L'orígen i expansió de l'Indo-europeu relacionat amb l'inici del neolític

Molts lingüistes treballen intentant esbrinar d'on prové i on es va parlar primer l'indo-europeu, la llengua mare de la majoria d'idiomes europeus actuals, com ara l'anglès, el grec, el rus i el català. A dia d'avui hi ha dues teories de moda: la que diu que l'Indo-europeu es va originar fa més de 9.000 anys a Anatòlia i es va expandir cap a Europa amb l'inici de l'agricultura i ramaderia, i una altra que emplaça l'orígen d'aquesta llengua una mica més amunt del mar caspi, l'anomenada teoria "Kurgan". Segons aquesta teoria, l'expansió és molt més tardana, de fa no gaire més de 6.000 anys.

La validesa de qualsevol d'aquests dos models és essencial per relacionar l'expansió d'aquestes llengües i de gent des de l'orient mitjà fins a Europa occidental. En cas de ser certa la teoria anatòlica, això significaria que llengües com el basc i l'íber ja eren parlades a la península ibèrica des del mesolític. Pel contrari, si la certa és la hipòtesi kurgana, això voldria dir que potser els primers agricultors del neolític no parlàven indo-europeu, sinó potser llengües emparentades amb el basc i l'íber; de fet, alguns lingüistes diuen haver trobat similituds entre l'èuscar i llengües del Caucas, però com sol passar sempre en lingüística, tot és molt confús i controvertit.

Un estudi molt recent, on hi ha apareixen els cognoms Gray i Atkinson, defensa de nou la teoria anatòlica. No és pas la primera vegada -i tot fa pensar que no serà l'última- que aquests dos autors troben evidència a favor d'aquesta teoria. L'estudi ha utilitzat moltes llengües indo-europees per reconstruïr-ne l'orígen, i ha trobat que les més diferenciades de la resta corresponen a un subgrup anomenat "anatòlic", que no conserva cap llengua viva, i que es va parlar precisament a l'actual Turquia. La datació, sempre controvertida, apunta que paraules com "mare" podrien sobrepassar els 8.000 anys d'antiguitat, i que per tant aquesta expansió estaria relacionada amb la dels primers agricultors i ramaders del neolític.

En Hawks també ha comentat aquest estudi al seu blog, i ha fet una mica de barreja entre el model anatòlic i el kurgan: pensa que, si bé l'orígen de l'indo-europeu podria trobar-se a Anatòlia, hi podria haver hagut més d'una expansió i en diferents períodes. Aquest model sembla bastant més realista que no pas una única expansió fa 8.000-9.500 anys, tenint en compte que el llatí vulgar "evolucionat" es parla a la península ibèrica des de fa no més de 2.000 anys, mentre que el neolític hi va arribar bastant abans.

Sigui com sigui, el tema no està tancat, ni molt menys. En qualsevol moment pot sortir un altre estudi que tombi per terra aquest, que sembla tant sofisticat i ben documentat. És una pena, però la ciència, i sobretot la lingüística, funciona així.


Fonts:

-Mapping the Origins and Expansion of the Indo-European Language Family

-Material suplementari de l'article.

-When and where was proto-Indo-European?

Toba, denisovans, melanesis, etc, resumits en un mapa

Acabo d'elaborar aquest mapa per tractar d'explicar què va passar al sud-est asiàtic fa aproximadament 70.000 anys, perquè des de la publicació del genoma denisovà complet, tothom no para de preguntar-s'ho, i és que l'ADN ja ho té això, és incomplet, dur, fred, imprevisible. Especialment quan es tracta d'homínids que van viure fa una pila d'anys i dels quals fins fa 4 dies no en sabíem res de res. Ni ens passava pel cap que podien haver existit. 

El mapa és una mica rústic, però tranquils, que anirem pas per pas. La idea principal és intentar explicar per què els denisovans, una població que en teoria va viure a Sibèria, només han deixat rastre genètic (fins a un 6%) en els melanesis i alguns habitants del Pacífic, i som incapaços de trobar la seva petja genètica enlloc més.

La hipòtesi "Toba" s'ha posat molt de moda últimament. Ningú no sap si és la correcta o no, però tot això d'explosions volcàniques gegantesques com devia ser la d'aquest volcà de Sumatra a alguns els hi fa molta gràcia. A mi, què voleu que us digui: si els erectus feia gairebé dos milions d'anys que es passejaven per allà, per què s'havien d'extingir precisament amb aquest volcà? 

Al mapa hi ha unes quantes icones, una mica rústiques també, que segueixen aquest ordre:

-Fa més de 75.000 anys: els primers humans moderns arriben a la Índia, d'aquí passen al sud-est asiàtic on hi ha restes que podrien sobrepassar els 60.000 anys i que s'han trobat fa molt poc a Laos. Aquesta gent en teoria serien els avantpassats dels melanesis, almenys en part. Aleshores, en alguna part del seu trajecte es van trobar els denisovans o alguna població relacionada.

