El neandertal tonto ¡qué timo!

Crec que aquest és el millor títol per encetar un post que tractarà de simbolisme. Neandertal, evidentment.

Que els neandertals fa 40.000 anys pintaven petxines ja ho sabíem. Que fa uns 40.000 anys feien servir pintures, penjolls, i possiblement plomes per quedar més sexys, també. I que més d'un qüestionava la suposada inventiva neandertal en aquest aspecte tant "nostre" atribuint-ho tot a contactes amb humans moderns -ja fos per aculturació forçada o fins i tot robartori- també.



Si és per les dates, em sembla que els defensors del neandertal "tonto" s'hauran de replantejar el seu plantejament, perquè avui ens n'hem assabentat d'una notícia d'aquelles que marquen un abans i un després: fa entre 200.000 i 250.000 anys com a mínim, uns neandertals holandesos (més aviat heidelbergensis holandesos) van deixar evidències de pigments amb més que possibles finalitats "simbòliques".

La presència d'òxid fèrric al jaciment Maastricht-Belvédère sembla que testifica l'ús d'ocre vermell per part d'aquells humans, tot i que els autors han recomanat "prudència".

Els anàlisis fets al laboratori han revelat que l'òxid fèrric prové de l'hematita, un mineral que no es troba al lloc del jaciment, i que per tant, va haver de ser transportat des d'un altre indret, a desenes de quilòmetres, i un cop al jaciment (potser millor dir campament?), el van processar com qui fa all i oli per obtenir-ne l'ocre vermell.

L'hematita és el mineral imprescindible per fabricar l'ocre vermell, que actualment utilitzen societats caçadores-recol·lectores amb diferents finalitats: des de les purament estètiques, a medicinals i fins i tot com a repel·lent pels mosquits. El cert és que no sabrem mai quines utilitats van donar aquells neandertals a l'ocre vermell, però ens les podem imaginar.



Fonts:

http://www.pnas.org/content/early/2012/01/17/1112261109.full.pdf
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/01/las-poblaciones-del-pleistoceno-medio.html#more

Fins aquí podiem arribar

Un article que porta com a títol "Finjo que entiendo pero no" ha estat publicat a el diari El País el dia 17 del mes de juliol de l'any 2011.



L'article té com a protagonista un neandertal que descriu el món que l'envolta, i entre moltes altres perles, ens trobem els següents paràgrafs, farts de simbolisme canibalesc:

"La primera sospecha de que yo era un neandertal me atacó en el colegio, porque los niños sapiens, que son unos cabrones, me miraban raro. "

"Tenía que llevar a cabo unos esfuerzos heroicos para ocultar mi neandertalidad, así que me pasaba la vida observándolos para imitar su comportamiento y no me quedaba tiempo para dedicarme al estudio. Suspendía todo, lo que me volvía más neandertal, si cabe. "

"No me atreví a preguntar en qué consistía la capacidad simbólica, pero consulté la enciclopedia y aprendí lo que era un símbolo. Las banderas, por ejemplo. A mí me parecían unos símbolos de mierda, pero fingí interesarme por ellas para hacerme pasar por sapiens."



"(...) Pero a ellas les gustaban los jóvenes con capacidad simbólica, es decir, que conocieran el significado de poseer un renault. No había manera, en fin, de intercambiar material genético con ninguna. Aceptaban que las invitara a merendar, pero cuando les ofrecía una porción de semen salían corriendo."

"Así que cuando enciendo la tele y veo, por poner un ejemplo de hombre sapiens de gran éxito, a Mario Conde, me siento un desplazado."

Comentaris, queixes i reclamacions a l'autor de l'escrit, un tal Juan José Millas.



Aquest escrit és molt important per un motiu, i aquest motiu és que CAL que acabem d'una vegada per totes amb aquell estereotip més fals que una galeta digital que predica que els neandertals no tenien pensament simbòlic, i si en tenien, com per exemple els penjolls de la Grotte du Renne, era perquè ho copiaven dels humans moderns, sense saber ben bé què feien. El que predica aquest esterotip és que aquells neandertals van anar a buscar les petxines o el que fos fins l'indret adequat, es van aprendre la tècnica, van confeccionar els pigments d'orígen natural per decorar els objectes i van utilitzar algun material, com ara cartílag, per lligar-se'ls al coll. Tot això, senyors, SENSE ADONAR-SE'N.

Ara sóc jo qui no entenc res de res. Com és possible que els neandertals perdessin el temps i els recursos d'una manera tant inútil? Si no sabien per què havien de fer servir els penjolls, PER QUÈ COI els feien!?!?!?! Us ha passat mai, a vosaltres, que de cop i volta us trobeu fent una cosa inconscientment, sense saber per què la feu, i repetiu el vostre comportament dia rere dia, només perquè no teniu res millor a fer? Us ha passat mai que inconscientment us poseu a cosir un mitjó trencat sense saber per què, us cordeu una sabata sense entendre la tècnica o de cop i volta us llegiu un llibre escrit en xinès mandarí sense entendre absolutament res del que hi diu, fins al final?

