Si ja es veia venir de lluny que tot plegat acabaria en 4 sensacionalitats de la premsa i poca cosa més. Ja s'ensumava que era molt improbable que els neandertals fóssin els autors d'aquelles pintures datades recentment en 41.000 anys, però m'ha alegrat saber que no estic sola en la meva lluita contra el sensacionalisme neandertal.
Uns quants experts en art prehistòric, com ara Adolfo Rodríguez Asensio (Universitat d'Oviedo) i Manuel González Morales (Universitat de Cantàbria) han criticat ferotgement la interpretació que s'ha fet de les noves datacions, algunes de les quals en teoria sobrepassarien els 41.000 anys.
Segons aquests professors, hi ha altres datacions que indiquen que l'edat de les pintures es mou entre els 29.000 i els 35.000 anys, similar a la d'indústria lítica Aurinyaciana (36.500 anys) i que en cap cas sobrepassa l'antiguitat de l'home modern a la regió, o dit d'una altra manera: no hi ha cap motiu per pensar que va ser obra dels neandertals, al contrari del que diu la premsa.
Queda per aclarir el cas de Nerja...
Més informació:
http://www.lne.es/general/2012/06/16/expertos-descartan-teoria-arte-neandertal/1257688.html
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintures. Mostrar tots els missatges
diumenge, 17 de juny del 2012
Es descarta l'art neandertal d'El Castillo i Altamira?
Etiquetes de comentaris:
Aurinyacià,
Datacions,
Pintures,
Simbolisme
dissabte, 16 de juny del 2012
Paral·lelismes impossibles?
Sembla com si tots els mitjans de comunicació s'haguessin tornat monotemàtics pel que fa al tema neandertal: els neandertals no eren tant neandertals com es pensava, els neandertals eren més llestos del que creus, i altres sensacionalitats semblants es poden llegir fent un parell de clics al sr. Google.
Totes aquestes sensacionalitats tenen el seu orígen en unes datacions que sobrepassen lleugerament els 40.000 anys de pintures rupestres de la serralada cantàbrica. Sense voler posar en dubte la credibilitat d'aquests titolars -i ara!- m'agradaria que algú em respongués a un dubte que tinc. Es tracta d'aquesta imatge:
Les mans representades no són pas de la cova d'El Castillo, ni tampoc d'Altamira. Són d'una cova que es troba una quants quilòmetres més allunyada. El seu nom és Cueva de las Manos, i si la voleu visitar, haureu de travessar l'atlàntic i trepitjar la patagònia. La seva antiguitat és de més de 9.000 anys, i no hi ha cap dubte que allà no hi havia neandertals.
Molt bé doncs: el que m'ha cridat l'atenció no és que hi hagi mans, sinó com estan representades aquestes mans i la tècnica que s'ha utilitzat, que és exactament la mateixa que en el cas de les mans d'El Castillo datades en 40.800 anys: bufant pigment vermell contra la paret i posant-hi la mà al davant perquè hi deixi l'empremta.
Amb això no dic que els neandertals no poguessin marcar-se les mans a la paret ni molt menys. No estic parlant tampoc de capacitats intel·lectuals ni de simbolisme. Estic parlant de paral·lelismes: com és possible que, havent estat aïllats durant 500.000 anys o més dels moderns, els neandertals desenvolupessin exactament la mateixa tècnica, i precisament al moment d'arribada dels homenets alts i prims a la península ibèrica? No és massa casualitat, o m'ho sembla a mi? I si m'equivoco, això voldria dir que la ment dels neandertals era idèntica a la nostra.
Totes aquestes sensacionalitats tenen el seu orígen en unes datacions que sobrepassen lleugerament els 40.000 anys de pintures rupestres de la serralada cantàbrica. Sense voler posar en dubte la credibilitat d'aquests titolars -i ara!- m'agradaria que algú em respongués a un dubte que tinc. Es tracta d'aquesta imatge:
Molt bé doncs: el que m'ha cridat l'atenció no és que hi hagi mans, sinó com estan representades aquestes mans i la tècnica que s'ha utilitzat, que és exactament la mateixa que en el cas de les mans d'El Castillo datades en 40.800 anys: bufant pigment vermell contra la paret i posant-hi la mà al davant perquè hi deixi l'empremta.
Amb això no dic que els neandertals no poguessin marcar-se les mans a la paret ni molt menys. No estic parlant tampoc de capacitats intel·lectuals ni de simbolisme. Estic parlant de paral·lelismes: com és possible que, havent estat aïllats durant 500.000 anys o més dels moderns, els neandertals desenvolupessin exactament la mateixa tècnica, i precisament al moment d'arribada dels homenets alts i prims a la península ibèrica? No és massa casualitat, o m'ho sembla a mi? I si m'equivoco, això voldria dir que la ment dels neandertals era idèntica a la nostra.
divendres, 15 de juny del 2012
Les pintures d'El Castillo podrien sobrepassar els 40.800 anys
Volia titolar l'entrada "Altamira: els neandertals van fer un homentatge a les preses abans d'extingir-se" però no ha sigut possible, perquè malgrat que la primera cosa que ens ve al cap a l'hora de parlar de coves prehistòriques són bisonts, cavalls i ossos de les cavernes, el cert és que acabo de llegir que aquestes datacions (40.800 anys per a les més antigues d'El Castillo i 36.000 per a Altamira, més del doble del que es pensava fins ara) són menys impressionants: es tracta de discs vermells i de mans que els artistes pintaven bufant pigment contra la paret i posant-hi la mà al davant.
