Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simbolisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simbolisme. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de juny del 2012

Es descarta l'art neandertal d'El Castillo i Altamira?

Si ja es veia venir de lluny que tot plegat acabaria en 4 sensacionalitats de la premsa i poca cosa més. Ja s'ensumava que era molt improbable que els neandertals fóssin els autors d'aquelles pintures datades recentment en 41.000 anys, però m'ha alegrat saber que no estic sola en la meva lluita contra el sensacionalisme neandertal.






Uns quants experts en art prehistòric, com ara Adolfo Rodríguez Asensio (Universitat d'Oviedo) i Manuel González Morales (Universitat de Cantàbria) han criticat ferotgement la interpretació que s'ha fet de les noves datacions, algunes de les quals en teoria sobrepassarien els 41.000 anys. 


Segons aquests professors, hi ha altres datacions que indiquen que l'edat de les pintures es mou entre els 29.000 i els 35.000 anys, similar a la d'indústria lítica Aurinyaciana (36.500 anys) i que en cap cas sobrepassa l'antiguitat de l'home modern a la regió, o dit d'una altra manera: no hi ha cap motiu per pensar que va ser obra dels neandertals, al contrari del que diu la premsa.


Queda per aclarir el cas de Nerja...






Més informació:

http://www.lne.es/general/2012/06/16/expertos-descartan-teoria-arte-neandertal/1257688.html

dimarts, 6 de març del 2012

Ús simbòlic d'ocells raptors per part de neandertals francesos

Fa aproximadament mig any ens va arribar la notícia de l'ús possible de plomes d'ocell amb finalitats no relacionades directament amb la subsistència a la grotta di Fumane, de fa més de 40.000 anys.

Dues coves franceses, la de Combre-Grenal i la de Les Fieux, inclouen en estrats datats, respectivament, fa 90.000 anys i entre 40 i 60.000 anys, el que semblen parts del cos d'ocells raptors diürns que haurien tingut un ús simbòlic (amb simbòlic entenem amb altres propòsits que no siguin satisfer les necessitats primàries, com ara la gana).

Entre les restes, s'hi troben urpes d'àguila, que presenten una sèrie de talls fets amb eines de sílex. La preservació d'una part no-comestible, com són aquestes urpes, ens indica que aquells neandertals van donar-hi una importància particular. De fet, totes les falanges que mostren talls són d'àguiles, un animal relativament difícil de caçar i força escàs, cosa que encara reforçaria més aquest simbolisme. És possible que aquestes urpes d'àguila servissin com a ornaments, o també com a símbol de pertanyença a un grup o fins i tot, per marcar certa posició jeràrquica dins d'aquest grup.

No es pot excloure del tot que els neandertals fessin aquells talls per alimentar-se de les àguiles, però el fet que les urpes en sí no aportin cap tipus d'aliment fa díficil de creure-ho. Com que els jaciments on s'hi han trobat aquestes urpes d'àguila abarquen un espai de temps força gran, de més de 30 milenis, això ens indicaria certa continuïtat en aquest ús d'urpes de raptors diürns amb propòsits simbòlics, tot i que no es pot excloure que hi hagués certa convergència, és a dir, que aquesta pràctica fos re-inventada pels clans neandertals diverses vegades en la seva història; no seria gens sorprenent si tenim en compte que l'ús no-simbòlic de les urpes d'àguila també s'ha proposat per a, almenys, un jaciment del paleolític mitjà d'Israel (fa 20.000 anys).

Curiosament, l'àguila s'utilitza com a animal totèmic a moltes societats actualment (només cal mirar les banderes d'alguns països).


Font: (article sencer!):Presumed symbolic use of diurnal raptors by Neanderthals

dijous, 16 de febrer del 2012

Quina era l'estructura social dels clans neandertals?

Acaba de sortir un estudi molt interessant que fa una recompilació de totes les dades que tenim sobre el comportament social dels grups neandertals. Si us fa pal llegir-vos-el tot, quedeu-vos com a mínim amb la part on hi diu "SUMMARY": Neanderthal social structure?



