Més evidència genòmica per a la ruta del Sud?

Saber quan i per on van sortir els humans anatòmicament moderns (HAM) d'Àfrica és un tema prou discutit i estudiat per gran part dels antropòlegs i genetistes. De les moltes hipòtesis, n'hi ha dues de principals: la primera, proposa una sortida des del nord d'Egipte, i la segona, una sortida des d'Etiòpia fins a la Índia passant pel sud d'Aràbia.



Com que el registre fòssil és escàs i ambivalent, cal fer servir la genètica per investigar quin és el model correcte i traçar el recorregut de les petjades d'aquells sapientíssims. Un nou article ha utilitzat un paràmetre anomenat mida efectiva de la població (Ne) que ens podria donar algunes pistes.

Bàsicament, si tenim en compte que tots els HAM es van originar a l'Àfrica, esperaríem trobar Ne's més grans al continent africà, i més baixos allà on els HAM s'hi van establir fa relativament poc, com ara a Amèrica. Doncs bé, l'estudi ha trobat que, fora d'Àfrica, els Ne's més grans es troben al sud d'Àsia, una dada congruent amb el registre fòssil i tots dos models d'expansió. Després, per contestar si la correcta va ser la ruta del Sud o del Nord, els autors han trobat que, d'acord amb els Ne's, els HAM haurien abandonat el continent bressol per l'estret de Bab-el-Mandeb, que separa l'Aràbia d'Etiòpia, i no pas pel Sinaí; en unes altres paraules, la ruta correcta en aquest cas sembla que és la del Sud.

Un altre estudi també estava a favor de la ruta del Sud, per tant, de moment anem 2 a 0?



FONT:

Recombination gives a new insight in the effective population size and the history of the Old World human populations

Idaltu, aquells humans oblidats

Els Idaltu eren uns humans moderns que van viure a la zona d'Etiòpia. Tres cranis d'aquests fabulosos arcaics-moderns van ser descoberts l'any 1997, i el 2003 van saltar a la fama; amb els seus gairebé 160.000 anys, els Idaltu podrien representar l'esglaó perdut per explicar l'aparició de la modernitat.



Els Idaltu conserven certes característiques arcaiques que no trobem en els moderns actuals, però hi ha pocs antropòlegs que els classifiquin com a espècie a part dels H. sapiens. En qualsevol cas, estaven més relacionats amb els moderns que qualsevol altre homínid contemporani (neandertals, erectus, rodhesiensis, etc).

Un Idaltu molt famós és un fòssil anomenat Herto, de gairebé 160.000 anys. L'arcaïcitat dels Idaltu contrasta enormement amb la modernitat que exhibien els Omo 1 i 2 uns 40.000 anys abans de l'existència dels primers, és a dir, fa més de 190.000 anys, per la qual cosa hom es pregunta què hi feien els Idaltu a Etiòpia exhibint una morfologia relativament arcaica i quin tipus de relació van mantenir amb el llinatge pròpiament modern (paternal, sexual, violenta, cooperativa, etc) i com s'ajusta tot plegat als rellotges moleculars, ja complicats per sí mateixos.



La reconstrucció d'un d'aquests formidables homínids ens deixa pocs dubtes: per més arcaïc que pugui ser en el seu interior, aquest home de més de 150.000 anys passaria totalment desapercebut entre nosaltres.

*El nom "Idaltu" no té res a veure amb el descobridor ni lloc del descobriment, sinó que en llenguatge Saho-Afar vol dir "nascut primer".

Africà de cames llargues, segueixi la ruta del Sud fins arribar a la Índia

Del Sud o del Nord? Un nou article intenta aclarir quina ruta van seguir els avantpassats dels no-africans actuals (els dels africans també devien seguir moltes rutes, però no interessen tant perquè allà no hi ha tanta pasta), perquè com sabem, hi ha una forta discrepància entre l'arqueologia i la genètica.



Mentre que per una banda l'arqueologia suggereix fortament que hi van haver diverses expansions que daten d'almenys 160.000 anys abans del present i que es van escampar per Àfrica del nord i l'Aràbia (~125.000) la genètica recolza que tots els no-africans són descendents d'un petit grup que, d'acord amb els molecular clock, maleïts siguin, van abandonar el continent africà en fa només 50-60.000.

Els neandertals, malgrat que no hi juguen un paper important, poden explicar alguns fenòmens d'avançaments i mitges voltes dels curiosos homínids de cames llargues que intentaven expandir-se cap a la resta del món, però que no va poder ser fins molt més tard.



