l'infinit i més enllà.

El consens general fins ara és que sí que hi va haver certa coexistència, breu en alguns casos i perllongada en d'altres. Però fa molt poc comencen a aparèixer alguns estudis que suggereixen tot el contrari: els HAM hi van arribar quan els neander feia uns pocs milenis que s'havien extingit.

En Martin del Mundo Neandertal ho explica tot més detalladament en un post molt interessant. Segons un historiador de la universitat d'Oviedo, David Santamaría, que sembla que han revisat -i millorat?- les datacions del període de la "transició" de diversos jaciments arreu de la península ibèrica, tot això de la coexistència són contes de la vora del foc: els neandertals s'haurien extingit fa, com a mínim, 40.000-45.000 anys abans del present, i els moderns haurien arribat a la península uns qaunts milenis després. Jaciments com ara el de l'Esquilleu, amb uns 25.000 anys donats per als últims neandertals, cada cop tenen menys credibilitat i aquestes dates tant joves tendeixen a "envellir" a mesura que les datacions es revisen amb mètodes més precisos, segons aquest historiador.

A l'estudi d'en Santamaría s'hi sumaria un altre que suggereix també absència de coexistència al sud del Caucas, on els moderns hi van arribar per primer cop uns quants milers després que els neander s'extingíssin, fa com a mínim 37.000 anys, i ara m'ha vingut al cap l'estudi de la Cova Gran (Lleida) amb unes conclusions bastant similars.

Els estudis poden estar molt ben fets i tot el que volgueu, però a mi personalment em costa de creure: per què, per què els neandertals s'haurien extingit de cop uns pocs milenis abans de l'arribada dels moderns? Per un canvi climàtic? Però si estaven molt ben preparats i adaptats, i havien sobreviscut durant centenars de milenis al mateix territori! I pel que fa als moderns, tenim exemples a cabassos que han sigut i són els causants principals d'extincions de centenars d'espècies, i fins i tot d'altres grups humans!!


Fonts:

-Neandertales y Sapiens no coincidieron en España, según nueva tesis (Mundo Neandertal)
-Neanderthals Died out Earlier Than Previously Thought, New Evidence Suggests

Comunicació Heidelbergensis: moderna, actualitzada, rica, eficient, emotiva

Aquests formidables homínids que van viure fa 500.000 anys (300.000 anys segons Chris Stringer) a la serra d'Atapuerca, per citar només un jaciment, ens podrien donar pistes sobre l'orígen del llenguatge.

El material d'Atapuerca és abundant, una característica que ens interessa que passi amb fòssils antiquíssims: com més fòssils tenim, més peces del trencaclosques Heidelbergensis podrem estudiar. Unes peces imprescindibles per saber si aquests homínids estaven preparats per parlar són les corresponents a l'orella, que es divideix en tres parts: externa, mitjana i interna.

En un estudi molt recent, s'han estudiat fragments de l'orella mitjana i externa de 5 atapuerquins, per esbrinar si podien captar el mateix espectre de sons que els humans moderns, o si bé, pel contrari, el seu espectre de sons era més semblant al del ximpanzé. Els resultats són els esperats: els heidelbergensis cauen dins del rang de variabilitat humana actual, i es diferencien significativament dels ximpanzés en l'anatomia de l'orella externa i mitjana. També s'assemblen en els humans en l'ampli espectre de sons que podien distingir; aquesta característica és fonamental a l'hora d'entendre un llenguatge parlat. Però amb entendre no en tenien prou: també havien de poder emetre aquests sons.

Precisament, a més de l'orella, els científics també han estudiat les vèrtebres cervicals que es troben molt ben conservades d'un d'aquells atapuerquins. Aquest segment els ha permès reconstruïr -o deduïr- com era el seu tracte vocal. Els resultats són que el tracte vocal heidelbergensis era molt similar al neandertal: tant l'un com l'altre eren capaços de produir l'àmplia gamma de sons que caracteritza els llenguatges humans.

Per tant, aquells homínids de 500.000 anys no només eren capaços d'entendre el llenguatge, sinó també de produïr-lo.


Font: Communicative capacities in middle pleistocene humans from the Sierra de Atapuerca in Spain

Es descarta l'art neandertal d'El Castillo i Altamira?

Si ja es veia venir de lluny que tot plegat acabaria en 4 sensacionalitats de la premsa i poca cosa més. Ja s'ensumava que era molt improbable que els neandertals fóssin els autors d'aquelles pintures datades recentment en 41.000 anys, però m'ha alegrat saber que no estic sola en la meva lluita contra el sensacionalisme neandertal.

Uns quants experts en art prehistòric, com ara Adolfo Rodríguez Asensio (Universitat d'Oviedo) i Manuel González Morales (Universitat de Cantàbria) han criticat ferotgement la interpretació que s'ha fet de les noves datacions, algunes de les quals en teoria sobrepassarien els 41.000 anys. 


Segons aquests professors, hi ha altres datacions que indiquen que l'edat de les pintures es mou entre els 29.000 i els 35.000 anys, similar a la d'indústria lítica Aurinyaciana (36.500 anys) i que en cap cas sobrepassa l'antiguitat de l'home modern a la regió, o dit d'una altra manera: no hi ha cap motiu per pensar que va ser obra dels neandertals, al contrari del que diu la premsa.


Queda per aclarir el cas de Nerja...






Més informació:

http://www.lne.es/general/2012/06/16/expertos-descartan-teoria-arte-neandertal/1257688.html

Les pintures d'El Castillo podrien sobrepassar els 40.800 anys

Volia titolar l'entrada "Altamira: els neandertals van fer un homentatge a les preses abans d'extingir-se" però no ha sigut possible, perquè malgrat que la primera cosa que ens ve al cap a l'hora de parlar de coves prehistòriques són bisonts, cavalls i ossos de les cavernes, el cert és que acabo de llegir que aquestes datacions (40.800 anys per a les més antigues d'El Castillo i 36.000 per a Altamira, més del doble del que es pensava fins ara) són menys impressionants: es tracta de discs vermells i de mans que els artistes pintaven bufant pigment contra la paret i posant-hi la mà al davant.