Què ha passat, perquè a hores d'ara ens estiguem preguntant: com és possible que les dates de 15.000 anys obtingudes amb C14 estan (tant) malament? No tinc la resposta. Només 4 pinzellades d'un article publicat a la revista Nature on s'ha utilitzat una datació basada en la desintegració de l'urani atrapat dins del material, que a més de ser més sensible, també malmet menys la pintura: dos pardals d'un tret. S'han analitzat les pintures rupestres de fins a 11 coves.
Aquestes noves datacions d'art rupestre de la serralada cantàbrica han doblat les prèvies i és ara quan ve tot el romanticisme, perquè si les datacions són certes (qui ens ho assegura?) això podria implicar 3 possibilitats:
1- Que els primers moderns anatòmicament parlant que van arribar a la península ibèrica ja portava aquest tipus d'art incorporat amb ells. Aquestes datacions coincideixen bastant bé amb els 40-45.000 anys per al proto-Aurinyacià de jaciments com el d'El Castillo.
2- Que com a conseqüència del contacte, conflicte i desaparició immediata dels neandertals, als moderns se'ls encengués la bombeta i comencéssin a dibuixar les parets com bojos. Els que proposen aquesta hipòtesi no expliquen per què a cap pintura rupestre no s'hi ha trobat mai el dibuix d'una cara neandertal.
3- Que, de la mateixa manera que ha passat amb les foques de Nerja, els seus autors fóssin els últims neandertals. Això no seria gens sorprenent si no fos perquè en aquella època els neandertals d'Europa occidental estaven passant un moment molt complicat, segons el seu ADNmt, i en aquests moments no crec que pintar mans a la paret amb pigments vermells sigui una prioritat.
Però bé, si m'haig de decantar per alguna, em decanto per la nº1, assumint que les datacions són correctes, que és molt assumir, però m'agradaria saber què en pensa d'això l'arqueòleg glamorós.
Fonts:
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120614/54311323192/cueva-el-castillo-cantabria-alberga-arte-rupestre-mas-antiguo-mundo.html
http://forwhattheywereweare.blogspot.com.es/2012/06/cantabrian-rock-art-competes-for-title.html
http://cuevadelapileta.blogspot.com.es/
Què ha passat, perquè a hores d'ara ens estiguem preguntant: com és possible que les dates de 15.000 anys obtingudes amb C14 estan (tant) malament? No tinc la resposta. Només 4 pinzellades d'un article publicat a la revista Nature on s'ha utilitzat una datació basada en la desintegració de l'urani atrapat dins del material, que a més de ser més sensible, també malmet menys la pintura: dos pardals d'un tret. S'han analitzat les pintures rupestres de fins a 11 coves.
Aquestes noves datacions d'art rupestre de la serralada cantàbrica han doblat les prèvies i és ara quan ve tot el romanticisme, perquè si les datacions són certes (qui ens ho assegura?) això podria implicar 3 possibilitats:
1- Que els primers moderns anatòmicament parlant que van arribar a la península ibèrica ja portava aquest tipus d'art incorporat amb ells. Aquestes datacions coincideixen bastant bé amb els 40-45.000 anys per al proto-Aurinyacià de jaciments com el d'El Castillo.
2- Que com a conseqüència del contacte, conflicte i desaparició immediata dels neandertals, als moderns se'ls encengués la bombeta i comencéssin a dibuixar les parets com bojos. Els que proposen aquesta hipòtesi no expliquen per què a cap pintura rupestre no s'hi ha trobat mai el dibuix d'una cara neandertal.
3- Que, de la mateixa manera que ha passat amb les foques de Nerja, els seus autors fóssin els últims neandertals. Això no seria gens sorprenent si no fos perquè en aquella època els neandertals d'Europa occidental estaven passant un moment molt complicat, segons el seu ADNmt, i en aquests moments no crec que pintar mans a la paret amb pigments vermells sigui una prioritat.
Però bé, si m'haig de decantar per alguna, em decanto per la nº1, assumint que les datacions són correctes, que és molt assumir, però m'agradaria saber què en pensa d'això l'arqueòleg glamorós.
Fonts:
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120614/54311323192/cueva-el-castillo-cantabria-alberga-arte-rupestre-mas-antiguo-mundo.html
http://forwhattheywereweare.blogspot.com.es/2012/06/cantabrian-rock-art-competes-for-title.html
http://cuevadelapileta.blogspot.com.es/
Etiquetes de comentaris:
Artistes,
Aurinyacià,
Datacions,
Pintures
dissabte, 3 de març del 2012
Fins i tot els elefants saben dibuixar
Un parell de vídeos dedicats a tots aquells que posen en dubte o neguen rotundament que les pintures de Nerja de 43.000 anys fossin fetes pels neandertals més que res perquè "no s'ha trobat mai cap pintada a la paret feta per neandertals" "aquest tipus d'art només està associat als cromanyons" "els neandertals encara no tenien un pensament prou abstracte per dibuixar allò que veien".
Aquí i aquí.

