dimecres, 12 d’octubre del 2011

El sucre que va originar el gènere Homo

La realitat supera la ficció. Aquesta és la conclusió a la qual he arribat després de llegir fins on poden arribar els sucres.



Sí, els sucres, tal com ho sentiu. Els sucres que ens posem al iogurt per fer-lo més dolç, els que ens mengem amb les gominoles, amb la coca, la crema, la xocolata, etc. Aquests sucres, també es troben a la membrana de les nostres cèl·lules, i són responsables d'aconteixements de gran importància per l'espècie, com és la reproducció.

Perquè veieu que els sucres no només serveixen perquè ens surtin càries o perquè se'ns acumuli greix als glutis, només cal que comenti el que diu aquest estudi, i que una mica més i em fa caure de cul a terra, de tant extraordinari com és: ni el món d'en Sawyer portat a la realitat, ni les novel·les de Jean M. Auel, ni l'Ao vestit d'Otzi, ni l'Ozzy clonat i treballant en un parc prehistòric d'Àustria ho podrien superar.

El cas és el següent: fa 3 milions d'anys, un sucre de la membrana de les cèl·lules dels pre-homínids, anomenat àcid siàlic NeuGc, cansat que els microbis de la malària s'hi enganxessin a sobre i se n'alimentessin, va decidir canviar, i passar a ser un àcid siàlic Neu5Ac. Amb aquest canvi, sembla que la cosa va anar per bon camí: als microbis de la malària això ja no els va fer tanta gràcia, i van deixar una mica de banda aquest grup de pre-homínids.

Però resulta que, una cosa que Neu5Ac no va tenir en compte, i és que el sistema immunitari de la femella que havia de ser fecundada pel semen d'un mascle portador del Neu5Gc a la membrana dels seus espermatozoides, reconeixeria aquest sucre com a "estrany" i n'atacaria els espermatozoides i/o l'embrió resultat, impedint la fecundació. Sí, tot per un pobre sucre. Però això va ser decisiu, perquè a partir de llavors, les femelles i tota la població de pre-homínids Neu5Ac ja no es podria reproduir amb els altres pre-hominids que portaven el Neu5Gc, o les dificultats eren molt grans. D'aquesta manera, aquests dos grups, que posteriorment van originar el gènere Homo i els ximpanzés (Pan) es van anar aïllant.



Aquesta és la teoria que defensen uns científics de la universitat de San Diego, i en cas de ser certa, significaria que els humans devem la nostra existència a un sucre. Si no hagués estat per aquest petit sucre, potser les coses haurien estat molt diferents. Recordeu-ho cada cop que afegiu aquesta substància màgica al iogurt.


Font:

http://www.sciencedaily.com/releases/2011/10/111010173015.htm (gràcies Maju!)

3 comentaris:

  1. De nada. Pienso comentarlo un día de estos cuando encuentre un hueco. :)

    ResponElimina
  2. Qui va evolucionar per esdevenir inmune a la malaria? els ximpanzés o els humans?


    Hauríen d'explicar millor cóm funciona la barrera reproductiva! Les femelles Neu5Gc es podíen reproduir amb els mascles Neu5Ac però no al contrari? O bé la mutació depen d'un al·lel recessiu i els heterozigots es podíen reproduir entre ells?

    Perquè altrament no entenc cóm se n'hauría sortit el primer mutant per inagurar un nou llinatge. El primer individu hagués esdevingut estèril, a no ser que la mutació es donés només en la gametogènesis i fossin tots els fills d'un sol individu, però no aquest, els que expresèssin el gen. PERÒ EN AQUEST CAS HI HAURIA D'HAVER HAGUT UNA ENDOGÀMIA D'ELEFANT I MOLTÍSSIMA SORT PER A QUE ORIGINÉSSIN UNA NOVA ESPÈCIE!!!

    Voto per una de les dues primeres hipòtesis!!!!

    ResponElimina
  3. Adrià: No he acabat d'entendre l'article, perquè jo d'aquests temes vaig força peix. No sé què has entès tu, però on he pogut arribar, és que aquest canvi de sucre va fer que la mare reconegués el fill com a estrany i l'ataqués. El que no entenc és on es troba exactament aquest sucre i on pot ser atacat, si als espermatozoides o a les cèl·lules normals del fetus.

    Si és el primer cas (cosa que em sembl estranya, perquè de fet, el sistema immunitari de la dona ja considera l'esperma com una cosa estranya que s'ha d'eliminar) aleshores no hauria canviat gran cosa.

    Però si és el segon, és a dir, que l'afectat fos el nadó, llavors la mare l'atacaria en semblar-li "estrany" i això provocaria aborts.

    Saber com es va originar és difícil, però hem de tenir en compte que la barrera no era del 100%, és a dir, que alguns individus Neu5Ac podien tenir fetus Neu5Gc.

    ResponElimina