Els denisovans i neandertals tenien 46 cromosomes

Amb el genoma complet i de bona qualitat datat genèticament en 75.000 anys, els autors de l'últim estudi que n'ha parlat han estat capaços de detectar la fusió en el cromosoma 2 que explica per què els humans moderns tenim 46 cromosomes, i els nostres parents més propers com ara el ximpanzé i el bonobo, 48.

Aquesta fusió s'ha volgut relacionar moltes vegades amb possibles incompatibilitats reproductives entre els humans moderns i els neandertals i erectus, com molt bé s'exemplifica a la triologia d'en Sawyer, on el neandertal "alfa" no pot tenir fills amb la protagonista perquè ella té 46 cromosomes i ell 48.

Sigui com sigui, sembla que els denisovans -i per tant, segurament també els neandertals que hi estan emparentats- tenien 46 cromosomes, exactament igual que nosaltres. Per tant, aquesta fusió, que de moment, no sabem ben bé què implica, devia tenir lloc abans que aquestes tres branques del gènere Homo es separessin, fa més d'un milió d'anys.

Això no vol dir que no hi poguéssin haver altres incompatibilitats, ni tampoc que en cas de no haver presentat la fusió, això signifiqués la impossibilitat total de tenir descendència fèrtil amb els sàpiens. Ja ho anirem descobrint!



Font:

The fused chromosome 2 was in Denisova

Peştera Cu Oase: No hi ha connexió entre Mosterià final i Aurinyacià

El jaciment romanès de Peştera Cu Oase és possiblement un dels més coneguts dins del context prehistòric europeu, perquè allà suposadament hi van viure els "primers [humans moderns] europeus", datats en 35.000 anys.



D'aquest jaciment provenen les restes d'uns quants humans moderns d'aquell període, el més famós dels quals és Oase 2 (imatge de sobre), la reconstrucció del qual és si més no, pintoresca.
Aquests romanesos no s'han lliurat de caure a les mans del dr. Trinkaus, que repeteix una i una altra vegada que són "híbrids".

Com que els Oase no poden parlar no sabrem mai qui era la seva veritable família, ni molt menys si tenien algun avantpassat neandertal, si no és que algun aventurat els hi perfora els ossos en busca de la doble hèlix. Tot i així, un nou estudi aporta més informació d'aquest jaciment i d'altres de Romania del paleolític superior, aquest cop analitzant detingudament els estrats corresponents a l'Aurinyacià, les indústries de Transició i al Mosterià final.

Les datacions no concorden: l'Aurinyacià sembla massa "jove" i les indústries Transitòries sembla que han patit una barreja estratigràfica. Malgrat tot, els autors pensen que l'Aurinyacià romanès és cronològicament similar al de la resta de jaciments europeus, i no mostra cap relació de parentiu amb el Mosterià final.

Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212000274?v=s5

Híbrids, pedigrís, la llei de Haldane i altres parides

Fa pocs dies em vaig trobar un estudi molt divertit al correu. De tant divertit, gairebé ni me'l vaig mirar, perquè ja sabia de què anava: ja l'havia llegit fa molt de temps. Però com que aquest cop l'estudi s'havia normalitzat és a dir, venia amb una imatge que ho explicava tot i els postulats estaven ordenats en diferents paràgrafs, he decidit finalment dedicar-li 10 minuts del meu temps. Aquí hi tenim el pedigrí:




(Nota important: els quadrats representen mascles i les rodones, femelles). I ara, les presentacions: a l'imatge de més amunt hi tenim una família neandertal i una d'humans moderns, anomenats col·loquialment Homo sapiens. A la part de la dreta, a les figures de color blau, hi tenim l'avi Mog-ur que es casa amb l'àvia Iza i tenen en Broud, l'Ao i l'Uba. L'Uba, molt atrevida, estableix relació amb un homenet fosc i prim (família de color blanc) i malgrat totes les esperances posades, el matrimoni no produeix fruits.

Ara ens n'anem cap a la meitat esquerra: aquí hi tenim la nostra família neandertal amb una petita variació: aquest cop serà l'Ao qui intenti maridar-se amb els estranys, desposant una princesa africana de nom Aki. I aquest cop les llavors de l'Ao sí que donaran fruits: en total, 6 nenes i 1 nen sans i estalvis.

QUÈ REPRESENTA TOT AQUEST ROTLLO?

En realitat la meva intenció era explicar la llei de Haldane, segons la qual només els mascles neandertals i les femelles modernes podien tenir fills: la llei de Haldane és molt incòmoda, però ens va bé per explicar per què no hi ha ADNmt neandertal a les poblacions modernes: perquè tots els Lagars Velhos eren fruit d'encreuaments de mare moderna i pare neandertal: l'altra combinació no generava fills fèrtils, per motius desconeguts.

En paraules dels autors: Considering that Neanderthals were robust and humans were in comparison gracile, male Nean-derthals may have had le droit de seigneur in any matings.

Em sembla que ja no cal que expliqui res més...


Estudi (jutjeu-lo vosaltres mateixos): http://www.hypothesisjournal.com/?p=932

Els neandertals van morir fent l'amor i no la guerra, segons un ecòleg

Hi ha poques coses infinites en aquest món. Diuen que l'estupidesa humana n'és una, i la Llista de Probables i No Probables Causes d'Extinció Neandertal (LPNPCEN) en podria ser una altra. Afortunadament, i a diferència del que passa amb l'univers, que sembla que no para d'expandir-se en totes direccions, les LPNPCEN podrien haver arribat al seu final. Un símptoma clar d'aquesta situació és que comencen a repetir-se.



Avui parlarem precisament d'una d'aquestes hipòtesis que ja hem vist amb anterioritat. Es tracta de l'absorbtion. L'absortion no és res més que proposar que els neandertals en realitat no es van extingir, sinó que van ser absorbits per un allau d'immigrants africans molt superior en nombre, de manera que amb el pas del temps no n'hauria quedat pràcticament cap rastre, ni genètic ni morfològic.