La ruta del Sud dóna un paper fonamental a la Índia, zona des d'on s'haurien separat els avantpassats dels europeus, asiàtics, americans i austronesis actuals. En el cas dels europeus, no s'haurien començat a desplaçar cap a Europa fins fa 46.000 anys. Falta veure com s'acabarà resolent aquest panorama tant complicat.

FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211004605

Superioritat numèrica? Els sàpiens una mica més i ens extigim (!)

El genoma és com la Bíblia: n'hi ha moltes versions per a tots els gustos i edats. Cada dia diu una cosa diferent, i és que la realitat supera la ficció. Sense endinsar-nos gaire en la doble hèlix, un dels últims estudis dedicat de ple a l'èxode africà, l'orígen de l'espècie dominant del planeta, les rutes per visitar les mines de Salomó, el Kilimanjaro, la jungla del Congo i Madagascar en un pack que inclou pensió completa ha arribat a la conclusió que la població ancestral dels individus no-africans era de ni més ni menys 1.200 individus (!!!) que és superat de molt pels 5.000 neandertals que hi havia a Europa a les seves acaballes.



Els avantpassats dels africans sub-saharians tampoc no és que estiguessin gaire millor amb 5.700 individus, i és que els números són una cosa tant freda! Quan ens preguntem: d'on han tret aquesta informació? Del registre fòssil? NOOO! De l'ADN de (atenció) 7 individus: en Crazy Venter, aquest ja el deveu conèixer perquè se li va comparar el genoma amb el neandertal, i 6 africans i asiàtics, una mostra que no brilla per la seva magnitud.

Una altra cosa que ha revelat aquest anàlisi són encreuaments, però no amb els arcaics, sinó entre sub-saharians i no-africans. La cosa és complicada si partim del supòsit que els avantpassats dels europeus i asiàtics van viure per allà Aràbia i els dels sub-saharians per sota del Sàhara, però tot té la seva explicació: aquestes dues poblacions van començar a mostrar diferències fa 100.000 anys, quan van experimentar també, una forta davallada en la seva població.



El millor de tot és que el genoma ha dit (o els científics han entès que deia) que els no-africans i els africans van continuar practicant relacions sexuals fins fa 20.000 anys; llavors van quedar aïllats. Les crítiques, força raonables per cert, provenen de certs sectors que no es creuen que hi pogués haver encreuaments entre els aborígens australians (que ja habitaven Austràlia fa 40.000 anys) i qualsevol pastor del Serengeti. Senzillament, si no és que apareixen navegants desconeguts que van travessar l'ocèa Índic en temps remots, és molt difícil de creure. Com la Bíblia.

Però aquí també hi ha per quès: Mr. Durbin ha explicat que hi van haver unes quantes onades d'expansió fora d'Àfrica després de la primera, que va tenir lloc fa uns 60.000 anys, i que explicarien aquests encreuaments detectats al genoma.

Chris Stringer, el ferm partidari del fora d'Àfrica es fa l'escèptic i no ho troba creïble, perquè aleshores les poblacions no-africanes vivien en grups molt petits i dispersos. Una altra utilitat d'aquests estudis podria revelar-nos quan van començar a aïllar-se les poblacions neandertals i les denisovanes.



Si aquest estudi fos cert... això voldria dir que som vius de pura casualitat! Imagineu-vos l'efecte que hauria tingut sobre aquell petit grup d'humans una catàstrofe natural, una sequera prolongada o bandes de lleons famolencs. Ara potser us estaria parlant una neandertal de l'extinció d'uns africans de cames llargues.



Font:

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2015673/First-humans-Africa-shrunk-just-1-000-soaring-rebounding-rapidly.html

Els primers moderns europeus eren uns caníbals exemplars

Trobats a l'Europa del sud-est i datats en 32.000 anys, aquests primers europeus amb barbeta ja portaven amb ells les petxinetes decorades: sí, quan volien, podien arrivar a ser més presumits que un gall d'indi. Quan no volien i se'ls creuaven els cables podien arribar a mostrar el seu cantó més caníbal: el canibalisme és una pràctica indiscutiblement associada a aquests ucraïnesos tant sofisticats, segons els investigadors. Però la cosa sembla que no va ser purament gastronòmica, sinó més aviat ritual. Potser volien adquirir els poders dels morts menjant-se'ls i altres pensaments altament desenvolupats que devien tenir.



Entre les víctimes no s'hi especifica si hi havia nens petits, com en el cas dels neandertals del Sidrón, fet que de ben segur perjudicaria molt la imatge que tenim dels primers moderns. Davant la pregunta que ens estem fent tots, és a dir, si aquest canibalisme es pot equiparar al del dels neandertals sidronencs, segurament ens trobaríem dos tipus de persones que ens respondrien de manera radicalment diferent.

