Malgrat que tots tenen les seves webs pseudocientífiques que expliquen com, quan i on van entrar aquests gens al "pool" sàpian' des dels neandertals, ben poques han pogut fer el pas d'arribar a algun mitjà més o menys seriós, ni que sigui del nivell de la viquipèdia, i ja no cal ni dir que les revistes científiques no en volen saber res, d'aquestes teories.
Això és el que em pensava, perquè fa menys de 5 minuts acabo de llegir el resum d'un article publicat a la base de dades "ScienceDirect". Els temes principals d'aquest article són el transtorn bipolar de personalitat, i els neandertals, és clar.
El transtorn bipolar es caracteritza principalment pels canvis d'humor de la persona: en alguns moments del dia pot trobar-se molt alegre, enèrgica i positiva, mentre que en d'altres és tot el contrari: la persona se sent depressiva i sense ganes de fer res. Aquests estats psíquics poden canviar sobtadament, i els canvis poden ser de gran intensitat. Aproximadament un 2% de la població mundial pateix aquest transtorn. Què és el transtorn bipolar?
Si us enrecordeu, el genoma neandertal mostrava diferències en una vuitantena de gens, un dels quals estava relacionat amb el transtorn bipolar (també n'hi havia d'altres relacionats amb l'autisme).
El que proposa aquest article és que els neandertals patien transtorn bipolar sense que per ells fos cap malaltia, és a dir: ser bipolar era normal en els neandertals. Aquesta bipolaritat, diuen, els hauria estat avantatjosa en els climes freds, és a dir: durant els mesos d'hivern, els neandertals es sentirien depressius, i durant els mesos d'estiu, eufòrics, una mica com els animals que hivernen, que a l'estiu són molt actius però l'hivern se'l passen dormint.
Com que el transtorn bipolar sembla ser (però no ho he trobat enlloc) més comú entre els europeus del nord i molt estrany a l'Àfrica, els autors hi han volgut veure un lligam amb els neandertals, i per això han fet dues prediccions: 1: que els genomes de la gent amb transtorn bipolar seran més semblants als dels neandertals que els dels altres humans moderns sense transtorn, i 2: que els humans moderns sense bipolaritat seran més semblants als africans com ara San i Ioruba, sense ADN neandertal, que no pas els moderns amb bipolaritat.
Tot això, senyors, sense aportar cap dada empírica, només 4 frases disperses d'altres estudis de l'any de la picor i 4 teories que algú es va inventar un dia que estava molt avorrit. És per això que em sorprèn tant que aquest article hagi arribat a cap revista científica; potser el misteri es troba en la bona voluntat dels objectius, que volen veure una connexió de la bipolaritat amb els neandertals perquè potser així aquest transtorn semblarà més interessant i s'hi dedicaran més recursos. Què hi farem, deu ser culpa de les retallades.
Resum de l'article:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0306987711005184
Suena a "traca" de las gordas, si. No obstante, me lo guardo para hacer chistes, le veo cierta "vis comica" ;)
ResponElimina¿Superará el neandertal bipolar a Iaín Davidson y su "los bifaces son núcleos y tienen formas bonitas por casualidad"? ...
ResponEliminaEl tiempo lo dirá }X-D
Ya me suena a canción del verano (a lo King Africa): "El neandeeeeeertal Bipolaaaaaaar..."
jajajaj molt bo Millán! Estaria bé ajuntar alguns dels teus comentaris bromistes en un post, segur que seria el més popular de tot el blog :))
ResponEliminaDe fet això no és ni un estudi ni res, només és un comentari d'una idea absurda que ha tingut un aprenent de científic, com si jo ara dic que les persones amb obesitat mòrbida porten més ADN neandertal perquè els neandertals consumien 5.000 calories diàries que cremaven caçant mamuts, mentre que els obesos d'ara no ho poden fer, perquè els mamuts estan extingits i ja hi ha carn al supermercat, i per això aquestes 5.000 calories es van acumulant, a diferència del que passa amb els més "sàpiens" que tenen una dieta més lleugera i equilibrada.