Camamilla pel mal de panxa, una recepta centmilenària

Potser Jean M. Auel no anava tant desencaminada amb les seves novel·les de la sèrie "Els Fills de la Terra", almenys no pas amb aquell personatge femení de nom "Iza" que era la metgessa del Clan, famosa per conèixer les propietats medicinals de desenes o centenars de plantes.


L'anàlisi de del càlcul dental de 5 neandertals d'El Sidrón per part d'investigadors de la Univeristat Autònoma de Barcelona i la Universitat de York, al Regne Unit, ha posat de manifest que un dels 5 sidronencs va consumir almenys dues espècies de plantes conegudes per les seves propietats curatives: la milfulles i la camamilla.

El fet que aquestes herbetes siguin relativament pobres en nutrients i a més a més tinguin mal gust, ha fet pensar als investigadors, entre els quals s'hi troba Antonio Rosas, que el neandertal que les va consumir ho va fer per treure'n profit de les seves propietats medicinals i no tant per matar el cuc de la gana.

Tampoc no és tant sorprenent, tenint en compte que els neandertals van tenir centenars de milers d'anys per estudiar aquestes plantetes i transmetre'n les propietats generació rere generació, amb un llenguatge complex i parlat com devien tenir. Algunes de les nostres àvies també tenen coneixements molt bons de plantes medicinals, que s'han conservat perquè eren els remeis que han estat fent servir els nostres avantpassats fins a l'aparició dels medicaments sintètics, fa relativament poc.



Font: http://www.jacobita.cl/ciencia/los-neandertales-se-medicaban-con-hierbas

El Sidrón: on n'hi caben 12, n'hi caben 13.

Si la dita aquella de "on n'hi cap un, n'hi caben dos" és certa, no veig per què no podria ser-ho la que m'acabo d'inventar.

El Sidrón és una tomba de 50.000 anys on fins fa poc hi reposaven 12 faraons neandertals que probablement formaven part de la mateixa família. Ara sabem que cal expandir una mica més aquesta família. La mida del clan neandertal, com molt bé ha explicat Hayden recollint dades de per aquí i per allà, es movia al voltant de les 12-25 persones.

Aquests faraons neandertals ens han proporcionat una informació molt valuosa de la vida dels grups neandertals: gràcies a ells hem pogut conèixer més seqüències d'ADN mitocondrial en molt bon estat, que ens han permès especular que les societats neandertals practicaven la patrilocalitat, és a dir, l'intercanvi de noies adolescents amb altres clans aliats, i que els neandertals tampoc no anaven curts en allò que anomenem brutalitat. Més informació a: Així va viure i va morir una família neandertal (El Sidrón, 42.000 a.C.).

Sens dubte la història d'aquella família d'El Sidrón taca bastant la bona imatge de què gaudiexen els neandertals, amb els seus Ao petonejant la panxa de les granotes, els Creb, uns perdonavides i cura-ho-tot, i els Ponter Boddit fent de missatgers de la pau. Llàstima! Era un globus que tard o d'hora havia d'explotar.

El nº 13 no estava pas sencer, sinó que s'ha trobat fent un anàlisi de 213 peces dentals trobades dins la càmara funerària. De moment, pocs detalls d'aquest neandertal: sabem que era adult, però no en tenim ni idea del seu sexe; està massa fet bocinets.

El salt a la fama del nº 13 ha sigut possible gràcies al primer molar inferior esquerre. Antonio Rosas es pensava que hi havia 6 adults al grup, però fent recompte de molars, n'han trobat 7, cosa que els ha obligat a incorporar un altre adult. Fins ara, sabem que a la família hi havia 7 adults, 3 dels quals eren dones, 3 adolescents, dos d'ells masculins, dos juvenils i un infantil.

Antonio Rosas ha deixat oberta la possibilitat que encara hi puguin haver més neandertals dins del grup. En altres paraules: va ser una senyora matança.

Esperem que el nº 13 ens ajudi a resoldre els misteris que envolten la mort sobtada de tots els membres d'aquest clan neandertal a mans d'un clan enemic.