Alguns extractes de l'article:

"Estimates of band territories on the basis of raw material distributions over the landscape and on the basis of meat consumption at kill sites corroborate the interpretation of local band sizes in the 12–25 range."

Ja ho sabíem que els clans neandertals estaven formats per un grup petit de persones, que generalment compartien vincles de sang. Aquests clans intercanviaven noies joves amb altres clans per evitar l'endogàmia, és a dir, eren societats que practicaven la patrilocalitat.

"In fact, it is difficult to imagine how local bands could have survived for long without such alliances for either subsistence or mating purposes."

Els clans neandertals probablement formaven aliances amb altres clans; del contrari, és a dir, si s'haguessin mantingut aïllats, la supervivència a curt o llarg termini hagués estat francament difícil.



"The transport of stone tools beyond 30–50 km from sources appears to reflect periodic visiting with other bands or the aggregation of several allied bands. Kill sites such as Mauran, representing over 1000 tons of meat butchered over a few centuries or millennia, and ritual sites such as Bruniquel may reflect such aggregation and social bonding events between local bands or their representatives."

A l'hora de visitar els altres clans devia ser freqüent celebrar festins; això és el que suggereix l'agregació de diferents eines de pedra trobades a molta distància del lloc on es va extreure el sílex: periòdicament els clans neandertals aliats es devien agrupar per intercanviar coneixements, experiències, noies adolescents, etc. Així ho testifiquen les immenses tonelades de carn trocejada que es van acumular en un espai reduït durant un curt període temps, de pocs segles o milenis.

"There is clear evidence of enemy relationships among Neandertals in terms of cannibalism, and it seems most likely that there were conscious social distinctions between allied local bands and enemy bands, probably also expressed in terms of dialectical or linguistic differences, similar to those exhibited among the low-density ethnographic populations in Australia and Boreal North America. "
El que tots sospitàvem: la idea dels neandertals com una humanitat "millor" que la nostra és falsa. Els clans neandertals tenien uns signes propis d'identificació amb el grup al qual pertanyien, com ara una forma de parlar diferent de la d'altres clans. Deixant de banda tota la literatura fictícia, tenim força evidències que els neandertals eren exactament igual que nosaltres: uns bèsties i uns cafres. Les disputes entre clans enemics sovint podien acabar en veritables matances que es païen amb un bon festí amb carn i fetge dels vençuts, talment com practicaven fins fa poc algunes societats modernes, com ara certs nadius de la Polinèsia.



"There are also indications of the elevated status of some individuals in Neandertal communities, including preferential treatment in life of some aged or infirm individuals, preferential burial treatments, skull deformation, skull removal, special clothing or painted body designs, personal adornments or prestige objects, and the use of small exclusive ritual spaces. "

També hi ha molta evidència que els neandertals creien que hi havia alguna cosa després de la mort. Així semblen mostrar-ho certs enterraments repartits per tot el seu domini. Hi ha una altra peculiaritat en aquests enterraments, i és que en la gran majoria el difunt era un home d'edat avançada. És possible que el clan neandertal donés preferència a alguns dels seus membres per sobre d'altres, i que tinguessin com una mena de cap de la tribu, generalment la persona amb més coneixements del grup?

"While some researchers have questioned whether Neandertals had a significant sexual division of labour, there are good reasons for assuming that such divisions were just as strongly developed, if not more so, as those among ethnographic hunter/gatherers."

Si els neandertals preferien com a cap del clan un home, això vol dir que hi havia certa divisió entre sexes: no era el mateix ser home o dona dins d'aquestes societats, i probablement cada sexe tenia les seves funcions determinades dins del clan, al contrari del que suggereixen certs autors que diuen que no hi havia divisió sexual a l'hora de fer les feines i que tant homes com dones caçaven i feien les feines de casa indistintament.

