El canibalisme Antekessor era tant... inhumà

Segur que aquells formidables homínids que van viure fa més de 800.000 anys practicàven unes orgies espectaculars, si hem de fer cas dels relats pornogràfics -amb il·lustracions- que han elaborat alguns antropòlegs del segle XXI, però certament, no tot era sexe, ni amor. Hi havia altres coses a la vida dels Anteke, coses potser no tant agradables d'explicar, però què hi farem, s'ha de ser realista i acceptar-los tal com eren, no els podem canviar.

Des de l'any 1994 sabem que els Antecessors practicàven el canibalisme més elemental, de manera similar als seus successors/descendents, els heidelbergensis i neandertals. El que ens preguntem és: quines finalitats tenia, el seu canibalisme? Era purament gastronòmic o bé cultural?

Doncs bé, sembla que en el cas que ens ocupa, les raons serien tant la purament nutricional com la cultural, és a dir, que aquells Anteke caníbals mataven dos pardals d'un tret en les seves expedicions sanguinàries. El que explicaré a continuació podria ferir sensibilitats, per tant prepareu-vos bé l'estómac perquè no sentiu nàusees en llegir-ho. Una cosa que va molt bé és pensar en sexe quan la cosa es posa molt negra -o vermella, en aquest cas- amb imatges i sons.

L'equip d'investigadors del CSIC, entre els quals s'hi troben Eudald Carbonell i Juan Luís Arsuaga, ha estudiat un peculiar cas de canibalisme: l'infantil. Tot sembla indicar, que un grup d'Anteke armats amb llances i amb molt mala baba, va dedicar-se a assassinar brutalment els infants -només els infants, sembla- del grup rival. L'objectiu d'aquesta estratègia era foragitar els rivals de les terres que ells volien ocupar sense posar la seva vida en perill -perquè els nens són més fàcils de matar que un adult-, o bé impedir que es multipliquéssin. Després, per aprofitar-ho tot, perquè si una cosa tenien era que eren molt estalviadors, van menjar-se els cadàvers dels nens assassinats, perquè ja se sap que després de fer exercici va bé un bon àpat.

Aquest tipus de canibalisme no és nou, es coneix entre ximpanzés, i va ser descrit per primera vegada l'any 1977, a càrrec de la famosa primatòloga Jane Goodall. Es veu que l'edat dels ximpanzés petits que van ser assassinats i posteriorment consumits coincideix molt bé amb la del grup d'Anteke de Gran Dolina. Desconeixem si altres grups d'homínids com ara els neandertals també practicàven ocasionalment aquesta activitat, però afortunadament aquestes velles tradicions no semblen haver perdurat entre els HAM; això no vol dir que siguem perfectes, ni molt menys. Per sort, la humanitat sempre ha tingut el desig de millorar.


Fonts:

Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansion and imbalance of power hypotheses

El hombre de Atapuerca practicaba el mismo canibalismo que los chimpancés

La depressió: una malaltia essencialment moderna?

Avui comentaré breument un estudi molt recent que s'ha fet s'obre un tema que ens afecta més o menys a tots: l'anomenada depressió. Segur que tots coneixem alguna persona -si no som nosaltres mateixos- que ens ha dit en algun moment de la seva vida que estava passant per un episodi depressiu.

Aquesta "malaltia", si se'n pot dir així, és una de les més freqüents i esteses que podem trobar arreu del planeta. Sembla que les dones hi són una mica més propenses, i és que després d'haver fet incomptables estudis, els experts comencen a pensar que el risc cada cop és més alt, és a dir, cada cop hi haurà més gent que presenti aquest transtorn. Com podríem evitar-ho? És molt difícil, perquè les causes de la depressió sembla que són múltiples i molt variades, però el que crida l'atenció és que sembla que és una malaltia essencialment moderna, és a dir, que al temps dels neandertals ben poca gent devia patir-la.

No es pot negar que en 1.000 anys, i especialment en els darrers 50, els humans hem canviat dràsticament els nostres hàbits. Per exemple, al primer món ara podem tenir tants fills com volguem o no tenir-ne, podem aconseguir tot el menjar que volguem fent un parell de passes fins al supermercat, les màquines fan gran part de la nostra feina i ens fan encara més companyia que els humans, ja no hem d'estar preocupats ni pel clima, ni pels animals salvatges ni pràcticament tampoc per malalties que abans es carregaven la meitat de la població.