Què ha passat, perquè a hores d'ara ens estiguem preguntant: com és possible que les dates de 15.000 anys obtingudes amb C14 estan (tant) malament? No tinc la resposta. Només 4 pinzellades d'un article publicat a la revista Nature on s'ha utilitzat una datació basada en la desintegració de l'urani atrapat dins del material, que a més de ser més sensible, també malmet menys la pintura: dos pardals d'un tret. S'han analitzat les pintures rupestres de fins a 11 coves.

Aquestes noves datacions d'art rupestre de la serralada cantàbrica han doblat les prèvies i és ara quan ve tot el romanticisme, perquè si les datacions són certes (qui ens ho assegura?) això podria implicar 3 possibilitats:

1- Que els primers moderns anatòmicament parlant que van arribar a la península ibèrica ja portava aquest tipus d'art incorporat amb ells. Aquestes datacions coincideixen bastant bé amb els 40-45.000 anys per al proto-Aurinyacià de jaciments com el d'El Castillo.
2- Que com a conseqüència del contacte, conflicte i desaparició immediata dels neandertals, als moderns se'ls encengués la bombeta i comencéssin a dibuixar les parets com bojos. Els que proposen aquesta hipòtesi no expliquen per què a cap pintura rupestre no s'hi ha trobat mai el dibuix d'una cara neandertal.
3- Que, de la mateixa manera que ha passat amb les foques de Nerja, els seus autors fóssin els últims neandertals. Això no seria gens sorprenent si no fos perquè en aquella època els neandertals d'Europa occidental estaven passant un moment molt complicat, segons el seu ADNmt, i en aquests moments no crec que pintar mans a la paret amb pigments vermells sigui una prioritat.


Però bé, si m'haig de decantar per alguna, em decanto per la nº1, assumint que les datacions són correctes, que és molt assumir, però m'agradaria saber què en pensa d'això l'arqueòleg glamorós.


Fonts:

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120614/54311323192/cueva-el-castillo-cantabria-alberga-arte-rupestre-mas-antiguo-mundo.html
http://forwhattheywereweare.blogspot.com.es/2012/06/cantabrian-rock-art-competes-for-title.html
http://cuevadelapileta.blogspot.com.es/

Moltes novetats! (març 2012)

Aquest mes hem rebut moltes notícies interessants, que per falta d'espai i de temps, comentaré en un sol post bastant breument -és el que passa quan un és mandrós de mena- és la primera vegada que faig aquest experiment, i faré el que pugui perquè la cosa quedi "bé".

La primera i impactant notícia és d'avui: es tracta de l'aparició de 2 cranis a dues localitzats del sud-oest de la Xina amb una antiguitat d'entre 11.000 i 14.000 anys. Aquests dos cranis tenen la particularitat que, segons els autors que els han analitzat i comparat amb altres cranis d'arcaics arcaics, moderns arcaics, arcaics moderns, moderns moderns, etc, sembla que es desvien una mica bastant de la norma. Per tant, s'han proposat dues explicacions:

1-Els dos cranis representen una nova espècie humana contemporània als humans moderns de la Xina, una mica com els Hòbbit.
2-Els dos cranis podrien ser descendents d'una migració molt primerenca fora d'Àfrica, que haurien quedat aïllats durant molts milers d'anys de la resta de la humanitat, i per això tindrien aquestes característiques arcaiques.

Així d'entrada, els cranis mostren similituds amb allò que anomenem "mongoloids", per tant, d'aïllats no ho haurien estat massa. És clar, també és possible que estiguessin barrejats amb erectus, però de fa 11.000 anys!?!?!? En qualsevol cas, els laboratoris més famosos del món ja hi estan treballant, per saber si l'ADN amaga la clau.

Més informació:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0031918

El genoma del goril·la ha estat desxifrat

Dels grans simis, era l'únic que faltava: ja tenim l'orangutà, el ximpanzé, i uns quants d'humans. Només hi faltava el goril·la, que per cert, ha resultat ser molt proper a nosaltres, els humans: un 98% del seu genoma és idèntic al nostre, un pèl menys que en el cas del genoma del ximpanzé. Es tracta d'una femella de 30 anys anomenada Kamilah.

L'avantpassat més recent de ximpanzés-goril·les-humans, va viure fa més 10 milions d'anys. En comparar els 3 genomes, s'ha vist que en un 70% els humans i els ximpanzés són més propers entre sí, mentre que en un 15%, els ximpanzés s'apropen més als goril·les, i en aquest mateix percentatge també, els goril·les i els humans resulten més similars que cap dels dos al ximpanzé.

Una diferència curiosa respecte el genoma humà, és que sembla que els goril·les no tenen el gen que en humans permet als espermatozoides d'un home competir amb els d'un altre; potser és perquè els goril·les viuen en harens (un mascle sol s'acopla amb moltes femelles).


Més informació:

http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120306-gorilla-genome-apes-humans-evolution-science/


Els neandertals eren més resistents a les càries

Encara que en alguns casos poguessin estar una mica gastades, les dents neandertals eren fortes, ben aliniades i sanes. L'examinació de dents neandertals demostra que ells patien moltes menys càries que nosaltres actualment, una diferència que s'ha volgut explicar en la diferència d'hàbits alimentaris, però que ara un estudi ha qüestionat, perquè certs grups de neandertals de l'orient mitjà consumien plantes amb un alt contingut de sucres, que els encanten especialment als microbis responsables de la càries. Potser els neandertals tenien alguna defensa innata per impedir la proliferació d'aquests microbis a la seva flora bucal?


Més informació:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0018442X12000170



El 80% dels avantpassats femenins dels europeus actuals va arribar a Europa durant el neolític?

És un estudi signat, entre d'altres, pel nostre Pääbo, expert en ADN antic. Tot i així, les conclusions són dubtoses: el nombre d'individus del mesolític és molt escàs, només s'inclouen certs jaciments del centre-est europeu i en definitiva, sembla com si l'article volgués dir molt amb molt poca cosa, o com si a partir d'un gra de sorra en volgués fer una muntanya.