"Cemeteries, although rare, seem to have existed in the most productive environments and may reflect corporate kinship groups that owned specific resource locations, or, more conservatively, may have simply symbolically expressed membership in a consciously recognized social group such as the local band."

Els cementiris (!!) podrien haver existit a les àrees més riques en recursos i podrien simbolitzar cooperació entre clans aliats o fins i tot expressar simbòlicament que algú pertanyia a un clan reconegut.



"The main differences that are apparent between Middle and Upper Palaeolithic groups seem to be related to the development of complex hunter/gatherer social organization and economies in some areas of the Upper Palaeolithic versus the simpler hunter/gatherer economies and societies of the earlier Palaeolithic (aspects of which continued to characterize ethnographic hunter/gatherers in resource-poor environments). These economic and social differences do not appear to result from biological factors but appear to arise from different technological adaptations and strategies. In light of these observations, we can ask: ‘Were Neandertals really that different from us?’"

Les principals diferències entre les societats neandertals i les del paleolític superior, ja dominat pels humans moderns, semblen recaure en l'organització social i l'economia, que eren més complexes en algunes societats del P.S. que no pas les del palelolític mitjà. Aquestes diferències no semblen tenir res a veure amb factors biològics, sinó més aviat amb diferents adaptacions locals i estratègies.

Arribats en aquest punt ens preguntem si els neandertals eren realment diferents de nosaltres?

És una bona pregunta: pels arguments exposats a l'article sembla que les societats neandertals eren molt similars a qualsevol societat caçadora-recol·lectora actual. Ara bé, hi ha certs arqueòlegs que dubten que els cementiris, la ritualitat i fins i tot el llenguatge existissin en els neandertals, almenys de la mateixa manera que en nosaltres. És un tema complex, tant o més que la filosofia dels clans neandertals.

dimarts, 24 de gener del 2012

El neandertal tonto ¡qué timo!

Crec que aquest és el millor títol per encetar un post que tractarà de simbolisme. Neandertal, evidentment.

Que els neandertals fa 40.000 anys pintaven petxines ja ho sabíem. Que fa uns 40.000 anys feien servir pintures, penjolls, i possiblement plomes per quedar més sexys, també. I que més d'un qüestionava la suposada inventiva neandertal en aquest aspecte tant "nostre" atribuint-ho tot a contactes amb humans moderns -ja fos per aculturació forçada o fins i tot robartori- també.



Si és per les dates, em sembla que els defensors del neandertal "tonto" s'hauran de replantejar el seu plantejament, perquè avui ens n'hem assabentat d'una notícia d'aquelles que marquen un abans i un després: fa entre 200.000 i 250.000 anys com a mínim, uns neandertals holandesos (més aviat heidelbergensis holandesos) van deixar evidències de pigments amb més que possibles finalitats "simbòliques".

La presència d'òxid fèrric al jaciment Maastricht-Belvédère sembla que testifica l'ús d'ocre vermell per part d'aquells humans, tot i que els autors han recomanat "prudència".

Els anàlisis fets al laboratori han revelat que l'òxid fèrric prové de l'hematita, un mineral que no es troba al lloc del jaciment, i que per tant, va haver de ser transportat des d'un altre indret, a desenes de quilòmetres, i un cop al jaciment (potser millor dir campament?), el van processar com qui fa all i oli per obtenir-ne l'ocre vermell.

L'hematita és el mineral imprescindible per fabricar l'ocre vermell, que actualment utilitzen societats caçadores-recol·lectores amb diferents finalitats: des de les purament estètiques, a medicinals i fins i tot com a repel·lent pels mosquits. El cert és que no sabrem mai quines utilitats van donar aquells neandertals a l'ocre vermell, però ens les podem imaginar.