Deixant de banda els avantatges que pot tenir viure a la societat actual, no podem oblidar d'on venim: des que van aparèixer els primers humans, fa gairebé dos milions d'anys, tot això no ho teníem. Per tant, si comparem l'edat que fa que vivim en un i altre sistema (1.000 vs 2.000.000 anys) ens n'adonarem que hem canviat radicalment l'entorn on vivim en molt poc temps. Potser massa poc temps perquè ens hi haguem acostumat.

Els autors n'estan convençuts que hi ha certs factors que ens fan més propensos a patir una depressió: viure en una societat desenvolupada, l'increment de malalties cròniques associades al nostre estil de vida, l'íntima relació entre la salut física i mental, l'aïllament social, el sedentarisme, la mala nutrició, poques hores de son i de llum són factors a tenir en compte, perquè acaben deteriorant l'estat físic i com a conseqüència d'això, l'estat mental de la persona. O sigui que si voleu evitar les depressions, cuideu-vos molt i procureu portar un ritme de vida el més semblant possible al dels neandertals: feu una dieta equilibrada, exercici a diari, dormiu tant com pogueu i procureu interaccionar amb la gent.



Font: Depression as a disease of modernity: Explanations for increasing prevalence

Rodeos? No, gràcies!

Com ja podeu endevinar pel títol, no sóc fan de qualsevol espectacle on es practiqui la tortura animal. Tampoc no he sigut mai fan d'aquella divisió tant estricta que s'ha fet al llarg de la història sobre les diferències entre neandertals i humans moderns a l'hora de caçar.


De ben segur que alguna vegada haurem sentit que els neandertals tendien a lluitar amorrats a la presa, fos un conill o un bisó, i la seva tàctica consistia en poca cosa més que anar ferint l'animal -sovint de dimensions considerables- amb una llança a la mà, cosa que exposava fàcilment el caçador a ferides que podien arribar a ser mortals. Els moderns, en canvi, eren dels que llençaven l'arma des de lluny, no els agradava això de lluitar fent servir la força bruta; i d'aquesta manera, s'exposaven a menys risc de patir traumatismes.

Sembla mentida que als neandertals no els passés pel cap alguna vegada provar-ho des de lluny, oi? Doncs no, segons els autors d'aquesta teoria tant mundialment famosa, entre els quals s'hi troba Erik Trinkaus, això no passava, almenys no més enllà de l'excepcionalitat. Les dues humanitats eren diferents de bon principi, i ho demostraven d'aquesta manera: uns (ja sabem qui) eren més endreçats, prudents i previsors, i els altres eren uns bèsties.

Però oh! Què passa quan els mateixos autors descobreixen que no hi havia diferències en el nombre de lesions de neandertals i dels primers humans moderns -que no havien estat analitzats quan es va proposar la teoria-? Eh, què passa? Doncs que la cosa queda en 4 sensacionalitats "molt improbables": si els neandertals no patien més lesions que els seus cosins evolutius, era perquè tampoc no devien caçar d'una manera massa diferent; a més, també s'ha descrit l'ús de projectils des de ben abans de l'aparició dels moderns.

I llavors, si no caçaven en plan rodeo, com s'expliquen les lesions dels caçadors, tant moderns com neandertals? Hi podria haver altres possibilitats: que els rodeos es practiquessin, però molt de tant en tant, que els individus més traumatitzats fóssin aquells que haguéssin mort a mig camí de la cova, i violència entre homínids del mateix grup, ben present i documentada, tant entre neandertals com en humans moderns. I si voleu aprofunditzar més sobre rodeos prehistòrics, us recomano llegir el post de l'amic Millán.


Font:

Neandertals, early modern humans, and rodeo riders

Des dels temps del neandertal, ells les prefereixen poc intel·ligents

Com n'arriba a ser de cruel, la naturalesa! Potser és per això que ens veiem obligats a inventar allò que tothom anomena cinema. Però no perquè la maquillem, la realitat deixarà de ser menys certa, i per més que ens diguin que l'amor és la cosa més meravellosa que ens pot passar, el cert és que darrere d'aquesta cortina de fum s'hi amaguen els instints més bàsics.