Els motius pels quals aquesta hipòtesi no ha arribat a quallar mai cauen pel seu propi pes: només cal fer un cop d'ull als capellanencs de fa 50.000 anys, aquells que feien pales de fusta, amb els actuals: ràpidament salten a la vista una sèrie de diferències morfològiques òbvies.

Els capellanencs actuals, a diferència dels neandertals, podem presumir de tenir unes cames tant llargues com les dels nilòtids. També podem presumir d'una barbeta tant punxeguda que gairebé podríem buidar l'ull a algú, del nostre front recte i pla on les úniques protuberàncies que s'hi formen són les arrugues i de la nostra gracilitat corporal, en sentit general. En canvi, a diferència dels neander, no podem presumir de poder-nos ficar el puny sencer a dins la boca: els neandertals sí que podien, perquè la tenien més grossa.



Resumint: les diferències són les que són, i qui no vulgui veure-les necessita urgentment unes ulleres de cul de got. Una altra cosa és que trobem els neandertals més atractius; és un punt de vista del tot respectable, però tampoc no cal oblidar que no hi ha res de dolent en ser un immigrant africà que sap córrer molt bé a les curses de llarga distància.

El fet és que ja no són aquí. I depèn de a qui ho pregunteu, us donaran unes raons o unes altres. Si ho pregunteu a en Mellars, ell us dirà que no són aquí perquè els humans moderns els van arraconar amb la seva tecnologia superior, la seva cultura superior, i tot el que acabi en superior. I en canvi, si ho pregunteu a Julien Riel-Salvatore, un ecòleg, us dirà que van morir d'èxit, que no s'han extingit i que durant la transició, farà uns 35.000 anys, tot eren orgies, felicitat eterna i herbes al·luciòneges marca Els Fills de la Terra.

L'estudi d'aquest ecòleg, ha estat publicat a la previsible revista Human Ecology i ja s'ha difós pels mitjans "informatius" de tot el món.

El que proposa Riel-Salvatore es basa en un model informàtic, on hi ha introduït dades corresponents a 31 jaciments d'Europa amb un període de temps que va des dels 128.000 anys a en fa uns 40.000, quan van començar a arribar els HAM; amb aquest model s'observen fisions i fusions per tot el territori neandertal: amb la seva arribada, el que van fer els HAM va ser fer l'amor principalment i no tant la guerra, perquè segons Riel-Salvatore els neandertals portaven una gran experiència acumulada sobre l'entorn, i per això els hauria estat avantatjós acostar-s'hi i establir-hi lligams.



I a partir d'aquí, cada cop hi havia més poblacions híbrides i menys de neandertals "purs", fins que aquests últims van acabar desapareixent. La seva desaparició, segons Riel-Salvatore, no va tenir res a veure amb la falta de capacitats d'adaptació als canvis climàtics ni cap altra deficiència respecte els HAM, sinó senzillament perquè s'havien fusionat amb una població superior en nombre. Dit amb les paraules de Riel-Salvatore: van morir d'èxit.

Evidentment hi ha molts experts a qui aquest model orgiàstic i exitós no acaba de convèncer, entre els quals es troba Carles Lalueza, que hi veu contradiccions: d'una banda, els neandertals es van extingir de forma molt abrupta (excepcions esquilleuanes a part) i no trobem aquestes poblacions híbrides al registre fòssil. De l'altra, caldria esperar que nosaltres, els humans actuals, presentéssim característiques intermitges entre neandertals i HAM, cosa que no s'observa. Ni tant sols s'observa en els HAM de fa 30.000 anys, que d'altra banda, seria el més esperable.

Per tant, és possible que fa 35.000 anys Europa estigués plena d'híbrids, de la mateixa manera que la nostra galàxia podria estar plena de formes de vida intel·ligent, però en cas de ser així, on són?


Font:

http://www.denverpost.com/news/ci_19362149

Més informació: aquí hi ha un blog que també ha comentat la notícia (en anglès) i on hi ha més comentaris de l'autor, J.Riel-Salvatore, i d'altres experts en antropologia:

http://dispatchesfromturtleisland.blogspot.com/2011/11/julien-riel-salvatore-on-neanderthal.html

En Hawks a favor de reemplaçaments massius [a Europa] (II)

Arran de l'article dels genetistes Currat & Excoffier sobre l'homogeneïtat del % d'ADN neandertal en tots els no-africans, que justificaven amb la incompatibilitat de la descendència entre neandertals i moderns, en Hawks tira pel camí multirregionalista, i per fer-ho, s'arrapa ben fort a la única possibilitat que li queda abans de negar les orgies cavernícoles:



"Today's Europeans are not the people who encountered the Neandertals 35,000 years ago. The genes of those initial Upper Paleolithic people may be almost as rare today as Neandertal genes. "

Aquesta frase en negreta vol dir més o menys que els europeus (però no els asiàtics de l'oest) serien descendents gairebé exclusivament d'una població que no tenia res a veure amb els neandertals, ni els europeus del paleolític superior, ni els cavalls de Chauvet, ni les Venus de Willendorf, ni les novel·les de Jean M. Auel. No és la primera vegada que ho sentim d'en Hawks.

Per què els té tanta mania, en Hawks als europeus, i en canvi s'oblida de gairebé totes les altres poblacions no europees que malgrat haver viscut en territori neandertal tampoc no porten més gens que la resta, com ara els mongols, els paquistanesos, els iranians i els kurds, per citar només uns quants exemples? Aquestes poblacions també van ser reemplaçades massivament per una població que va sortir disparada de l'orient mitjà, tal com afirma en Hawks? I què passa amb els melanesis? També hi van arribar allà, els reemplaçaments massius? I a la Xina, al Japó, la Índia i a la Terra del Foc, sense oblidar-nos de la Polinèsia?