Fonts:

http://www.pnas.org/content/early/2012/01/17/1112261109.full.pdf
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/01/las-poblaciones-del-pleistoceno-medio.html#more

dilluns, 28 de novembre del 2011

Descobrint la casa neandertal

Si feu la següent pregunta a algú: "Escolta tu, saps on vivien els neandertals?" probablement aquest algú us contestarà una cosa així "No en tinc ni idea, però en coves, no?" i aquí finalitzarà la conversa, perquè si hi ha una cosa que tenim clara, és que els homes prehistòrics, quan podien, vivien en coves que els protegien del fred i de la pluja.



Però no és pas 100% cert. Almenys no en tots els casos. Els neandertals, per exemple, també es feien cases en campaments a l'aire lliure. Sí, cases: agafaven uns quants materials força consistents, i n'utilitzaven una part per clavar les estructures que anomenariem "fonaments" i d'altres que feien de "bigues". Finalment ho recobrien tot amb pells i ja tenien casa per tota la família.

Entre aquests materials hi trobem la fusta, és cert, però també ossos de mamut. Com sabem, els neandertals eren uns experts caçadors de mamuts (i també recol·lectors), i dels ossos no només en feien flautes, sinó també cases, com es van encarregar de demostrar un grupet de neandertals que van viure a Ucraïna a l'estadi MIS 3, fa més de 40.000 anys.

En aquest jaciment ucrainès, que porta per nom de Molodova I, s'hi ha trobat una quantitat de material neandertalià impressionant: ni més ni menys que un joc de 40.000 peces d'indústria lítica i més de 3.000 ossos de mamífers, principalment mamuts. Com que aquesta indústria lítica mostra les caracteristiques típiques d'allò que anomenem Mosterià, no és gens descabellat pensar que els primers constructors de cabanes amb ossos de mamuts van ser neandertals. Dic primers, perquè evidentment aquestes cases tant comfortables també es van posar de moda entre els HAM del gravetià, per tant, seguint els postulats que es fan servir a l'hora d'ajudicar indústria "simbòlica", és possible que els HAM les copiessin dels neandertals, oi Mellars?

Si ens centrem una mica més en els mamuts de l'estrat 4 (el jaciment presenta múltiples estrats) com han fet recentment en un estudi, i n'analitzem els ossos, el que es veu és que, efectivament, els neandertals van trocejar-los i se'n van menjar la carn, abans de fer-ne bigues per casa seva. A més a més, també es nota certa activitat simbòlica, per la presència de marques peculiars als ossos i també de l'ús d'ocre en ells. Per si no fos poc, els neandertals triaven els ossos més macos d'entre la pila que hi havia, no agafaven el primer que trobaven.



Aquest campament sofisticat estava composat per unes 15 fogueres a la zona reservada a les feines domèstiques, on precisament s'hi han trobat les valuoses "deixalles" (recordem que els neander eren molt endreçats, tant els de Capellades com els de Molodova) i també restes d'indústria lítica que era imprescindible per tallar els bistecs de mamut.

Una mostra més de la "màxima expressió de l'instint".


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211006598

dilluns, 18 de juliol del 2011

Fins aquí podiem arribar

Un article que porta com a títol "Finjo que entiendo pero no" ha estat publicat a el diari El País el dia 17 del mes de juliol de l'any 2011.



L'article té com a protagonista un neandertal que descriu el món que l'envolta, i entre moltes altres perles, ens trobem els següents paràgrafs, farts de simbolisme canibalesc:

"La primera sospecha de que yo era un neandertal me atacó en el colegio, porque los niños sapiens, que son unos cabrones, me miraban raro. "

"Tenía que llevar a cabo unos esfuerzos heroicos para ocultar mi neandertalidad, así que me pasaba la vida observándolos para imitar su comportamiento y no me quedaba tiempo para dedicarme al estudio. Suspendía todo, lo que me volvía más neandertal, si cabe. "

"No me atreví a preguntar en qué consistía la capacidad simbólica, pero consulté la enciclopedia y aprendí lo que era un símbolo. Las banderas, por ejemplo. A mí me parecían unos símbolos de mierda, pero fingí interesarme por ellas para hacerme pasar por sapiens."