Mitjançant una sèrie d'experiments en què es mostraven 76 fotos de dones amb diferents expressions, els científics han trobat que les expressions valorades com a més sexys pels homes eren aquelles on les dones feien cara d'estúpides, bledes, adormides, despistades, ximples o senzillament, tontes.

L'explicació immediata és que els homes prefereixen mantenir una relació sexual amb algú que consideren inferior, és a dir, que ha de ser menys fort, menys àgil, menys valent, menys vigorós i també menys intel·ligent que ells: aquestes són les qualitats que busquen els homes en una dona; això no vol dir que una relació amb una dona "tonta" funcioni a llarg termini, però sí per un polvet d'una nit, allò que en diuen "aquí te pillo, aquí te mato", i expressions semblants.

Tant trist i depriment com ho llegiu: no hi ha màgia, no hi ha princesetes que sedueixen caçadors forçuts, només hi ha l'instint de supervivència, i les ganes de dominació de bona part per no dir tots els homes sobre la seva parella. I això, en temps dels neandertals ja passava, exactament igual que ara.



Font:


http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/los-hombres-las-prefieren-tontas

L'edició neandertal de l'any al Sota Terra

Per fi! Per fi fan alguna cosa sobre neandertals a la tele, ja era hora! Feia almenys mig any que no hi sortien, no m'estranya que la gent cada cop faci servir més la tele perquè li produeixi l'efecte que no aconsegueix amb narcòtics.

Aquest cop hem visitat la cova de les Teixoneres, a Moià, un altre jaciment neandertal molt important que de ben segur ens proporcionarà moltes sorpreses en els propers anys.

Els actors i presentadors s'inventen coses, això tots ho sabíem, però a mi m'és igual: jo només necessito veure un parell de mandíbules d'ós i/o de hienes i/o de lleons de les cavernes i la tanca que dona accés a l'abric romaní perquè consideri que el programa ja val la pena. Hem de ser comprensius i realistes: trobar restes de neandertals o troballes fabuloses de la seva tecnologia en només 3 dies, quan els arqueòlegs fa gairebé un segle que hi excaven, és molt difícil per no dir impossible.

Però bé, deixant de banda la fauna i el sílex "de sempre" s'ha plantejat una qüestió que em sembla interessant: els neandertals de Moià feien 50 quilòmetres per ajuntar-se amb neandertals d'altres clans a l'Abric Romaní, lloc on s'hi devien celebrar unes orgies de pel·lícula, si l'Eudald no s'equivoca? No seria gens estrany, d'altra banda.

És clar que un recorregut com aquest requereix uns quants dies d'expedició, però es veu que aquells neandertals estaven en bona forma i es menjaven els quilòmetres com si es tractés de conills a l'ast. També s'ha trobat evidència que els neander caçaven animals petits, com ara ocellets, cosa que demostra que tenien sistemes sofisticats per dur a terme una caça tant complicada, perquè com sabeu, la majoria dels ocellets, a la mínima que veuen que un homínid pelut i gegant s'hi acosta, aixequen el vol.

Quina era l'estructura social dels clans neandertals?

Acaba de sortir un estudi molt interessant que fa una recompilació de totes les dades que tenim sobre el comportament social dels grups neandertals. Si us fa pal llegir-vos-el tot, quedeu-vos com a mínim amb la part on hi diu "SUMMARY": Neanderthal social structure?



Alguns extractes de l'article:

"Estimates of band territories on the basis of raw material distributions over the landscape and on the basis of meat consumption at kill sites corroborate the interpretation of local band sizes in the 12–25 range."

Ja ho sabíem que els clans neandertals estaven formats per un grup petit de persones, que generalment compartien vincles de sang. Aquests clans intercanviaven noies joves amb altres clans per evitar l'endogàmia, és a dir, eren societats que practicaven la patrilocalitat.

"In fact, it is difficult to imagine how local bands could have survived for long without such alliances for either subsistence or mating purposes."

Els clans neandertals probablement formaven aliances amb altres clans; del contrari, és a dir, si s'haguessin mantingut aïllats, la supervivència a curt o llarg termini hagués estat francament difícil.