Fonts:

http://paleorama.wordpress.com/2012/02/17/asturias-descubren-al-neandertal-numero-13-en-la-cueva-de-la-pilona-el-sidron/
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/02/informacion-relacionada-con-los.html

Els primers moderns europeus eren uns caníbals exemplars

Trobats a l'Europa del sud-est i datats en 32.000 anys, aquests primers europeus amb barbeta ja portaven amb ells les petxinetes decorades: sí, quan volien, podien arrivar a ser més presumits que un gall d'indi. Quan no volien i se'ls creuaven els cables podien arribar a mostrar el seu cantó més caníbal: el canibalisme és una pràctica indiscutiblement associada a aquests ucraïnesos tant sofisticats, segons els investigadors. Però la cosa sembla que no va ser purament gastronòmica, sinó més aviat ritual. Potser volien adquirir els poders dels morts menjant-se'ls i altres pensaments altament desenvolupats que devien tenir.



Entre les víctimes no s'hi especifica si hi havia nens petits, com en el cas dels neandertals del Sidrón, fet que de ben segur perjudicaria molt la imatge que tenim dels primers moderns. Davant la pregunta que ens estem fent tots, és a dir, si aquest canibalisme es pot equiparar al del dels neandertals sidronencs, segurament ens trobaríem dos tipus de persones que ens respondrien de manera radicalment diferent.

Les del primer grup serien les que els importaria més els fets que no pas la causa d'aquests fets; no importa que el canibalisme fos ritual o gastronòmic, el fet és que uns éssers humans van ser assassinats i devorats pels seus companys d'espècie. En el segon grup hi trobaríem aquells que donen un pes molt més gran als per quès dels actes. Al primer grup m'hi trobaríeu a mi; de vegades penso que, si en alguna cosa eren millors els HAM que els neandertals, potser és que sabien disfressar la realitat molt millor, per més cruel que fos; així, davant dels remordiments de consciència que podria generar l'assassinat d'un nen petit per omplir l'estómac, el que es feia era rentar el cervell de tothom de tal manera que semblés l'acte més justificat i innocent del món.


FONT:

http://news.discovery.com/human/early-humans-cannibalism-jewelry-110706.html

Investigadors del Sidrón analitzen les armes del crim

Sembla ben bé una novel·la policíaca: la campanya d'excavacions a el Sidrón, que començarà el mes de setembre, estarà centrada en les eines punxegudes que els neandertals de fa 49.000 anys teòricament van utilitzar per... tallar la carn i obrir els ventres dels seus companys d'espècie. Bé, això de companys potser no massa.



Aquí es veu que observar detingudament les eines amb lupa, buscant-hi restes de sang, no val, possiblement perquè després de 50 milenis les restes de sang i d'intestins que hi poguessin haver, es deuen haver evaporat (els bacteris se les han "menjat", han reaccionat amb compostos de l'aire i s'han convertit en una altra substància, etc), i per aquest motiu s'ha d'utilitzar el mètode del trencaclosques.

Aquest mètode consisteix bàsicament en estudiar els talls observats als ossos dels difunts i la punta de les eines, a veure si encaixen, com si es tractessin de dues senzilles peces d'un puzzle. Però no és tant senzill: les superfícies, tant de les pedres com dels ossos, s'erosionen i canvien.

Si l'evidència és afirmativa, és a dir, que efectivament les peces del trencaclosques encaixen força bé, aleshores podríem culpar els neandertals sidronencs de canibalisme. El problema vindria a l'hora d'aplicar les penes: no podem castigar una pila d'ossos fragmentats que amb prou feines sabem si són de la víctima o de l'assassí (però més probablement de la víctima).

Deixarem les històries de sang i fetge aparcades per un moment i ens dedicarem a coses més lúdiques i innocents, com ara altres materials que també podrien encaixar força bé amb les puntes afilades d'aquelles eines, per exemple, la fusta.



Haurem d'esperar fins a setembre -com a mínim- per conèixer els resultats preliminars de les investigacions criminalístiques. De moment, gairebé tothom ha acceptat per defecte que els neandertals eren caníbals. Més que això: quan volien, podien arribar a ser ferotges, i assassinar un nen petit a cops de pedra quan el mal d'estómac es fes insuportable. No, la prehistòria autèntica no era com la pinten a AO, el darrer pardal.



FONT:

http://www.lne.es/sociedad-cultura/2011/06/11/equipo-sidron-estudia-neandertales-daban-piedras-filo/1087842.html

[VISCA!] Els neandertals d'El Sidrón reben 360.000€

Bones notícies per a tots els neandertalòfils, sobretot pels d'Astúries: d'ara en endavant, el Sidrón comptarà amb un sac de 360.000 euros (uns 60 milions de les antigues pessetes) per continuar endavant amb les investigacions neandertalianes, a nivell genètic, arqueològic, antropològic i geològic.