Les del primer grup serien les que els importaria més els fets que no pas la causa d'aquests fets; no importa que el canibalisme fos ritual o gastronòmic, el fet és que uns éssers humans van ser assassinats i devorats pels seus companys d'espècie. En el segon grup hi trobaríem aquells que donen un pes molt més gran als per quès dels actes. Al primer grup m'hi trobaríeu a mi; de vegades penso que, si en alguna cosa eren millors els HAM que els neandertals, potser és que sabien disfressar la realitat molt millor, per més cruel que fos; així, davant dels remordiments de consciència que podria generar l'assassinat d'un nen petit per omplir l'estómac, el que es feia era rentar el cervell de tothom de tal manera que semblés l'acte més justificat i innocent del món.


FONT:

http://news.discovery.com/human/early-humans-cannibalism-jewelry-110706.html

La ruta del Sud troba evidència genòmica

Per explicar l'expansió dels sapian' fora d'Àfrica hi ha diverses hipòtesis possibles, perquè és clar, tots els camins duen a Roma, i com que la terra és més o menys esfèrica, doncs encara més.



Entre les rutes possibles, les més conegudes són la del Nord i la del Sud. Les de l'Est i l'Oest encara no han aparegut a la literatura científica, respectivament.

La del Nord fa passar aquell grup d'homínids esparracats i, molt important, amb barbeta, pel Sinaí, que és aquella llengüeta que sobresurt al nord d'Aràbia. La del Sud, que ha guanyat protagonisme en els últims anys gràcies a la presència física d'ossos datats en 125.000 anys al sud d'Aràbia, fa saltar aquells homínids des d'Etiòpia directament al sud d'Aràbia, i des d'allà a la Índia i posteriorment una branca aniria cap a l'Àsia central/septentrional i l'altra cap a Austràlia (Europa és irrellevant en tot això).

Com que tots sabem que els ossos són més aviat escassos i fragmentats, especialment si tenen més de 125 milenis, ens cal un altre tipus d'evidència per testar aquestes dues hipòtesis. Aquesta evidència no pot venir de cap altre lloc que de nosaltres mateixos: el nostre ADN.

Els autors d'aquest estudi han analitzat diferents grups ètnics de la Índia, punt central de la ruta Sud, que es caracteritzen per parlar llengües dravídiques o el Tamil. A banda d'aquests grups indis, també s'hi han ficat japonesos i xinesos.



Uns quants anàlisis supercomplexos mitjançant programari informàtic han servit als autors per adonar-se que les dades suggereixen que la ruta del Sud podria ser la correcta (ho sento, hi entenc molt poc de programari informàtic i genòmic, aquí us deixo l'estudi en pdf: Genomic evidence for an African expansion of anatomically-modern humans by a Southern route

L'estudi, però, no s'ha quedat aquí, sinó que ha anat més enllà i ha gosat ficar-se amb els neandertals i l'1-4%, perquè és clar, se suposa que si la ruta Sud és correcta, i no hi havia neandertals en el trajecte de la ruta Sud... que tenim un problema. Problema que potser és imaginari, perquè és perfectament possible (i fins i tot probable) que apareguin neandertals a l'Aràbia. Imaginari perquè hi havia neandertals a l'oest asiàtic, no massa lluny d'Aràbia, i on també hi van viure els Skhul/Qafzeh, que casualment han estat totalment ignorats per la ruta Sud i la seva quincalleria genòmica.

Però bé, la qüestió és parlar-ne; encara que no hagin fet cap estudi posterior amb el genoma neandertal, encara que diguin que només és un genoma i que podria estar equivocat perquè si tot el rotllo de l'ADNmt i tal, encara que tornin a recuperar allò de l'estructura dins l'Àfrica, model que tothom anomena però que ningú no sap ben bé què vol dir, encara que els neandertals no tinguin res en contra de la ruta del Sud, etc; el cas és que l'estudi d'en Green (2010) podria estar equivocat, només perquè la ruta del Sud ho creu així. I què passa amb els denisovans? Si la ruta del Sud no contempla Sibèria en el seu itinerari i els javanencs estaven extingits des de feia més de 100.000 anys, d'on van treure el seu 4-6%, els melanesis?



M'hi jugo un donut que d'aquí un parell de setmanes sortirà un altre estudi defensant genòmicament la ruta del Nord o atacant ferotgement la ruta del Sud (sapientíssims...).

[Sapientíssims] El Fora d'Àfrica perd la banya.

Notícies d'última hora: segons els últims anàlisis genètics l'orígen dels humans anatòmicament moderns no seria pas a la banya, sinó al sud-oest del continent africà. Si això és cert, voldria dir que el Fora d'Àfrica hauria perdut temporalment la seva estimada banya, i hauria de desplaçar la genèsi sapientíssima uns quants quilòmetres més a l'oest.