"The transport of stone tools beyond 30–50 km from sources appears to reflect periodic visiting with other bands or the aggregation of several allied bands. Kill sites such as Mauran, representing over 1000 tons of meat butchered over a few centuries or millennia, and ritual sites such as Bruniquel may reflect such aggregation and social bonding events between local bands or their representatives."

A l'hora de visitar els altres clans devia ser freqüent celebrar festins; això és el que suggereix l'agregació de diferents eines de pedra trobades a molta distància del lloc on es va extreure el sílex: periòdicament els clans neandertals aliats es devien agrupar per intercanviar coneixements, experiències, noies adolescents, etc. Així ho testifiquen les immenses tonelades de carn trocejada que es van acumular en un espai reduït durant un curt període temps, de pocs segles o milenis.

"There is clear evidence of enemy relationships among Neandertals in terms of cannibalism, and it seems most likely that there were conscious social distinctions between allied local bands and enemy bands, probably also expressed in terms of dialectical or linguistic differences, similar to those exhibited among the low-density ethnographic populations in Australia and Boreal North America. "
El que tots sospitàvem: la idea dels neandertals com una humanitat "millor" que la nostra és falsa. Els clans neandertals tenien uns signes propis d'identificació amb el grup al qual pertanyien, com ara una forma de parlar diferent de la d'altres clans. Deixant de banda tota la literatura fictícia, tenim força evidències que els neandertals eren exactament igual que nosaltres: uns bèsties i uns cafres. Les disputes entre clans enemics sovint podien acabar en veritables matances que es païen amb un bon festí amb carn i fetge dels vençuts, talment com practicaven fins fa poc algunes societats modernes, com ara certs nadius de la Polinèsia.



"There are also indications of the elevated status of some individuals in Neandertal communities, including preferential treatment in life of some aged or infirm individuals, preferential burial treatments, skull deformation, skull removal, special clothing or painted body designs, personal adornments or prestige objects, and the use of small exclusive ritual spaces. "

També hi ha molta evidència que els neandertals creien que hi havia alguna cosa després de la mort. Així semblen mostrar-ho certs enterraments repartits per tot el seu domini. Hi ha una altra peculiaritat en aquests enterraments, i és que en la gran majoria el difunt era un home d'edat avançada. És possible que el clan neandertal donés preferència a alguns dels seus membres per sobre d'altres, i que tinguessin com una mena de cap de la tribu, generalment la persona amb més coneixements del grup?

"While some researchers have questioned whether Neandertals had a significant sexual division of labour, there are good reasons for assuming that such divisions were just as strongly developed, if not more so, as those among ethnographic hunter/gatherers."

Si els neandertals preferien com a cap del clan un home, això vol dir que hi havia certa divisió entre sexes: no era el mateix ser home o dona dins d'aquestes societats, i probablement cada sexe tenia les seves funcions determinades dins del clan, al contrari del que suggereixen certs autors que diuen que no hi havia divisió sexual a l'hora de fer les feines i que tant homes com dones caçaven i feien les feines de casa indistintament.

"Cemeteries, although rare, seem to have existed in the most productive environments and may reflect corporate kinship groups that owned specific resource locations, or, more conservatively, may have simply symbolically expressed membership in a consciously recognized social group such as the local band."

Els cementiris (!!) podrien haver existit a les àrees més riques en recursos i podrien simbolitzar cooperació entre clans aliats o fins i tot expressar simbòlicament que algú pertanyia a un clan reconegut.



"The main differences that are apparent between Middle and Upper Palaeolithic groups seem to be related to the development of complex hunter/gatherer social organization and economies in some areas of the Upper Palaeolithic versus the simpler hunter/gatherer economies and societies of the earlier Palaeolithic (aspects of which continued to characterize ethnographic hunter/gatherers in resource-poor environments). These economic and social differences do not appear to result from biological factors but appear to arise from different technological adaptations and strategies. In light of these observations, we can ask: ‘Were Neandertals really that different from us?’"

Les principals diferències entre les societats neandertals i les del paleolític superior, ja dominat pels humans moderns, semblen recaure en l'organització social i l'economia, que eren més complexes en algunes societats del P.S. que no pas les del palelolític mitjà. Aquestes diferències no semblen tenir res a veure amb factors biològics, sinó més aviat amb diferents adaptacions locals i estratègies.