Els diners han arribat des del Consell de Govern asturià, i de ben segur que han fet saltar d'alegria tots els científics i col·laboradors que treballen en un lloc tant únic com és el jaciment del Sidrón, entre els quals s'hi troben Carles Lalueza, Antonio Rosas, i probablement J.L.Arsuaga, que esperem que tot plegat li serveixi d'inspiració per escriure un altre llibre.

Aquesta xifra prou respectable, i més encara en temps de crisi, permetrà cobrir les investigacions durant 4 anys més. Recordem que el govern asturià havia tancat gairebé del tot l'aixeta per finançar la investigació, i els diners només queien de gota en gota a l'estiu passat, quan uns 10-12 arqueòlegs amb les seves granotes van haver de fer tota la campanya d'excavacions al jaciment fred i fosc en poc més d'una setmana.

Esperem que amb aquesta renovació monetària, Carles Lalueza pugui dur a terme el seu Projecte de Diversitat Neandertal, que es puguin seqüenciar uns quants genomes nuclears més de neandertals, que poguem investigar més a fons de quina manera van viure i morir, i en definitiva, que ens poguem endinsar com mai dins del món neandertal. Segur, segur que ens esperen moltes sopreses en els propers mesos, que tots esperem tant impacientment.



Ja ho va dir en Carles: un projecte tant interessant segur que obtindria els fons de seguida. COLLONUUUUUUUTTTT!!!!!!!!!!!!!!!!!!


FONT:

http://www.elcomercio.es/v/20110526/cultura/cultura-inyecta-euros-investigaciones-20110526.html

Els neandertals al volant! (Entrevista a Carles Lalueza)

Carles Lalueza i el Sidrón són dos conceptes íntimament relacionats. Ara hem tingut l'oportunitat de gaudir d'un esdeviment que no passa cada dia: una entrevista -amb preguntes sobre els neandertals!- a Carles Lalueza, que com sabem és un genetista expert en l'estudi d'ADN antic, i coneix com si hagués parit la doble hèlix neandertal. Aquesta entrevista és força més llarga i la podeu llegir sencera al següent enllaç:



http://noticiasdelaciencia.com/not/486/carles_lalueza-fox_experto_en_adn_antiguo_entrevistado_por_jorge_munnshe/

Per economitzar al màxim el temps dels lectors neandertalòfils -i estalviar-me feina- he traduït només la pregunta que ens interessa a tots: COM eren realment els neandertals?

Entrevistador: Durant molt de temps, els neandertals han estat considerats molt inferiors als humans moderns en molts d'aspectes. Investigacions reacents en les quals vostè ha participat, com per exemple la que va revelar que els neandertals posseien la capacitat de la parla, ens els presenten d'una manera molt diferent. Creu que van ser molt similars als humans moderns? Quines van ser les principals diferències? Per quina de les teories existents sobre les causes de la seva extinció es decanta vostè, actualment?

Carles Lalueza: És difícil d'explicar, però crec que eren diferents de nosaltres -per descomptat físicament- però al mateix temps molt semblants. Potser la millor manera de pensar en ells és dir que eren més diferents de nosaltres del que nosaltres ho som de qualsevol altre grup humà modern, fins i tot els que considerem més diferents entre sí (per exemple, europeus i africans subsaharians, o europeus i aborígens australians). D'altra banda, ara sabem que diferim en uns 80 gens, la qual cosa és objectivament molt poc si considerem que hi ha més de 20.000 al nostre genoma. Probablement, les nostres diferències més grans recauen en la regulaciaó de l'expressió d'aquests gens, més que no pas en la sequència d'ADN. Crec fermament que si poguéssim ressucitar un naendertal i l'eduquessim des de petit al nostre mateix entorn cultural, l'individu resultant sabria conduir automòbils o jugar a la PlayStation, per exemple. Pel que fa a l'extinció, cada cop n'estic més convençut queva ser una qüestió de diferències en l'estructura demogràfica i social. D'ells n'hi havia molt pocs i tenien xarxes socials molt petites i limitades.