Si després de mirar-los us feu la típica pregunta de... això és real? : Sí, no hi ha res que mirant el vídeo indiqui que sigui un muntatge; ara bé: els elefants a la natura normalment no pinten, només ho fan els que han estat domesticats i ho aprenen de petits.
Aquí i aquí.

Si després de mirar-los us feu la típica pregunta de... això és real? : Sí, no hi ha res que mirant el vídeo indiqui que sigui un muntatge; ara bé: els elefants a la natura normalment no pinten, només ho fan els que han estat domesticats i ho aprenen de petits.
divendres, 10 de febrer del 2012
Diuen que les foques de 43.000 anys de Nerja són un frau
Las famoses foques de la cova de Nerja datades en 43.000 anys que alguns atribueixen a artistes neandertals que s'il·luminaven amb làmpares estàtiques són notícia entre la comunitat antropològica.

Alguns accepten les dates i d'altres les qüestionen emparant-se de diversos arguments: que és un art massa modern per tenir 43.000 anys, que els neandertals eren incapaços de fer allò o que tot és un muntatge per treure'n diners.
Aquests últims arguments són els que he trobat al següent blog: http://glamboy69.wordpress.com/2012/02/10/desmuntant-les-suposades-pintures-neandetrals-de-nerja/ escrit per un "Arqueòleg Glamurós".
Els arguments que dóna per qüestionar l'autoria neandertal sobre aquelles pintures m'han semblat interessants de comentar, perquè de ben segur que hi ha molta gent que els comparteix, en major o menor mesura.
Diu l'Arqueòleg Glamurós sobre les pintures de Nerja:
"1) No quadra amb cap altre jaciment del món: com és possible que en cap altre racó d’Europa o Pròxim Orient mai s’hagi trobat cap obra d’art realitzada per neandertals? Van ser capaços de pintar aquestes dues foques i se’n van oblidar per sempre més, fins que al cap de 10.000 anys els cromanyons van re-emprendre la pràctica, en el mateix punt? Això no s’ho creu ningú!"
Sens dubte que aquest arqueòleg no ha sentit parlar de l'ocre vermell que els neandertals i els seus avantpassats de fa 250.000 anys ja sabien fabricar i fer servir. Parlant "d'art", alguns grups neandertals fabricaven estris com ara flautes i dibuixaven cares a les roques. És cert que les pintures a les roques no eren el seu fort, però no oblidem que fins fa 40.000 anys no es comencen a trobar indicis d'aquest tipus d'art arreu del món, i no obstant això els humans moderns ja existien a l'Àfrica des de feia 200.000 anys. També cal dir que els neandertals i els seus avantpassats semblaven posseïr una avançada cultura, que els permetia fabricar cola d'enganxar, pales de fusta i safates i cases fetes a partir dels ossos de mamut. En això no eren gaire diferents dels nostres avantpassats.
"2) Els investigadors trien les dades més sensacionalistes i obvien les més racionals i nombroses: la cova de Nerja té fins a 34 datacions radiocarbóniques, d’aquestes 30 apunten al Paleolític Superior (cromanyons) i tan sols 4 al Paleolític Mitjà (neandertals). Ara bé, dir que les pintures son cromanyons no és cap novetat i no permet sortir als diaris."
Sens dubte que a la cova hi ha moltes pintures, i que la gran majoria d'elles són del període magdalenià-solutrià, quan aquest tipus d'art es fa més freqüent a Europa sud-occidental. La cova de Nerja va ser habitada per molts grups diferents des del paleolític mitjà, entre els quals hi ha neandertals, i sabem que els neandertals caçaven foques i dominaven l'ús de pigments. Sobre si les datacions són correctes o no, és aquest punt que s'està comprovant en diferents laboratoris, però admetre que no ho són només perquè "volien sortir al diari" no em sembla una crítica que invalidi les datacions obtingudes fins ara amb C14. No sé si m'explico.
"3) NO han datat les pintures, sinó un carbó trobat a prop: Val, d’acord, han trobat un fragment de carbó que pertany a una torxa que segurament havia dut un neandertal. I? El més lògic és que uns neandertals ocupessin esporàdicament la cavitat milers d’anys abans de que es realitzés la pintura un cromanyó. Els investigadors diuen que ara dataran una capa de calcita de sobre el pigment, però ja s’han llençat a la piscina sense mirar si hi havia aigua."
D'acord, és cert que haurien d'haver estat més segurs a l'hora de llençar que les pintures tenen 43.000 anys. Però aquest carbó que s'ha extret de dins les làmpares estàtiques de la cova suggereix que els neandertals no només van habitar la cova espontàniament, sinó que van procurar-se d'un bon sistema d'il·luminació que ens ha deixat a tots amb la boca oberta.
"4) A la cova s’han trobat restes humanes de cromanyons i cap de neandertal: Concretament s’han recuperat ossos humans datats fa 19.000 anys, una data que coincidiria plenament amb altres pintures rupestres de la Península, com les més antigues d’Altamira, per exemple. Quina casualitat!"
Ningú no posa en dubte que els humans moderns estiguessin allà fa 19.000 anys i hi realitzessin pintures. Però sabem que -encara que no se n'hagin trobat restes dins la cova- els neandertals habitaven altres coves del sud peninsular com ara la de Pileta, i que fa 43.000 anys encara no hi havia humans moderns en aquesta zona. Tampoc no s'han trobat restes humanes a l'Abric Romaní de fa 60.000 anys, i no obstant ningú no posa en dubte que allà hi van viure neandertals.