El model proposat és que els caçadors-recol·lectors, que pertanyien majoritàriament a l'haplogrup U, van ser reemplaçats pels grangers de l'orient mitjà, les dones dels quals portaven principalment l'haplogrup H, majoritari a Europa (+40%), mentre que l'U és bastant minoritari (5-10% a l'oest europeu). El que crida l'atenció, és que aquest reemplaçament no es va produïr de seguida, tant bon punt els grangers van arribar a Europa fa més de 7.000 anys, sinó en fa menys de 5.000, és a dir, que tant grangers com recol·lectors haurien conviscut durant milenis sense barrejar-se.

Un dels problemes és que sembla que hi ha certa evidència de l'existència de l'haplogrup H a la península ibèrica i al nord d'Àfrica d'abans del neolític, però que en Pääbo i els seus han decidit ignorar completament. El fet que els caçadors-recol·lectors mostrin una varietat elevada d'haplogrups U (U2, U5, U4...) suggereix que també estaven barrejats, per tant, hi devia haver més migracions des d'abans del neolític.

Més informació:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0032473


Datacions absolutes per a Orce!

Un dels jaciments més antics d'Europa occidental que podria suggerir el pas d'homínids per l'estret de Gibraltar ha tornat a ser notícia: malgrat les restes humanes siguin escasses, la majoria d'experts creu que són reals, és a dir, que corresponen a humans que van viure al sud de la península ibèrica amb la seva tecnologia olduvaiana.

El nivell arqueològic superior del jaciment "Fuente Nueva-3", on s'hi van trobar les eines lítiques i restes de fauna entre les quals hi ha l'esquelet d'un mamut, ha estat datat en 1,2 milions d'anys.

També situat a la localitat d'Orce, el jaciment de Venta Micena, on s'hi ha trobat més de 15.000 restes de fauna, ha estat datat utilitzant dents de cavall, que han proporcionat la data d'1,4 milions d'anys per a aquesta fauna. Aquestes dates situarien els jaciments d'Orce entre els més antics, i possiblement n'hi ha d'altres al sud de França i nord d'Itàlia més o menys contemporanis. Ens preguntem si aquests homínids eren descendents dels de Dmanisi, o bé representen una migració africana diferent?

Més informació:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/03/presentan-las-primeras-dataciones.html


Per a informació i comentaris interessants sobre aquests estudis i altres, no us oblideu de visitar els blogs Pileta de la Prehistoria, For what they were... we are, Prehistoria al Día, El neandertal tonto, ¡qué timo!

Diuen que les foques de 43.000 anys de Nerja són un frau

Las famoses foques de la cova de Nerja datades en 43.000 anys que alguns atribueixen a artistes neandertals que s'il·luminaven amb làmpares estàtiques són notícia entre la comunitat antropològica.



Alguns accepten les dates i d'altres les qüestionen emparant-se de diversos arguments: que és un art massa modern per tenir 43.000 anys, que els neandertals eren incapaços de fer allò o que tot és un muntatge per treure'n diners.

Aquests últims arguments són els que he trobat al següent blog: http://glamboy69.wordpress.com/2012/02/10/desmuntant-les-suposades-pintures-neandetrals-de-nerja/ escrit per un "Arqueòleg Glamurós".

Els arguments que dóna per qüestionar l'autoria neandertal sobre aquelles pintures m'han semblat interessants de comentar, perquè de ben segur que hi ha molta gent que els comparteix, en major o menor mesura.

Diu l'Arqueòleg Glamurós sobre les pintures de Nerja:

"1) No quadra amb cap altre jaciment del món: com és possible que en cap altre racó d’Europa o Pròxim Orient mai s’hagi trobat cap obra d’art realitzada per neandertals? Van ser capaços de pintar aquestes dues foques i se’n van oblidar per sempre més, fins que al cap de 10.000 anys els cromanyons van re-emprendre la pràctica, en el mateix punt? Això no s’ho creu ningú!"

Sens dubte que aquest arqueòleg no ha sentit parlar de l'ocre vermell que els neandertals i els seus avantpassats de fa 250.000 anys ja sabien fabricar i fer servir. Parlant "d'art", alguns grups neandertals fabricaven estris com ara flautes i dibuixaven cares a les roques. És cert que les pintures a les roques no eren el seu fort, però no oblidem que fins fa 40.000 anys no es comencen a trobar indicis d'aquest tipus d'art arreu del món, i no obstant això els humans moderns ja existien a l'Àfrica des de feia 200.000 anys. També cal dir que els neandertals i els seus avantpassats semblaven posseïr una avançada cultura, que els permetia fabricar cola d'enganxar, pales de fusta i safates i cases fetes a partir dels ossos de mamut. En això no eren gaire diferents dels nostres avantpassats.

"2) Els investigadors trien les dades més sensacionalistes i obvien les més racionals i nombroses: la cova de Nerja té fins a 34 datacions radiocarbóniques, d’aquestes 30 apunten al Paleolític Superior (cromanyons) i tan sols 4 al Paleolític Mitjà (neandertals). Ara bé, dir que les pintures son cromanyons no és cap novetat i no permet sortir als diaris."

Sens dubte que a la cova hi ha moltes pintures, i que la gran majoria d'elles són del període magdalenià-solutrià, quan aquest tipus d'art es fa més freqüent a Europa sud-occidental. La cova de Nerja va ser habitada per molts grups diferents des del paleolític mitjà, entre els quals hi ha neandertals, i sabem que els neandertals caçaven foques i dominaven l'ús de pigments. Sobre si les datacions són correctes o no, és aquest punt que s'està comprovant en diferents laboratoris, però admetre que no ho són només perquè "volien sortir al diari" no em sembla una crítica que invalidi les datacions obtingudes fins ara amb C14. No sé si m'explico.

