L'Aurinyacià antic, finalment obra dels humans moderns?

Dues mandíbules parcials immadures i dents del famós jaciment francès "La Quina-Aval" amb indústria Aurinyaciana antiga, datada en 38.000 anys calibrats, semblen suggerir que els seus autors eren humans moderns, no pas neandertals.

Característiques de les mandíbules, com ara una arcada anterior estreta, contrastarien amb els trets típicament neandertalians. Les dents, però, semblen una mica més arcaiques, sobretot perquè són molt grosses, encara que ja sabem que no són del tot fiables per fer aquest tipus de classificacions.

Sembla molt poca cosa per adjudicar una indústria a uns o altres, però això és tot el que tenim: les altres restes més antigues d'humans moderns les trobem a Pestera Cu Oase, a Romania.


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248412000206

Macrojaciment neandertal descobert aprop de Girona

Encara que costi de creure, les autopistes serveixen d'alguna cosa més que per cobrar als peatges i fer-nos perdre valuosos i inacabables instants de vida darrere d'una caravana de cotxes que avança a pas de tortuga. Em refereixo a desenterrar totes les restes arqueològiques que ha quedat cobertes per la pols dels segles.

Les obres de l'autopista AP-7 aprop de Girona, al Pla de Dalt de Domeny (Sant Gregori), han deixat al descobert un macrojaciment datat de fa entre 200.000 i 250.000, prop de la gènesi neandertal. En aquest macrojaciment no ha estat possible, de moment, localitzar-hi restes humanes ni altres fòssils.

El que testifica la presència de neandertals en aquesta àrea és precisament tota la parada d'indústria lítica Mosteriana que s'hi ha trobat: raspadors, talladors, "choppers", trinxants, etc. I en tan bon estat, que el director de l'excavació, Albert Aulines, s'ha vist obligat a expressar-ho així: "La seva conservació és tal, que es podrien fer servir ara". Perfecte doncs, a què esperem?

La zona del nord-est catalana és molt rica en tot tipus d'ocupacions humanes que s'extenen de forma continuada des del paleolític inferior, i on evidentment, els neandertals no podien faltar-hi. L'avantatge d'aquest macrojaciment és que abarca un territori molt extens, i els arqueòlegs disposen de finançament durant dos anys per continuar les excavacions, una molt bona notícia en temps de crisi. En paraules d'Aulines: "Estem protagonitzant, doncs, una excavació d'avantguarda".


Font: http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/513669-mes-restes-neandertals-a-domeny-i-sant-gregori.html

Proposen que els europeus van arribar a Amèrica abans que ningú

No és la primera vegada que sentim notícies descabellades sobre el poblament d'Amèrica, i és que hi ha hagut dotzenes de rutes proposades per l'arribada dels humans en aquest gran continent.

No sabem què té el continent americà perquè tothom hi vulgui arribar abans. Hi han hagut serioses discusions entre antropòlegs sobre aquest tema, perquè, al contrari del que suggereix tota evidència lògica, que és que els primers en arribar a Amèrica fóssin els avantpassats dels indis americans, passant per l'estret de Bering, hi ha una línia d'antropòlegs que creuen fermament que els europeus hi van arribar primer.

La hipòtesi Solutriana recull totes les aventures d'aquests europeus, unes aventures que podriem resumir així: fa més de 20.000 anys, un grup de caçadors-recol·lectors que vivien a França o a la península ibèrica, tot d'una van decidir fer com Cristòfol Colom i anar a veure què hi havia cap allà on es pon el sol.

És clar que, per arribar-hi, van haver de travessar l'atlàntic, ben difícil si només disposes d'unes embarcacions primitives, i ni tant sols saps si la terra és plana o rodona. Però gairebé tot té solució: potser hi van arribar travessant la capa de glaç que es va formar al nord de l'atlàntic durant la última glaciació.

Tot plegat s'aguanta en eines de pedra trobades a 6 localitats de la costa est dels EUA i datades de fa entre 19.000 i 26.000 anys. La similitud d'aquestes eines amb el Solutrià no pot ser casualitat, segons els defensors de l'Hipòtesi Solutriana. És més: els materials amb què van ser fetes aquestes eines sembla que provenen d'alguna pedrera francesa.



Ara bé, tenim un petit problema: què va passar amb aquests europeus? El cert és que tots els indis americans actuals semblen ser descendents de poblacions siberianes, i no mostren cap relació especial amb els europeus occidentals. Per explicar-ho, els defensors de l'Hipòtesi Solutriana proposen una extinció a la neandertal: aquells valents europeus i el seu magnífic Solutrià van ser ferotgement reemplaçats o absorbits fins a no deixar cap rastre per onades posteriors des de Sibèria.

Tot plegat té un regust a pel·lícula de cowboys, a Ballant amb els llops, Pocahontas, Avatar o qualsevol pel·lícula d'aquestes on hi surten els nadius emplomats sent ferotgement atacs pel malvat home blanc, només que en aquest cas s'han invertit els papers, potser no involuntàriament.

Mirant-ho tot una mica més fredament, trobo que no hi ha cap motiu per pensar que els europeus hi van arribar abans. La similitud de materials entre Europa occidental i Amèrica del nord podria ser deguda a què en temps dels dinosaures aquests dos continents eren el mateix:



I les similituds entre Solutrià i les eines que han trobat no són cap sorpresa: la indústria Clovis, típica d'Amèrica, és molt similar al Solutrià, almenys superficialment. No sabem què significa això, perquè també hi ha altres indústries superficialment molt similars però allunyades en el temps i en l'espai. Potser és perquè no hi ha infinites possibilitats a l'hora de fabricar una bona eina, o bé perquè els criteris que fan servir els antropòlegs a l'hora de classificar indústries són bastant subjectius.

Conclusió: de moment l'existència d'aquests "European-American" ha estat tant provada com la de les visites continuades (cada 5 minuts) a la Terra dels habitants de l'Óssa Major o dels selenites a la lluna.


Més informació: http://www.abroadintheyard.com/evidence-suggests-europeans-reached-america-by-boat-up-26000-years-ago/

Introducció a les meravelloses indústries paleolítiques

De ben segur que tots ens hem preguntat alguna vegada: què és això del proto-aurinyacià? Què significa i com es reconeix? I el mosterià? Què significa aquesta paraula i en quin context es fa servir?



