Aquest model no acaba de funcionar del tot amb els humans moderns -els suecs i els danesos tenen unes cames ben llargues, per exemple- però s'acceptava com a vàlid fins que no ha aparegut un estudi liderat per John Hopkins, un antropòleg de renom, que ha examinat l'assumpte amb més calma i amor.
Hopkins aquest cop ha fet córrer els neandertals, no en el pla -on quedaven clarament derrotats pels humans moderns, de cames més llargues- sinó en un terreny muntanyós, ple de pujades i baixades. Aquest cop, els resultats han estat els contraris: els neandertals eren els qui arribaven abans a la meta.
Però Hopkins no s'ha quedat només amb humans, sinó per comprovar si el seu model servia o no, ha estudiat diferents espècies de bòvids, que inclouen animals com ara cabres, antílops i ovelles.
Els resultats suggereixen que el model de muntanya de Hopkins també val per aquests animals: les espècies de bòvids de muntanya presentaven unes cames més curtes que no pas els bòvids que vivien en terrenys més aplanats.
Ara el que caldria respondre és per què malgrat haver viscut en terrenys similars, els humans moderns no tenim les cames tant curtes com els neandertals. És clar que un podria dir: perquè la muntanya ja no la pugem caminant, sinó amb cotxe o a cavall. Però i fa 40.000 anys?
Font:
http://www.sciencedaily.com/releases/2011/10/111019172103.htm
40000 anys és molt poc en termes evolutius
ResponEliminaTambé.
ResponEliminaPerò mira els esquimals, com s'han espavilat ells amb els 10.000? anys que fa que aguanten el fred polar!
Quines adaptacions genètiques al fred tenen els esquimals???
ResponEliminaHome genètiques no ho sé ben bé (això suposo que tu ho deus saber millor :)) però quan es parla de les cames curtes dels neandertals, sempre es comparen amb els esquimals, que també tenen les extremitats molt més curtes que altres poblacions modernes, perquè se suposa que, seguint la regla de Bergman, estan més ben adaptats als climes freds.
ResponEliminaAra amb això dels muntanyistes aquesta regla queda una mica doblegada, per això. Els esquimals també presenten altres adaptacions al fred polar, m'imagino. Un cop vaig llegir que els indis dels Andes que viuen a 5.000 metres d'alçada també presenten adaptacions a l'hora d'emmagatzemar l'oxígen, que va més escàs a aquestes altituds.
jejeje ok, ho havia oblidat! Recordo un documental on parlaven dels seus ditets curts i rodanxons! A mi a classe em van explicar que són els de l'Himalaya i no els dels Andes els que tenen hemoglobina més afina a l'oxígen degut a una mutació genètica. Els dels Andes en teoria només s'hi aclimataven durant el creixement, desenvolupant una caixa toràcica més gran, amb uns pulmons més grans, i augmentant l'hematocrit i la mida del cor potser...
ResponEliminaEn fi!
No tinc clar que els Nenanderthals estiguessin més adaptats a les muntanyes, a l'àfrica també n'hi ha de muntanyes! Encara que per experiència propia tinc la sensació que la gent baixa ( com es el meu cas, i encara més ara que estic a Alemania) tenim avantatge a les pujades. Encara que més que a les cames curtes jo sempre ho havia atribuït al pes... potser són ambdues coses!!
"No tinc clar que els Nenanderthals estiguessin més adaptats a les muntanyes, a l'àfrica també n'hi ha de muntanyes! "
ResponEliminaSí, però els sapiens en teoria vivien a la sabana, no eren pas de muntanya! Almenys això és el que repeteixen una i una altra vegada. Jo el que no tinc clar és per què nosaltres tenim les cames molt més llargues que ells si vivim al mateix territori.
"Encara que per experiència propia tinc la sensació que la gent baixa ( com es el meu cas, i encara més ara que estic a Alemania) tenim avantatge a les pujades. "
De veritat?! No ho havia sentit mai! Potser és perquè a dia d'avui les pujades ens costen a tots de pujar, no és com a la prehistòria que no paraven quiets :P
A part de les cames llargues i de les hipotesis de l'ambient en que es devia desenvolupar el bipadisme, quines proves hi ha de que els humans siguin una especie de sabana? el registre fossil en dona cap prova? Per que pel que jo conec els sapiens es troben en tot tipus d'ambients, de la jungla, a la costa, als boscs de rivera, sabana o muntanyes ( a l'Africa tambe hi ha regions molt muntanyoses no!?)
ResponElimina"quines proves hi ha de que els humans siguin una especie de sabana?"
ResponEliminaEl Fora d'Àfrica. La imatge d'un grup de caçadors negres portant la llança i caminant a camp obert de la sabana apareix a tots els documentals. De proves, directament, no n'hi ha: a l'Àfrica hi ha una gran escassetat de fòssils, com deus saber, i els humans moderns més antics són Herto i Omo, però l'esquelet -diria- que no es conserva.
D'altra banda suposo que això també ho han volgut correlacionar amb la calor -i d'això sí que en fa a tota l'Àfrica, menys al cim del Kilimanjaro- de manera que si fem cas de l'OoA i hi afegim un cert romanticisme, allò de que tots som molt semblants i venim d'un petit grup de pioners africans, prims i de cames llargues que vivien en espais oberts, on tenir unes bones cames era fonamental per caçar -i escapar-se- dels depredadors.
Els moderns sovint es diu que són una espècie adaptada a la calor i als espais oberts, però és obvi que hi ha molts pobles que estan perfectament adaptats al fred, i com has dit, a l'Àfrica també hi ha muntanyes (i moltes més que a Holanda), per tant això de la sabana seria altament especulatiu.