"3) NO han datat les pintures, sinó un carbó trobat a prop: Val, d’acord, han trobat un fragment de carbó que pertany a una torxa que segurament havia dut un neandertal. I? El més lògic és que uns neandertals ocupessin esporàdicament la cavitat milers d’anys abans de que es realitzés la pintura un cromanyó. Els investigadors diuen que ara dataran una capa de calcita de sobre el pigment, però ja s’han llençat a la piscina sense mirar si hi havia aigua."

D'acord, és cert que haurien d'haver estat més segurs a l'hora de llençar que les pintures tenen 43.000 anys. Però aquest carbó que s'ha extret de dins les làmpares estàtiques de la cova suggereix que els neandertals no només van habitar la cova espontàniament, sinó que van procurar-se d'un bon sistema d'il·luminació que ens ha deixat a tots amb la boca oberta.

"4) A la cova s’han trobat restes humanes de cromanyons i cap de neandertal: Concretament s’han recuperat ossos humans datats fa 19.000 anys, una data que coincidiria plenament amb altres pintures rupestres de la Península, com les més antigues d’Altamira, per exemple. Quina casualitat!"

Ningú no posa en dubte que els humans moderns estiguessin allà fa 19.000 anys i hi realitzessin pintures. Però sabem que -encara que no se n'hagin trobat restes dins la cova- els neandertals habitaven altres coves del sud peninsular com ara la de Pileta, i que fa 43.000 anys encara no hi havia humans moderns en aquesta zona. Tampoc no s'han trobat restes humanes a l'Abric Romaní de fa 60.000 anys, i no obstant ningú no posa en dubte que allà hi van viure neandertals.



Alguna suggerència, observació o crítica als arguments de l'Arqueòleg Glamurós?



Més informació:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/01/la-cueva-de-nerja-podria-albergar-las.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/02/las-pinturas-rupestres-mas-antiguas-de.html
http://neanderthalis.blogspot.com/2012/01/pinturas-rupestres-datadas-en-mas-de-40.html

Mapa de jaciments Chatelperronians

Aquest cop he fet servir punts i crec que no m'he desviat tant com amb l'últim mapa. Els punts de color vermell indiquen jaciments amb una antiguitat (C14) superior als 40.000 anys. Els de color taronja, entre 30.000 i 40.000 anys, i els de color groc, menys de 30.000 anys. Els de color blanc indiquen que no hi ha datació coneguda.



El mapa intenta representar els jaciments Chatelperronians més importants (desconec si hi són tots). Com es pot observar, aquesta indústria s'estenia per tota La France i el nord de la península ibèrica. Són un total de 21 jaciments, els més coneguts dels quals són La Quina, la Grotte du Renne i Morin.

De la mateixa manera que els Mosterians, els Chatelperronians també preferien Aquitània. Deu ser que allà s'hi feien bons bolets, hi havia molts de senglars o la vegetació era més variada.

CONTINUARÀ AMB... mapa de jaciments aurinyacians!!


Agraïments a: David Sánchez i Google Maps. Ah, i a en Maju per suggerir-me la idea dels punts.

Les pintures de la cova de Nerja podrien tenir més de 40.000 anys!

Notícia "bomba" al món antropològic, que ha comentat el super-blog "Pileta de la Prehistoria" sempre al servei dels cavernícoles.



Les coves de Nerja, a Màlaga (Andalusia), són famoses per la seva bellesa natural, comparable a les de Chauvet i Lascaux. Aquestes coves també compten amb moltes pintures i representacions artístiques dels homes -i dones- prehistòrics, que hi van deixar la seva empremta que esperem que duri eternament.

Aquestes pintures podrien convertir-se en les més antigues d'Europa si els més de 40.000 anys calculats per les pintures finalment es confirmen: en aquesta època els humans moderns tot just acabaven d'arribar al continent europeu, expandint-se des de l'orient mitjà. A la notícia també hi diu que la data coincidiria amb l'extinció dels últims neandertals, però això no és cert si tenim en compte els 22.000 anys de l'Esquilleu: fa 40.000 anys als neandertals encara els quedava corda per estona.

Encara no sabem quin aspecte feien els humans que van pintar aquelles pintures, perquè malauradament no s'han trobat restes òssies de tanta antiguitat a la cova, però des de Nerja a Gibraltar hi vivien neandertals en aquesta època.


Font:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/01/la-cueva-de-nerja-podria-albergar-las.html

Peştera Cu Oase: No hi ha connexió entre Mosterià final i Aurinyacià

El jaciment romanès de Peştera Cu Oase és possiblement un dels més coneguts dins del context prehistòric europeu, perquè allà suposadament hi van viure els "primers [humans moderns] europeus", datats en 35.000 anys.



D'aquest jaciment provenen les restes d'uns quants humans moderns d'aquell període, el més famós dels quals és Oase 2 (imatge de sobre), la reconstrucció del qual és si més no, pintoresca.
Aquests romanesos no s'han lliurat de caure a les mans del dr. Trinkaus, que repeteix una i una altra vegada que són "híbrids".

Com que els Oase no poden parlar no sabrem mai qui era la seva veritable família, ni molt menys si tenien algun avantpassat neandertal, si no és que algun aventurat els hi perfora els ossos en busca de la doble hèlix. Tot i així, un nou estudi aporta més informació d'aquest jaciment i d'altres de Romania del paleolític superior, aquest cop analitzant detingudament els estrats corresponents a l'Aurinyacià, les indústries de Transició i al Mosterià final.

Les datacions no concorden: l'Aurinyacià sembla massa "jove" i les indústries Transitòries sembla que han patit una barreja estratigràfica. Malgrat tot, els autors pensen que l'Aurinyacià romanès és cronològicament similar al de la resta de jaciments europeus, i no mostra cap relació de parentiu amb el Mosterià final.

Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212000274?v=s5

Noves dates per a l'aparició del paleolític "superior" a l'Abric Romaní

Els primers humans moderns al territori que avui coneixem com a Catalunya. Les datacions amb C14. L'Abric Romaní, un punt clau per entendre la cultura neandertal: 3 elements imprescindibles sobre els quals no podem parar de fer-nos preguntes: com va anar tot, quan va passar i per què va passar d'aquesta manera.