"(...) Pero a ellas les gustaban los jóvenes con capacidad simbólica, es decir, que conocieran el significado de poseer un renault. No había manera, en fin, de intercambiar material genético con ninguna. Aceptaban que las invitara a merendar, pero cuando les ofrecía una porción de semen salían corriendo."

"Así que cuando enciendo la tele y veo, por poner un ejemplo de hombre sapiens de gran éxito, a Mario Conde, me siento un desplazado."

Comentaris, queixes i reclamacions a l'autor de l'escrit, un tal Juan José Millas.



Aquest escrit és molt important per un motiu, i aquest motiu és que CAL que acabem d'una vegada per totes amb aquell estereotip més fals que una galeta digital que predica que els neandertals no tenien pensament simbòlic, i si en tenien, com per exemple els penjolls de la Grotte du Renne, era perquè ho copiaven dels humans moderns, sense saber ben bé què feien. El que predica aquest esterotip és que aquells neandertals van anar a buscar les petxines o el que fos fins l'indret adequat, es van aprendre la tècnica, van confeccionar els pigments d'orígen natural per decorar els objectes i van utilitzar algun material, com ara cartílag, per lligar-se'ls al coll. Tot això, senyors, SENSE ADONAR-SE'N.

Ara sóc jo qui no entenc res de res. Com és possible que els neandertals perdessin el temps i els recursos d'una manera tant inútil? Si no sabien per què havien de fer servir els penjolls, PER QUÈ COI els feien!?!?!?! Us ha passat mai, a vosaltres, que de cop i volta us trobeu fent una cosa inconscientment, sense saber per què la feu, i repetiu el vostre comportament dia rere dia, només perquè no teniu res millor a fer? Us ha passat mai que inconscientment us poseu a cosir un mitjó trencat sense saber per què, us cordeu una sabata sense entendre la tècnica o de cop i volta us llegiu un llibre escrit en xinès mandarí sense entendre absolutament res del que hi diu, fins al final?

Oi que la cosa no té ni cap ni peus? Estem d'acord amb què, si els neandertals es feien penjolls, potser inicialment van intercanviar coneixements amb altres grups, potser inicialment no entenien ben bé què eren, potser els van fer servir per altres usos que el purament estètic, potser fins i tot els van robar, els van copiar o el que vulgueu, però NO TÉ CAP SENTIT afirmar que no sabien el que feien, que eren la màxima expressió de l'instint, o que tenien una consciència que podríem definir com a "inconscient", només perquè a alguns de la vella escola els sembla que "no hi arribaven"? Hi ha cap animal que malgasti el seu temps i energies realitzant tasques completament inútils?



No senyor; acceptar la teoria de la ment insconscient seria com acceptar que els penjolls de la Grotte du Renne no són reals, sinó fruit de la imaginació d'algun sonat, que va voler veure penjolls decorats allà on només hi havia pedrotes rovellades per l'acció de la pluja àcida.

diumenge, 3 de juliol del 2011

The Reality of Neandertal Symbolic Behavior at the Grotte du Renne, Arcy-sur-Cure, France

Males notícies per en Mellars i els de la seva caverna. Molt males notícies. L'equip de Joäo Zihäo acabava de publicar un estudi sobre la Grotte du Renne (GR) i el seu controvertit simbolisme neandertal, i sembla ser que deixa l'estudi anterior amb el cul enlaire. L'estudi anterior, que recordem, va revisar totes les datacions i va arribar a la conclusió, no només que el simbolisme trobat als nivells VIII-X de la cova no era made in neandertals, sinó que tot el Chatelperronià i qualsevol mostra de simbolisme trobada enlloc, probablement tampoc, és a dir, que els neandertals, en 200.000 anys, no van ser capaços de desenvolupar cap tipus de pensament simbòlic. Mai.