I com explica en Hawks que els europeus del paleolític superior, d'acord amb diferents anàlisis de cranis, no mostrin similituds amb els neandertals, però en canvi sí amb els europeus actuals? I per últim, algú em podria explicar com és possible que els neandertals ens hagin llegat fins a un 4% dels seus gens, i en canvi dels europeus del P.S., molt més semblants a nosaltres i nombrosos, no ens n'hagi arribat ni la pols dels seus esquelets?

Però això no és el més indignant; el més indignant és que en Hawks ha passat olímpicament de l'estudi de l'ADN arcaic present en els africans actuals, al qual només hi ha dedicat una frase de no-res al final d'un post que no hi tenia res a veure, contrastant enormement amb el "NEANDERTALS LIVE!". Eurocentrisme pur i dur.

Hi va haver múltiples encreuaments amb els neandertals?

Un any i mig després, gairebé no en sabem res d'aquest 2% que ens van llegar els neandertals a tots els no-africans. Sí, a tots els no-africans i a alguns africans també, no només als europeus i asiàtics occidentals, tal com seria d'esperar, si tenim en compte que els neandertals no habitaven més enllà d'Àsia central, que ja era territori dels seus cosins denisovans.



Aquesta petita discrepància amb el registre fòssil, és a dir, que un francès, un xinès i un papua-nova-guineà siguin igual de neandertals, va ser interpretada pels autors de l'esborrany del genoma (Green i Paabo, entre d'altres) com que hi va haver un únic episodi d'encreaument a l'orient mitjà.

I és clar, d'acord amb les dades de què disposem, aquest és el model més plausible. O potser no? Realment és plausible que els sàpiens fessin l'amor amb els neandertals d'orient mitjà i la guerra amb els d'Europa i Àsia central? No seria més raonable que hi hagués hagut una mica de tot a tot arreu?

Això és precisament el que pensen Currat i Excoffier, que han dissenyat un nou model per explicar el 2%. Segons ells, el que cal tenir en compte és que les barreres interespecífiques entre neandertals i moderns eren molt fortes: potser no s'atreien físicament perquè eren massa diferents o bé els híbrids ben poques vegades tenien èxit reproductiu. Malgrat tot, els encreuaments haurien tingut lloc diferents vegades a diferents llocs del domini neandertal, que com sabem, també s'extenia fins a l'Àsia central; amb això quedaria explicat per què els asiàtics de l'est també van incorporar el seu %.



Per comprovar si aquest model és el bo, només cal veure si els gens neandertals d'un francès i d'un xinès coincideixen; i això és precisament el que va estudiar en Hawks fa relativament poc arribant a la conclusió que no, no coincideixen gens, però ell no creia pas que hi haguessin hagut diferents episodis d'encreuament a diferents llocs.

Molt bé doncs, suposant que el model d'en Currat i Excoffier sigui el bo, caldria respondre uns quants interrogants:

- Per què TOTS els no-africans (no només els asiàtics i europeus) porten ADN neandertal? Com hi va arribar, aquest ADN, fins a Austràlia?
-Si hi haguessin hagut diferents episodis, no esperaríem trobar diferències de % entre diferents poblacions, sent aquest % més alt en aquells llocs on la coexistència va ser més prolongada, com ara l'orient mitjà?
-Per què els percentatges són tant similars entre diferents poblacions? No hauriem d'esperar més variació, si cada població va tenir la seva història amb els neander?



Segurament aquestes preguntes trobaran resposta d'aquí poc, quan es comparin més poblacions amb el genoma neandertal.



FONT:

http://www.pnas.org/content/early/2011/09/02/1107450108.abstract

Milers d'encreuaments amb els arcaics?

El genetista Michael F. Hammer va publicar un estudi molt recentment, on analitzant genomes de diferents poblacions africanes, arribava a la conclusió que s'havien encreuat amb uns humans arcaics que van viure al centre d'Àfrica fa 35.000 anys, i que els haurien llegat aproximadament el 2% dels gens.



Aquest mateix genetista va dir el següent en una entrevista:

"Pensem que probablement hi van haver milers d'encreuaments; era una cosa relativament freqüent i que passava de manera extensiva".

Arribats en aquest punt, un es pregunta què vol dir exactament la paraula "milers" en aquest context: que milers d'arcaics van tenir descendència amb humans moderns? Que els moderns es van trobar milers de vegades amb altres grups d'arcaics amb els quals van tenir descendència fèrtil? Que aquests "milers" haurien tingut lloc en un espai de temps molt ampli i haurien afectat gran part de la població mundial?

Aquesta frase segur que ha causat una forta erecció en més d'un multirregionalista, el problema és: i l'evidència prové de... ?? Sense genomes de més arcaics i només utilitzant models computacionals com ha fet Hammer és gairebé impossible estar segur de res. Del que n'estem més segurs, a nivell genètic i morfològic, és:

-Qualsevol antropòleg pot distingir perfectament entre un humà modern de qualsevol part del planeta i un humà arcaic. Al mateix temps, els humans moderns són molt més similars entre sí que no pas qualsevol d'ells als arcaics.
-Les diferències genètiques van començar a aparèixer fa relativament poc (menys de 100.000 anys) entre, per exemple, europeus i asiàtics. Si hi hagués hagut continuïtat esperaríem trobar diferències molt més marcades.
-L'ADNmt i el cromosoma Y dels arcaics són molt estranys en la població moderna per no dir inexistents del tot.



Per tant, amb tota aquesta evidència a la mà, el més plausible és que si bé hi podrien haver hagut molts d'encreuaments, la immensa majoria han estat d'allò que se'n diu negligibles (volia dir menyspreables però quedava massa dur).