No ens enganyem: les indústries de la pedra -més aviat sílex- eren una part fonamental de la vida d'aquells caçadors-recol·lectors del paleolític. Van començar a ser-ho fa almenys 1.8 milions d'anys fins al neolític, quan la majoria de poblacions van substituïr les pedres per metalls.

Per tant, per arribar a entendre aquells fascinants herois del passat amb tota la seva complexitat, ens cal endinsar-nos en les seves eines, que malgrat que a simple vista ens puguin semblar 4 pedretes trocejades no hem d'oblidar que tenien centenars d'usos i que de ben segur van possibilitar la supervivència dels nostres avantpassats quan la tele encara no existia.

Començarem per la indústria més antiga, l'Olduvaiana. Aquesta va ser molt exitosa: la trobem a l'Àfrica, a Geòrgia i a Atapuerca. Això vol dir que la van fer servir diferents tipus d'homínids en un període molt llarg de temps. Les seves funcions principals: esquarterar un animal mort i tallar-ne la carn fresca.



[Ara ve quan un entès em diu: però per què classifiques com a olduvaianes aquestes meravelloses pedres aquilianes?]

La següent indústria en aparèixer al registre fòssil va ser l'Aquilià. Aquesta indústria era la típica dels ergaster, erectus i heidelbergensis. Alguns antropòlegs de la vella escola classifiquen aquesta indústria com de tipus 2 i l'olduvaiana de tipus 1. Com que no entenc ben bé a què fan referència aquestes classificacions i han estat molt discutides, ens n'oblidarem de moment.



Dues indústries en més d'un milió d'anys, no està gens malament, deu ser que eren molt efectives!

Passem a una indústria que també va tenir molt d'èxit en el seu dia: es tracta del Mosterià. Aquesta indústria es va extendre a l'orient mitjà, Europa i el nord d'Àfrica, i va ser produïda per neandertals, humans moderns antics i alguns híbrids.



El procés d'elaboració del Mosterià és una mica diferent del de les altres dues indústries i potser resulta més complex. Pel que he vist en els diferents vídeos que he mirat, el que cal fer és agafar una pedra gegant de sílex i "polir-la". Després se li va donant forma com si fos una empanada, s'afilen les vores, es retiren les irregularitats, i al cap d'uns 10 minuts de feina es fa el CLAC! màgic des d'on de dins l'empanada en surt l'eina. És una tècnica que rep el nom de "Levallois". Vídeo

Ara passarem a indústries fetes típicament per humans moderns. Començarem pel Proto-Aurinyacià (gràcies Maju!) que és una indústria que sobrepassa els 40.000 anys d'antiguitat, més aviat poc definida, restringida al sud del continent europeu i amb afinitats per l'Aurinyacià, tal com indica el seu nom:



Continuem, perquè després del proto-aurinyacià no ve pas l'Aurinyacià, sinó l'Uluzzià. Una indústria amb característiques pròpies i més aviat restringida al sud d'Itàlia i el Peloponès. La majoria de jaciments es mouen al voltant dels 40.000 anys.



Una peculiaritat de l'Uluzzià són certes eines que tenen forma de mitja lluna.

Abans de començar amb l'Aurinyacià farem un petit parèntesi amb el Bohunicià, una indústria que es troba principalment a Bulgària i és una mica més antiga que l'Aurinyacià (al voltant de 45.000 anys).



Continuem amb el Chatelperronià, indústria "transicional" de curta durada i restringida al sud-oest d'Europa, d'afiliació aparentment neandertal, encara que alguns ho hagin posat en dubte. Per a alguns representa una evolució "local" del Chatelperronià, en canvi per altres estaria més emparentada amb l'Aurinyacià. Ja em direu el què:



De nou, tornem amb l'Aurinyacià clàssic, vinculat als humans moderns i distribuit arreu d'Europa. Aquesta indústria va ser reemplaçada pel gravetià, no sabem si abruptament o bé hi va haver un canvi gradual.



Fins aquí el post d'avui. És clar que hi ha moltes altres indústries que no he comentat, aquestes són les més famoses. Espero que com a mínim aquest post hagi servit perquè si mai us trobeu davant d'una eina de pedra d'aquestes no la xuteu, sinó que admireu la seva bellesa.

Mapa de jaciments Uluzzians

L'Uluzzià és una indústria del paleolític mitjà-superior que es troba gairebé exclusivament a la península italiana. En vermell: jaciments de més de 42.000 anys. En taronja: jaciments d'entre 38.000 i 42.000 anys. En beix: jaciments d'entre 30.000 i 38.000 anys.



Els jaciments trobats amb aquesta indústria són relativament escassos tal com es pot observar al mapa, i es concentren principament a l'Itàlia meridional. També n'hi ha un a Fumane, una cova que queda al nord-est de la península italiana, i potser més interessant, un altre al Peloponès, a Grècia. Aquest últim és el més antic de tots, i ens podria estar indicant que els fabricants d'aquesta indústria es van expandir des de Turquia cap a Grècia i finalment van arribar a Itàlia del sud.

Tot plegat té força sentit, ara bé, el que no sabem és quina cara feien els inventors d'aquesta indústria: eren neandertals o humans moderns? Hi ha hagut molta discussió al respecte i els antropòlegs no s'aclareixen. Unes dents trobades a la Grotta del Cavallo suggerien que podrien ser humans moderns, però no és massa fiable. D'altra banda, la velocitat i direcció de l'expansió correspondrien millor a moviments d'humans moderns en direcció al continent europeu des de l'orient mitjà, però també podria ser una expansió neandertal, per què no?

Mapa de jaciments Aurinyacians

I ja el tenim aquí! M'ha costat suor i llàgrimes, però el més important és que està sa i estalvi!