Tot plegat va fer sortir els defensors dels neandertals estúpids de dins del cau en què normalment s'amaguen, com és en Mellars, que van començar a defensar allò que ells sempre havien tingut raó, però que per culpa de la benevolència dels científics, últimament s'havia volgut deixar enrere la visió del neandertal sense cap rastre d'humanitat, que per ells és clar, és totalment correcta; fins i tot com va dir en Mellars posant-se a la defensiva: "sembla com si m'acusessin de maltractar els neandertals, com si els estigués privant d'entrar a Harvard!" i d'altres parides.

L'equip d'en Zilhao tenia tres hipòtesis de partida:

a) Que els penjolls amb simbolisme formessin part del Chatelperronià, i que els neandertals fossin els autors de tot plegat, com s'assumia abans de l'aparició de l'altre estudiet.
b) Que els neandertals haguessin fet un Chatelperronià sense simbolisme, i que els penjolls fossin molt posteriors, fets pels HAM, i que s'haguessin barrejat amb els estrats de més avall.
c) Que tant el Chatelperronià com els penjolls estiguessin associats als HAM, i que els neandertals nomé s'haguessin limitat a elaborar mosterià.

Començant per la hipòtesi de la barreja, que és en el fons en el que s'aguanta tot plegat, l'equip d'en Zilhao no n'ha trobat cap evidència; de fet, el 100% del mosterià ha estat trobat en els nivells més profunds, és a dir, els XI-XIV, el 99% del Chatelperronià en els nivells del VIII a l'X, i el 100% del protoaurinyacià del nivell VII cap amunt.



Un anàlisi més detallat de les capes no suggereix cap tipus de remoguda dels materials, per la qual cosa Zilhao pensa que la parcial contaminació de les restes podrien haver ocasionat datacions errònies amb el C14, que haurien donat fonament a la suposada remoguda dels materials simbòlics, sempre en contra de la gravetat neandertal, és clar.

Per tant, aquest estudi arriba a la conclusió que no hi ha res que faci pensar que l'associació entre els ornaments i les seves corresponents capes no sigui la correcta. Els motius pels quals els nivells VIII-X semblaven ser més joves del que realment haurien de ser en l'estudi anterior es podria explicar molt bé amb la contaminació. Per exemple, amb només un 0,6% de contaminació, unes restes de 40.000 anys podrien semblar 5.000 anys més joves. En aquest context on tot va passar tant depressa, la mínima variació de les xifres ens pot fer arribar a pensar coses sense ni solta ni volta.

La lleugera contaminació podria haver estat adquirida en només els 50 anys que fa que s'ha descobert el jaciment. Un cop tinguda en compte la contaminació, les datacions dels ornaments es corresponen amb la seva respectiva capa, és a dir, els penjolls del Chatelperronià són més antics, generalment, que el protoaurinyacià, i no pas al revés.



La conclusió final de l'estudi d'en Zilhao és que, evidentment, els penjolls decorats corresponen a la capa del Chatelperronià, i que el Chatelperronià va ser una indústria anterior al protoaurinyacià i associada als neandertals. No sabem si l'estudi d'en Zilhao es troba 100% lliure de contaminació (tots coneixem en Zilhao i la seva predisposició als neandertals = moderns) però com a mínim qüestiona obertament el treball anterior, i el més important: la bombolla que s'havia inflat en Mellars li ha esclatat a la cara: sí, perquè si encara no ho sabíeu, arran de l'estudi de les noves datacions, en Mellars va començar a inflar-se una bombolla: Neanderthal symbolism and ornament manufacture: the bursting of a bubble?


FONT:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0021545

dimarts, 14 de juny del 2011

Un enterrament neandertal que potser no ho era tant

Bones notícies per mellians, defensorrs de l'espècie, Boule-maníacs, Tatter-fans, pro-sapian' i altres éssers de característiques semblants: el que semblava un enterrament neandertal amb tots els ets i uts, ha estat qüestionat.



Es tracta de l'enterrament d'un nen a Roc de Marsal (La France), que per les seves característiques, pocs s'atrevien a qüestionar el seu estatus d'enterrament intencionat, cosa que posaria de manifest les virtuts "humanes" i simbòliques dels neandertals.