-Fa uns 70.000 anys, el volcà Toba es va despertar, causant extincions en massa al sud-est asiàtic. Només alguns grups molt petits i concrets, principalment d'humans moderns una mica barrejats amb denisovans/erectus van sobreviure.

-Fa uns 35.000 anys els avantpassats dels actuals asiàtics del sud-est van migrar des d'un lloc desconegut, però on no hi devien haver denisovans, cap a l'est. Un cop hi van arribar, segurament eren més nombrosos que els habitants anteriors, als quals van acabar arraconant.

Això és tot. Si algú té alguna explicació millor, s'accepten propostes!

Proposen 3 migracions per explicar el poblament d'Amèrica

Tenia pensat parlar de l'engimàtic geneticista David Reich i els seus possibles reemplaçaments massius arreu del planeta i també de noves re-datacions al nord de la península que indiquen que els neandertals es van extingir abans, però tot plegat m'ha semblat massa avorrit i repetitiu, i he pensat que una mica d'aire fresc de l'oest d'Alaska aniria bé per salvar el post.


El poblament del continent americà és un tema no resolt que genera llargs debats en els quals és millor no entrar-hi, perquè per sort o per desgràcia, no tenen massa a veure amb la ciència, almenys no amb la ciència científica (hi poden haver ciències socials, polítiques i religioses, també). Tots sabem que, d'entrada, a Amèrica no hi havia humans pre-moderns. Hi ha la llegenda del Bigfoot que no passa d'això, de llegenda.

 
En aquest estudi també hi ha participat el nostre conegut David Reich, i 64 científics més de països de tota Amèrica. Han recollit ADN de poblacions indígenes d'arreu del continent, i amb els seus super-programes informàtics han analitzat les dades corresponents a més de 300.000 SNPs. Les conclusions són interessants, però no pas noves: el model de 3 migracions al continent americà ja s'havia proposat abans; aquestes tres migracions corresponen principalment als 3 grups lingüístics principals: Na-Dené, Amerindi i Esquimal-Aleut.

El model de David Reich prediu que hi va haver una primera migració fa una mica més de 15.000 anys des de Sibèria passant per l'estret de Bering, de la qual en són descendents la majoria d'indígenes americans. Aquests migrants van seguir la línia de la costa oest fins a Amèrica del sud, i es van establir al territori sense barrejar-se massa amb altres poblacions de més al nord. Hi ha alguna excepció, però.

Les següents migracions correspondrien als grups lingüístics Na-Dené i Esquimal-Aleut. Van deixar un impacte més minoritari i es van establir principalment al nord del continent. També s'ha detectat -tot i que tampoc no és nou- flux genètic en direcció contrària, és a dir, des d'Amèrica cap a Sibèria.

Les proves genètiques fetes fins ara amb ADN de fòssils i de coprolits indica que els primers americans estan indubtablement relacionats amb els indígenes actuals, tot i que no permetien aclarir el tema de les múltiples migracions. Ara ja ha quedat tot una mica més clar, fins que no arribi un altre article que ho tombi tot i haguem de tornar a començar a de 0, gràcies David Reich!


Font: http://www.sciencedaily.com/releases/2012/07/120711134710.htm

Investigaran múltiples onades migratòries d'humans moderns a l'Àsia

El poblament de l'Àsia per part d'humans moderns va produir-se fa probablement més de 70.000 anys, d'acord amb el registre fòssil. Sembla que durant aquestes dates, ja hi havia moderns a la Índia, i que des d'allà van passar al sud-est asiàtic i posteriorment, van colonitzar Austràlia.

El que ens preguntem els interessats en poblacions prehistòriques és:

1- Hi va haver una sola o múltiples expansions des d'Àfrica a l'Àsia, en diferents períodes de temps?
2- Un article que va analitzar ADN d'aborígens australians va suggerir que hi va haver una primera expansió fa uns 60-75.000 anys i una de segona en fa 25-35.000, i cert encreumant entre els dos grups d'immigrants provinents del continent africà.
3- Es pensa que els de la primera expansió van encreuar-se amb diferents grups d'humans més antics: denisovans, erectus, etc, mentre que els de la segona expansió no ho van fer, o no amb tanta intensitat, perquè quan hi van arribar, els pobladors inicials ja estaven pràcticament extingits.


Tot això només són hipòtesis a dia d'avui. El fet que l'accés a l'ADN d'aborígens australians sigui tant o més complicat a l'accés d'ADN dels denisovans, fa que moltes d'aquestes preguntes quedin sense resposta. A tot això cal afegir-hi la incertesa dels rellotges moleculars a l'hora de fer datacions, i la impossibilitat en la majoria de casos, d'assignar una indústria lítica a un aspecte físic o a un llinatge mitocondrial determinat.