El començament del paleolític superior, associat amb l'aparició de l'Aurinyacià i els primers humans moderns al vell continent, havia estat poc estudiat a l'Abric Romaní. S'havien donat unes dates de gairebé 40.000 anys per l'aparició d'aquesta indústria a l'Abric, que són semblants a les d'altres jaciments del NE peninsular, com ara l'Arbreda (Girona), i també a El Castillo, a la serralada cantàbrica. Aquests jaciments eren relativament més antics que els del sud de França.

La sorpresa me l'he trobada en llegir el resum d'un nou article, i és que en analitzar el material (restes d'ossos, petxines, indústria lítica...) dels nivells A i B, obtingut de les excavacions d'entre 1900 i 1910, dos nivells que es creien associats amb la Transició, se n'ha obtingut la data de... 20.000 anys abans del present!!!!

Calma, calma, que aquesta data podria estar malament! S'ha fet ús d'un accelerador d'espectometria de masses (AMS) un aparellet molt utilitzat en aquests casos, i que ja vam veure al documental "Le vrai visage du neandertal" per calcular l'edat de la "dona de la vall de Neander". Els autors de l'estudi han dubtat d'aquesta data tant "jove" i el que han fet ha estat analitzar més material d'aquests nivells. Les noves dates obtingudes s'han contrastat amb les velles amb un model Baiesià utilitzant una nova eina de calibració anomenada "INTCAL09 ¹⁴C".



Les conclusions suggereixen que no hi havia absolutament cap homenet fosc de cames llargues al NE peninsular fa més de 36.500 anys, datació que s'ajusta a les prediccions que havia fet anteriorment l'arqueòleg Joao Zilhao.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002168

Incisiu marroquí datat en 450.000 anys

El nord d'Àfrica és un indret del planeta força abandonat pels antropòlegs, però no pas pel seu objecte d'estudi: els homínids.



Hominids de tot tipus, des del més tendre erectus fins al sàpiens més recent, podrien haver escalat l'Atlas. La indústria lítica que ens han llegat els homínids d'aquesta part del planeta també és abundant i variada, i les hipòtesis per explicar-ne l'aparició, aculturament i expansió són també d'allò més nombroses.

Per tant, que ara hagi aparegut un incisiu a Ulad Hamida 1 (Casablanca), la zona arqueològica on s'ha trobat, i hagi estat datat en 450.000 anys, no ens hauria de sorprendre massa. L'arqueòleg Abderrahim Mohib ha calculat l'edat de l'incisiu amb un "mètode radiomètric", que no sabem si inclou el polèmic C14 o no.

Desgraciadament, un incisiu ens diu poca cosa de l'espècie a la qual pertanyia l'homínid, però per l'edat ja s'ha especulat que es podria tractar d'Homo rodhesiensis, que per alguns representaria l'avantpassat més recent dels humans moderns. De fet, des de l'any 1972 en aquesta cova ja s'hi han anat trobant més dents i maxil·lars d'aquests arcaics.


Fonts:

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1008963
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/11/echoes-from-past-nov-24.html

La nova datació del maxilar de Kent és... que no hi ha nova datació!

En Hawks finalment s'ha dignat a fer un comentari sobre el polèmic maxilar britànic que fa pocs dies va saltar al pòdium de la premsa primitiva.

L'opinió d'en Hawks, que s'ha llegit l'estudi sencer, és que la prestigiosa revista "Nature" podria haver ficat la pota fins al fons en fer publicitat d'un estudi que el mínim que se'n pot dir és que no és apte per a ments altament susceptibles de creure's qualsevol animalada que es digui dels primers HAM europeus. Animalades de l'estil "disparaven raigs làser pels ulls" o "portaven virus mortífers activats per la radiació electromagnètica que es van carregar tots els neandertals" o "eren de color blau i feien 2 metres d'alçada".



Sí, sí, de l'alçada d'un campanar. El rebombori que ha causat a nivell mundial una simple notícia extreta d'aquest estudi dubtós ens hauria de fer reflexionar a tots, perquè, per si no ho sabíeu, les noves datacions que s'han donat pel maxilar trobat a la Kent's Cavern (Regne Unit) l'any 1927 i que s'apropen als 45.000 anys no són noves datacions obtingudes directament del maxilar, sinó extrapolacions fetes a partir de les datacions amb C14 de restes de fauna de la posició estatrigràfica d'on creuen que es trobava el maxilar quan va ser trobat, l'any 1927, usant un model estadístic anomenat"bayesià". Tampoc no és cert que les datacions obtingudes l'any 1989 i que donaven uns 35.000 anys per aquest maxilar hagin estat "invalidades" tal com hem llegit a la premsa.

El que passa, senzillament, és que no hi ha material suficient per invalidar-les. Utilizant restes escasses de fauna per calcular l'edat dels estrats i a partir d'aquí extrapolar més o menys per quin interval es mou el maxilar fent servir un model estadístic, ignorant completament les dates obtingudes amb C14 directament del maxilar, no és invalidar aquestes datacions de l'any 1989. Tampoc no vol dir que les noves datacions obtingudes usant el model bayesià hagin d'estar forçosament malament només perquè l'objectiu de la premsa britànica era demostrar que ells hi van arribar primer.

No; el que passa és que, en comparació amb totes les altres restes de fòssils d'humans moderns que trobem escampades per tot Europa, el maxilar de Kent és molt més antic que els primers HAM trobats a l'est d'Europa, com ara Oase 2, una dada que d'entrada pot sobtar una mica: que potser aquells britànics estaven sols al vell continent? Tampoc no s'ha analitzat cap tipus d'indústria lítica associada amb el maxilar, de manera que no és possible arribar a cap conclusió segura amb aquestes datacions sobre qui va inventar què.



En definitiva, que el resum prometia molt, però el treball en sí no mereixia tot aquest exalçament, eufòria i paraules victorioses amb què s'ha associat l'arribada dels moderns en aquest racó de món.