Després de 4 hores de feina, finalment l'he pogut acabar. Tot va començar ahir, quan vaig obrir l'excel on hi havia tot el llistat de jaciments. Mentre me'ls apuntava a la llibreta juntament amb les datacions, me'n vaig adonar que ja havia passat una hora i mitja i encara anava per la lletra B. A més a més, les caselles de 0,5 cm d'alt x 2,5 cm de llarg x 50.000 que n'hi deu haver en total (o més) em van provocar mal de panxa. Ja sol passar, és un mal que m'entra pels ulls, em puja al cap i després em baixa als intestins. Solució? Mirar una porno. Ho vaig intentar, sí, però ara ja feia almenys 2 anys que feia bondat i el disc estava massa fet pols: ho vaig poder comprovar quan no arrencava ni a la de 5.

Vaig haver de passar la nit sense pornografia, una notícia que al principi em negava a acceptar, i que em va fer saltar com un ximpanzé enfollit. L'endemà (és a dir, avui), amb les piles carregades, l'he pogut acabar.

Alguns comentaris de cara a llegir el mapa: hi ha punts de 5 colors. Aquests colors no són perquè m'agradi fer-ho tot més alegre, sinó que indiquen l'edat del jaciment. Les dates estan calibrades (són abans del present) i he agafat la més antiga de cada jaciment.

De color vermell hi ha els jaciments amb una antiguitat d'entre 42.000 fins a 47.000 anys i més. Aquí s'hi inclouen la gran majoria de jaciments del proto-aurinyacià, una indústria amb peculiaritats pròpies més antiga que el propi Aurinyacià.

De color taronja hi trobem els jaciments de l'època de la Transició, és a dir, entre 38.000 i 42.000 anys abans del present (aprox.).

De color beix hi ha els jaciments que tenen entre 30.000 i 38.000 anys.

De color verd els jaciments d'entre 20.000 i 30.000 anys. Aquests són de datació més dubtosa.

De color negre els jaciments que no han estat datats o bé que les datacions no són creïbles (menys de 10.000 anys).

4 comentaris sobre la distribució dels Aurinyacians:

-Els jaciments més antics sembla que són de Bulgària (47.000 anys i més): això concorda amb una expansió d'humans moderns des de l'orient mitjà.
-De la mateixa manera que els Mosterians i els Chatelperronians, els Aurinyacians preferien la regió del Perigord. És on n'hi havia més densitat.
-En general, també s'observa més densitat de jaciments Aurinyacians que no pas d'indústries anteriors: això concordaria amb una densitat més elevada d'humans moderns que no pas de neandertals, com han suggerit alguns autors.
-Les datacions relativament recents del Regne Unit (menys de 38.000 anys) no dónen suport als 43.000 anys del maxil·lar de Kent.
-Europa del nord no sembla que agradés gaire als humans del paleolític mitjà i superior.

Peştera Cu Oase: No hi ha connexió entre Mosterià final i Aurinyacià

El jaciment romanès de Peştera Cu Oase és possiblement un dels més coneguts dins del context prehistòric europeu, perquè allà suposadament hi van viure els "primers [humans moderns] europeus", datats en 35.000 anys.



D'aquest jaciment provenen les restes d'uns quants humans moderns d'aquell període, el més famós dels quals és Oase 2 (imatge de sobre), la reconstrucció del qual és si més no, pintoresca.
Aquests romanesos no s'han lliurat de caure a les mans del dr. Trinkaus, que repeteix una i una altra vegada que són "híbrids".

Com que els Oase no poden parlar no sabrem mai qui era la seva veritable família, ni molt menys si tenien algun avantpassat neandertal, si no és que algun aventurat els hi perfora els ossos en busca de la doble hèlix. Tot i així, un nou estudi aporta més informació d'aquest jaciment i d'altres de Romania del paleolític superior, aquest cop analitzant detingudament els estrats corresponents a l'Aurinyacià, les indústries de Transició i al Mosterià final.

Les datacions no concorden: l'Aurinyacià sembla massa "jove" i les indústries Transitòries sembla que han patit una barreja estratigràfica. Malgrat tot, els autors pensen que l'Aurinyacià romanès és cronològicament similar al de la resta de jaciments europeus, i no mostra cap relació de parentiu amb el Mosterià final.

Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212000274?v=s5

El Chatelperronià és més antic del que ens pensàvem?

I encara un altre article que es suma a la pila dels que han intentat esbrinar l'orígen aquesta indústria tant enigmàtica!



Aquest cop ens translladarem fins al centre de l'estat francès, a la cova de Bordes-Fitte. En aquest abric s'ha estudiat una seqüència arqueoestratigràfica, que inclou artefactes típics de la indústria Chatelperroniana (CH) intercalats entre els nivells corresponents al paleolític mitjà i el superior.

L'anàlisi espacial dels estrats on s'han trobat tots aquests artefactes CH, revela que són resultat de diferents ocupacions de l'abric en l'espai i en el temps, i que CH no representa un estadi intermig o de transició entre les indústries del paleolític mitjà (Mosterià) a superior (Aurinyacià).

Les datacions obtingudes amb ¹⁴C del material de la cova, revelen que aquesta indústria es mou entre els 41-48.000 anys abans del present (dates ja calibrades), i es corresponen força bé amb els 39.000 ± 2.000 anys obtinguts utilitzant una tècnica d'estimulació luminiscent de quartz, i els 45.000 ± 2.000 anys que ha revelat encara una altra tècnica d'estimulació luminiscent de feldspat (un mineral format per silicats d'alumini i altres metalls).



Tot plegat, molt interessant: aquestes dates són uns pocs milenis més antigues que els 35-40.000 anys que s'havien obtingut prèviament amb altres tècniques.


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002156

El Chatelperronià estaria més emparentat amb el Proto-aurinyacià?

Més controversià al voltant de la indústria "de transició" Chatelperroniana. Aquesta indústria s'ha associat típicament als neandertals, perquè als nivells on s'ha trobat, precisament hi havia restes de neandertals, com al jaciment de Saint Césaire. Les datacions suggerien que aquesta indústria només va aguantar uns quants milenis cap a finals del paleolític mitjà/principis del superior i es només troba a certs punts del continent europeu, com ara França i el nord de la península ibèrica.



Una altra línia d'investigació -la d'en Mellars- considerava que els neandertals no tenien prou capacitats per elaborar una indústria amb elements simbòlics (arracades, penjolls) i que era molt estrany que els neandertals haguessin canviat d'indústria de cop fa 35-40.000 anys. Per tant, van analitzar els estrats, i van trobar que als nivells Chatelperronians, aquests havien estat remoguts, i que qualsevol associació amb els neandertals s'havia de posar en quarentena.