Alguna suggerència, observació o crítica als arguments de l'Arqueòleg Glamurós?
Més informació:
http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/01/la-cueva-de-nerja-podria-albergar-las.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/02/las-pinturas-rupestres-mas-antiguas-de.html
http://neanderthalis.blogspot.com/2012/01/pinturas-rupestres-datadas-en-mas-de-40.html

Alguns accepten les dates i d'altres les qüestionen emparant-se de diversos arguments: que és un art massa modern per tenir 43.000 anys, que els neandertals eren incapaços de fer allò o que tot és un muntatge per treure'n diners.
Aquests últims arguments són els que he trobat al següent blog: http://glamboy69.wordpress.com/2012/02/10/desmuntant-les-suposades-pintures-neandetrals-de-nerja/ escrit per un "Arqueòleg Glamurós".
Els arguments que dóna per qüestionar l'autoria neandertal sobre aquelles pintures m'han semblat interessants de comentar, perquè de ben segur que hi ha molta gent que els comparteix, en major o menor mesura.
Diu l'Arqueòleg Glamurós sobre les pintures de Nerja:
"1) No quadra amb cap altre jaciment del món: com és possible que en cap altre racó d’Europa o Pròxim Orient mai s’hagi trobat cap obra d’art realitzada per neandertals? Van ser capaços de pintar aquestes dues foques i se’n van oblidar per sempre més, fins que al cap de 10.000 anys els cromanyons van re-emprendre la pràctica, en el mateix punt? Això no s’ho creu ningú!"
Sens dubte que aquest arqueòleg no ha sentit parlar de l'ocre vermell que els neandertals i els seus avantpassats de fa 250.000 anys ja sabien fabricar i fer servir. Parlant "d'art", alguns grups neandertals fabricaven estris com ara flautes i dibuixaven cares a les roques. És cert que les pintures a les roques no eren el seu fort, però no oblidem que fins fa 40.000 anys no es comencen a trobar indicis d'aquest tipus d'art arreu del món, i no obstant això els humans moderns ja existien a l'Àfrica des de feia 200.000 anys. També cal dir que els neandertals i els seus avantpassats semblaven posseïr una avançada cultura, que els permetia fabricar cola d'enganxar, pales de fusta i safates i cases fetes a partir dels ossos de mamut. En això no eren gaire diferents dels nostres avantpassats.
"2) Els investigadors trien les dades més sensacionalistes i obvien les més racionals i nombroses: la cova de Nerja té fins a 34 datacions radiocarbóniques, d’aquestes 30 apunten al Paleolític Superior (cromanyons) i tan sols 4 al Paleolític Mitjà (neandertals). Ara bé, dir que les pintures son cromanyons no és cap novetat i no permet sortir als diaris."
Sens dubte que a la cova hi ha moltes pintures, i que la gran majoria d'elles són del període magdalenià-solutrià, quan aquest tipus d'art es fa més freqüent a Europa sud-occidental. La cova de Nerja va ser habitada per molts grups diferents des del paleolític mitjà, entre els quals hi ha neandertals, i sabem que els neandertals caçaven foques i dominaven l'ús de pigments. Sobre si les datacions són correctes o no, és aquest punt que s'està comprovant en diferents laboratoris, però admetre que no ho són només perquè "volien sortir al diari" no em sembla una crítica que invalidi les datacions obtingudes fins ara amb C14. No sé si m'explico.
"3) NO han datat les pintures, sinó un carbó trobat a prop: Val, d’acord, han trobat un fragment de carbó que pertany a una torxa que segurament havia dut un neandertal. I? El més lògic és que uns neandertals ocupessin esporàdicament la cavitat milers d’anys abans de que es realitzés la pintura un cromanyó. Els investigadors diuen que ara dataran una capa de calcita de sobre el pigment, però ja s’han llençat a la piscina sense mirar si hi havia aigua."
D'acord, és cert que haurien d'haver estat més segurs a l'hora de llençar que les pintures tenen 43.000 anys. Però aquest carbó que s'ha extret de dins les làmpares estàtiques de la cova suggereix que els neandertals no només van habitar la cova espontàniament, sinó que van procurar-se d'un bon sistema d'il·luminació que ens ha deixat a tots amb la boca oberta.
"4) A la cova s’han trobat restes humanes de cromanyons i cap de neandertal: Concretament s’han recuperat ossos humans datats fa 19.000 anys, una data que coincidiria plenament amb altres pintures rupestres de la Península, com les més antigues d’Altamira, per exemple. Quina casualitat!"
Ningú no posa en dubte que els humans moderns estiguessin allà fa 19.000 anys i hi realitzessin pintures. Però sabem que -encara que no se n'hagin trobat restes dins la cova- els neandertals habitaven altres coves del sud peninsular com ara la de Pileta, i que fa 43.000 anys encara no hi havia humans moderns en aquesta zona. Tampoc no s'han trobat restes humanes a l'Abric Romaní de fa 60.000 anys, i no obstant ningú no posa en dubte que allà hi van viure neandertals.

Alguna suggerència, observació o crítica als arguments de l'Arqueòleg Glamurós?
Més informació:
http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/01/la-cueva-de-nerja-podria-albergar-las.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/02/las-pinturas-rupestres-mas-antiguas-de.html
http://neanderthalis.blogspot.com/2012/01/pinturas-rupestres-datadas-en-mas-de-40.html
dimecres, 1 de febrer del 2012
Foques
Continuem amb les pintures de la cova malaguenya de Nerja, que podrien sobrepassar els 43.000 anys d'antiguitat.

