L'Aurinyacià antic, finalment obra dels humans moderns?

Dues mandíbules parcials immadures i dents del famós jaciment francès "La Quina-Aval" amb indústria Aurinyaciana antiga, datada en 38.000 anys calibrats, semblen suggerir que els seus autors eren humans moderns, no pas neandertals.

Característiques de les mandíbules, com ara una arcada anterior estreta, contrastarien amb els trets típicament neandertalians. Les dents, però, semblen una mica més arcaiques, sobretot perquè són molt grosses, encara que ja sabem que no són del tot fiables per fer aquest tipus de classificacions.

Sembla molt poca cosa per adjudicar una indústria a uns o altres, però això és tot el que tenim: les altres restes més antigues d'humans moderns les trobem a Pestera Cu Oase, a Romania.


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248412000206

Extincions, reemplaçament, diversitat, ADNmt...

4 paraules clau que apareixien als títulars de la premsa "gratuïta".

I és que aquesta setmana la premsa "gratuïta" ha fet un dels Carnestoltes més grans de tots els temps: què mític que és allò de veure titulars repetits una vegada rere l'altra, que cada cop s'anaven deformant més respecte l'original, fins arribar a extrems increïbles, extrems que no tenien absolutament res a veure amb la notícia en sí, com ara aquest, que sembla com si intentés defugir del pecat original: Modern humans not responsible for Neanderthals' decline

De què estic parlant? Doncs, ni més ni menys, que d'aquest mapa que una ànima caritativa per fi ha extret del polèmic article que ens ha fet ballar a tots com si fóssim ninots:



Al mapa hi surten representades 13 seqüències d'ADN mitocondrial, heretat exclusivament per via materna, de diferents punts del domini neandertal, marcats al mapa.

Primer de tot, i abans de res, cal distingir entre DADES i INTERPRETACIÓ. Les DADES de l'estudi són, per exemple, l'arbre de la imatge o els punts on es troben els jaciments. Aquestes dades per sí soles no parlen, són mudes. I aleshores és quan els investigadors n'han de fer una INTERPRETACIÓ, que pot ser més o menys fidel a les dades, però que consti que les dades no ens diuen res: som nosaltres els qui ens muntem la pel·lícula.

L'argument de la pel·lícula és que, d'acord amb l'arbre de l'esquerra del dibuix, els neandertals de l'oest són molt més similars entre sí que no pas els de l'est. Aquests neandertals de l'oest inclouen Vindija, Feldhofer i El Sidrón. També hi ha un neandertal belga d'Scladina, datat en més de 100.000 anys. Aquest neandertal es diferencia de la resta de neandertals de l'oest en què és molt més diferent encara que no pas els de l'est i els de l'oest posteriors, cosa que no seria esperable si entre fa 100.000 anys i aproximadament 48.000 les poblacions neandertals s'haguessin mantingut estables.

Pel que sembla, aquest no és pas el cas: els neandertals de l'oest, des d'Alemanya al nord d'Espanya, són molt similars entre sí, massa. I semblen ser tots descendents de mares neandertals que van viure possiblement a Itàlia (jutjant per l'arbre).

És per això que els autors han arribat a la conclusió que fa aproximadament 48.000 anys hi va haver un reemplaçament de neandertals d'est a oest. És a dir: per qualsevol motiu desconegut, els descendents d'Scladina es van tornar molt poc nombrosos, o fins i tot van arribar a desaparèixer, arribant a l'extrem que Europa de l'oest podria haver quedat mig despoblada. I aleshores, neandertals del nord d'Itàlia podrien haver re-colonitzat aquesta àrea.

Però només és una intepretació de les moltes que n'hi poden haver. Entre d'altres coses, no coneixem prou bé la dinàmica dels grups neandertals, ni com n'eren de nombrosos, ni si el clima hi pot tenir alguna cosa a veure, o fins i tot els humans moderns: per les dates donades (36.000-49.000), és perfectament possible que ja haguessin colonitzat gran part d'aquest territori, com indiquen certs jaciments Proto-Aurinyacians datats en gairebé 45.000 anys. No sabem com l'arribada dels HAM podria haver afectat aquestes mogudes neandertals.

Introducció a les meravelloses indústries paleolítiques

De ben segur que tots ens hem preguntat alguna vegada: què és això del proto-aurinyacià? Què significa i com es reconeix? I el mosterià? Què significa aquesta paraula i en quin context es fa servir?



No ens enganyem: les indústries de la pedra -més aviat sílex- eren una part fonamental de la vida d'aquells caçadors-recol·lectors del paleolític. Van començar a ser-ho fa almenys 1.8 milions d'anys fins al neolític, quan la majoria de poblacions van substituïr les pedres per metalls.

Per tant, per arribar a entendre aquells fascinants herois del passat amb tota la seva complexitat, ens cal endinsar-nos en les seves eines, que malgrat que a simple vista ens puguin semblar 4 pedretes trocejades no hem d'oblidar que tenien centenars d'usos i que de ben segur van possibilitar la supervivència dels nostres avantpassats quan la tele encara no existia.