Zilhäo va re-analitzar el material d'aquests estrats i va respondre el treball d'aquests autors defensant que no hi havia cap motiu per pensar que els estrats havien estat remoguts, i per tant, era ben probable que els neandertals fossin els amos i senyors d'aquesta indústria.

I ara què passa? Doncs que ha sortit un altre article que torna a qüestionar que el Chatelperronià sigui una indústria neandertal. Els autors han trobat que aquesta indústria s'assembla molt més al proto-Aurinyacià, assignat als humans moderns, que no pas al mosterià, la indústria pròpia dels neandertals. Per tant, si els neandertals de cop i volta es van posar a fabricar una indústria que no tenia res a veure amb el que havien fet en els darrers 200.000 anys de la seva història vol dir que... tenim un problema.



De fet, ja ho sabíem que el Chatelperronià diferia en molts aspectes al Mosterià. Els autors també han trobat que Chatelperronià i proto-Aurinyacià no són contemporanis, sinó que la primera va precedir la segona. El Chatelperronià tampoc no sembla que representi cap continuïtat amb les indústries categoritzades com a "Mosterià tardà".

Per tant, a partir d'aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Maleïdes pedrotes, n'hi ha per tornar-se boig!



Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211004447

Aurinyacià de 41.000 anys a Grècia

Per mi, no es tracta de cap notícia. Descobrir que els moderns (probablement, si creiem que l'Aurinyacià ens indica la seva presència) havien arribat a Grècia fa una mica més de 40.000 anys no és cap gran sorpresa.



Últimament podria semblar que les datacions d'humans moderns a Euràsia occidental s'estan envellint molt, però en realitat no té per què ser així : en el cas del maxil·lar de Kent, caldrà confirmar les noves datacions, que com sabem, són força especulatives. Pel que fa als molars deciduals Uluzzians, cal dir que les dents soles moltes vegades no són suficients per dir a quina espècie pertanyien, i l'Aurinyacià grec de fa 41.000 anys és d'allò més esperable si tenim en compte que els africans ja havien començat la seva expansió des del continent africà, i que s'han trobat jaciments amb aquest tipus d'indústria encara més antics a Europa central i de l'est.

La cova on s'ha trobat aquest aurinyacià, anomenada cova Franchhti, mostra unes dates d'ocupació que coincideixen amb un seguit d'erupcions volcàniques batejades com a "Campagnian Ignimbrite" que molts han relacionat amb l'extinció neandertal, però que de ben segur també va afectar els nostres homenets alts i prims, encara que no aconseguís extingir-los del tot, perquè continuem trobant aurinyacià per tota Euràsia occidental, prova segons els autors, de la gran capacitat de desplaçament d'aquests HAM, que mantenien estrets lligams amb altres assentaments d'altres HAM situats a llarga distància.

Font:

http://antiquity.ac.uk/ant/085/ant0851131.htm

La nova datació del maxilar de Kent és... que no hi ha nova datació!

En Hawks finalment s'ha dignat a fer un comentari sobre el polèmic maxilar britànic que fa pocs dies va saltar al pòdium de la premsa primitiva.

L'opinió d'en Hawks, que s'ha llegit l'estudi sencer, és que la prestigiosa revista "Nature" podria haver ficat la pota fins al fons en fer publicitat d'un estudi que el mínim que se'n pot dir és que no és apte per a ments altament susceptibles de creure's qualsevol animalada que es digui dels primers HAM europeus. Animalades de l'estil "disparaven raigs làser pels ulls" o "portaven virus mortífers activats per la radiació electromagnètica que es van carregar tots els neandertals" o "eren de color blau i feien 2 metres d'alçada".



Sí, sí, de l'alçada d'un campanar. El rebombori que ha causat a nivell mundial una simple notícia extreta d'aquest estudi dubtós ens hauria de fer reflexionar a tots, perquè, per si no ho sabíeu, les noves datacions que s'han donat pel maxilar trobat a la Kent's Cavern (Regne Unit) l'any 1927 i que s'apropen als 45.000 anys no són noves datacions obtingudes directament del maxilar, sinó extrapolacions fetes a partir de les datacions amb C14 de restes de fauna de la posició estatrigràfica d'on creuen que es trobava el maxilar quan va ser trobat, l'any 1927, usant un model estadístic anomenat"bayesià". Tampoc no és cert que les datacions obtingudes l'any 1989 i que donaven uns 35.000 anys per aquest maxilar hagin estat "invalidades" tal com hem llegit a la premsa.

El que passa, senzillament, és que no hi ha material suficient per invalidar-les. Utilizant restes escasses de fauna per calcular l'edat dels estrats i a partir d'aquí extrapolar més o menys per quin interval es mou el maxilar fent servir un model estadístic, ignorant completament les dates obtingudes amb C14 directament del maxilar, no és invalidar aquestes datacions de l'any 1989. Tampoc no vol dir que les noves datacions obtingudes usant el model bayesià hagin d'estar forçosament malament només perquè l'objectiu de la premsa britànica era demostrar que ells hi van arribar primer.

No; el que passa és que, en comparació amb totes les altres restes de fòssils d'humans moderns que trobem escampades per tot Europa, el maxilar de Kent és molt més antic que els primers HAM trobats a l'est d'Europa, com ara Oase 2, una dada que d'entrada pot sobtar una mica: que potser aquells britànics estaven sols al vell continent? Tampoc no s'ha analitzat cap tipus d'indústria lítica associada amb el maxilar, de manera que no és possible arribar a cap conclusió segura amb aquestes datacions sobre qui va inventar què.



En definitiva, que el resum prometia molt, però el treball en sí no mereixia tot aquest exalçament, eufòria i paraules victorioses amb què s'ha associat l'arribada dels moderns en aquest racó de món.

Més informació:

http://johnhawks.net/weblog/fossils/upper/europe/kents-cavern-2011.html

Uluzzià made in sapiens?