Aquí hi teniu un vídeo on hi surt tot molt ben explicat (gràcies David!) i on hi podreu veure les famoses foques que si les datacions són certes, podrien haver estat pintades per neandertals: sabem que durant aquesta època vivien allà, que tenien un domini total dels pigments i que menjaven foques i altres animals marins que caçaven a la costa. Una altra possibilitat bastant remota -i innecessària- és que les pintures fossin fetes per humans moderns que van arribar 10.000 anys abans que la colonització "oficial" des del continent africà, però no se'n té cap evidència.
El vídeo també revela com s'ho feien els artistes per il·luminar la cova: tenien làmpares fixes al terra!! Així quan els venia de gust pintar alguna foca, el que feien era senzillament encendre-les. L'anàlisi del carbó que ha quedat dins d'aquestes làmpares en un laboratori dels EUA ha revelat que té almenys 43.000 anys.
INCREÏBLE.

Aquí hi teniu un vídeo on hi surt tot molt ben explicat (gràcies David!) i on hi podreu veure les famoses foques que si les datacions són certes, podrien haver estat pintades per neandertals: sabem que durant aquesta època vivien allà, que tenien un domini total dels pigments i que menjaven foques i altres animals marins que caçaven a la costa. Una altra possibilitat bastant remota -i innecessària- és que les pintures fossin fetes per humans moderns que van arribar 10.000 anys abans que la colonització "oficial" des del continent africà, però no se'n té cap evidència.
El vídeo també revela com s'ho feien els artistes per il·luminar la cova: tenien làmpares fixes al terra!! Així quan els venia de gust pintar alguna foca, el que feien era senzillament encendre-les. L'anàlisi del carbó que ha quedat dins d'aquestes làmpares en un laboratori dels EUA ha revelat que té almenys 43.000 anys.
INCREÏBLE.
dilluns, 30 de gener del 2012
Les pintures de la cova de Nerja podrien tenir més de 40.000 anys!
Notícia "bomba" al món antropològic, que ha comentat el super-blog "Pileta de la Prehistoria" sempre al servei dels cavernícoles.

Les coves de Nerja, a Màlaga (Andalusia), són famoses per la seva bellesa natural, comparable a les de Chauvet i Lascaux. Aquestes coves també compten amb moltes pintures i representacions artístiques dels homes -i dones- prehistòrics, que hi van deixar la seva empremta que esperem que duri eternament.
Aquestes pintures podrien convertir-se en les més antigues d'Europa si els més de 40.000 anys calculats per les pintures finalment es confirmen: en aquesta època els humans moderns tot just acabaven d'arribar al continent europeu, expandint-se des de l'orient mitjà. A la notícia també hi diu que la data coincidiria amb l'extinció dels últims neandertals, però això no és cert si tenim en compte els 22.000 anys de l'Esquilleu: fa 40.000 anys als neandertals encara els quedava corda per estona.
Encara no sabem quin aspecte feien els humans que van pintar aquelles pintures, perquè malauradament no s'han trobat restes òssies de tanta antiguitat a la cova, però des de Nerja a Gibraltar hi vivien neandertals en aquesta època.
Font:
http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/01/la-cueva-de-nerja-podria-albergar-las.html

Les coves de Nerja, a Màlaga (Andalusia), són famoses per la seva bellesa natural, comparable a les de Chauvet i Lascaux. Aquestes coves també compten amb moltes pintures i representacions artístiques dels homes -i dones- prehistòrics, que hi van deixar la seva empremta que esperem que duri eternament.
Aquestes pintures podrien convertir-se en les més antigues d'Europa si els més de 40.000 anys calculats per les pintures finalment es confirmen: en aquesta època els humans moderns tot just acabaven d'arribar al continent europeu, expandint-se des de l'orient mitjà. A la notícia també hi diu que la data coincidiria amb l'extinció dels últims neandertals, però això no és cert si tenim en compte els 22.000 anys de l'Esquilleu: fa 40.000 anys als neandertals encara els quedava corda per estona.
Encara no sabem quin aspecte feien els humans que van pintar aquelles pintures, perquè malauradament no s'han trobat restes òssies de tanta antiguitat a la cova, però des de Nerja a Gibraltar hi vivien neandertals en aquesta època.
Font:
http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/01/la-cueva-de-nerja-podria-albergar-las.html
diumenge, 11 de desembre del 2011
Captures de la cova dels somnis oblidats!
La cova de Chauvet, qui no n'ha sentit a parlar? Descoberta l'any 1994, aquesta cova del departament d'Ardecha (sud-est francès) és possiblement la icona més coneguda del món prehistòric.

Malgrat que l'accés a la cova estigui restringit a uns pocs arqueòlegs selectes, les famoses representacions de fauna prehistòrica són d'interès internacional. A través de la pel·lícula "Cave of the Forgotten Dreams", o la cova dels somnis oblidats, el món ha tingut accés per primera vegada a aquest patrimoni de la humanitat.
Aquesta pel·lícula és un llargmetratge protagonitzat pel nostre equip d'arqueòlegs que fa una visita en aquesta cova màgica. La cinta dura poc més de 80 minuts, i a més a més de les típiques pintures també hi surten figuretes, flautes i... moltes coses més!
(ja m'estic començant a enrotllar) l'objectiu d'aquest post és permetre l'accés gratuït i sense cap mena de requisit a la cova de Chauvet. M'he pogut permetre el luxe de fer unes quantes captures de la cova i algunes de les més de 400 pintures que hi ha dins seu.