Hibridacions: descobreixen el neandertal africà

A partir d'ara ningú ja no podrà dir allò de "els africans són els autèntics Homo sapiens, lliures de barreja amb qualsevol arcaic", perquè segons un estudi d'en Wall & Plagnol, centrat en els cromosomes de diversos grups africans, com ara els Khoisan, els Mbuti i els pigmeus Biaka, ha revelat interbreeding amb una espècie homínida arcaica.



Aquesta espècie homínida, de la qual no se'n té constància al món real, existeix dins d'un univers paral·lel creat a través de models computacionals molt complicats, segons els quals s'ha arribat a diverses xifres molt cridaneres.


Les xifres

-La mostra ha consistit en 16 pigmeus, 16 mandinka i 9 bosquimans. S'han estudiat 61 regions de l'ADN que no codifiquen per gens. També s'hi han inclòs alguns dogons, mbuti i xhosa.
-Fa 700.000 anys que aquest llinatge arcaic s'hauria separat del dels humans moderns (H. sapiens).
-Aquesta espècie homínida hauria viscut al centre del continent africà, on s'hauria encreuat amb els avantpassats de diversos grups fa només 35.000 anys.
-Fins al 2% de l'ADN dels habitants del centre d'Àfrica provindria d'aquesta espècie arcaica desconeguda.
-Diversos polimorfismes trobats al cromosoma 4 només poden explicar-se per encreuaments amb aquesta espècie homínida, d'acord amb els autors. Aquests polimorfismes són presents en grau variable (3-15%) en diferents poblacions, entre les quals hi trobem: els bosquimans, pigmeus i Mbuti.



Benvinguts al club del barret?

Com que l'espècie X és virtual, és a dir, se'n desconeix l'existència, no podrem assegurar del tot que aquest 2% provingui dels arcaics. Tampoc no es pot descartar. El que crida l'atenció, és que malgrat que els HAM haguessin viscut a l'Àfrica durant tota la seva existència, i aquests homínids arcaics aparentment també, només hi hagués hagut sexe fa 35.000 anys. Per què no en fa 90.000 o 150.000? Serà possible que no quedi cap població que se "salvi" de portar ADN arcaic? I, tenint en compte altres treballs dels mateixos autors que donaven xifres molt poc creïbles que han resultat ser falses, quina credibilitat té, aquest? Ens ho podem creure? Quantes hibridacions ens falten per descobrir?



FONT:

http://www.elmundo.es/accesible/elmundo/2011/09/05/ciencia/1315231139.html

Trinkaus ataca de nou!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quan plou no hi ha res millor que passar l'estona amb les dolces paraules d'un antropòleg que va completament a la seva. Apodat busca-i-troba-híbrids, Trinkaus ens explica que en ocasions, veu híbrids. Per demonstrar-nos que no ens menteix, ha publicat un altre estudi per corroborar-ho, semblant a aquell mític European early modern humans and the fate of the Neandertals (2007).



Aquest cop, Trinkaus ha tornat a reunir-se amb els seus companys de fatigues i ha expulsat el següent:

Late Neandertals and Early Modern Humans in Europe, Population Dynamics and Paleobiology (2011)

Es detecta, s'intueix, s'ensuma que la cosa anirà d'híbrids. El millor de tot, per això, no són els híbrids en sí, sinó la primera frase:

On the sesquicentennial of the discovery at the Kleine Feldhofer Grotte, it is appropriate to reassess the nature of the biological transition between late Neandertals and the earliest modern humans in Europe.

...i l'última: Simple models of an abrupt behavioral and phylogenetic transition for this period in Europe should be abandoned.




No cal ser gaire llest per adonar-se que la sesquicentennialesència dels híbrids l'ha ben enlluernat. Aquests són la llista de trets que ell considera que demostren una contribució neandertal important a les poblacions europees de HAM corresponents a l'època de l'Aurinyacià i el Gravetià:

-Marked frontal flattening
-Large occipital buns*
-Large juxtamastoid eminences
-Suprainiac fossae**
-Wide mandibular rami
-Asymmetrical mandibular notch
-Medial notch position
-Mandibular foramen bridging
-Molar megadontia
-Incisor shoveling***

Tota aquesta parafernàlia de dicotomia híbrida em sona a neandertal, i només diré que pels punts marcats amb un asterisc, la seva presència no indicaria necessàriament ascendència neandertal.

* Els bonys occipitals neandertals i dels HAM no tenen RES a veure: El moño occipital neandertal es sólo suyo
** La fossa supraínica dels HAM... sembla que tampoc: Is the suprainiac fossa a Neandertal autapomorphy? A complementary external and internal investigation.
***Els incisius en forma de pala són molt característics dels asiàtics de l'est i els amerindis (i aquests sí que estaven relacionats amb els HAM europeus).

Trinkaus sol agafar "híbrids" d'Europa de l'est datats en 30-35.000 anys. No obstant això, i sense treure mèrit a les seves investigacions, m'agradaria que algú m'expliqués què en té de neandertal aquest individu (Cromagnon 1) que va viure fa més de 27.000 anys en ple gravetià, si no és massa demanar:



Trinkaus tampoc no ha contestat les crítiques que la deessa Harvati va fer per un dels seus híbrids preferits: Cioclovina 1. El busca-i-troba-híbrids tampoc no explica què va passar després del Gravetià: en teoria tots els trets neandertals es van perdre? Hi va haver una altra substitució poblacional? I què és el que el fa pensar així?

La genètica tampoc no ha trobat cap inici de relacions maritals interespecífiques entre aquests dos grups que hagi arribat fins les poblacions europees actuals. De fet, fins i tot s'ha arribat a posar en dubte que es veiessin les cares, i s'ha volgut vincular l'extinció neandertal a un canvi climàtic abrupte, sense tenir res a veure amb l'expansió dels HAM.