La revisió recent d'aquest lloc conjuntament amb l'esquelet articulat de l'infant, deixa oberta la possibilitat que tot plegat sigui una mala interpretació causada per la nostra voluntat de voler creure que els neandertals eren exactament igual que nosaltres, i per tant, també devien practicar enterraments i creure en el més enllà, cosa que també s'ha testificat en molts altres jaciments, com ara a la Sima.



Per dur a terme aquest qüestionament, s'han revisat l'estratigrafia, les descripcions originals, la sedimentologia i les dades arqueològiques. Tot plegat fa pensar als autors d'aquest estudi que aquest nen no va ser enterrat. Esperem que la notícia no provoqui un altre brot de mellitis, com va passar amb els penjolls de la Grotte du Renne. Siusplau.


FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S004724841100090X

dimecres, 20 d’abril del 2011

Els Palomas... creien en el més enllà?

Detalls impressionants d'un enterrament impressionant, d'un també impressionant jaciment neandertal: el de la Sima de las Palomas, a Múrcia.



Fa poc més d'un any, Michael Walker ja va insinuar el més que possible simbolisme dels enterraments neandertals. Ara ens n'ha donat més detalls, del que podria ser una de les troballes més espectaculars de l'univers neandertal.

Primer de tot, les dates: 50.000 anys fa que van morir aquella neandertal jove, un nen petit i un adult, possiblement masculí. Van ser enterrats tots tres junts, però no pas sols: al seu voltant hi havia les seves eines i restes de menjar cuinat. A més a més, els investigadors creuen que l'enterrament va ser visitat més d'una vegada. És possible que els vinguessin a portar més menjar, un cop morts?

La posició dels esquelets -articulats, per cert- és una mica sospitosa pel que fa al simbolisme: tots tres tenen les mans alçades fins a la posició del cap, cosa que podria indicar algun tipus de ritual o creença religiosa.



Família?


Hi ha la possibilitat que els tres individus estiguin relacionats, però malauradament no es pot comprovar sense els anàlisis d'ADN, que no es podran realitzar perquè amb les altes temperatures de la regió qualsevol doble hèlix es deu haver degradat completament.

Bestiari?

També hi ha la possibilitat que aquest no sigui un cas d'enterrament, sinó que senzillament un grup de hienes hagués devorat aquest petit grup i haguessin quedat allà, o qualsevol altre accident, com ara que els hagués caigut un llamp a sobre. Els investigadors, però, creuen que aquest no és el cas.

Bestiari II

S'haguessin barallat amb animals o no, sí que és cert que unes potes de pantera s'han trobat molt aprop dels cossos. Una possibilitat molt interessant és que un neandertal tallés les potes d'una pantera i les posés al damunt dels cossos abans d'enterrar-los amb cert sentit ritual.



Lapidació?

Al damunt dels cossos s'hi han trobat moltes pedres. És ben possible que un cop col·locats els cossos dins del forat, els enterramorts i altres neandertals del clan els llancessin pedres a sobre per tapar-los.

Baixets

Dels tres esquelets enterrats, el més alt de tots no arribava a l'1,60. Aquests són els únics detalls que, a banda del sexe, ens ha revelat Walker.

L'opinió d'en Trinkaus:

El busca-i-troba híbrids ha dit -després d'investigar detingudament les restes, se sobreentén- que és molt possible que efectivament es tracti d'un enterrament, com n'hi ha tants altres de documentats en tot el domini neandertal.



Tot plegat fa que molta gent es pregunti si els neandertals tenien alguna creença en el més enllà; si potser les mans al cap i el menjar i eines trobats al voltant dels cossos significa que els del seu clan creien que els morts feien un viatge en un altre món -i per aquest motiu, necessitarien les eines i aliment-.


FONT:

http://news.discovery.com/archaeology/neanderthal-burial-ground-afterlife-110420.html