Més informació:

http://johnhawks.net/weblog/fossils/upper/europe/kents-cavern-2011.html

Els humans moderns NO van arribar a Europa abans del que es pensava

Els dos molars deciduals uluzzians i el troç de maxilar corcat, podrit, carbonitzat, ronyós i britànic que recentment han fet un salt d'espècie (abans es consideraven pertanyents a neandertals) i datats en 40-45.000 anys abans del present, NO són inesperats en cas que corresponguin a humans moderns, tal com es repeteix a tots els mitjans de comunicació.



Malauradament, me n'acabo d'assabentar que el busca-i-troba-híbrids ha participat en l'estudi de la mandíbula de Kent. Ho sento, és que el dr. Trinkaus no m'acaba de fer el pes amb les classificacions, perquè no para de deixar anar la paraula "interbreeding" a tots els mitjans de comunicació on el conviden a obrir la boca.

Pitjor que això és que tothom es sorprengui tant d'aquestes datacions, perquè de fet, no és gens soprenent que apareguin humans moderns en aquestes dates: arreu d'Europa occidental hi ha molts jaciments, des d'Alemanya a la península ibèrica, passant per Itàlia, França i Suïssa, datats en més de 40.000 anys i fins a gairebé 50.000 a l'est d'Europa, on s'hi ha trobat indústria (proto)-aurinyaciana, que típicament s'havia associat als humans moderns, perquè era bastant diferent del mosterià.

Per tant, que ara aparegui un humà modern (o més aviat, un bocinet del que era la seva cara) amb aquestes datacions, no ens hauria d'estranyar, sinó tot el contrari, hauriem d'exclamar "ja era hora!".

Uluzzià made in sapiens?

L'Uluzzià és una indústria que va ser elaborada a Itàlia fa entre 40.000 i 50.000 anys, i etiquetada com "de transició", juntament amb el Chatelperronià i d'altres, és a dir, que molts creuen que els neandertals van adoptar amb l'arribada dels humans moderns al vell continent, que els haurien aculturat.



Fins ara tot això només eren hipòtesis, perquè, malauradament, tenim molt poques restes associades a l'Uluzzià, a diferència del Chatelperronià, que sí que l'hem trobat associat a restes neandertals, i que per tant, l'explicació més probable és que fos una indústria creada pels neandertals, amb aculturació o en sense.

Doncs bé, sembla que d'acord amb l'anàlisi d'unes dents trobades a la Grotta del Cavallo, al sud d'Itàlia, i associades amb aquesta indústria, els neandertals hi tindrien poca cosa a veure, per no dir res.

Aquestes dents (molars deciduals) havien estat inicialment classificades com a pertanyents a neandertals, però els autors d'un nou estudi han utilitzat dos mètodes morfomètrics diferents que semblen indicar que es tractaria d'humans moderns, i no pas de neandertals. La datació obtinguda per aquestes dents també sorprèn: entre 43.000 i 45.000 anys abans del present! Si aquestes datacions són certes, això voldria dir que aquells HAM eren els més antics d'Europa trobats fins ara de la seva espècie!

Ja ho veieu, al vell continent els neandertals es fan joves (22.000 B.P) mentre que els HAM envelleixen (45.000 B.P.)


Font:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10617.html

Neandertals sans i estalvis fa menys de 24.000 anys

Comentaris, queixes, dubtes a en Millán, que ha fet un magnífic resum explicant l'article acabat de sortir sobre les datacions a la cova de l'Esquilleu, un dels últims refugis dels neandertals, sinó l'últim: Neandertales de "anteayer" (22.000 a.C.) en las montañas de Cantabria.



No és la primera vegada que sentim parlar de l'Esquilleu, i de ben segur, no serà la última. Aquesta cova de Cantàbria (nord de la península ibèrica) es caracteritza per tenir una sequència d'estrats mosterians que van des dels 50.000+ anys a tot just 22.000 abans de Crist. Abans de llençar els petards i celebrar-ho com cal, hem de calibrar aquestes dates obtingudes amb C14, que vol dir introduir-les en un programet de nom "OxCal", que generalment els hi afegeix uns 2.000 anys més. Per tant, la datació real de l'últim estrat seria de 24.000 anys abans del present. Per practicar amb aquest programa, només cal fer clic aquí.

Tal com he dit abans, ara toca llençar els petards i obrir les ampolles de vi (o de Fanta, si ho preferiu), perquè en cas de ser certes, aquestes dates serien les més recents trobades fins ara que testifiquen la presència neandertal (...).



Altres dates recents les trobem als Balcans, Gibraltar i prop de les regions polars, a Rússia, voltant els 30.000 anys. En certa manera, un podria dir que els neandertals es van refugiar als "laterals" de la seva àrea d'ocupació, per motius encara desconeguts; de ben segur que la hipòtesi d'extinció ens ha passat pel cap: potser els de l'Esquilleu eren els últims. Potser. Però primer, anem a veure com eren i sobretot, què feien.

Els autors, que han analitzat millor les restes òssies i lítiques de la cova, opinen que aquells neandertals s'havien tornat encara més culs inquiets que els seus predecessors: en altres paraules, anaven amunt i avall, canviaven de lloc constantment i vivien del que collien o caçaven pel camí. Els motius d'aquestes corregudes són desconeguts, però podrien estar relacionats amb el clima advers o els homenets verds, vull dir negres.

Aquests neandertals, d'altra banda, només feien mosterià: única i exclusivament mosterià, la indústria que els va acompanyar durant tant de temps. Ni rastre de les indústries relacionades amb l'aculturació dels HAM o els HAM mateixos. Això no vol dir ni molt menys que el mosterià fos sempre igual, sinó que, ben al contrari, s'observen canvis al llarg de tota la seqüència.