Oi que la cosa no té ni cap ni peus? Estem d'acord amb què, si els neandertals es feien penjolls, potser inicialment van intercanviar coneixements amb altres grups, potser inicialment no entenien ben bé què eren, potser els van fer servir per altres usos que el purament estètic, potser fins i tot els van robar, els van copiar o el que vulgueu, però NO TÉ CAP SENTIT afirmar que no sabien el que feien, que eren la màxima expressió de l'instint, o que tenien una consciència que podríem definir com a "inconscient", només perquè a alguns de la vella escola els sembla que "no hi arribaven"? Hi ha cap animal que malgasti el seu temps i energies realitzant tasques completament inútils?



No senyor; acceptar la teoria de la ment insconscient seria com acceptar que els penjolls de la Grotte du Renne no són reals, sinó fruit de la imaginació d'algun sonat, que va voler veure penjolls decorats allà on només hi havia pedrotes rovellades per l'acció de la pluja àcida.

The Reality of Neandertal Symbolic Behavior at the Grotte du Renne, Arcy-sur-Cure, France

Males notícies per en Mellars i els de la seva caverna. Molt males notícies. L'equip de Joäo Zihäo acabava de publicar un estudi sobre la Grotte du Renne (GR) i el seu controvertit simbolisme neandertal, i sembla ser que deixa l'estudi anterior amb el cul enlaire. L'estudi anterior, que recordem, va revisar totes les datacions i va arribar a la conclusió, no només que el simbolisme trobat als nivells VIII-X de la cova no era made in neandertals, sinó que tot el Chatelperronià i qualsevol mostra de simbolisme trobada enlloc, probablement tampoc, és a dir, que els neandertals, en 200.000 anys, no van ser capaços de desenvolupar cap tipus de pensament simbòlic. Mai.



Tot plegat va fer sortir els defensors dels neandertals estúpids de dins del cau en què normalment s'amaguen, com és en Mellars, que van començar a defensar allò que ells sempre havien tingut raó, però que per culpa de la benevolència dels científics, últimament s'havia volgut deixar enrere la visió del neandertal sense cap rastre d'humanitat, que per ells és clar, és totalment correcta; fins i tot com va dir en Mellars posant-se a la defensiva: "sembla com si m'acusessin de maltractar els neandertals, com si els estigués privant d'entrar a Harvard!" i d'altres parides.

L'equip d'en Zilhao tenia tres hipòtesis de partida:

a) Que els penjolls amb simbolisme formessin part del Chatelperronià, i que els neandertals fossin els autors de tot plegat, com s'assumia abans de l'aparició de l'altre estudiet.
b) Que els neandertals haguessin fet un Chatelperronià sense simbolisme, i que els penjolls fossin molt posteriors, fets pels HAM, i que s'haguessin barrejat amb els estrats de més avall.
c) Que tant el Chatelperronià com els penjolls estiguessin associats als HAM, i que els neandertals nomé s'haguessin limitat a elaborar mosterià.

Començant per la hipòtesi de la barreja, que és en el fons en el que s'aguanta tot plegat, l'equip d'en Zilhao no n'ha trobat cap evidència; de fet, el 100% del mosterià ha estat trobat en els nivells més profunds, és a dir, els XI-XIV, el 99% del Chatelperronià en els nivells del VIII a l'X, i el 100% del protoaurinyacià del nivell VII cap amunt.



Un anàlisi més detallat de les capes no suggereix cap tipus de remoguda dels materials, per la qual cosa Zilhao pensa que la parcial contaminació de les restes podrien haver ocasionat datacions errònies amb el C14, que haurien donat fonament a la suposada remoguda dels materials simbòlics, sempre en contra de la gravetat neandertal, és clar.

Per tant, aquest estudi arriba a la conclusió que no hi ha res que faci pensar que l'associació entre els ornaments i les seves corresponents capes no sigui la correcta. Els motius pels quals els nivells VIII-X semblaven ser més joves del que realment haurien de ser en l'estudi anterior es podria explicar molt bé amb la contaminació. Per exemple, amb només un 0,6% de contaminació, unes restes de 40.000 anys podrien semblar 5.000 anys més joves. En aquest context on tot va passar tant depressa, la mínima variació de les xifres ens pot fer arribar a pensar coses sense ni solta ni volta.

La lleugera contaminació podria haver estat adquirida en només els 50 anys que fa que s'ha descobert el jaciment. Un cop tinguda en compte la contaminació, les datacions dels ornaments es corresponen amb la seva respectiva capa, és a dir, els penjolls del Chatelperronià són més antics, generalment, que el protoaurinyacià, i no pas al revés.



La conclusió final de l'estudi d'en Zilhao és que, evidentment, els penjolls decorats corresponen a la capa del Chatelperronià, i que el Chatelperronià va ser una indústria anterior al protoaurinyacià i associada als neandertals. No sabem si l'estudi d'en Zilhao es troba 100% lliure de contaminació (tots coneixem en Zilhao i la seva predisposició als neandertals = moderns) però com a mínim qüestiona obertament el treball anterior, i el més important: la bombolla que s'havia inflat en Mellars li ha esclatat a la cara: sí, perquè si encara no ho sabíeu, arran de l'estudi de les noves datacions, en Mellars va començar a inflar-se una bombolla: Neanderthal symbolism and ornament manufacture: the bursting of a bubble?


FONT:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0021545