Tot i així, segur que en els propers mesos ens esperen moltes més notícies d'aquest tema tant apassionant, que ens afecta a tots els humans, actuals i no tant actuals.


Font: The dispersal of Homo sapiens across southern Asia: how early, how often, how complex?

L'evolució del gènere Homo a Europa durant el Pleistocè

Diversos models han intentat explicar la dispersió del gènere Homo per tot el planeta. És realment complicat intentar dibuixar models d'expansió a partir de 4 cranis fragmentadíssims i repartits per tot un continent, i és clar, amb tants de buits temporals, hi ha molts de models alternatius no necessàriament excloents.

Sabem que el gènere Homo molt probablement es va originar a l'Àfrica fa gairebé 2 milions d'anys, perquè és en aquest continent on s'hi han trobat les restes més antigues, que tindrien relació amb australopitecins i paràntrops de tot tipus. Fa aproximadament 1,7 milions d'anys va tenir lloc el primer Fora d'Àfrica, que es va extendre fins a l'est d'Àsia i posteriorment a Europa, uns 500.000 anys més tard, tot i que qualsevol nou descobriment podria capgirar aquestes dates.

Saber si hi va haver més d'un Fora d'Àfrica a partir dels 1,7 milions d'anys i com estaven relacionats els homínids d'Euràsia amb els africans és una qüestió molt discutida. Un nou estudi ha intentat construïr un model integratiu:



A la part "A" hi veiem esquimatitzada la primera sortida d'Àfrica fa gairebé 2 milions d'anys. SA= Sud-Àfrica --> EA = Est d'Àfrica --> SWA = sud-oest asiàtic.

A la part "B", hi trobem esquematitzat el flux gènic de fa entre 1,2 i 0,8 milions d'anys entre Àfrica i Euràsia. Els autors pensen que durant aquest període aquest flux entre Àfrica i Euràsia hauria estat poc important en els darrers 2 milions d'anys (fletxa prima) mentre que les poblacions d'Euràsia haurien intercanviat gens força sovint.

El que proposen els autors respecte Europa, és que aquesta hauria estat re-poblada constament des del sud-oest asiàtic, que hauria actuat com a fons genètic comú entre les poblacions de l'est i oest d'Euràsia, tot i que l'existència de barreres geogràfiques i climàtiques hauria possibilitat que cada població desenvolupés característiques pròpies i alhora diferents de la resta. El clima hauria actuat com a factor regulador d'expansions, contraccions i extincions locals d'aquestes poblacions del Pleistocè.

Abreviacions:

CA: Àsia central
SEA: Sud-est asiàtic
E: Europa
SA: Sud-Àfrica
SWA: Sud-oest asiàtic
EA: Est d'Àfrica


Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212001176?v=s5

Neandertals africans?

El blog Evo and Proud té una entrada força interessant que tracta d'explicar el per què de l'existència d'aquest gràfic, que fa poc més d'una setmana John Hawks va penjar al seu blog:



Es tracta d'una comparació entre dues ètnies africanes, una de Nigèria i l'altra de Kènia, amb el genoma neandertal. Malgrat que teòricament tots els africans que no estiguin barrejats amb eurasiàtics haurien de mostrar un 0% d'ADN neandertal, sembla que aquest no és exactament el cas.

La població de Nigèria sembla que porta un 0,5% més d'ADN neandertal que la població de Kènia, una xifra poc esperable si tenim en compte que els africans de l'est estan més barrejats amb eurasiàtics que els de l'oest.

Arribats en aquest punt, hi ha diverses possibilitats per explicar aquesta discrepància entre aquestes dues poblacions -discrepància que també s'observa en altres poblacions no-africanes molt properes, com ara britànics i toscans- entre les quals tenim:

1-Que les diferències siguin degudes a l'atzar o a la deriva i no pas a diferències reals en el percentatge d'avantpassats neandertals.

2-Que els nigerians portin un 20% de gens no-africans.

3-Que els nigerians s'encreuessin amb una població arcaica existent a l'oest d'Àfrica quan els primers humans moderns van migrar d'est a oest. Aquesta població hauria retingut certes afinitats pels neandertals, o bé fins i tot podrien ser neandertals desplaçats a l'Àfrica. Hi ha certa evidència d'encreuament amb poblacions arcaiques tant en l'ADN com en la morfologia de certs africans de l'oest, però és controvertit, i a més, ningú mai no ha trobat res que indiqui que els neander arribéssin a l'oest d'Àfrica.

4-Que tot plegat sigui resultat d'estructures presents a l'Àfrica abans del Fora d'Àfrica, és a dir, que potser els nigerians i els no-africans són descendents d'una població africana que hauria retingut certes afinitats amb els heidelbergensis, mentre que els kenians i altres africans serien descendents principalment d'una altra població.