Ah... els estudis genètics, sempre acaben revelant allò que un no s'espera! I què passa amb l'etiòpid Omo 1 , que té 195.000 anys? Doncs el mateix que amb el marroquí Jebel Irhoud, de 160.000: res. Es queden allà on són, i se suposa que fòssils sàpiens més antics no han estat trobats al desert del Kalahari perquè l'est d'Àfrica és un territori que va millor per preservar fòssils. Això és el que han insinuat els autors.

Aquest estudi ha consistit en comparar nivells de diversitat. És un procediment molt complicat que podriem il·lustrar amb un exemple ben senzill: si en una població de 100 individus tots tenen els ulls blaus, els cabells rossos i la pell blanca i en una altra de la mateixa mida hi ha gent amb els cabells, pell i ulls de tots colors i hem de dir qui ve de qui, serà més probable que la població menys diversa, en aquest cas els blanquets rossos i d'ulls blaus, provingui de la segona i no pas a l'inrevés. El mateix han fet els d'aquest estudi, però no pas amb el color dels ulls i de la pell, que són característiques irrellevants a nivell genètic, sinó amb altres marcadors molt més informatius que no es veuen a simple vista. Tal com està generalment acceptat, els africans són els més diversos. I en aquest estudi en concret, els africans del sud-oest i no pas els de l'est. Per tant, d'aquí es dedueix que els africans de l'est + tota la resta seriem descendents dels africans del sud-oest.

Més informació i imatges de la immensa diversitat africana del sud-oest:

http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/03/african-diversity-and-possible-origins.html

http://www.pnas.org/content/early/2011/03/01/1017511108

http://dienekes.blogspot.com/2011/03/out-of-south-africa-out-of-anywhere.html

Una frase molt africanista que vaig llegir un dia i que podria il·lustrar millor els meus exemples: si ens carreguéssim tota la població mundial excepte un insignificant poblat africà del sud-oest, més del 80% de la diversitat humana quedaria intacta. En unes altres paraules: pràcticament no posaríem en perill la supervivència de l'espècie.



I els neandertals? Quins eren els més diversos i on van viure?

Els 125.000 i un contes d'Aràbia.

4 pedrotes deformades han servit per tombar a terra un seguit de postulats del Fora d'Àfrica sobre la Primera Migració. És una mostra més del clima de gran incertesa antropològica en què vivim. Tot es fa possible, les fronteres desapareixen i els homínids segueixen el seu camí, trepitjant amb els seus peus tot allò que creiem que sabíem. Bé, no, que sabien.



Què és el que se sabia? El que ens diu el Fora d'Àfrica: els africans van sortir del continent bressol fa uns 60.000 anys i van seguir unes rutes concretes. I ara 4 pedrotes, tant ben treballades com vulgueu, però 4 pedrotes al cap i a la fi, han tombat tots aquests modelets a terra, o això sembla.

Aquesta magnífica col·lecció d'eines compta amb un seguit de raspadors i perforadors que deixarien bocabadat qualsevol homínid de fa 125.000 anys. He dit 125.000? Sí, perquè segons les datacions, aquesta és l'edat de les eines, que han estat trobades, no a la banya d'Àfrica, sinó en un indret anomenat Jebel Faya, als UEA (Unió dels Emirats Àrabs) un país situat a la península aràbiga.

Aquest descobriment ha impactat molt, i el podeu trobar escrivint "125.000 aràbia" al google.
Com és possible, es pregunta tothom, que fa 125.000 anys uns humans moderns es passegessin tranquil·lament FORA d'Àfrica, amb les seves eines, si el Fora d'Àfrica diu tot el contrari?

Ep, un moment: com ho sabem, que aquelles eines van ser fetes per humans moderns i no per neandertals? Al capdavall, la tècnica que van utilitzar aquells humans era molt semblant a la que s'utilitzava en aquell moment a l'Àfrica subsahariana i també entre els neandertals, que feien ús de la tècnica Levallois. Les eines que van fer servir els moderns en èpoques posteriors pertanyen a d'altres tècniques. Per tant, les eines en un principi no semblen decantar-se ni cap a un cantó ni cap a l'altre, i tenint en compte que els neandertals no semblaven haver arribat a l'orient mitjà fins fa 60.000 anys i ni molt menys se n'ha trobat cap a Aràbia, no sembla que hi hagi suport per defensar l'autoritat neandertal d'aquestes pedres sagrades.