L'Uluzzià és una indústria que va ser elaborada a Itàlia fa entre 40.000 i 50.000 anys, i etiquetada com "de transició", juntament amb el Chatelperronià i d'altres, és a dir, que molts creuen que els neandertals van adoptar amb l'arribada dels humans moderns al vell continent, que els haurien aculturat.



Fins ara tot això només eren hipòtesis, perquè, malauradament, tenim molt poques restes associades a l'Uluzzià, a diferència del Chatelperronià, que sí que l'hem trobat associat a restes neandertals, i que per tant, l'explicació més probable és que fos una indústria creada pels neandertals, amb aculturació o en sense.

Doncs bé, sembla que d'acord amb l'anàlisi d'unes dents trobades a la Grotta del Cavallo, al sud d'Itàlia, i associades amb aquesta indústria, els neandertals hi tindrien poca cosa a veure, per no dir res.

Aquestes dents (molars deciduals) havien estat inicialment classificades com a pertanyents a neandertals, però els autors d'un nou estudi han utilitzat dos mètodes morfomètrics diferents que semblen indicar que es tractaria d'humans moderns, i no pas de neandertals. La datació obtinguda per aquestes dents també sorprèn: entre 43.000 i 45.000 anys abans del present! Si aquestes datacions són certes, això voldria dir que aquells HAM eren els més antics d'Europa trobats fins ara de la seva espècie!

Ja ho veieu, al vell continent els neandertals es fan joves (22.000 B.P) mentre que els HAM envelleixen (45.000 B.P.)


Font:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10617.html

Neandertals sans i estalvis fa menys de 24.000 anys

Comentaris, queixes, dubtes a en Millán, que ha fet un magnífic resum explicant l'article acabat de sortir sobre les datacions a la cova de l'Esquilleu, un dels últims refugis dels neandertals, sinó l'últim: Neandertales de "anteayer" (22.000 a.C.) en las montañas de Cantabria.



No és la primera vegada que sentim parlar de l'Esquilleu, i de ben segur, no serà la última. Aquesta cova de Cantàbria (nord de la península ibèrica) es caracteritza per tenir una sequència d'estrats mosterians que van des dels 50.000+ anys a tot just 22.000 abans de Crist. Abans de llençar els petards i celebrar-ho com cal, hem de calibrar aquestes dates obtingudes amb C14, que vol dir introduir-les en un programet de nom "OxCal", que generalment els hi afegeix uns 2.000 anys més. Per tant, la datació real de l'últim estrat seria de 24.000 anys abans del present. Per practicar amb aquest programa, només cal fer clic aquí.

Tal com he dit abans, ara toca llençar els petards i obrir les ampolles de vi (o de Fanta, si ho preferiu), perquè en cas de ser certes, aquestes dates serien les més recents trobades fins ara que testifiquen la presència neandertal (...).



Altres dates recents les trobem als Balcans, Gibraltar i prop de les regions polars, a Rússia, voltant els 30.000 anys. En certa manera, un podria dir que els neandertals es van refugiar als "laterals" de la seva àrea d'ocupació, per motius encara desconeguts; de ben segur que la hipòtesi d'extinció ens ha passat pel cap: potser els de l'Esquilleu eren els últims. Potser. Però primer, anem a veure com eren i sobretot, què feien.

Els autors, que han analitzat millor les restes òssies i lítiques de la cova, opinen que aquells neandertals s'havien tornat encara més culs inquiets que els seus predecessors: en altres paraules, anaven amunt i avall, canviaven de lloc constantment i vivien del que collien o caçaven pel camí. Els motius d'aquestes corregudes són desconeguts, però podrien estar relacionats amb el clima advers o els homenets verds, vull dir negres.

Aquests neandertals, d'altra banda, només feien mosterià: única i exclusivament mosterià, la indústria que els va acompanyar durant tant de temps. Ni rastre de les indústries relacionades amb l'aculturació dels HAM o els HAM mateixos. Això no vol dir ni molt menys que el mosterià fos sempre igual, sinó que, ben al contrari, s'observen canvis al llarg de tota la seqüència.



Tot plegat ens indica que, fa 24.000 anys els neandertals molt probablement encara vivien. Fragmentats i nòmades, però n'hi havia, almenys a l'Esquilleu, perquè en altres àrees, com ara Catalunya, els neandertals semblen absents des de fa gairebé 40.000 anys, una dada que contrasta força amb Cantàbria: potser els HAM van colonitzar el nord-est de la península i es van aturar a l'Ebre? Potser les datacions són més antigues del que ens volen fer creure? Potser aquells neandertals havien construït una fortalesa? Potser eren HAM aculturats pels neandertals?

Els sàpian' VENI, VIDI, VICI al sud-oest francès

La famosa cita d'en Juli Cèsar es podria aplicar també a l'extinció neandertal i l'arribada dels humans moderns al seu territori, si és cert el que diu un article molt recent, que ha estudiat l'arribada del Protoaurinyacià (PA) al sud-oest de França i la seva relació temporal amb les indústries típicament neandertals, com són el Mosterià (M) i el Chatelperronià (CH).



El jaciment estudiat porta el nom de "Les Cottés" i és de gran importància per entendre aquest període, precisament perquè conserva tota la seqüència d'esdeveniments que van des del període en què els neandertals vivien en pau i tranquilitat amb el seu M, fins que van arribar els immigrants africans portant el PA, potser no negres del tot, però si de cames llargues i la barbeta molt punxeguda i poc després de crear el CH, els neandertals van desaparèixer.

Segons la cronologia d'aquesta cova, feta a partir de restes òssies de mamífers, el PA, associat als primers humans moderns, va arribar en aquesta zona fa 39.500 anys, com a mínim. El Chatelperronià de la cova s'ha datat en uns 1.000 anys més antic, però analitzant restes d'altres jaciments escampats per França, es troba una sobreposició entre una indústria i l'altra: això voldria dir que els neandertals encara eren "vius" a l'arribada dels HAM, i a més a més, segons els autors, aquests primers podrien haver estat aculturats pels nouvinguts.



Els autors també han notat que la transició en aquesta àrea del sud-oest francès va ser "ràpida", que no sabem ben bé com interpretar en termes generals, però el que queda clar és que després del PA va vindre l'Aurinyacià, i ja no hi trobem més CH, ni molt menys M. Tot plegat ens indica que els HAM podrien haver estat el factor decisiu de l'extinció neandertal, almenys en aquesta regió.



FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440311003463

Cova de les Teixoneres (Moià) una altra mina neandertal

Des que les excavacions d'enguany van començar, el passat 3 d'agost, i van finalitzar divendres 19 del mateix mes, que els arqueòlegs no han parat de punxar (així es diu quan fan alguna troballa) en els escassos 10 centímetres exavats a la boca d' aquesta cova tant emblemàtica, que no era pas un hotel, sinó un campament en tota regla, és a dir, al contrari del que es pensava, els neandertals de fa 50.000 anys hi estaven permanentment instal·lats i no pas de forma transitòria: fins a 5.000 objectes han estat catalogats, de moment.



Millor fora que dins!
D'acord amb la quantitat d'ojectes trobats, els neandertals preferien passar l'estona a la part de fora de la cova, i no pas al seu interior. Ja se sap que prendre el sol és molt sa per les vitamines essencials que necessita el cos, i pel que he après llegint les novel·les de l'Auel, en cas de terratrèmols no és massa aconsellable estar-se dins la cova esperant que et caigui una pedrota al cap.

Pedres marca Montseny i Anoia
Malgrat estar situada a la comarca del Bages, els neandertals de Moià feien expedicions per anar a buscar sílex uns quants quilòmetres més avall de casa seva (veure mapa). Les eines trobades a la cova probablement van ser abandonades degut al seu estat de deterioració. I és que no hi ha res etern en aquesta vida, tot té el seu final, fins i tot les afilades puntes de sílex.

Menú carnivoral
Entre les restes d'animals que van ser devorades allà mateix, hi trobem óssos, hienes, llops, guineus, linxs, toixons, cérvols, conills, cabriols, etc. És a dir: qualsevol bèstia de quatre potes era susceptible d'anar a parar en un estómac d'un altre animal de dues.



Quina cara feien?
Encara no ha estat possible trobar cap resta humana, per la qual cosa no podem esbrinar l'aspecte que tenien els seus habitants. Ara bé, l'equip d'arqueòlegs, dirigit per Jordi Rosell (IPHES), ja se sent molt satisfet amb la quantitat de material trobat. Si surt un neandertal, millor que millor, però sinó, tant és, al cap i a la fi ja sabem que van habitar la cova.


FONT:
http://www.regio7.cat/bages/2011/08/17/recerca-coves-moia-revela-que-neandertals-hi-vivien-forma-estable/160900.html

The Reality of Neandertal Symbolic Behavior at the Grotte du Renne, Arcy-sur-Cure, France

Males notícies per en Mellars i els de la seva caverna. Molt males notícies. L'equip de Joäo Zihäo acabava de publicar un estudi sobre la Grotte du Renne (GR) i el seu controvertit simbolisme neandertal, i sembla ser que deixa l'estudi anterior amb el cul enlaire. L'estudi anterior, que recordem, va revisar totes les datacions i va arribar a la conclusió, no només que el simbolisme trobat als nivells VIII-X de la cova no era made in neandertals, sinó que tot el Chatelperronià i qualsevol mostra de simbolisme trobada enlloc, probablement tampoc, és a dir, que els neandertals, en 200.000 anys, no van ser capaços de desenvolupar cap tipus de pensament simbòlic. Mai.



Tot plegat va fer sortir els defensors dels neandertals estúpids de dins del cau en què normalment s'amaguen, com és en Mellars, que van començar a defensar allò que ells sempre havien tingut raó, però que per culpa de la benevolència dels científics, últimament s'havia volgut deixar enrere la visió del neandertal sense cap rastre d'humanitat, que per ells és clar, és totalment correcta; fins i tot com va dir en Mellars posant-se a la defensiva: "sembla com si m'acusessin de maltractar els neandertals, com si els estigués privant d'entrar a Harvard!" i d'altres parides.

L'equip d'en Zilhao tenia tres hipòtesis de partida:

a) Que els penjolls amb simbolisme formessin part del Chatelperronià, i que els neandertals fossin els autors de tot plegat, com s'assumia abans de l'aparició de l'altre estudiet.
b) Que els neandertals haguessin fet un Chatelperronià sense simbolisme, i que els penjolls fossin molt posteriors, fets pels HAM, i que s'haguessin barrejat amb els estrats de més avall.
c) Que tant el Chatelperronià com els penjolls estiguessin associats als HAM, i que els neandertals nomé s'haguessin limitat a elaborar mosterià.

Començant per la hipòtesi de la barreja, que és en el fons en el que s'aguanta tot plegat, l'equip d'en Zilhao no n'ha trobat cap evidència; de fet, el 100% del mosterià ha estat trobat en els nivells més profunds, és a dir, els XI-XIV, el 99% del Chatelperronià en els nivells del VIII a l'X, i el 100% del protoaurinyacià del nivell VII cap amunt.



Un anàlisi més detallat de les capes no suggereix cap tipus de remoguda dels materials, per la qual cosa Zilhao pensa que la parcial contaminació de les restes podrien haver ocasionat datacions errònies amb el C14, que haurien donat fonament a la suposada remoguda dels materials simbòlics, sempre en contra de la gravetat neandertal, és clar.

Per tant, aquest estudi arriba a la conclusió que no hi ha res que faci pensar que l'associació entre els ornaments i les seves corresponents capes no sigui la correcta. Els motius pels quals els nivells VIII-X semblaven ser més joves del que realment haurien de ser en l'estudi anterior es podria explicar molt bé amb la contaminació. Per exemple, amb només un 0,6% de contaminació, unes restes de 40.000 anys podrien semblar 5.000 anys més joves. En aquest context on tot va passar tant depressa, la mínima variació de les xifres ens pot fer arribar a pensar coses sense ni solta ni volta.

La lleugera contaminació podria haver estat adquirida en només els 50 anys que fa que s'ha descobert el jaciment. Un cop tinguda en compte la contaminació, les datacions dels ornaments es corresponen amb la seva respectiva capa, és a dir, els penjolls del Chatelperronià són més antics, generalment, que el protoaurinyacià, i no pas al revés.