A totes aquestes acusacions, Trinkaus respon també contundentment: la genètica no ens explica absolutament res, els qui no ho volen veure és perquè tenen prejudicis religiosos i el reemplaçament abrupte ha de ser abandonat definitivament són algunes de les conclusions a les quals ha arribat el nostre simpàtic busca-i-troba-híbrids. En ocasions... veig antropòlegs més tossuts que una mula.

Benzú: el lloc d'on venim tots

Si hi ha una cosa en què tots els arqueòlegs i entesos en homínids es posen d'acord al món, tant els multiregionalistes, com els bi com els mono, és que la cova Benzú no hauria de ser allà on és, sinó, en qualsevol altre lloc que no fos allà on es troba, és a dir, a Ceuta, que vol dir a tocar de l'estret de Gibraltar.
La cova Benzú podria haver estat localitzada, per exemple, al desert del Kalahari, i llavors ningú no ho hagués trobat estrany. O fins i tot al peu del Kilimanjaro, que seria la cosa més normal del món. O també, per què no, a la Índia, associada al Tah Mahal i el seu proverbi mundialment famós: la caminada més llarga comença amb un sol pas. Un proverbi que no s'acaba de complir amb el cas de la cova Benzú.



Què és la cova Benzú? Una violació de les lleis de l'antropologia. Un laberint sense sortida. Un túnel sense llum. Una burla a totes i cada una de les teories que s'han formulat fins ara sobre l'evolució humana. Un maldecap pels partidaris dels neandertals subdesenvolupats.

Què és el que la fa tant neandertal, a la cova Benzú, com per trencar tots els esquemes? Quin mal ha fet la cova Benzú perquè ara tothom se la miri de reüll? No és el seu aspecte exterior, que és molt semblant al de qualsevol cova del món. Tampoc no és l'interior, que no es pot comparar amb la bellesa de la cova de Nerja, almenys la bellesa que es pot veure amb els ulls. Ni tant sols els animalons que hi ha dins. És, ni més ni menys, el que hi ha -o hi va haver- a sota.

El "sota" de la cova de Benzú és com un pou sense fons: l'any 2009 uns quants arqueòlegs espanyols hi van anar a excavar amb totes les bones intencions del món, i el que es van anar trobant, sense esperar-s'ho, és que el pou era ben negre, i a més a més, no se'n veia el fons. De moment, s'ha pogut datar el nivell de més al fons, que té ni més ni menys que 250.000 anys, però és clar, a partir d'aquí és fàcil especular que es podria arribar als 300.000 anys si el pressupost ho permet.



I què hi ha associat a aquests estrats tant profunds? No us ho creureu: ni més ni menys que indústria mosteriana, la típica dels i les neandertals. Carregeu-vos de paciència, perquè això només és l'entrada del laberint. Si voleu continuar endavant, que sapigueu que al sud de la península no s'hi ha trobat mai un mosterià tant antic, el més antic fins ara és el d'un jaciment valencià, i ni així supera els 100.000 anys.

Problema! Si els neandertals van fer mosterià al nord d'Àfrica abans que al sud de la península on no en tenim cap dubte que hi van viure, això només pot significar dues coses:

1- Van creuar l'estret
2-Si les dates són correctes, la direcció hauria estat de sud a nord, i no pas al revés.

Aquests dos supòsits tenen uns quants punts discutibles. Comencem pel segon, que és més fàcil que el primer:

Els neandertals semblen ser descendents dels H.heidi... i dels Antekessors. No només ho semblen, sinó que analitzant-ne les dents (Gómez Robles) es veu clarament una associació filial entre uns i altres. A més a més, no s'ha trobat mai cap neandertal a l'Àfrica.



El segon punt compta amb una explicació alternativa: el mosterià no va ser fet pels neandertals, sinó per humans moderns. Sabem que ja n'hi havia uns quants a la zona fa uns 160.000 anys, els nostres 4 amics centmilenaris de Jebel Irhoud. Si els J.I ja fabricaven mosterià fa 160 milenis, no és d'estranyar que també s'apropessin a la cova Benzú i gaudissin de les seves meravelloses vistes al mar. A més a més, cal afegir-hi que segons els arqueòlegs, la gent que va habitar la cova Benzú fa uns 200.000 anys eren uns pescadors excel·lents.

Tornem al tema: si el mosterià de la cova Benzú va ser fet pels humans moderns, i les capes més antigues tenen gairebé 300.000 anys, hi ha un petit problema: que l'Out of Africa haurà d'incorporar la paraula "North" davant d'Àfrica. Això és així per una simple qüestió cronològica: si les restes d'HAM més antigues trobades a Etiòpia (d'on es creu que venim tots) tenen uns 160.000 anys i les de la cova Benzú arriben als 300.000, la migració es va produïr de nord-oest a sud-est, i no pas al revés, com ens han estat dient fins ara.

Això no és pas el que semblen suggerir els anàlisis d'ADN, però de totes maneres ningú no sap quina filiació tenien els Jebel Irhoud. Si el mosterià del nord d'Àfrica va ser fet per humans moderns i els neandertals mai no es van atrevir a creuar l'estret, aleshores caldria retocar alguns postulats de les teories vigents.

Cansats? Doncs no hem arribat ni a la meitat del laberint. Encara hi ha un altre punt negre: la classificació dels J.I. Fixeu-vos com n'és de ràpida i eficaç, l'evolució: l'any 1991 eren neandertals africans, i el 2007 es van canviar a Homo sapiens, com qui es canvia de nacionalitat. Sembla que aquest últim paper, doncs, descartava qualsevol possible relació dels J.I. amb els neandertals, i els acostava a d'altres H.sapiens més antics i també als Skhul/Qafzeh. Queda clar, fent un cop d'ull al crani de J.I. que aquest no és un neandertal d'allò més clàssic, almenys.