D'altra banda, si mirem un mapa mundi, veurem que la península d'Aràbia i la banya d'Àfrica, on s'hi han trobat les restes més antigues d'humans moderns, es troben molt juntes. I encara més: fa uns 100.000 anys encara ho estaven més, de manera que els humans hi van poder passar gairebé caminant, només van haver de fer braça uns escassos quilòmetres. Es creu que van passar pel Yemen, que queda a tocar de l'Àfrica, i des d'allà van tirar cap amunt i es van expandir cap a l'Àsia. El model anterior predeia que van pujar cap amunt fins a Egipte i van deixar la península aràbiga de banda; és a dir, és molt semblant, la única cosa que canvia és que ara enlloc d'entrar per dalt, van entrar per baix.

A diferència del clima sec que avui domina a la península aràbiga, on hi ha uns deserts que sembla que volen fer competència amb el majestuós Sàhara, fa més de 100.000 anys el clima sembla ser que era força més suau, i probablement no hi havia cap desert, o sigui que tot plegat convida a posar una estora de vellut perquè els primers sapientíssims es decideixin a emprendre el viatge.



Però quin viatge? Ja s'està parlant que aquests humans moderns es van expandir per tot el món. Però com ho poden saber, amb només 4 pedrotes? És cert que últimament tot sembla afavorir temps més antics per les primeres migracions fora d'Àfrica. Dic últimament? No, què va! Però si fa dècades que es té constància de fòssils amb morfologia moderna datats en més de 100.000 anys i que van viure Fora d'Àfrica, per tant, a què ve tot aquest enrenou? Per què ens hauria de sorprendre que aquells africans deixessin temporalment la banya per anar-se'n una mica més amunt, si amb el bon clima i l'estora de vellut era el més previsible del món? Si els humans moderns no es van moure de la banya fins fa 60.000 anys, com explicarien els forad'africanistes la presència d'humans moderns a l'orient mitjà, a la Xina i al nord d'Àfrica enfa més de 100.000, per exemple? O bé no ho explicarien, i deixarien pas als sistemes de transport extraterrestres?

Aquesta troballa no m'ha sorprès gens, tot al contrari: era el més previsible del món, era una cosa que tard o d'hora acabaria passant, això de trobar eines de sílex de més de 100.000 anys en algun lloc recòndit d'Aràbia. Ara falta veure com es reestructurarà tot plegat, i què hi dirà la genètica i els brutes. Mentrestant, continuem esperant més contes d'Aràbia.

F.N.A (Fora del Nord d'Àfrica)

4 paraules clau abans de començar: el nord d'Àfrica és una àrea geogràfica del món ben diversa, coneguda especialment per la bonança del clima i les pintoresques tradicions locals, com aquella de vendre una dona per 50 camells, una altra que prohibeix fer fotos al palau de l'emperador del Marroc i discutir si Tutankhamon era blanc o negre, i si va morir perquè tenia el Plasmodium falciparum que se li menjava el cervell o bé perquè va caure del carro quan estava caçant antílops, es va trencar la cama, i se li va formar un coàgul que li va pujar al cor, li va taponar l'artèria aorta i... el dolor li va passar de cop.



L'orígen dels humans moderns és un tema discutit des que l'home (i la dona) es pregunten qui som i d'on venim. Fins fa poc l'est d'Àfrica era el trocet de terra que va tenir l'honor d'allotjar Adam i Eva fa, respectivament, 200.000 i 60.000 anys, d'acord amb els rellotges de fabricació suissa, que diuen que són els més bons. L'est d'Àfrica, que comprèn territoris com ara Etiopia, Somàlia, Mozambique i el Sudan, és també anomenada vulgarment la banya d'Àfrica. Allà és on s'hi ha trobat la modernitat més moderna datada en gairebé 200.000 anys, i des d'on es creu que aquest grup d'humans moderns va partir cap a la resta del món.

La ruta o rutes que van seguir ja són un tema molt més polèmic; aquí els rellotges suissos sembla que fallen una mica i el registre fòssil és ambivalent; la versió més acceptada diu que un petit grupet de 4.000 individus van passar per la terra promesa van pujar cap amunt, i allà s'hi van trobar els nostres coneguts: Amud, Shanidar 4, Tabun... s'hi van parar una temporada per fer antropologia social, i després es van expandir per tot el globus. Un grup va anar cap a Europa, un altre cap a Austràlia, on s'hi van trobar la Senyora X que també els va caure molt bé, i un altre cap al nord d'Àsia, etc.



Aquesta versió oficial compta amb unes quantes anomalies que són inacceptables i que fan desmerèixer el prestigi del rellotge suís, i és que per exemple, al nord d'Àfrica que queda una mica apartat de la terra promesa, també s'hi han trobat humans moderns, i a més a més, molt antics: 130.000 anys. A més a més, també s'hi ha trobat indústria mosteriana, i fins i tot s'ha arribat a proposar que els neandertals van arribar a Europa des del nord d'Àfrica, però primer centrem-nos en els moderns.