Dit i fet, agafeu-vos fort, perquè som a punt de visitar una de les Meravelles del Món: pintures de 30.000 anys en perfecte estat de conservació, tant perfecte que gairebé podem sentir l'alè dels pintors damunt seu.
Senyores i senyors.... Benvinguts a la cova de Chauvet, però abans d'entrar, les normes:
1-Recordeu-vos-en de fer clic damunt les imatges per visualitzar-les millor
2-No es pot tocar res.
3-No es pot sortir del camí indicat per una passarel·la metàl·lica.
4-A la cova no hi ha llum, o sigui que mantingue la llinterna dels vostres cascs encesa.
5-A la cova hi fa fred, per tant, abrigueu-vos bé.
6-Agafeu-vos bé a l'escala metàl·lica.
7-És possible que un cop dins la cova sentiu els batecs del vostre cor, perquè és un espai gairebé aïllat del món exterior. Si és així, no us espanteu: és un senyal que encara sou vius.
Tothom preparat? Llestos? ENDAVANT!


Comencem amb aquesta placa plena de taques vermelles i un crani d'ós de les cavernes. Aquest crani és molt famós perquè ha sortit a la soga de Jean M. Auel; segons Auel, l'hi van portar els neandertals.




Continuem amb... CAVALLS!




No us mogueu, perquè ara vénen les... PANTERES!!!


... i els RINOCERONTS!!!!
Tot seguit us ensenyaré els ISARDS, però abans, fem una pausa en aquesta cova màgica:

I si voleu també podem fer una visita a les ESTATUETES i a les FLAUTES:



Tal com us deia, els ISARDS:


...i no ens oblidem dels majestuosos BISONS:



I els pintors, on són? Es mereixen un aplaudiment, sí o sí?

Una cova senzillament impressionant. No es pot descriure amb paraules. Una ignorant com jo de bestiari ha pogut distingir perfectament tots i cadascun dels animals que hi ha pintats a les parets (excepte amb una pantera que sembla mig ós, però la mateixa Auel confessa que també tenia dubtes amb aquest gravat!).

Malgrat que l'accés a la cova estigui restringit a uns pocs arqueòlegs selectes, les famoses representacions de fauna prehistòrica són d'interès internacional. A través de la pel·lícula "Cave of the Forgotten Dreams", o la cova dels somnis oblidats, el món ha tingut accés per primera vegada a aquest patrimoni de la humanitat.
Aquesta pel·lícula és un llargmetratge protagonitzat pel nostre equip d'arqueòlegs que fa una visita en aquesta cova màgica. La cinta dura poc més de 80 minuts, i a més a més de les típiques pintures també hi surten figuretes, flautes i... moltes coses més!
(ja m'estic començant a enrotllar) l'objectiu d'aquest post és permetre l'accés gratuït i sense cap mena de requisit a la cova de Chauvet. M'he pogut permetre el luxe de fer unes quantes captures de la cova i algunes de les més de 400 pintures que hi ha dins seu.

Dit i fet, agafeu-vos fort, perquè som a punt de visitar una de les Meravelles del Món: pintures de 30.000 anys en perfecte estat de conservació, tant perfecte que gairebé podem sentir l'alè dels pintors damunt seu.
Senyores i senyors.... Benvinguts a la cova de Chauvet, però abans d'entrar, les normes:
1-Recordeu-vos-en de fer clic damunt les imatges per visualitzar-les millor
2-No es pot tocar res.
3-No es pot sortir del camí indicat per una passarel·la metàl·lica.
4-A la cova no hi ha llum, o sigui que mantingue la llinterna dels vostres cascs encesa.
5-A la cova hi fa fred, per tant, abrigueu-vos bé.
6-Agafeu-vos bé a l'escala metàl·lica.
7-És possible que un cop dins la cova sentiu els batecs del vostre cor, perquè és un espai gairebé aïllat del món exterior. Si és així, no us espanteu: és un senyal que encara sou vius.
Tothom preparat? Llestos? ENDAVANT!


Comencem amb aquesta placa plena de taques vermelles i un crani d'ós de les cavernes. Aquest crani és molt famós perquè ha sortit a la soga de Jean M. Auel; segons Auel, l'hi van portar els neandertals.




Continuem amb... CAVALLS!




No us mogueu, perquè ara vénen les... PANTERES!!!


... i els RINOCERONTS!!!!
Tot seguit us ensenyaré els ISARDS, però abans, fem una pausa en aquesta cova màgica:

I si voleu també podem fer una visita a les ESTATUETES i a les FLAUTES:



Tal com us deia, els ISARDS:


...i no ens oblidem dels majestuosos BISONS:



I els pintors, on són? Es mereixen un aplaudiment, sí o sí?

Una cova senzillament impressionant. No es pot descriure amb paraules. Una ignorant com jo de bestiari ha pogut distingir perfectament tots i cadascun dels animals que hi ha pintats a les parets (excepte amb una pantera que sembla mig ós, però la mateixa Auel confessa que també tenia dubtes amb aquest gravat!).
dilluns, 14 de novembre del 2011
ADN - coves sud de França - cavalls pintats reals
Ho sento. No sabia com titolar aquesta notícia que va sortir fa pocs dies i m'ha semblat que així com a mínim queda més o menys intel·ligible -al cap i a la fi tots els prehistoriòfils ja en deuen haver sentit a parlar-.