Tot plegat ens indica que, fa 24.000 anys els neandertals molt probablement encara vivien. Fragmentats i nòmades, però n'hi havia, almenys a l'Esquilleu, perquè en altres àrees, com ara Catalunya, els neandertals semblen absents des de fa gairebé 40.000 anys, una dada que contrasta força amb Cantàbria: potser els HAM van colonitzar el nord-est de la península i es van aturar a l'Ebre? Potser les datacions són més antigues del que ens volen fer creure? Potser aquells neandertals havien construït una fortalesa? Potser eren HAM aculturats pels neandertals?

Mariscades neandertals datades en 150.000 anys

Per si algú encara en té cap dubte, o més aviat pensa que això de pescar marisc era una activitat purament associada als humans moderns que els neandertals haurien après gràcies a ells al final de la seva miserable existència, la cova Bajondillo, a Màlaga, té uns quants estrats plens de marisc que no va arribar allà per casualitat, sinó que va ser recollit i transportat pels seus habitants, fa més de 150.000 anys.



La varietat i quantitat de marisc trobat (el marisc serien totes aquelles espècies "amb closca" que afegim a plats com ara la paella d'arròs) en 19 estrats d' aquesta cova del sud de la península ibèrica, tira per terra un cop més la idea que els neandertals tenien una dieta monòlica basada exclusivament en carn, mentre que els humans moderns, gràcies a les seves capacitats cognitives *superiors* haurien pogut ampliar el seu menú, cosa que els hauria dotat de certs avantatges sobre els neandertals i bla, bla, bla.

Els sàpiens del sud del continent africà també practicaven la marisqueria des de ben antic, per la qual cosa no es pot dir que el consum de marisc sigui una activitat moderna (< 50.000 anys) com s'havia pensat fins ara.


FONT:

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-neandertales-ibericos-mariscaban-hace-150000-anos-20110915112901.html

Noves datacions pel cavemen sex!

Els meravellosos rellotges moleculars ens poden ser de gran utilitat per datar episodis que van tenir lloc fa molts de temps, i que només han deixat rastre al nostre ADN, perquè fins fa ben pocs milenis no existien ni cassets, ni gravadores, ni tampoc escriptura. Per més atractius que fóssin aquells neandertals que ens han llegat l'1-4%, no tenim cap manera de saber com van anar les coses i quan van tenir lloc si no és fent ús d'aquestes relíquies anomenades rellotges moleculars, més precisos i puntuals que la Renfe.



Si encara no heu notat l'ironia enlloc, us deixaré amb les xifres obtingudes mitjançant els rellotges moleculars per datar el moment en què va tenir lloc el sexe cavernícola, i ja veureu com tot es tornarà més clar que l'aigua.
Primera datació: en Pääbo i els seus van datar el cavemen sex el dia 7 de maig de 2010 entre 45.000 i 80.000 anys.

Segona datació: la vaig veure al blog d'en Razib Khan fa un parell o tres de setmanes: entre 65.000 i 90.000 anys.

Tercera datació: ha aparegut en un dels resums del Congrés Internacional de Genètica Humana, i ens parla d'entre 37.000 i 86.000 anys.


Per saber quina d'aquestes datacions és la més bona, he fet la mitjana de totes tres. Heus aquí els resultats: 62.500, 77.500, 61.500. És a dir, que d'acord amb els rellotgets ens mouriem al voltant dels 67.166 anys. Aquesta data relativament recent coincideix més o menys amb la segona o tercera expansió fora d'Àfrica. La xifra en sí no ens diu gran cosa, només que coincideix més o menys amb la sortida més recent d'Àfrica [d'acord amb els rellotges moleculars], però en canvi deixa fora els altres moderns, com ara Qafzeh i Skhul, que en van sortir molt abans, fa més de 100.000 anys, i possiblement també van compartir territori amb els neander.

Els erectus ens van abandonar abans?

De fet no ens van ni abandonar, perquè per abandonar algú cal primer haver-lo trobat i conegut, com a mínim superficialment. Fins ahir es defensava la idea que els erectus es van extingir fa 35-40.000 anys; els últims haurien viscut al sud-est asiàtic, i molts proposaven un període de coexistència de 5.000 anys amb els primers humans moderns que van arribar a la regió, i que possiblement s'haurien encreuat amb ells, deixant el 4-6% de gens arcaics que observem en els melanesis.



Però les noves datacions amb un altre element de la taula periòdica, l'argó, dibuixen un panorama ben diferent: uns ossos de bòvids trobats al costat de les restes dels homínids semblen suggerir els últims erectus haurien viscut, com a màxim, fins fa 143.000 anys !!! i fins i tot, la data d'extinció es podria retardar fins als 550.000 !!!!!

Com que durant aquestes dates els humans moderns encara no havien sortit d'Àfrica, el més probable és que en cas de ser certes, no hi hagués hagut mai cap tipus de convivència entre aquestes dues humanitats. El problema és que ara tenim tres problemes més a resoldre:

1- Si no van ser els HAM, qui o què els va precipitar a l'extinció?
2- Si aquestes dates d'extinció estan malament... també podrien estar-ho les dates d'extinció per als neandertals i denisovans!?
3- Si els erectus ja estaven extingits, com expliquem el 4-6% dels melanesis? Perquè el que està clar és que no els va caure del cel!



Un problema molt greu és que no sabem quina fiabilitat té el C14 passats els 40.000 anys; el que està clar és que si pot fallar per més de 100.000 anys, com sembla ser aquest cas, més val abandonar-lo, perquè tot el que sabem fins ara, podria estar malament. I pel que fa a l'argó aquest, no l'havia sentit anomenar gaires vegades, potser es tracta del principi d'una nova revolució en les datacions? O potser aquestes dates també estan malament? Els marges (143.000-550.000) són força amplis.

Potser no ho sabrem mai, però continuo pensant que amb les dades de què disposem, el més lògic seria que algun superman d'aquells hagués sobreviscut fins fa relativament poc.