5-Que els kenians i d'altres africans s'hagin barrejat en un temps incert amb una població arcaica encara més diferent dels neandertals que els humans moderns, i que per aquest motiu ens dóni la falsa impressió que són menys neandertals que els africans de l'oest.



Sincerament, no sé què pensar-ne. El que seria millor per a tots és que en Hawks estudiés més poblacions africanes per veure si aquestes diferències es mantenen entre diferents ètnies africanes.

Homo Sapiens La Conquista Perfecta 01 - Homo Erectus

Continuem amb la saga de "La Conquista Perfecta": aquest primer capítol està emplaçat a la Índia fa 74.000 anys. En aquest temps, els primers grups d'humans moderns ja havien abandonat l'Àfrica i van començar a expandir-se ràpidament en direcció a Austràlia, passant abans pel mític continent que és la Índia.

El podeu mirar fent clic aquí



Allà sembla que també hi vivien arcaics -fossin erectus o alguna cosa que s'hi assemblava- i tot indica que l'erupció del Toba, aquell volcà tant famós del qual tothom en parla, encara va posar les coses més negres -literalment- als nostres protagonistes.

Malgrat que aquest documental no es mogui de la Índia, el cert és que el que va passar allà fa 74.000 anys ens afecta a tots: als neandertals, als erectus, als asiàtics, africans, europeus, australians i americans, perquè l'erupció d'aquest volcà va posar les coses molt difícils als nostres avantpassats, pel que sembla. A més a més, la Índia ha demostrat ser repetidament un punt clau des d'on van sortir múltiples rutes que van colonitzar la resta del planeta.

Els protagonistes són una família de 4 africans i un grup d'erectus que la cosa més suau i agradable que se'n pot dir és que són repulsius: els del documental els pinten com uns ferotges carnissers assedegats de sang sense escrúpols ni pràcticament cap rastre d'humanitat -si no fos pel desdentat de Dmanisi, que els treu unes quantes castanyes del foc- que parlotegen un llenguatge repetitiu i tenen 1/3 menys de volum cerebral, amb les conseqüències que ja us podeu imaginar que això comporta.

No havent acabat amb els erectus repulsius, diré a més a més que al documental es diu que feia 2 milions d'anys que tenien la mateixa tecnologia -no eren capaços d'innovar ni a cops de pedra- i eren uns assassins perillosos i altament territorials: tant bon punt algun desconegut s'acostava al seu territori, el massacraven sense pietat colpejant-li el crani amb una pedrota gegant i després se'l menjaven cru. En definitiva: no és un bon documental per tots els fans dels erectes.



Aquí la supervivència dels africans vindrà donada no només per pel seu terç més de matèria gris, sinó també per la fona: és una arma que no veig des dels temps del Clan de l'Os Cavernari, la pel·lícula del llibre de la nostra estimada Auel: es tracta d'una peça de roba unida a uns tirants, on s'hi inserta una pedra. El tirador fa girar els tirants amb la pedra enganxada a la roba fins que la deixa anar dirigida contra un blanc: el resultat podrien ser ferides mortals si colpejaven el crani, i a més a més es podia llençar a distància. No cal ni que digui que els erectus d'això no en tenien.

Resumint: el documental aporta informació d'interès en l'evolució humana, i s'agreix que intenti ser realista en la recreació dels personatges i escenaris, però hi ha certes coses que sobraven: allò de l'actuació de la "selecció" natural "extrema" en l'evolució del cervell dels "sàpiens" que els va ajudar a guanyar "la dura batalla per colonitzar el planeta" s'ho podien haver estalviat.

Noves dates per a l'aparició del paleolític "superior" a l'Abric Romaní

Els primers humans moderns al territori que avui coneixem com a Catalunya. Les datacions amb C14. L'Abric Romaní, un punt clau per entendre la cultura neandertal: 3 elements imprescindibles sobre els quals no podem parar de fer-nos preguntes: com va anar tot, quan va passar i per què va passar d'aquesta manera.



El començament del paleolític superior, associat amb l'aparició de l'Aurinyacià i els primers humans moderns al vell continent, havia estat poc estudiat a l'Abric Romaní. S'havien donat unes dates de gairebé 40.000 anys per l'aparició d'aquesta indústria a l'Abric, que són semblants a les d'altres jaciments del NE peninsular, com ara l'Arbreda (Girona), i també a El Castillo, a la serralada cantàbrica. Aquests jaciments eren relativament més antics que els del sud de França.

La sorpresa me l'he trobada en llegir el resum d'un nou article, i és que en analitzar el material (restes d'ossos, petxines, indústria lítica...) dels nivells A i B, obtingut de les excavacions d'entre 1900 i 1910, dos nivells que es creien associats amb la Transició, se n'ha obtingut la data de... 20.000 anys abans del present!!!!