I és que els animals de les coves on vivien els nostres estimats "cromanyons" sempre ens han atret l'atenció d'una manera o d'una altra, i també cal dir, és clar, que són una font important d'ingressos que recauda ben alegrement l'estat francès.
Precisament me n'acabo d'assabentar que acaba de sortir una pel·lícula sobre aquestes *meravelloses* coves, "The Cave of Forgotten Dreams". M'estalvio llegir cap crítica; de moment sembla ser que no hi sortiran neandertals: ja és bon senyal.
Auel també va dedicar més de 700 pàgines a parlar d'aquestes coves "sagrades", que com sabem, estan plenes de tot tipus de fauna salvatge i d'escenes de caça, tot i que ocasionalment també de patates, plàtans, faves, kiwis, cogombres, melons i altres fruites exòtiques que els homes prehistòrics també assaborien amb molt de gust (per a més detalls veure "Per fi he practictat el sexe social, i com m'ha agradat!").
Un dubte que tenien certs desconfiats amb l'autenticitat de les pintures, és si aquell bestiari era real o bé els prehistòrics abans de pintar la paret s'empassaven una bona ració de bolets al·lucinògens que els feien perdre el món de vista.

Doncs bé, segons l'ADN, sembla que no: els homes prehistòrics eren ben conscients quan pintaven les parets de la cova, i a més a més, pintaven tot allò que veien d'una manera molt realista. S'ha pogut determinar analtizant mostres d'ADN de cavalls que van viure en aquella època: la majoria sembla ser que eren marrons i negres, però a coves com les de Pech Merle, al sud de França, també hi surten cavalls blancs amb taques negres.
L'existència d'aquests cavalls blancs tacats s'havia posat en dubte fins que s'ha analitzat l'ADN de 31 cavalls d'arreu d'Europa. Sis d'aquests cavalls tenien una mutació responsable del color tacat, que vol dir que existien en aquella època, i no eren pas cap invenció dels humans.
Font:
http://articles.boston.com/2011-11-07/news/30370534_1_chauvet-cave-horses-dna-study

I és que els animals de les coves on vivien els nostres estimats "cromanyons" sempre ens han atret l'atenció d'una manera o d'una altra, i també cal dir, és clar, que són una font important d'ingressos que recauda ben alegrement l'estat francès.
Precisament me n'acabo d'assabentar que acaba de sortir una pel·lícula sobre aquestes *meravelloses* coves, "The Cave of Forgotten Dreams". M'estalvio llegir cap crítica; de moment sembla ser que no hi sortiran neandertals: ja és bon senyal.
Auel també va dedicar més de 700 pàgines a parlar d'aquestes coves "sagrades", que com sabem, estan plenes de tot tipus de fauna salvatge i d'escenes de caça, tot i que ocasionalment també de patates, plàtans, faves, kiwis, cogombres, melons i altres fruites exòtiques que els homes prehistòrics també assaborien amb molt de gust (per a més detalls veure "Per fi he practictat el sexe social, i com m'ha agradat!").
Un dubte que tenien certs desconfiats amb l'autenticitat de les pintures, és si aquell bestiari era real o bé els prehistòrics abans de pintar la paret s'empassaven una bona ració de bolets al·lucinògens que els feien perdre el món de vista.

Doncs bé, segons l'ADN, sembla que no: els homes prehistòrics eren ben conscients quan pintaven les parets de la cova, i a més a més, pintaven tot allò que veien d'una manera molt realista. S'ha pogut determinar analtizant mostres d'ADN de cavalls que van viure en aquella època: la majoria sembla ser que eren marrons i negres, però a coves com les de Pech Merle, al sud de França, també hi surten cavalls blancs amb taques negres.
L'existència d'aquests cavalls blancs tacats s'havia posat en dubte fins que s'ha analitzat l'ADN de 31 cavalls d'arreu d'Europa. Sis d'aquests cavalls tenien una mutació responsable del color tacat, que vol dir que existien en aquella època, i no eren pas cap invenció dels humans.
Font:
http://articles.boston.com/2011-11-07/news/30370534_1_chauvet-cave-horses-dna-study
dissabte, 20 d’agost del 2011
El nen neandertal d'en Hawks
Aquí el tenim:
En Hawks ha fet uns quants canvis de disseny a la seva pàgina web, i entre d'altres, ha substituït el seu pressumptuós arcaic pèl-roig per un nen que mira embadalit una cuca de llum. Ja sé què em direu PERÒ SI NO HO SEMBLA!!! Jo també vaig pensar el mateix, vaig pensar que era una pintura d'un dels fills d'en Hawks, o fins i tot d'ell mateix, però no, segons en Hawks, és un nen neandertal (fixeu-vos en els arcs superciliars, una mica pronunciats). A mi em sembla un pèl eurocèntrica aquesta imatge, el nas és d'una mida esquifida, però segons en Hawks, no és tant fàcil distingir entre un HAM i un neandertal. Sense acabar-hi d'estar d'acord, intento entendre el seu punt de vista; al cap i a la fi els multirregionalistes tenen part de raó, encara que la part sigui molt petita.
Les cries de ximpanzé tampoc no són tant diferents dels nens, neandertals o no!
En Hawks ha fet uns quants canvis de disseny a la seva pàgina web, i entre d'altres, ha substituït el seu pressumptuós arcaic pèl-roig per un nen que mira embadalit una cuca de llum. Ja sé què em direu PERÒ SI NO HO SEMBLA!!! Jo també vaig pensar el mateix, vaig pensar que era una pintura d'un dels fills d'en Hawks, o fins i tot d'ell mateix, però no, segons en Hawks, és un nen neandertal (fixeu-vos en els arcs superciliars, una mica pronunciats). A mi em sembla un pèl eurocèntrica aquesta imatge, el nas és d'una mida esquifida, però segons en Hawks, no és tant fàcil distingir entre un HAM i un neandertal. Sense acabar-hi d'estar d'acord, intento entendre el seu punt de vista; al cap i a la fi els multirregionalistes tenen part de raó, encara que la part sigui molt petita.
Les cries de ximpanzé tampoc no són tant diferents dels nens, neandertals o no!
Etiquetes de comentaris:
Antropòlegs,
Dibuixants,
Pintures
dimarts, 22 de març del 2011
El menú neandertal no incorporava Bic Macs
Ho acabem de saber: els neandertals ens han comunicat que menjaven Bic Macs, en ple paleolític superior. És una notícia que si no ha fet la volta al món, poc en falta. La comunicació, sembla, segons certs interpretadors dels gargots de les coves, anomenants vulgarment arqueòlegs, un dibuix, o més aviat un gargot. Un simple gargot, com aquells que fan els nens de 5 anys quan estan avorrits.
Potser sí que un nen neandertal un dia estava avorrit i va dibuixar un Bic Mac a la paret de la cova on vivien ell i la seva família.