La conclusió final de l'estudi d'en Zilhao és que, evidentment, els penjolls decorats corresponen a la capa del Chatelperronià, i que el Chatelperronià va ser una indústria anterior al protoaurinyacià i associada als neandertals. No sabem si l'estudi d'en Zilhao es troba 100% lliure de contaminació (tots coneixem en Zilhao i la seva predisposició als neandertals = moderns) però com a mínim qüestiona obertament el treball anterior, i el més important: la bombolla que s'havia inflat en Mellars li ha esclatat a la cara: sí, perquè si encara no ho sabíeu, arran de l'estudi de les noves datacions, en Mellars va començar a inflar-se una bombolla: Neanderthal symbolism and ornament manufacture: the bursting of a bubble?


FONT:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0021545

'Bones notícies' des del Marroc

'Bouchra' és el nom de pila que l'humor antropològic ha donat a un nen marroquí datat en 108.000 anys, i que en àrab vol dir ni més ni menys que "bones notícies". Juntament amb Lucy, Moshe, Pierrette, Amud i Nandy, entre d'altres, Bouchra es suma a la llarga llista de noms de pila per a homínids milenaris. La grotte des Contrabandiers, on reposaven les restes de l'infant, és ben famosa per la quantitat d'aterià que s'hi ha trobat.



Cal reconèixer que és una gran notícia, que Bouchra hagi conservat tant bé el crani i la part superior del cos: gràcies a això, hem pogut saber que es tracta d'un nen d'entre 6 i 8 anys, ben modern; modernitat que sabem que al nord d'Àfrica data de ben antic, amb els Jebel Irhoud i Dar es Soltan, aquests últims una mica arcaics, almenys per fora, per dins ja no ho podem saber.

El clan d'en Bouchra, en canvi, no en tenia res d'arcaic: amb el seu exemplar aterià, indústria de durada indefinida i que es mou 100 milenis amunt 100 milenis avall, els del clan d'aquest jove ja eren uns pescadors excel·lents, gaudien o patien de simbolisme i coquetos, a més no poder: al Marroc mateix s'hi han trobat petxines (Nassarius) ben pintades que tenen més de 82.000 anys.



I és que malgrat la seva posició marginal respecte l'epicentre des d'on van irradiar totes les migracions d'humans moderns, el nord d'Àfrica i sobretot el Marroc tenen una quantitat de 'bones notícies' prou elevada com per fer-nos riure de felicitat una bona estona; ara bé, no sabem quin paper va jugar en els afers dels africans expansionistes, ni quants descendents van deixar aquests aterians; això és una cosa que haurà de respondre l'ADN.

La part més coqueta del descobriment d'en Bouchra, fa més d'un any, ha estat el bust, evidentment. El bust que últimament no falla mai. El bust, que té coses bones, i coses, que no ho són tant. Començaré per les coses bones: I acabo amb les dolentes: en el 99% dels casos, el bust reflecteix tot tipus de prejudicis, ideologies i en general, desconeixement dels reconstructors. Amb això no vull dir que la reconstrucció del nostre protagonista estigui al nivell d'Omo 2 o la Ferràssia d'en Wolpoff, sols que cal mirar-s'ho amb cert escepticisme.



I els neandertals on eren? De vacances, suposo.


FONTS:

http://neanderthalis.blogspot.com/2011/06/nino-homo-sapiens-de-108-mil-anos-en.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/06/bouchra-nino-homo-sapiens-en-marruecos.html#more
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/06/homo-sapiens-childs-remains-found-in.html

Investigadors del Sidrón analitzen les armes del crim

Sembla ben bé una novel·la policíaca: la campanya d'excavacions a el Sidrón, que començarà el mes de setembre, estarà centrada en les eines punxegudes que els neandertals de fa 49.000 anys teòricament van utilitzar per... tallar la carn i obrir els ventres dels seus companys d'espècie. Bé, això de companys potser no massa.



Aquí es veu que observar detingudament les eines amb lupa, buscant-hi restes de sang, no val, possiblement perquè després de 50 milenis les restes de sang i d'intestins que hi poguessin haver, es deuen haver evaporat (els bacteris se les han "menjat", han reaccionat amb compostos de l'aire i s'han convertit en una altra substància, etc), i per aquest motiu s'ha d'utilitzar el mètode del trencaclosques.

Aquest mètode consisteix bàsicament en estudiar els talls observats als ossos dels difunts i la punta de les eines, a veure si encaixen, com si es tractessin de dues senzilles peces d'un puzzle. Però no és tant senzill: les superfícies, tant de les pedres com dels ossos, s'erosionen i canvien.

Si l'evidència és afirmativa, és a dir, que efectivament les peces del trencaclosques encaixen força bé, aleshores podríem culpar els neandertals sidronencs de canibalisme. El problema vindria a l'hora d'aplicar les penes: no podem castigar una pila d'ossos fragmentats que amb prou feines sabem si són de la víctima o de l'assassí (però més probablement de la víctima).

Deixarem les històries de sang i fetge aparcades per un moment i ens dedicarem a coses més lúdiques i innocents, com ara altres materials que també podrien encaixar força bé amb les puntes afilades d'aquelles eines, per exemple, la fusta.



Haurem d'esperar fins a setembre -com a mínim- per conèixer els resultats preliminars de les investigacions criminalístiques. De moment, gairebé tothom ha acceptat per defecte que els neandertals eren caníbals. Més que això: quan volien, podien arribar a ser ferotges, i assassinar un nen petit a cops de pedra quan el mal d'estómac es fes insuportable. No, la prehistòria autèntica no era com la pinten a AO, el darrer pardal.



FONT:

http://www.lne.es/sociedad-cultura/2011/06/11/equipo-sidron-estudia-neandertales-daban-piedras-filo/1087842.html

Penetracions a l'Aràbia fa 75.000 anys

La ciència encara ha de respondre moltes preguntes abans que els neandertals s'extingeixin del tot. Per exemple, centrant-nos en el període comprès entre els 60.000 i 100.000 anys, aniria bé poder trobar qui va fer què, on, com i quan, perquè encara que els arqueòlegs no ho vulguin reconèixer, tenim un embolic de pedrotes impressionant.