Calma, calma, que aquesta data podria estar malament! S'ha fet ús d'un accelerador d'espectometria de masses (AMS) un aparellet molt utilitzat en aquests casos, i que ja vam veure al documental "Le vrai visage du neandertal" per calcular l'edat de la "dona de la vall de Neander". Els autors de l'estudi han dubtat d'aquesta data tant "jove" i el que han fet ha estat analitzar més material d'aquests nivells. Les noves dates obtingudes s'han contrastat amb les velles amb un model Baiesià utilitzant una nova eina de calibració anomenada "INTCAL09 ¹⁴C".



Les conclusions suggereixen que no hi havia absolutament cap homenet fosc de cames llargues al NE peninsular fa més de 36.500 anys, datació que s'ajusta a les prediccions que havia fet anteriorment l'arqueòleg Joao Zilhao.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002168

Els humans moderns NO van arribar a Europa abans del que es pensava

Els dos molars deciduals uluzzians i el troç de maxilar corcat, podrit, carbonitzat, ronyós i britànic que recentment han fet un salt d'espècie (abans es consideraven pertanyents a neandertals) i datats en 40-45.000 anys abans del present, NO són inesperats en cas que corresponguin a humans moderns, tal com es repeteix a tots els mitjans de comunicació.



Malauradament, me n'acabo d'assabentar que el busca-i-troba-híbrids ha participat en l'estudi de la mandíbula de Kent. Ho sento, és que el dr. Trinkaus no m'acaba de fer el pes amb les classificacions, perquè no para de deixar anar la paraula "interbreeding" a tots els mitjans de comunicació on el conviden a obrir la boca.

Pitjor que això és que tothom es sorprengui tant d'aquestes datacions, perquè de fet, no és gens soprenent que apareguin humans moderns en aquestes dates: arreu d'Europa occidental hi ha molts jaciments, des d'Alemanya a la península ibèrica, passant per Itàlia, França i Suïssa, datats en més de 40.000 anys i fins a gairebé 50.000 a l'est d'Europa, on s'hi ha trobat indústria (proto)-aurinyaciana, que típicament s'havia associat als humans moderns, perquè era bastant diferent del mosterià.

Per tant, que ara aparegui un humà modern (o més aviat, un bocinet del que era la seva cara) amb aquestes datacions, no ens hauria d'estranyar, sinó tot el contrari, hauriem d'exclamar "ja era hora!".

Humans moderns al Regne Unit fa 43.000 anys

Algun dia d'aquests m'agafarà un atac de cor, i és que aquests homínids cada dia en fan una de més grossa.

Juntament amb la notícia de l'Uluzzià, aquest ja és el segon estudi que ens assegura amb datacions fiables que fa més de 40.000 anys els humans moderns ja estaven establerts i ben establerts a tot Europa.



El grec Dienekes ha estat un dels primers en comentar aquesta sensacional notícia (no tinc paraules per expressar-ho) i és que el maxilar trobat a la Kent's Cavern (KC4) que va ser descobert l'any 1927, va ser datat erròniament l'any 1989. Això és el que han comprovat els autors d'un estudi acabat de sortir: KC4 no tindria 35.000 anys, com va estimar la datació de 1989, sinó entre 41.000 i 44.000. En altres paraules: seria el maxilar modern més antic de tot Europa. Perquè era modern, no?

En analitzar-lo detalladament, els autors han trobat que efectivament, el maxilar corresponia a un humà modern: 13 trets dentals mostren característiques ben típiques dels humans moderns, mentre que 3 trets mostren afinitats neandertalianes i 7 més són ambigus. Resumidament: deixant de banda els detalls, el maxilar i l'individu que el portava, eren ben moderns.

Aquestes dates tant antigues suggereixen que l'Aurinyacià, que mai no ha estat associat a humans moderns directament, efectivament tindria tots els números per ser una indústria típicament moderna, i també confirmen la ràpida dispersió dels humans moderns per tota Europa des d'Àsia occidental, sense gairebé tenir contacte amb els neandertals.



Font:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10484.html

Neandertals a Sardenya !?

Cada cop són més les troballes que ens animen a expandir el rang d'ocupació neandertal. Aquest cop, però, es podria tractar d'un territori força especial: l'illa de Sardenya.



Sardenya es troba al bell mig del mediterrani, i en estreta connexió amb Còrsega, l'illa llegendària. De Còrsega, el millor que recordo és un llibre de l'Asterix: aquest cop Uderzo i Goscinni havien dibuixat els corsos com uns sanguinaris imitadors de porcs senglars armats amb ganivets, enamorats del formatge verd i practicants d'una religió anomenada migdiada.