Aquests moderns de fa 130.000 anys no se sabia que eren moderns fins fa poc. En un estudi molt recent s'han analitzat aquests fòssils i s'ha determinat que sens dubte, encara que tinguin les dents una mica grosses, estan relacionats amb la gent d'avui en dia, i que van tenir alguna cosa a veure amb l'expansió que va tenir lloc des de l'est d'Àfrica. El cas és que el desert del Sàhara fa 130.000 anys era molt més habitable, i segurament els homínids podien anar amunt i avall sense haver de passar massa sed. En aquest estudi, es pregunten si realment el nord d'Àfrica es va comportar com una plataforma des d'on els humans moderns van emigrar cap a altres bandes, per tant, sembla possible que, d'acord amb aquesta antiguitat, aquells sapientíssims fessin un recorregut una mica més complicat del que prediu la versió oficial, fent algunes parades al nord d'Àfrica per contemplar camells, per acabar catapultant-se en direcció al Sinaí 60.000 anys més tard.

Quin paper hi poden haver jugat els neandertals en tot això? Com que el nord d'Àfrica és una zona força oblidada, no sabem si els neandertals hi van arribar a viure mai, ni si es van trobar aquests moderns, però com que la indústria mosteriana s'ha trobat a banda i banda, i encara més, les petxines decorades trobades a Múrcia i datades en 50.000 anys s'assemblen molt a les que es feien les cultures associades a humans moderns, no és gens descabellat proposar que hi va haver algun tipus d'intercanvi, almenys cultural, però no sabem quin abast va tenir, ni quin va ser el destí d'aquells homínids de fa més de 100.000 anys.



Quines sorpreses més ens preparen des de la seva plataforma nord-africana aquests homínids una mica dentotes i amb aparença arcaica, però amb un comportament molt modern i sens dubte relacionats amb nosaltres, d'acord amb l'estudi?

Més temps de divergència N-S!

Com que en Pääbo i els seus estan tant rancis que últimament ni contesten els e-mails, un altre grups de científics ha decidit investigar els neandertals i el misteri que els envolta. L'ADNmt, encara que sigui més petit i menys informatiu, també ens pot aportar informació molt neanderinteressant.

Avui concretament ens centrarem en els discutidíssims temps de divergència entre Els Dos Llinatges del gènere Homo, és a dir: l'obra mestra de l'evolució i la "última" branca lateral (segons la versió oficial, és clar).



De temps de divergència N-S en tenim per donar i per vendre. És més: a cada estudi, la data sol variar en uns +/- 100.000 anys respecte l'anterior, com qui diu res. No obstant aquest incertesa frustant i desoladora, no fa cap mal llegir-se un altre estudi... que donarà unes altres dates, és clar.

En aquest cas, l'estudi porta el nom de "Genome Digging: Insight into the Mitochondrial Genome of Homo" i és fresquíssim, acabat de sortir del forn.

La paraula "digging" vol dir excavar en anglès. Això vol dir que la feina d'aquests genetistes segurament deu haver estat dura i pesada; els ha fet suar, s'hi han deixat la pell amb això del Mitochondrial Genome.

La incertesa de la Data és encara més gran tenint en compte que el temps de divergència S-X (sàpiens- ximpanzé) ha patit unes certes variacions degudes a unes modificacions en els temps de mutació, que serien més lents dels predits anteriorment -coses dels molecular clocs- i ara el marge per la Data S-X és de ni més ni menys que de 2.000.000, i es mou entre els 6 i els 8 milions d'anys.

En aquest estudi s'han estudiat els Numts, que encara que tinguin un nom ben estrany, representen seqüències úniques dels humans moderns amb de les quals els ximpanzés i bonobos només comparteixen la numt 1 i 2. La qüestió és saber quants d'aquests numts ja es trobaven presents en els neandertals, i per tant els haurien heretat dels seus avantpassats, que fossin qui fossin, eren Homo i com de semblants eren aquestes. Tal com és d'esperar, els numt 1 i 2 dels neandertals són més propers als dels moderns que els dels ximpanzés.



I ara diré una cosa que no s'entendrà, però tant se val, perquè si no la dic, encara s'entendrà menys: suposem que aquests dos numt es trobaven al genoma mitocondrial d'alguna ergaster, i que en un moment del temps, el numt 2 va fer un "salt" i es va integrar a l'ADN nuclear del seu fill. Ara suposem que un temps després, el numt 1 va fer un altre saltiró i va seguir el mateix camí que el seu company nº 2. Es més: suposem que el temps d'integració d'aquests numt dins del genoma nuclear dels humans moderns seria com una mena de molecular cloc que ens permetria reconstruïr temps de divergència dins del gènere Homo.