Abans de negar completament, però, qualsevol possible contribució neandertal a la gent de J.I. que d'altra banda ens facilitaria una mica les coses, m'agradaria comentar un parell d'estudis.

http://www.pnas.org/content/early/2009/03/20/0808160106.full.pdf

Aquest primer tracta d'una comparació de cranis ben interessants, entre neandertals, homínids més arcaics, HAM moderns i HAM antics. A la pàgina 3 s'hi poden veure els resultats de la comparació: si ens hi fixem, els neandertals cauen en un grup a part dels H. sapiens, però en canvi J.I 1, tot i que no arriba a entrar de ple dins del grup neandertal, sembla que hi mostra més afinitat que no pas els altres HAM antics amb els quals hi està relacionat. Cal destacar que els Qafzeh de fa 100.000 anys que van viure a l'orient mitjà tampoc no mostren cap afinitat especial pels neandertals.

Un altre estudi molt recent, del blog Dienekes, -que de vegades té coses bones- en què es classifiquen, mitjançant el programa MCLUST, cranis de gent de tot el món, HAM antics i neandertals. Entre el "cluster" neandertal s'hi han encabit, entre d'altres, J.I 1 i Skhul 5, un altre individu difícil de classificar. Pel que sembla, les afinitats d'aquests dos fòssils amb els neandertals no són casualitat:

First of all, notice that cluster #6 is a Neandertal cluster. It includes La Ferassie I, La Chappelle, Skhul V, Shanidar 1, Djebel Irhoud 1. Of course I am aware that there are controversies about some of these skulls, but, MCLUST doesn't seem to have any doubts: they are all placed in cluster #6 with 100% probability and no other skulls have any probability of belonging to this cluster.

http://dienekes.blogspot.com/2010/12/world-craniometric-analysis-with-mclust.html

Molt destacable és el fet que cap dels humans moderns analitzats mostri afinitat pels neandertals.



Estiguin ben fets o no, aquests dos estudis com a mínim suggereixen que els Jebel Irhoud no eren indiferents del tot al patró neandertal. D'altra banda seria força lògic que la indústria mosteriana que es troba repartida per tot el nord d'Àfrica inclòs el Sàhara tingui alguna cosa a veure amb els neandertals i no sigui fruit de coincidències molt casuals.
Tot plegat ens afegeix un nou problema -com si no en tinguéssim prous!- en aquesta complicada història: si Skhul V, datat en 90.000 anys mostra afinitats neandertals quan la presència neandertal a l'orient mitjà és força més tardana, i en canvi els Qafzeh no, i els Jebel Irhoud que van viure a l'extrem nord-occidental d'Àfrica sí, llavors... qui va venir d'on i des de quan?!

Aquesta pregunta és impossible de respondre, encara que és molt significatiu el fet que sembla que els HAM dels quals venim els europeus i els asiàtics occidentals no els van fer ni cas, als neandertals.

Per si el vostre cap encara no està a punt d'explotar -com el meu- cal confessar que encara falta la part més complicada: la de les indústries. En primer lloc, cal dir que ningú no sap com van anar les coses, i que només tenim una sèrie de dates que es mouen, ara cap endavant, ara cap enrere.

El mosterià sembla que va estar present al nord d'Àfrica des de fa 200.000 fins els 70-80.000 anys. És en aquest punt, on, d'acord amb un estudi de la cova Rhafas (Marroc), on s'hi ha trobat indústria mosteriana i ateriana alhora, el mosterià nadiu va ser substituït per l'aterià. Però no va ser una substitució total, sinó més aviat una evolució: l'aterià seria descendent del mosterià i no pas una indústria importada des de qui sap on.



Aquest aterià data de fa entre 175.000 anys fins només 15.000 d'acord amb algunes fonts. Si aquestes dates estan bé, això voldria dir que aterià i mosterià van conviure pacíficament durant desenes de milers d'anys, una cosa que em sembla força estranya.

Per acabar, perquè tots sabem que la cova Benzú és com l'univers mateix, que no té principi ni final, cal dir que ningú no sap què va passar amb els aterians/mosterians de fa més de 100.000 anys. D'acord amb l'ADNmt, els nord-africans actuals tenen uns 50.000 anys com a màxim, però és clar, tal com sabem, assegurar que els neandertals no van viure mai al nord d'Àfrica i que els Jebel Irhoud es van extingir completament amb l'ADNmt és com assegurar que estem sols a l'univers perquè amb els nostres telescopis i radars no hem pogut detectar res fins ara.

Alguns han suggerit que aquests homínids, que com que no sabem a quina espècie pertanyen, anomenaré Y (la X ja està ocupada) i que per cert, tenien unes dents molt grosses, com les d'en Ronaldinho, van migrar cap una altra banda quan el clima es va fer més àrid. On, ja no ho sap ningú, però com a pista m'agradaria afegir que potser alguns van arribar fins al sud de la península ibèrica; d'aquesta manera podríem explicar algunes particularitats morfològiques i culturals dels neandertals del sud d'Europa. És només una hipòtesi, i és que pel que fa a la cova Benzú, només sabem que... no sabem res.



Ho veieu? Ho veieu el mal de cap i les ganes de matar algú que ens pot provocar una cova de no res?

Jebel Irhoud

Fa poc comentava un estudi que es centrava en el Nord d'Àfrica i la importància que hauria pogut tenir en l'evolució humana. No cal ser gaire llest per adonar-se que el nord d'Àfrica ha gaudit d'una deixadesa arqueològica exemplar, sense cap paral·lel al món. No obstant això, el nord d'Àfrica és una regió interessant des d'un punt de vista neandertal i també anatòmicament modern, perquè de fet s'hi han trobat cranis molt antics, de 160.000 anys, i que podrien estar relacionats amb la primera expansió africana.