Això, però és Còrsega. De Sardenya, malauradament no en sé gairebé res tret que hi ha l'Alguer i que els sards són una població força especial genèticament parlant. I en aquest sentit potser els arcaics em podran donar un cop de mà: quins van ser els primers humans en habitar Sardenya, i quina cara feien? Fins ara, les restes més antigues no sobrepassaven els 20.000 anys. Però una troballa excepcional d'una falange del dit gros de la mà a la cova de Nurighe, aprop de la ciutat de Sassari, obre moltes expectatives.

El propietari de la falange hauria viscut fa entre 250.000 i 300.000 anys, i el que és gairebé segur, és que no estava sol. Probablement en aquella època era més fàcil passar de la península itàlica a Còrsega, i seguidament a Sardenya. O això o bé aquells homínids ja anaven amb barca. O vaixell.



Aquestes dates es corresponen al període anomenat heidelbergensis, enlloc del neandertal, que vindria una mica després. Malgrat tot, el propietari de la falange també hauria pogut ser algun erectus que s'hauria quedat aïllat. El que és intrigant és saber què va passar amb aquella població homínida: es va extingir? En van venir més? I fins quan?



Font:
http://news.bioscholar.com/2011/10/ancient-human-remains-found-in-sardinia.html

Fortes discrepàncies genètiques entre els catalans actuals i els de fa 8.000 anys

En el món de l'antropologia i la genètica humana aprèns moltes coses. Una d'elles és que hi ha una classificació jeràrquica de poblacions humanes en funció de la seva exoticitat, amb les més exòtiques al capdamunt de la llista; i és que malgrat el missatge que se'ns repeteix constantment, no tots som iguals; parlant clar, hi ha grups humans més interessants que d'altres, i que mereixen ser millor preservats i estudiats.



Els criteris que regeixen aquest interès no els he inventat pas jo, però hi són. Són uns criteris subjectius, però que s'accepten mundialment com a vàlids: en primer lloc, les poblacions més exòtiques són aquelles que han preservat millor la seva cultura, que parlen una llengua aïllada, que mostren un clar sentiment diferencial respecte els seus veïns o que viuen en una àrea geogràfica molt ben definida. Exemples serien: els bascos, els sards, els aborígens australians, els indis de la patagònia, els pigmeus, els bosquimans i els negritos d'Andaman, entre d'altres. En el segon grup, hi trobem les nacions amb estat: italians, francesos, espanyols, alemanys, xinesos, japonesos i romanesos. En el tercer, hi trobem grups que, parlant clar "no importen a ningú", i s'estudien ocasionalment sempre que el pressupost ho permeti: serien alguns països del tercer món i grups ètnics poc coneguts i definits. És aquí on hi trobaríem els marroquins, els somalís, els ugandesos, els occitans, els gallecs, els bretons, els escocesos, els hondurencs, els mexicans, els catalans, els andorrans, els andalusos i els corsos, entre molts altres.

Si us he clavat tot aquest rotllo ha estat perquè avui he trobat un estudi de grangers que pinta molt interessant en què s'ha analitzat l'ADN de 13 individus del neolític primerenc, que va començar fa més de 9.000 anys a l'orient mitjà, i s'han comparat amb individus del neolític mitjà (fa uns 4-5.000 anys) d'aquests mateixos jacimets i amb individus actuals.



La meva indignació ha vingut quan no he sabut localitzar mentalment els tres jaciments d'on provenen aquests 13 individus, i que porten els següents noms: Can Sadurní, Chaves i Sant Pau. Doncs bé, com que al títol de l'article hi posava només que aquests jaciments eren del "NE peninsular" no he pogut trobar de quina àrea concreta provenen. Tant costava dir si eren de Catalunya, l'Aragó, o València? Què és el NE peninsular i on finalitza!?
Us imagineu que estudien una població d'indis americans de l'estat de Nevada (EEUU) i posen com a localització al títol "NW North America"!? Per tornar-se boig.

Tornem a l'article en sí, o més aviat a l'ADN mitocondrial, transmès únicament de mares a fills, que s'ha extret, purificat i comparat entre aquestes tres poblacions: segons els autors hi ha diferències remarcables entre la població del neolític inicial, la del neolític mitjà i els "NE peninsulars" actuals. Això voldria dir pels autors que després de l'arribada dels primers grangers hi va haver un canvi genètic en la població. En unes altres paraules: no som els mateixos ara que fa 8.000 anys.



Aquests canvis tant dràstics revelen que malgrat no tots siguem igual d'interessants i dignes d'estudi, sí que bona part d'Europa (sobretot el NE peninsular) va ser colonitzada per aquests grangers provinents de l'orient mitjà, que van brotar com bolets a la tardor.