Arribats en aquest punt ens preguntem si els neandertals eren realment diferents de nosaltres?

És una bona pregunta: pels arguments exposats a l'article sembla que les societats neandertals eren molt similars a qualsevol societat caçadora-recol·lectora actual. Ara bé, hi ha certs arqueòlegs que dubten que els cementiris, la ritualitat i fins i tot el llenguatge existissin en els neandertals, almenys de la mateixa manera que en nosaltres. És un tema complex, tant o més que la filosofia dels clans neandertals.

Internet o la foguera? Internet a la foguera?

Com més temps passa, més me n'adono de com n'és de certa la frase "cada vegada en som més [d'humans al món] però cada vegada estem més sols".



Costa de creure, però ahir hi vaig estar pensant: cada dia tinc ganes d'arribar a casa per connectar-me i intercanviar opinions d'antropologia, d'homínids, d'ADN, del que sigui, amb un altre ésser o éssers dels quals només en conec un nom de pila. D'aquesta manera, tinc la sensació com si estigués acompanyada, com si tingués coneguts i amics que cada dia o uns quants dies a la setmana, m'esperessin per fer tertúlia dels meus temes preferits.

Amics i coneguts que ni tant sols coneixo, ni he vist mai. Ells tampoc no en saben res de mi, i aquest anonimat segurament continuarà per sempre més. És a dir, fins que la connexió falli. Perquè un cop la connexió a internet ja no funcioni, no tindré cap mitjà per comunicar-me amb ells, ni que sigui per dir-los que la meva absència eterna no és perquè m'hagi mort, sinó perquè la connexió no funciona per x problemes trivials (la crisi, el mal estat de les torres d'electricitat, una tempesta, etc).

Ja no és com al temps dels neandertals: ells s'explicaven les coses cara a cara, reien, s'enfadaven, es discutien, i es tornaven a fer amics. Però sempre sabien quins eren els seus amics, coneixien la gent del seu entorn, no eren noms de pila amagats darrere d'un avatar representant els nostres desigs més reprimits.

En aquest sentit, hem evolucionat molt. Potser és cert que gràcies a internet i als blogs podem intercanviar opinions amb gent de l'altra banda del món, cosa que els neandertals no podien fer, però també és cert que internet ens té a tots atrapats i hipnotitzats a la seva xarxa com si fos una taràntula intentant devorar la seva presa: com que ens sentim molt sols, internet és el nostre únic mitjà per socialitzar-nos una mica.



Un mitjà, és clar, depenent de molts altres factors. Un mitjà que cal pagar, i que es pot acabar en qualsevol moment. Un mitjà que ens obre els seus braços de bat a bat perquè li donem tot: les nostres pors, els nostres desigs, les nostres inquietuds, a canvi d'oblidar-nos de nosaltres mateixos i del món real i convertir-nos en un avatar amb un nom de pila.

Davant de tot això, què fem? Continuem connectats o... tornem a la cova?

Abric Romaní City, l'èxtasi neandertal

Una foguera és molt més que una simple acumulació de troncs d'arbre que van sent consumits lentament pel foc: això es el que ens volen ensenyar els neandertals de l'Abric Romaní.



Aquests neandertals van viure fa 50.000 anys i es van extingir, per causes desconegudes, en fa uns 30.000. No sabem per què uns éssers tant complexos com ells, tal com demostra la disciplinada organització de l'espai, es van haver d'extingir, però com sempre diuen: els bons són els que reben primer.

Gràcies a l'Abric Romaní -àlies Pompeïa de Capellades- podem esbrinar el paper de la foguera dins la complexa ment neandertal. L'investigador Jordi Rossell, aquest cop ha pres el torn de paraula al nostre Bartrolí, i amb les seves paraules ens ha transmès una sensació de desconcert: falten peces al puzzle, diu.