Deixant de banda els títols i l'experiència acumulada dels arqueòlegs famolencs que hi havia fotografiant el dibuix, a mi no em sembla un Bic Mac, sinó una d'aquelles imatges que s'utilitzen en tests psiquiàtrics per treure a la llum traumes sexuals del pacient. Diria que hi veig un plat volador, més que no pas un Bic Mac, i unes mans que intenten tocar-lo.
El dibuix en teoria ha estat trobat a la cova francesa de La-Roche Cotard, i datat en 25.000 anys, quan els neandertals ja s'havien gairebé exingit del tot. Per tant, no veig cap motiu per atribuir aquest suposat dibuix als neandertals i no pas als HAM, que en aquella època ja havien ocupat gran part d'Europa.
Hi ha encara una altra possibilitat: que tot sigui una trola. Que el dibuix sigui més fals que el cervell del qui l'ha trobat, en aquest cas, Jean-Claude Bouisquet, i que a més a més, aquest tal Busquets sigui especialista fent bromes de mal gust i enrient-se'n a la nostra esquena. És sospitós que la pintura de color butà es vegi tant clarament, i que el dibuix sigui tant simple: unes manetes volent agafar una línia semi-horitzontal. Molt americà tot plegat; als americans, com ja sabeu, els agraden les coses simples i que omplin la panxa ben depressa, i sobretot, que portin molts de greixos insaturats, com ara un Bic Mac.

Per tant, digueu-me incrèdula, però de moment, de tota aquesta història no me'n crec res. I començant per les dates, sr. Busquets, fa 25.000 anys ja no hi havia neandertals a França, estaven extingits! Sap què vol dir la paraula extingit, sr. Busquets? És el que passa quan vostè s'acaba un Bic Mac: que ja no hi és, ha desaparegut, ja no es veu, ja no en pot continuar menjant perquè la seva existència s'ha reduït a una part infinitesimalment petita, i si continués mastegant es queixalaria els dits.
I pensar que ara s'està pixant a sobre la taula de tant de riure, aquest tipus! Em vénen ganes d'ofegar-lo amb un Bic Mac gegant!!
FONT:
http://glossynews.com/society/health/201103211109/painting-of-big-mac-found-in-neanderthal-cave/
Potser sí que un nen neandertal un dia estava avorrit i va dibuixar un Bic Mac a la paret de la cova on vivien ell i la seva família.

Deixant de banda els títols i l'experiència acumulada dels arqueòlegs famolencs que hi havia fotografiant el dibuix, a mi no em sembla un Bic Mac, sinó una d'aquelles imatges que s'utilitzen en tests psiquiàtrics per treure a la llum traumes sexuals del pacient. Diria que hi veig un plat volador, més que no pas un Bic Mac, i unes mans que intenten tocar-lo.
El dibuix en teoria ha estat trobat a la cova francesa de La-Roche Cotard, i datat en 25.000 anys, quan els neandertals ja s'havien gairebé exingit del tot. Per tant, no veig cap motiu per atribuir aquest suposat dibuix als neandertals i no pas als HAM, que en aquella època ja havien ocupat gran part d'Europa.
Hi ha encara una altra possibilitat: que tot sigui una trola. Que el dibuix sigui més fals que el cervell del qui l'ha trobat, en aquest cas, Jean-Claude Bouisquet, i que a més a més, aquest tal Busquets sigui especialista fent bromes de mal gust i enrient-se'n a la nostra esquena. És sospitós que la pintura de color butà es vegi tant clarament, i que el dibuix sigui tant simple: unes manetes volent agafar una línia semi-horitzontal. Molt americà tot plegat; als americans, com ja sabeu, els agraden les coses simples i que omplin la panxa ben depressa, i sobretot, que portin molts de greixos insaturats, com ara un Bic Mac.

Per tant, digueu-me incrèdula, però de moment, de tota aquesta història no me'n crec res. I començant per les dates, sr. Busquets, fa 25.000 anys ja no hi havia neandertals a França, estaven extingits! Sap què vol dir la paraula extingit, sr. Busquets? És el que passa quan vostè s'acaba un Bic Mac: que ja no hi és, ha desaparegut, ja no es veu, ja no en pot continuar menjant perquè la seva existència s'ha reduït a una part infinitesimalment petita, i si continués mastegant es queixalaria els dits.
I pensar que ara s'està pixant a sobre la taula de tant de riure, aquest tipus! Em vénen ganes d'ofegar-lo amb un Bic Mac gegant!!
FONT:
http://glossynews.com/society/health/201103211109/painting-of-big-mac-found-in-neanderthal-cave/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