Extret d'aquí: http://www.mnhn.fr/mnhn/ecoanthropologie/Porto2011/Porto2011_program.html#GAMBA

Iwo Eleru: Un nou jugador al 'qui és qui' de cranis

Iwo Eleru és un nigerià d'entre 6.000 i 12.000 anys d'edat el crani del qual ha atret l'interès d'experts mundials en homínids com és la dra. Harvati. Amb aquesta edat tant allunyada dels poderosos heidelbergensis i descobert en un cementiri també relativament allunyat de la 'banya' des d'on van sortir els moderns i el territori on hi vivien els neandertals/neandertals-hibrids-denisovans/denisovans, Iwo Eleru podria semblar a simple vista de poca rellevància per entendre Com van anar les Coses.



No hi ha res més allunyat de la realitat: si hi ha algun tret que defineixi aquest nigerià, és que precisament queda entremig de tot: entremig dels moderns i els arcaics, entremig d'Àfrica, Àsia i Europa, i entremig d'individus que van viure a anys llum temporalment parlant.

L'equip de la dra. Harvati ha pres mesures dels cranis de jugadors habituals en aquest tipus d'estudis morfològics, que comprenen neandertals, heidelbergensis, erectus, moderns/arcaics africans, moderns/arcaics de l'orient mitjà, europeus i un asiàtic del paleolític superior. I, evidentment, Iwo Eleru.

Els resultats mostren l'existència de dos grans grups que podriem definir segons si l'individu en qüestió tenia el crani com un cogombre, seguint la tendència arcaica, o si pel contrari el tenia més rodonet, com és el cas dels humans actuals:



A l'el·lipse de color vermell, que correspon amb la morfologia de cogombre, hi trobem:
-Neandertals, representats amb les estrelles de color vermell: la Capella, la Quina, Amud 1, etc.
-Erectus, representats amb els quadrats de color marró fosc: Dali.
-Heidelbergensis, representats amb els quadrats de color vermell: Steinheim, Sima de los Huesos, etc.
-LH18, un Tanzanià del pleistocè, representat amb un triangle de color fúcsia.

A l'el·lipse de color negre, que correspon amb el cap rodonet, hi trobem:
-Moderns del paleolític superior europeu, representats amb triangles de color negre: Mladec 1, Cioclovina, etc.
-Humans moderns actuals, representats amb diamants grisos.
-Qafzeh 9, representat amb un triangle de color fúcsia.

I, entremig de les dues el·lipses:
-Humans moderns d'Àfrica i l'orient mitjà del pleistocè amb característiques arcaiques, representats amb triangles roses. Aquí hi trobem entre d'altres, els Qafzeh, Skhul i Jebel Irhoud.
-Zoukhoudian, un xinès del paleolític superior, representat amb un triangle negre.
-Iwo Eleru, representat amb una creu grisa.

Què vol dir això exactament? Moltes coses. Un altre gràfic que potser ajudarà a embolicar la troca una mica més:



Les conclusions dels autors són que hi havia una estructura profunda dins l'Àfrica, i que seria molt interessant estudiar més cranis de l'oest d'aquest continent per aclarir com, on i quan va aparèixer la morfologia moderna. Sincerament no sé què pensar-ne; d'una banda torna a quedar clar que els europeus del paleolític superior eren ben moderns i que els Qafzeh/Skhul/Jebel Irhoud eren un calaix de sastre. Això ja ho sabíem. El que no sabíem és que alguns Qafzeh fossin més moderns que d'altres, i alguns individus que haurien de ser moderns, com ara Iwo Eleru i Zhoukoudian, no ho acaben de ser del tot.


FONT:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0024024

Més evidència genòmica per a la ruta del Sud?

Saber quan i per on van sortir els humans anatòmicament moderns (HAM) d'Àfrica és un tema prou discutit i estudiat per gran part dels antropòlegs i genetistes. De les moltes hipòtesis, n'hi ha dues de principals: la primera, proposa una sortida des del nord d'Egipte, i la segona, una sortida des d'Etiòpia fins a la Índia passant pel sud d'Aràbia.



Com que el registre fòssil és escàs i ambivalent, cal fer servir la genètica per investigar quin és el model correcte i traçar el recorregut de les petjades d'aquells sapientíssims. Un nou article ha utilitzat un paràmetre anomenat mida efectiva de la població (Ne) que ens podria donar algunes pistes.

Bàsicament, si tenim en compte que tots els HAM es van originar a l'Àfrica, esperaríem trobar Ne's més grans al continent africà, i més baixos allà on els HAM s'hi van establir fa relativament poc, com ara a Amèrica. Doncs bé, l'estudi ha trobat que, fora d'Àfrica, els Ne's més grans es troben al sud d'Àsia, una dada congruent amb el registre fòssil i tots dos models d'expansió. Després, per contestar si la correcta va ser la ruta del Sud o del Nord, els autors han trobat que, d'acord amb els Ne's, els HAM haurien abandonat el continent bressol per l'estret de Bab-el-Mandeb, que separa l'Aràbia d'Etiòpia, i no pas pel Sinaí; en unes altres paraules, la ruta correcta en aquest cas sembla que és la del Sud.