Tant se val, el que tracto d'explicar és que les acrobàcies d'aquests numt cap al genoma nuclear ens van molt bé per saber què va passar amb els neandertals. Un cop arribats aquí, hem de posar noms pel moment del "salt" de cada un d'aquests numt, que va tenir lloc suposadament dins de la línia Homo: Numt-1 mtAncestor-1 i Numt-2 mtAncestor-2. Com que els americans no coneixen el significat de la paraula abreujar, m'he pres la molèstia de fer-ho jo per ells i he retallat una mica els noms: N1A, N2A.

A continuació ens cal comparar, com més membres de la família (Homo, és clar) millor: els ADNmt de neandertals, la senyora X, les seqüències numt 1 i 2 integrades dins d'uns quants genomes seqüenciats d'humans d'Europa i d'Àfrica, 10 ADNmt d'humans moderns... i un cop ho tinguem tot, fem un arbre, no de Nadal, sinó filogenètic.



Fent servir alguns mètodes de calibració amb els molecular clocs que escapen el meu poder de comprensió, s'han calculat unes dates de divergència per a N1A i N2A, que a més a més, han servit per calcular unes altres dates de divergència entre els ADNmts de neandertals, senyora X i sapian'. Per entendre'ns, és com si els N1A i N2A fossin una carta comodí, i no pas uns simples homínids.

Anem al que toca: les dates. Primer el més vell, que és N2A: el salt ha estat datat en promig, en uns 2,8 milions d'anys, més o menys als inicis del gènere Homo; en altres paraules, aquest N2A el portava un/a habilis o com a molt, ergaster. N2A ha donat un temps de divergència entre els ADNmts N-S d'uns 480.000 anys. La senyora X no hi surt a la taula, però en qualsevol cas la seva divergència dobla o triplica aquesta data.

Tirant una mica endavant en el temps, arribem fins al salt d'N1A, datat en uns 620.000 anys, i que ha donat un temps de divergència N-S d'uns 450.000 anys, una data molt semblant a l'anterior. Aquest avantpassat podria ser un heide... africà.



Els autors han incorporat altres escenaris, perquè com sabem les dates es caracteritzen per la seva elevada mobilitat; he apuntat les dates del model 3, que consideren el més probable. Les dates dels altres models es mouen entre els 500-600.000 anys.

Alguna cosa més a destacar de l'estudi: la mida de les dues poblacions ancestrals, les de N1A i N2A. La primera sembla que era una mica més elevada que la segona, d'acord amb els càlculs.
I finalment, alguns al·lels com ara l'10398G, que podria trobar-se involucrat en l'eficiència neuronal, van aparèixer més o menys a l'època de l'N2A, és a dir, als inicis del gènere Homo.

Preguntes que s'hauran de contestar en els propers anys són: quan van aparèixer les diferències cognitives que observem en humans, quines eren compartides amb els neander i d'altres homínids... i quines no i per tant, ens farien "únics" com tant ens agrada dir.



Després d'haver-me expremut el cervell com si fos una taronja en un colador, no sé què dir. Em sembla un estudi que de ben segur es tindrà en compte a l'hora de parlar sobre genòmica neandertal, però d'altra banda... molts hi trobaran pegues, diran que les dates són massa recents o massa antigues, que el mètode utilitzat no és prou precís, que cal veure millor què diu el registre fòssil i tal. Ara per ara, cal afegir les dates 450-480.000 a la llista de temps de divergència... i esperar el següent estudi.

[Sapientíssims] El "salt" ha estat datat en 75.000 anys

Eren superiors a les altres espècies d'humans els sapientíssims? I si ho eren, per què? I si no ho eren, com és que són els únics que van sobreviure a alguna gran tragèdia que es va carregar tots aquells homínids tant fornits i bons caçadors?

Fins fa poc s'assumia que sí. Fins fa encara més poc, i per no semblar especistes, s'ha concedit un estatus especial als pobres neandertals, que tots sabem que no hi arribaven, però va, ara no està de moda insultar-los i fer-ne caricatures d'aquelles que et feien pixar-te de riure, com aquelles d'en Kupka. Ah, com s'enyoren els vells temps!

Ara toca demostrar la superioritat sapientíssima amb les eines de sílex. Les pobres eines no en tenen la culpa, dels traumes psico-somatico-neuronals que pateixen certs sapientíssims, però com que no es poden defensar per sí soles, han d'esperar l'escassa possibilitat de poder fotre un bon cop de roc a algun sapientíssim que s'ha passat de llest per calmar la seva ira.