Aquest és el cas de Jebel Irhoud. Jebel Irhoud no és pas una persona, sinó una cova de gran importància arqueològica situada a uns 100 quilòmetres de Marraqueix, al Marroc. En aquesta cova l'any 1991 s'hi van trobar uns quants individus, dos adults i dos nens, alguns força fragmentats però d'altres han sabut conservar el crani gairebé intacte, i que han estat datats en 160.000 anys. Com a prova de l'originalitat arqueològica, els individus han estat batejats amb el mateix nom de la cova i per no crear confusions s'hi ha posat un numeret al darrere: 1, 2, 3 i 4.

El cas és que els adults amb calavera feien una cara de neandertals que no se l'aguantaven, i es van considerar neandertals nord-Africans, fins que un estudi de l'any 2007 ho va desmentir. Les calaveres dels JI 1 i 2 no són pas neandertals encara que en facin la cara, sinó humans moderns semblants als d'Skhul i Qafzeh de l'orient mitjà i alguns fòssils africans com ara Omo 1 i 2, que com sabem, també mostraven certes particularitats als cranis.



Per pacificar una mica més l'ambient no hi ha res millor que escoltar les sàvies paraules d'Emiliano Aguirre, un antropòleg gallec, que diu el següent: "Yo conozco fósiles que son mezcla de neandertal y moderno, y si no se reconoce es porque no se quiere reconocer. Pero los hay y los he tenido en la mano. Fósiles de Yebel Irhoud (Marruecos), descubiertos en los años 50, un par de cráneos y algunas mandíbulas, que tienen rasgos faciales de moderno y el cráneo neandertal. En Irak, Palestina, Israel, hay otros que son un poco al revés; lo que tienen en la cara como el neandertal y el cráneo más ancho en la frente, ésta más levantada y el occipital no terminado en punta sino más redondo. Se les llama 'neandertales de Levante', pero antes de los neandertales esa zona ya estaba ocupada por 'modernos'. Los neandertales de Levante se parecen más a nuestros antepasados africanos que a los neandertales europeos. Por algo sería."

Tot plegat sembla una mica contradictori. Que al principi es digués que eren neandertals, després que eren moderns, i ara aquest bon home que digui això... el fet que els JI mostrin similitud amb Skhul i Qafzeh podria ser degut precisament a la seva neandertalitat comuna, però també és possible que aquest home sigui un Trinkatosfèric i vegi híbrids per tot arreu, però també cal tenir en compte que és 100% cert això que els neandertals del llevant eren perceptiblement diferents dels seus contemporanis europeus, i alhora eren més afins als humans moderns.

Com que no se sap del cert a quina espècie o subespècie pertanyien els JI, el que faré serà penjar-ne unes imatges on queden ben fotogènics i que cadascú hi digui la seva, tu:

Obvietat: Trinkaus troba i comenta... més híbrids!

La paraula híbrid, freda i insignificant per sí sola, és una paraula molt especial. Per què? Perquè és la preferida del dr. Trinkaus. Estadísticament parlant, i sense deixar de banda la relativitat de la ciència en el seu conjunt, podríem afirmar que Erik Trinkaus pronuncia més vegades la paraula híbrid que qualsevol ciutadà del món agafat a l'atzar. Per tant, no és descabellat afirmar que aquesta paraula li provoca sensacions indescriptibles que surten des del més profund del seu ésser i que recorren tot el seu cos fins arribar a les extremitats superiors (els braços) que aixequen i abaixen amb força, una i una altra vegada, un pic. Un pic que pica sense parar, per aquí per allà, perquè el seu parell fonatori pugui pronunciar sense parar la paraula "híbrid".



Amb tota aquesta parrafada, el que volia dir és que sembla que, ara que el Dentetes s'ha pres unes vacances ben merescudes, Trinkaus també ha aprofitat per recordar b(v)ells temps al cantó sud-est de la bassa. Aquesta bassa sembla atreure molts turistes que viuen en llocs que propicien consumir compulsivament anti-depressius (per això mai no s'hi ha trobat cap neandertal a Irlanda ni Escòcia) però del que vull parlar aquí no és de depressions, sinó d'un petit comentari que sembla haver fet el dr. Trinkaus sobre... ja sabeu què.

Aquest cop podria tractar-se d'una ficada de pota. M'agradaria pensar que Trinkaus està preparant un altre estudi (o encara que sigui una carta poca-solta) sobre els Palomas, una de les últimes famílies neandertals que va viure i morir de la manera més neandertal possible d'aquest món. Recapitulem: l'any 2008 uns excavadors de diferents països van analitzar uns fòssils de diferents neandertals datats en 40-42.000 anys que van viure a les terres murcianes. Trinkaus també va participar en aquest estudi, i ara sembla que n'ha tornat a fer un petit recordatori, o almenys això és el que he llegit.


El titolar de la portada "se cruzaron, neandertales y sapiens?" és soso. Molt. Més que un bistec sense sal. Ara sembla que està de moda això de creuar per aquí i per allà, descobrir aquells brutes fer una mica de conya i aprofitar per enfotre-se'n d'algú, una actitud molt sàpiens que de ben segur hagués deixat meravellats els neandertals, sense deixar de banda les pel·lícules, triologies i altres mandangues que normalment hi van associades, i que afegeixen humor del negre a la notícia.

Tornem als Palomas: sembla ser que alguns d'ells mostraven característiques més "modernes" i que els autors van voler explicar amb dues alternatives: la primera, que estiguessin evolucionant cap a la modernitat, com si fos l'únic camí possible (NOOOOO!!!) i la segona és que alguns van pensar en en Trinkaus i la seva paraula preferida. No cal ni que digui que Trinkaus s'ha decantat per la segona opció (la primera tampoc no sembla gaire millor...).