Del que n'està convençut, tant ell com la resta d'investigadors, és que el comportament neandertal no era repetitiu. La mida poblacional, sembla que tampoc: les restes de fauna (encara no s'hi han trobat restes humanes, cosa que fa pensar que el canibalisme no estava gaire estès entre els neandertals capellanencs) com ara CAVALLS, cèrvols, rinoceronts i bòvids, han posat de manifest que la quantitat de fogars -i per tant, la gent que s'hi asseia al voltant- no era constant, sinó que hi havia èpoques en què a l'Abric s'hi reunien 4 gats, i èpoques en què allò es convertia en Abric Romaní City.

De moment, al nivell J, que correspon a l'edat aproximada de 50.000 anys, s'hi han trobat uns 40 fogars, dels quals, entre 15 i 20 semblen estar connectats pels ossos, i que fan pensar que densitat poblacional de Capellades en aquella època era força elevada, i que a més a més, els seus habitants compartien el menjar. Ho heu sentit? Compartir el menjar, això no fa per uns brutes.



La complexitat és un altre punt en què els investigadors de l'Abric coincideixen. Els propers objectius que s'ha marcat l'equip d'excavadors és descobrir si el comportament de l'abric és el mateix que en d'altres llocs, o si més aviat el que hi veiem és exclusiu de la marca capellades. En unes altres paraules: hi havia neandertals més endreçats i/o complexos que d'altres?

FONTS:

http://www.regio7.cat/anoia/2011/06/14/realitzen-estudi-labric-romani-sobre-neandertals/150647.html
http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2011/06/14/els-neandertals-van-fer-servir-l-abric-roman-com-un-espai-multiusos

La patrilocalitat neandertal posada en dubte?

La patrilocalitat és un mecanisme reproductiu social present en el 70% de les societats humanes modernes, i que consisteix en intercanviar les nenes quan arriben a la pubertat amb altres grups diferents d'on s'han criat. Aquesta pràctica, malgrat dolorosa per les joves adolescents, ajudava a evitar l'endogàmia.



Gràcies als estudis d'ADNmt del Sidrón, sabem que molt probablement els neandertals també practicaven aquest sistema. No sabem si les nenes eren intercanviades amb grups més o menys amics, no sabem tampoc si aquests esdeveniments tenien lloc quan s'ajuntaven diversos grups per fer una gran cacera, ni com s'ho prenien les mares neandertals. El que sabem és que, el grupet de neandertals del Sídrón, que segurament constituien el que ara anomenem vulgarment "família" (però que d'altres prefereixen els termes "grup reproductor" pels neandertals, que queden més adequats amb l'estatus de brutes que no pas una paraula tant delicada com és família) molt probablement es va intercanviar femelles d'un altre grup. Això és així perquè mentre que els mascles mostraven vincles clars entre ells, és a dir, que segurament els havien parit una o molt poques mares, les femelles en canvi no semblaven estar relacionades entre sí. Això podria voler dir que provenien d'altres famílies, què caram.

Un estudi que AAAAGHHH no té ni abstract o resum (això sí que em fa ràbia) i que per postres és de pagament, com no podia ser de cap altra manera, perquè la llei de Murphy és certa i ben certa, porta el següent títol: Inconclusive evidence for patrilocality in Neandertals



No sabem si un grup de tant pocs individus ens serveix per poder obrir-nos una finestra dins del món neandertal, ni si l'ADNmt sol és suficient per arribar tant lluny, però això és tot el que tenim. Fins que les boques neandertals no ens ho expliquin, i tot indica que no faran, haurem de treballar amb les eines de què disposem.

Per part seva, Lalueza ja ha contestat als de l'Inclonclusive amb el següent article: Reply to Vigilant and Langergraber: Patrilocality in Neandertals is still the most plausible explanation

Aquest, com podeu suposar, tampoc no té resum, però no li cal pas: fixeu-vos en la claredat, la transparència, la lluentor dels títols dels articles: parlen per sí sols, és com si els poguessis palpar, és com si gairebé els sentissis bramar de tant expressius que són.



I doncs, al final els neandertals tenien patrilocalitat o no? No ho sabem, però si haig d'apostar, aposto per en Carles. Al cap i a la fi ell és qui va elaborar l'estudi, i bah, si al final resulta que no feien servir la patrilocalitat, aquells que els van titllar de pederastes quan va aparèixer la notícia ara s'hauran d'empassar la llengua. I és que la torrada quan cau, sempre toca primer a terra pel lloc ple de mermelada.