EDITAT: Per què coi els diaris de tot el món diuen que els erectus són avantpassats nostres? NO és cert, els erectus no són els avantpassats dels HAM, sinó que representen una branca paral·lela que es va separar del nostre llinatge fa aprox. 1,8 milions d'anys. I es pot saber per què diuen que aquestes noves datacions dónen suport al multirregionalisme, si és ben bé al contrari? Quin tipus de continuïtat volen que hi hagi, si es van extingir fa més de 150 milenis!?! De veritat, s'haurien de canviar el nom pel de mitjans de DESinformació.



FONTS:
http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2009746/Modern-mans-ancestor-Homo-erectus-extinct-108-000-years-earlier-previously-thought.html
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/06/asian-homo-erectus-in-spotlight.html

Demani-s'hi

Aquesta setmana, tots devem estar tips i cuits de sentir "Dmanisi" acompanyat de la xifra 1,85 per tot arreu: als diaris, a la tele, a internet (twitter, blogs, etcs) al telèfon, a l'ipod, a la ràdio... la notícia sovint ve acompanyada d'aquell tuf de menjar ràpid i sensació de "la comento perquè els altres també ho han fet" ho sento, aquest és el meu cas (es nota gaire?) i explicaré els motius d'aquest odi irracional més avall. Per si no heu entès res de res del que hi diu al paràgraf, faré l'esforç de resumir-ho en una frase: la notícia de Dmanisi'1,85 és com una pera: a ningú no li agrada, però tothom en menja.



Què fa que no m'acabi d'atraure la notícia, que sembla que tothom ha acollit amb els braços oberts? D'entrada, que no té gens de susbtància: gairebé no diu res de nou, no aporta grans dades i tot i així vol anar massa enllà. Concretament, vol moure continents.

'Dmanisi' és aquell nom que tants de sentiments va fer sortir a la llum a una coneguda d'orígen georgià davant la qual vaig pronunciar la paraula. Va ser com si l'ànima li sortís pels ulls, el cor li hagués fet un bot i la boca si li hagués obert sola, estirada per unes pinces invisibles que van dibuixar un dissimulat, però enorrrme somriure. En qüestió de segons era ella qui ocupava el 99.99% de la conversa explicant detalls del jaciment de Dmanisi i la mandíbula que s'hi havia trobat, i que jo escoltava amb atenció. Quines coses que tenim els sapientíssims, que només amb un nom ens poguem emocionar com un nen petit amb els reis!



'1,85' seria un alçada molt elevada per un homínid d'aquells temps (classificat com a H. erectus, però hi ha qui diu que és un H. georgicus, ben seu). I és que de fet, aquesta xifra no és pas de l'alçada del nostre protagonista, sinó d'unes noves datacions que farien retrocedir 200.000 anys la data inicial, segons la qual Dmanisi va viure fa poc més d'1,6 milions d'anys. Ara en tindria uns 1,85 milions, que no és pas poc.

Que les datacions s'hagin revisat, és una bona notícia. Segurament aquest 1,85 és més de refiar que l'1,6 d'abans, però continua sent inferior als 2 milions que em pensava que tenia la primera vegada que en vaig sentir a parlar. I d'altra banda, ningú no ens assegura que aquest 1,85 sigui definitiu, de la mateixa manera que l'1,6 no ho ha sigut pas.

Què ens diu tot això? Molta cosa, segons els autors de l'estudi que han re-datat les restes: primerament, que ja hi havia homínids a Euràsia fa 1,85 milions d'anys, concretament, Homo erectus. Aquests erectus van arribar poc després (1,7-1,8 milions d'anys) al sud-est asiàtic, on s'hi van estar fins fa ben poc. A Europa de l'oest no hi trobem presència homínida fins fa 1,0-1,5 milions d'anys. A l'Àfrica la presència humana té més o menys les mateixes dates (H. habilis), però aquest no és pas el cas dels erectus: l'aparició d'aquesta espècie a l'est d'Àfrica és posterior que a Euràsia. Per tant... ja han començat a postular que l'orígen dels erectus (i fins i tot del gènere Homo sencer) no es trobaria a l'Àfrica.



Perfecte, fins aquí, tot bé. Ningú no sap quan va viure el primer erectus ni on. No tenim màquines del temps, no tenim fotografies d'erectus de fa 1,8 milions d'anys dient lluííííís, no tenim vídeos, i ni molt menys, documents escrits d'aquesta època amb totes les biografies de tots els homínids. Només tenim 4 cranis fragmentats i escampats arreu del planeta, acompanyats de 4 pedrotes, fragmentades, també. Per tant, saber on va viure i morir el primer erectus és una pregunta que roman oberta.

Ara bé, sabem que els homínids més antics, com ara els habilis, i els australopitecus i una àmplia gamma de parents pròxims a nosaltres van viure a l'Àfrica, no pas a Euràsia. D'altra banda, ningú no sap qui eren els Hòbbits que van viure fa 18.000 anys a l'illa de Flores. Hi ha qui diu que són australopitecins, que també haurien sortit de l'Àfrica. Els avantpassats dels neandertals i els HAM segurament eren els ergaster, que van continuar vivint a l'Àfrica fins que els heidelbergensis van arribar a Europa fa gairebé un milió d'anys. I els anteke? No ho sabem, potser estaven relacionats amb Dmanisi?



El que queda clar és que aquells homínids no es prenien les fronteres com nosaltres. Ells no sabien on començava l'Àfrica i on acabava. Ells només es mullaven una mica el cul o havien de fer algun salt per esquivar els cocodrils. Amb les seves dues cames, els homínids anaven amunt i avall, i les migracions cap dins i fora d'Àfrica eren relativament constants. Malgrat que hi hagi molta gent a qui l'Àfrica no els agradi com a lloc d'orígen i evolució de gran part dels nostres avantpassats i estigui intentant trobar proves d'orígens en altres llocs, les pedrotes ens repeteixen una i una altra vegada que aquestes discussions són pròpies d'homínids amb la closca més dura que una pedra.




FONTS:

http://www.pnas.org/content/early/2011/05/31/1106638108.abstract
http://neanderthalis.blogspot.com/2011/06/dmanisi-tiene-al-menos-185-millones-de.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/06/origen-del-genero-homo-africa-o-asia.html