El que no ha pogut explicar el dr. Trinkaus, perquè no disposa de les dades necessàries és si aquesta segona hipòtesi és correcta. Tampoc no sorprèn gens. S'agafa un crani, es prenen les mesures, i es publica l'estudi afirmant que és tal cosa, i la genètica i el registre fòssil ja poden dir-hi missa. Les coses no funcionen així, sr. Trinkaus. Abans de fer qualsevol declaració sobre els orígens dels Palomas, vostè hauria de ser capaç de contestar:

-Per què es van extingir?
-On són els seus descendents?
-Hi ha cap altra alternativa possible i plausible per explicar la morfologia dels Palomas, com ara una cosa que es diu diversitat?
-Què hi feien els immigrants al sud de la península fa 42.000 anys, si fins en fa 30.000 no se'n troben restes? I que ningú no digui que se n'anaven de vacances!!
-On són les proves d'ADN que demostren els orígens "duals" dels Palomas?



Una altra curiositat de les suposades investigacions del dr. Trinkaus és que sembla que ha inclòs a la seva llista d'híbrids el neandertal Anònim de la cova foradada, famós per la seva integritat. Aquest neandertal no pertany a la família dels Palomas, però també s'ha afegit a la festa. Segurament d'aquí poc tindrem estudis més detallats d'aquests individus de les mans i l'esperit híbrid de mr. Trinkaus.

EDITAT 1: El neandertal Anònim està deixant de ser tant anònim. Ara diuen que podria tractar-se d'una joveneta d'entre 20 i 25 anys, amb el pubis força ben conservat i que servirà per estudiar els parts neandertals. Haurem de pensar un nom per aquesta jove, què us sembla Xicoteta?

Míster Trinkaus i el "dentetes" de 100.000 anys

Hi ha una llei al món antropològic que no falla mai: vagi on vagi, Erik Trinkaus sempre trobarà híbrids.
Trinkaus ha tornat a aparèixer en portada fa poques hores anunciant que... havia trobat més híbrids (què us havia dit?).



El nostre híbrid -apodat "dentetes"- és una mica més vell que els seus companys de fatigues, com ara Cioclovina, Mladec i Pestera cu Oase: tot just té 100.000 anys. I a més a més, aquest cop no ha estat trobat a Europa, sinó a l'Àsia de l'Est, concretament a Zhirendong, a la Xina.
Si en Trinkaus té raó, el seu trofeu de caça no només seria una notícia sensacional, sinó que obligaria a tirar per terra tots els postulats sobre migracions humanes que coneixem fins ara, i no només del Fora d'Àfrica, perquè...

-Suposa que els humans moderns ja s'havien establert a l'est d'Àsia molt abans de les dates que es donaven fins ara (uns 50.000 anys).
-Suposa que els neandertals vivien a l'est d'Àsia, en contra de totes les proves fòssils que hem trobat fins ara. O això o bé aquell grup de moderns es van trobar els neandertals a l'orient mitjà i després van migrar cap a l'Àsia ells solets.

En què basa totes les seves deduccions, en Trinkaus? Doncs en ni més ni menys que un troç de mandíbula inferior amb dos molars, una peça que podria semblar massa esquifida per tombar tots els models proposats fins ara. Tampoc no n'estic segura si amb neandertals en Trinkaus ha volgut dir ben bé neandertals; hi ha vegades que la gent fa servir el nom "neandertal" per referir-se a tots els homínids diferents dels humans moderns, com ara els erectus o els heidelbergensis.
El model d'en Trinkaus suposa una expansió cap a fora d'Àfrica més antiga de "l'oficial", i datada entre 100.000 i 130.000 anys, de moment.



El que se m'ha posat com un mataparent és aquesta frase seva: "This is the first paper to document that they did," Trinkaus said.

QUÈ?? Com pot ser que digui que aquest és el "first paper" si fa dècades que troba híbrids per tot arreu!!? No entenc absolutament res. Què passa amb els híbrids d'Europa de l'est, i amb els de l'orient mitjà? I amb Lagar Velho? Que ja no compten o què? Cada dia te'n diuen una de nova, aquests antropòlegs!

Curiosament, l'estudi d'en Jeffrey Long (pendent d'aparició el dia de Tots Sants, prepareu els panellets) va predir un encreuament amb "arcaics" a l'est d'Àsia, però aquest estava datat en 45.000 anys, i no pas 100.000, la última vegada.



Alguns fòssils de l'orient mitjà catalogats com a moderns han estat datats en més de 100.000 anys, i jo no he entès mai perquè ningú no els tenia en compte, i que tothom datés el moment de la "Sortida" en fa només 60.000.
Aquesta troballa obre més interrogants dels que resol: què hi feien els neandertals a l'est d'Àsia? Realment hi van viure, i si fos així, per què no en tenim constància? I què passa amb els H. erectus, els hòbbits i la senyora X, entre d'altres? Tots ells també vivien a l'Àsia. Què va passar amb aquests humans moderns de fa 100.000 anys? Es van extingir o bé van ser absorbits per altres moderns?

Sense dubtar de la validesa de l'estudi d'en Trinkaus, el fet que hagi estat ell qui hagi descobert l'híbrid i la desqualificació que han rebut altres híbrids seus, com ara o menino i Cioclovina 1, a més a més de la girada d'esquena que va fer el dia que es va publicar l'esborrany del genoma perquè no "encaixava" amb els seus híbrids, fa que no pugui evitar de mirar-me la notícia amb cert escepticisme.



L'article ha estat publicat al Proceedings of the National Academy of Sciences, però és de pagament, això vol dir que haurem d'esperar que en Hawks en parli al seu blog (ell sí que hi deu tenir accés), cosa que no pot trigar gaire a passar (guaita, tot just publicar el post i ja he vist que ha dedicat un espai a l'Oddy, el nostre roquer preferit (va que el dentetes vindrà després!)).