Homenatge al Basajaun

Avui és tard i m'estic morint de son, però no me n'aniré a dormir sense abans haver homenatjat amb 4 paràgrafs de no res al Basajaun. No, no em vull esperar a demà: el Basajaun es mereix un homenatge ara i aquí.



El Basajaun, que porta un nom que només pronunciarlo i tancar els ulls és com si ens teletransportessim a les profunditats del bosc, és un personatge de la mitologia basca, la personalitat del qual va canviant de boca en boca: per a alguns, és un protector, ajudant, bonàs; per d'altres, és poc més que un monstre ideal per espantar els nens petits quan no fan bondat.

Aquest personatge, que no sabem si va arribar a existir mai o no, es caracteritza -com gairebé tots els personatges mitològics- per una sèrie de trets físics que sobresurten del boscatge basc: alçada de gegant, pelut com un ós (dels que esgarrapen) i fort com un roure.

També es caracteritza, a diferència dels ogres, per ser savi i protector. Per exemple, es diu que el Basajaun avisa amb un xiulet als pastors quan s'acosta una tempesta perquè recullin el ramat i el guardin a l'estable. També es diu que va ser el Basajaun qui va transmetre grans coneixements d'agricultura i sedentarisme al poble basc.



Amb totes aquestes característiques, ja us podreu imaginar que el Basajaun ha aparegut en diverses discusions centrades, no en la mitologia basca, sinó en els neandertals. D'una banda hi ha gent que pensa que el Basajaun podria haver estat l'últim neandertal, i es justifica en tres coses: el físic d'aquest àrbitre climàtic, els seus grans coneixements i el fet que formi part de la mitologia basca.

Aquest últim punt no és irrellevant, perquè els bascos són uns dels pocs pobles que parlen una llengua no relacionada amb la dels seus veïns. En el pensament ignorant, tant abundant a Ionquilàndia, però també en alguns llocs de la península i el continent europeu, sovint ens imaginem els bascos com una màquina del temps. Certament, els bascos ens poden ensenyar coses del passat, però no hi estic d'acord amb què ells siguin més pròxims als neandertals que els pobles indo-europeus ni qualsevol altre poble d'Euràsia occidental, territori neandertal.



Malgrat la seva saviesa i poderositat, l'agricultura i el sedentarisme no fan massa per un neandertal, que desconeixia completament el significat d'aquestes paraules. Tot plegat ens indica que no, el Basajaun gairebé segur que no era un neandertal. Això no vol dir que no pogués ser intel·ligent, previsor, protector, fort, i de vegades, una mica dolentot.