Fa una mica de gràcia tot això de l'automòbil. Tampoc no és massa difícil conduir un cotxe, el més complicat de tot és estar atent i no deixar-se dominar per l'estat d'ànim, però vaja, els neandertals tenien tot allò que tenim nosaltres pel que fa a locomoció i reflexes, crec. Seria divertit veure un neandertal jugal a la playstation, i si anem més enllà, fins i tot els bonobos educats en un entorn humà són capaços d'entendre mínimament el llenguatge escrit i fer moltes altres coses que ens semblen impensables per uns micos que viuen dalt dels arbres.

Pel que fa a l'extinció, el que queda més que clar és que el pobre Carles no ho sap. De fet, no ho sap ningú, però ningú no ho vol reconèixer, que no ho sap. Llavors és quan, per quedar bé, es diu tot això de la pressió demogràfica que ara s'ha posat de moda, però això no és suficient per explicar-ne l'extinció. En primer lloc, com sabem que els HAM eren més nombrosos que els neandertals fa 50.000 anys? I en quin sentit aquesta demografia elevada hauria aconseguit desplaçar, i per què, els neandertals de les seves terres?



Els neandertals cada dia em fascinen més! Us els imagineu amb el seu Porsche tunejat i fent derrapades??!!

Un parell d'estudis centrats en els neandertals ibèrics

És cert que els neandertals ibèrics no formen un conjunt massa nombrós -de moment-, però els pocs que hi ha tenen la sort d'estar ben conservats. Els dos jaciments principals on s'hi han trobat diversos neandertals ibèrics ben sencers són el Sidrón, a Astúries, i las Palomas, a Múrcia. Aquests dos llocs ens poden proporcionar informació molt valuosa dels nostres protagonistes, i segur que en sentirem a parlar molt de cara els propers anys.



Com que la ciència neandertal es va actualitzant cada dos per tres, i també gràcies a l'admiració i curiositat que bona part dels moderns contemporanis sentim per ells, cal estar ben a l'aguait per si apareix alguna notícia parlant d'alguna part minúscula que l'essència neandertal: una micropartícula que va quedar enganxada a les seves dents fa més de 50.000 anys, un troç de mandíbula, un parell de dents, una petxina oxidada... poden ser motiu de complexos i extensos estudis signats pels antropòlegs més famosos del món, i és que els neandertals són com el porc: tot s'aprofita.

L'estudi més recent del qual en tinc constància porta com a títol Bone remodelling in Neanderthal mandibles from the El Sidron site (Asturias, Spain) i està signat, entre d'altres, per Antonio Rosas. Com que les últimes notícies del Sidrón, o més ben dit, de la família neandertal que hi va viure, eren massa sanguinàries, el que s'ha fet en aquest estudi és simplement estudiar les innocents i rialleres mandíbules de la família i també les peces que aguanten les mandíbules: les dents. Com sabem, les dents eren una peça clau de la supervivència neandertal, perquè sense elles no haurien pogut mastegar la carn i això els hauria produït una indigestió, mal de panxa, poques ganes d'anar a caçar --> extinció.



El desenvolupament ossi de les mandíbules neandertals del Sidrón és diferent de la resta de primats. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat aquests investigadors: aquestes petites diferències en el creixement ossi podrien explicar per què els neandertals tenen una mandíbula més quadrada i també perquè el foramen mental, aquell petit foradet que tenim a banda i banda de la mandíbula inferior, és més posterior que el dels humans moderns.

El següent estudi, signat pel famós antropòleg M.J. Walker i el busca-i-troba-híbrids Trinkaus, s'ha centrat en el post-crani dels neandertals de las Palomas, que com sabem, també formaven una família bastant àmplia. El post-crani inclou tot allò que va de cap per avall: mans, peus, cames, vèrtebres, etc. En aquest cas, la majoria de Palomas coincideixen força amb els neandertals clàssics, excepte Palomas 92, que sembla que presenta més gracilitats en diferents membres del cos, com ara mans i peus. Ja sabem per altres estudis que alguns Palomas mostren característiques peculiars que els fan una mica diferents als neandertals que van viure més al nord d'Europa, i en alguns casos, més propers als humans moderns: Neandertal postcranial remains from the Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, Murcia, southeastern Spain.



Una altra gracilitat que els neandertalòfils agrairiem molt, és que algun signant desinteressat pengés així que fos possible un molt gràcil pdf per poder llegir els estudis sencers, això segur que ens faria molt feliços a tots, almenys per un moment.