Començarem per la indústria més antiga, l'Olduvaiana. Aquesta va ser molt exitosa: la trobem a l'Àfrica, a Geòrgia i a Atapuerca. Això vol dir que la van fer servir diferents tipus d'homínids en un període molt llarg de temps. Les seves funcions principals: esquarterar un animal mort i tallar-ne la carn fresca.



[Ara ve quan un entès em diu: però per què classifiques com a olduvaianes aquestes meravelloses pedres aquilianes?]

La següent indústria en aparèixer al registre fòssil va ser l'Aquilià. Aquesta indústria era la típica dels ergaster, erectus i heidelbergensis. Alguns antropòlegs de la vella escola classifiquen aquesta indústria com de tipus 2 i l'olduvaiana de tipus 1. Com que no entenc ben bé a què fan referència aquestes classificacions i han estat molt discutides, ens n'oblidarem de moment.



Dues indústries en més d'un milió d'anys, no està gens malament, deu ser que eren molt efectives!

Passem a una indústria que també va tenir molt d'èxit en el seu dia: es tracta del Mosterià. Aquesta indústria es va extendre a l'orient mitjà, Europa i el nord d'Àfrica, i va ser produïda per neandertals, humans moderns antics i alguns híbrids.



El procés d'elaboració del Mosterià és una mica diferent del de les altres dues indústries i potser resulta més complex. Pel que he vist en els diferents vídeos que he mirat, el que cal fer és agafar una pedra gegant de sílex i "polir-la". Després se li va donant forma com si fos una empanada, s'afilen les vores, es retiren les irregularitats, i al cap d'uns 10 minuts de feina es fa el CLAC! màgic des d'on de dins l'empanada en surt l'eina. És una tècnica que rep el nom de "Levallois". Vídeo

Ara passarem a indústries fetes típicament per humans moderns. Començarem pel Proto-Aurinyacià (gràcies Maju!) que és una indústria que sobrepassa els 40.000 anys d'antiguitat, més aviat poc definida, restringida al sud del continent europeu i amb afinitats per l'Aurinyacià, tal com indica el seu nom:



Continuem, perquè després del proto-aurinyacià no ve pas l'Aurinyacià, sinó l'Uluzzià. Una indústria amb característiques pròpies i més aviat restringida al sud d'Itàlia i el Peloponès. La majoria de jaciments es mouen al voltant dels 40.000 anys.



Una peculiaritat de l'Uluzzià són certes eines que tenen forma de mitja lluna.

Abans de començar amb l'Aurinyacià farem un petit parèntesi amb el Bohunicià, una indústria que es troba principalment a Bulgària i és una mica més antiga que l'Aurinyacià (al voltant de 45.000 anys).



Continuem amb el Chatelperronià, indústria "transicional" de curta durada i restringida al sud-oest d'Europa, d'afiliació aparentment neandertal, encara que alguns ho hagin posat en dubte. Per a alguns representa una evolució "local" del Chatelperronià, en canvi per altres estaria més emparentada amb l'Aurinyacià. Ja em direu el què:



De nou, tornem amb l'Aurinyacià clàssic, vinculat als humans moderns i distribuit arreu d'Europa. Aquesta indústria va ser reemplaçada pel gravetià, no sabem si abruptament o bé hi va haver un canvi gradual.



Fins aquí el post d'avui. És clar que hi ha moltes altres indústries que no he comentat, aquestes són les més famoses. Espero que com a mínim aquest post hagi servit perquè si mai us trobeu davant d'una eina de pedra d'aquestes no la xuteu, sinó que admireu la seva bellesa.

Mapa de jaciments Proto-Aurinyacians

Acabat de sortir del forn!



Hi he inclòs tots aquells jaciments on s'hi havia trobat proto-aurinyacià, aurinyacià arcaic o aurinyacià primerenc, que espero que siguin conceptes sinònims.

Els colors representen diferents dates històriques:

-En vermell, els jaciments d'entre 42.000 i 47.000 anys.
-En taronja, els jaciments d'entre 38.000 i 42.000 anys.
-De color beix els que en tenen entre 30.000 fins a 38.000.
-En verd, els de menys de 30.000 fins a 20.000 anys.
-En negre, els que no han estat datats o la datació no té sentit.

Aquesta indústria és molt semblant a l'Aurinyaciana però no idèntica, i es caracteritza per tenir una distribució menys àmplia i ser una mica més antiga, al voltant dels 42.000 anys i més. Que al mapa hi surtin jaciments amb menys de 30.000 anys ens hauria de fer dubtar: potser hi ha arqueòlegs que classifiquen eines dins d'aquesta indústria però que realment no ho són? O bé és que les datacions estan malament?

Mirant el mapa és impossible de dir si la indústria és autòctona -és a dir, la van inventar els neandertals, com han suggerit alguns- o bé va ser importada des de l'orient mitjà per grups de HAM. De fet, els jacimetns de Bulgària tenen edats similars als de la península ibèrica (El Castillo, Isturitz, Reclau Viver), per tant, o bé l'expansió va ser molt ràpida o bé no hi va haver expansió d'est a oest.


CONTINUARÀ amb... mapa de jaciments Uluzzians.