Per començar, tenim les següents dades empíriques:

-Fa uns 125.000 anys un grup de sapientíssims probablement va arribar a l'Aràbia del sud des d'Etiòpia.
-Trobem sapientíssims a l'orient mitjà fa més de 100.000 anys fins en fa uns 80.000?
-Fa uns 60.000 anys (possiblement es pot allargar fins en fa més de 120.000) comencen a aparèixer neandertals en aquesta regió.
-Les indústries que trobem en aquest període, tant a Europa, com a l'orient mitjà, com al nord d'Àfrica, són d'un tipus anomenat mosterià, per a alguns molt relacionat amb els neandertals, però per altres no tant: tots els Skhul, Qafzeh i Irhouds sembla que quan es posaven a picar pedres, els sortia un mosterià excel·lent, malgrat que de neandertals en tinguessim més aviat poc.



Teòricament, l'Aràbia hauria jugat un paper clau en la dispersió dels humans moderns per tot el planeta. Des d'allà se suposa que van passar els modernets que van abandonar l'Àfrica, possiblement més d'una vegada, per les condicions climàtiques tant dures i els lleons. A l'Aràbia, o en alguna regió del voltant, també se suposa que és on va tenir lloc el famós encreuament que ens ha llegat a gairebé tots l'1-4%.

Un problema que hi ha, i que cal resoldre com sigui, és l'escassetat d'homínids, de pedrotes i de qualsevol cosa que se us acudeixi com a indicador de presència d'homínids a l'Aràbia, excepte el petroli. Afortunadament, un estudi molt recent sembla que aconsegueix enganxar parcialment la península aràbiga amb la resta de territoris on hi trobem indústries del paleolític mitjà.



Al desert de Nefud, al nord d'Aràbia, s'hi han trobat "dipòsits" estratificats que contenen activitat homínida probablement en forma de pedrotes meravelloses datades ni més ni menys que en 75.000 anys. I com és possible que aquests homínids visquessin en ple desert?! Tot té una explicació: per allà a la vora hi havia un riu i en aquell temps el desert era més verd que marró. Hi podrien haver herbetes i fins i tot arbres que feien ombra, tant desitjada als deserts. Durant aquest període de temps, les condicions a l'Aràbia encara eren favorables com per permetre que els homínids hi penetressin. La pregunta és: quins homínids, i des d'on?


FONT:

http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2011.04.006

Grotte des Contrabandiers

Qui ho havia de dir, que la Grotte des Contrabandiers no estaria localitzada aprop de Lo Mostièr o La Ferràssia, sinó de Jebel Irhoud? Perquè de fet, seria el més normal. És un nom ben francès, de manera que aquesta cova s'hauria de trobar a les rodalies de París. Però la casualitat ha volgut que no fos així: la Grotte des Contrabandiers es troba ben bé a l'altra punta dels pilars d'Hèrcules, al costat del tòrrid Sàhara.



Un pot pensar que el francès és una llengua que no lliga massa bé amb aquestes calors desproporcionades, les túniques, els camells, el tràfic de dones i tota la pesca, però què hi farem, els homínids que hi van viure fa més de 100.000 anys no ens han deixat cassets o inscripcions amb el nom que ells donaven a la cova, de manera que el nom francès pot estar igual de malament que qualsevol altre.

100.000 anys. Aquesta és l'edat -molt aproximada, és clar, cent-mileni amunt, cent-mileni avall- que fa que hi va viure un nen de 7-8 anys d'edat. Aquest nen, val a dir, era com tots els altres: somrient, despert, amb imaginació, i envoltat per totes les llegendes i contes que els seus li havien explicat a l'hora d'anar a dormir.

No n'hagués conegut l'existència si no hagués estat per en Hawks. En Hawks va fer un parell de comentaris sobre aquests misteriosos hominids que van viure al nord d'Àfrica. El primer comentari no diu res, només que el registre fòssil que va de 160.000 fins a 40.000 anys podria ser qualsevol cosa, i que els nord-africans i eurasiàtics moderns no mostren afinitats clares per aquests misteriosos homínids. Sembla ser que l'expert Hawks també va força perdut en aquest tema. Paraules com ara "varia força amb el temps" "podria ser qualsevol cosa" i " no està clar, però" ens indica que l'antropòleg en qüestió va força perdut en aquests temes, cosa d'esperar.



El segon comentari d'en Hawks sobre aquests homínids el va fer quan va sortir aquell estudi dels nivells de diversitat dins l'Àfrica. La primera frase, destacada en negreta, parla per sí sola: Where's the Aterian? Es pregunta en Hawks. Com que els nivells de diversitat dels nord-africans són força reduïts se sobreentén que aquesta regió del món no va jugar un paper important en la Gènesi i l'Èxode.

No obstant les fallades de l'estudi, en Hawks diu que els partidaris de la plataforma nord-africana per conquerir el món haurien d'estar, si més no, nerviosos. Potser sí, però i els de l'escola Wolpoffiana? Aquests han estat dient que hi havia continuïtat al registre fòssil europeu des del temps dels neandertals, i no obstant això, ara sembla que tot s'ha enfonsat com un castell de sorra trepitjat per un T-rex. No haurien d'estar nerviosos, el nostre estimat Milford i el seu deixeble Hawks? No s'haurien d'haver pres unes quantes til·les amb anestèsia, ja?



I què coi hi té a veure tot això amb la Grotte? Doncs que l'any passat s'hi va trobar ni més ni menys que el crani i l'esquelet parcial d'aquest nen de 7-8 anys i que ha estat datat en 108.000 anys. I el millor de tot: gràcies als avenços tecnològics, ben aviat se'n podria extreure algun petit fragment de doble hèlix que ens donaria pistes de l'orígen i destí d'aquests homínids, que pel que diuen els anàlisis preliminars, semblen "membres arcaics de la nostra espècie", però l'estudi tot just acaba de començar, o sigui que aneu posant els geps en remull!



Fonts:

http://johnhawks.net/taxonomy/term/699
http://johnhawks.net/weblog/reviews/genomics/modern/henn-southern-africa-origins-2011.html
http://pierrettepierrot.blogspot.com/2011/03/sapientissims-el-fora-dafrica-perd-la.html