Comencem a Blombos. No, no és una marca de faldilles khoisànides, ni tampoc un ocell de colors de la mida d'un estruç. És el nom d'una cova situada al Cap Verd (Sud-Àfrica). Els humans de Blombos eren moderns de cap a peus (que vol dir que entre d'altres coses, tenien un bony a sota la boca) i no pas en el sentit literal de la paraula, perquè les eines de sílex que van fer servir han estat datades en 75.000 anys. La tecnologia que empraven aquells blombians de fa 75 milenis era molt semblant a l'empleada fa 20.000 anys a Cantàbria, i la que es va continuar empleant durant el neolític, i que consisteix en:



"...pressionar amb un os d'animal les vores d'una eina de pedra prèviament escalfada, per fer-la més tallant o punxeguda."

Fins aquí res, a dir. Es tracta d'una nova tecnologia, que pel que ens diu el registre fòssil, va tenir molt d'èxit i que soprenementment ja feien servir les tribus de sud-Àfrica fa 75.000 anys. Però ara fixeu-vos atentament en tota la poesia -deixem-ho així- que ve darrere de la descripció d'aquestes eines, i que han comentat els investigadors i algun periodista que corria per allà:

-Aquesta tecnologia ha estat considerada com a "un salt tecnològic brutal".
-Aquesta troballa demostra que les homes de Blombos tenien una tecnologia molt moderna. Podien innovar, crear i inventar noves tècniques, que ens pensàvem que eren molt més recents.
-Els investigadors asseguren al seu article que aquesta innovació va concedir un avantatge sobre els H. sapiens que fa 60.000 anys van abandonar l'Àfrica per conquerir el món (massa pel·lícules de romans?).

Però ara vindrà una tal Paola Villa, que curiosament també ha participat en l'estudi, que ens dirà que "els neandertals també tenien llances amb puntes de sílex", que vol dir que el salt tecnològic no va ser tant brutal com ens el volen vendre. A més a més, un catedràtic de la UAM, Javier Baena considera que la troballa "no és una sorpresa del tot", perquè Blombos ha proporcioant molt més de material interessant, com ara collarets i peces d'ocre. Ah, ho veieu? Encara hi queda gent entenimentada, en aquest món.



No acabo d'entendre l'evolució accelerada dels sapientíssims. Sembla que des de la seva aparició, tot va passar de cop, i amb salts tecnològicament "brutals": el seu orígen s'ha datat exactament en una xifra que comença amb un 2 seguit de 5 zeros, no se sap d'on van sortir, però fa 160.000 anys ja es passejaven pel Serengeti amb les seves barbetes i els seus nassirons esquifits, les seves innovacions eren una cosa de fora d'aquest món, la seva conquesta del planeta va ser total, rapidíssima i letal, hem de suposar que gràcies a aquestes pedres, que si poguessin, s'enterrarien a sota terra.

El que no ens expliquen amb la seva poesia, són dubtes ben reals que qualsevol pot tenir en llegir tot això:

-Aquesta innovació només era cosa de pocs grups o bé era una tecnologia d'ús generalitzat dins la societat paleo-moderna?
-Els neandertals no van fer servir mai aquest tipus de tecnologia (i per tant, hem de sobreentendre que no eren capaços d'innovar)?
-Dins d'un grup d'humans, què és el que més propicia les innovacions? Els intercanvis amb altres grups, l'escassetat de condicions, que obligen a fer servir l'enginy, les mutacions brutals al cervell, el llenguatge avançat, el fet de viure en un grup més o menys gran, el coneixement transmès pels familiars i gent de l'entorn, o bé la casualitat?
-Els humans que vivien a Europa fa 40.000 anys també feien servir aquesta tecnologia? I a l'Àsia? (m'ha semblat entendre que després de Blombos, es va començar a fer servir fa 20.000 anys només).



[NOTA: Si encara no he comentat res de la Gran notícia que el projecte 1000 genomes aviat estarà enllestit (i per tant, això voldrà dir que aviat podrem concretar millor l'abast de l'ascendència neandertal, trobar més gens que ens diferenciin (o ens acostin) a ells, datar millor els temps de divergència, etc, etc, etc) no és perquè me n'hagi oblidat o no ho hagi vist fins ara, sinó perquè vull disposar del temps necessari per entendre bé tots els conceptes que s'hi expliquen, i que m'han semblat força inintel·ligibles d'entrada (és que fora del món neandertal em moc una mica a les palpentes). Mentrestant podeu anar assaborint els posts dels blogs experts que ho van comentant (Hawks, Leherensuge, M.N., Dienekes, etc).]