Un altre estudi també estava a favor de la ruta del Sud, per tant, de moment anem 2 a 0?



FONT:

Recombination gives a new insight in the effective population size and the history of the Old World human populations

Rellotges moleculars: ara els grangers ja no són tant sexys?

El tema dels grangers neolítics i la seva arribada al continent europeu és, després de l'ADN dels arcaics, un dels més apassionants per la gran quantitat de debats que pot arribar a generar, les discussions virtuals, les picabaralles entre antropòlegs, la demostració de la (in)qualitat dels treballs científics, la prova del que encara ens queda per saber, la confirmació de la nostra ignorància.



I és que els rellotges moleculars juguen un paper clau en tot plegat. Els rellotges moleculars, a l'hora de conèixer el passat, són com una cagarada de cavall al mig de la carretera, en el sentit que embruten les rodes dels cotxes i només estorben el pas. Els rellotges moleculars, alhora, també són com un ou kinder: tots els nens experts en genòmica són capaços d'arribar a mentir, plorar, obeïr, ajupir-se o donar-se cops de cap contra la paret amb l'únic objectiu d'obrir l'ou i veure què hi ha dins.

La cosa en sí té gràcia: l'any 2000 un tal Cavalli-Sforza va anunciar davant del món que el 80% dels homes europeus, que són portadors de l'haplogrup R1b, provenien dels moderns que hi van arribar fa 40.000 anys basant-se en l'anàlisi del cromosoma Y. Aquests paraules, com tantes altres, se les ha endutes el vent: ara ja no hi ha pràcticament ningú que es cregui la xifra de 40.000 anys. Cap a l'any 2007 van començar a aparèixer xifres del voltant dels 10.000 anys per explicar d'on vénen el 80% dels avantpassats dels homes europeus, que haurien arribat des d'orient mitjà durant el neolític. Al 2011 les coses han canviat: ara la xifra que està de moda per l'arribada a Europa és la de 4.800 anys, gairebé a tocar de l'imperi romà, els visigots i l'enfonsament de les torres bessones.

Que les datacions variin com les talles pot semblar comprensible per a les models, perquè al cap i a la fi, les modes també canvien, però no hauria de ser-ho per als antropòlegs, ja que el que ells busquen és un rellotge precís que sàpiga datar els esdeveniments que van tenir lloc al passat. Un rellotge que varii com les modes, per tant, no ens val.



Veient els canvis en les datacions, ja es veu d'una hora lluny que els rellotges utilitzats fins ara, no valen, però això s'ha hagut d'escriure en un article, que no ha tractat específicament l'orígen del 80% dels homes europeus, sinó de la incapacitat dels rellotges actuals per datar el que sigui. Per tant, la conclusió és que tota aquesta història dels grangers sexys que es van carregar gairebé tota (o tota!) la població europea fa menys de 5.000 anys podria estar equivocada. Això tampoc no vol dir que els 40.000 anys d'en Cavalli-Sforza siguin correctes, sinó, senzillament, que no ho sabem, i que els rellotges moleculars la única cosa que fan és fer-nos perdre el temps a tots.

Això és greu, perquè si en aquest cas els rellotges no funcionen, tampoc podrien no funcionar en altres casos. Llavors, això voldria dir que tot el que sabem sobre el passat podria haver tingut lloc en un temps molt diferent del que ens imaginem? No ho sabem, però mentrestant, valdria més no fer-se il·lusions amb els grangers.


FONT:
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/08/r1b-m269-debate-new-paper-vindicates-my.html

Africà de cames llargues, segueixi la ruta del Sud fins arribar a la Índia

Del Sud o del Nord? Un nou article intenta aclarir quina ruta van seguir els avantpassats dels no-africans actuals (els dels africans també devien seguir moltes rutes, però no interessen tant perquè allà no hi ha tanta pasta), perquè com sabem, hi ha una forta discrepància entre l'arqueologia i la genètica.



Mentre que per una banda l'arqueologia suggereix fortament que hi van haver diverses expansions que daten d'almenys 160.000 anys abans del present i que es van escampar per Àfrica del nord i l'Aràbia (~125.000) la genètica recolza que tots els no-africans són descendents d'un petit grup que, d'acord amb els molecular clock, maleïts siguin, van abandonar el continent africà en fa només 50-60.000.

Els neandertals, malgrat que no hi juguen un paper important, poden explicar alguns fenòmens d'avançaments i mitges voltes dels curiosos homínids de cames llargues que intentaven expandir-se cap a la resta del món, però que no va poder ser fins molt més tard.



La ruta del Sud dóna un paper fonamental a la Índia, zona des d'on s'haurien separat els avantpassats dels europeus, asiàtics, americans i austronesis actuals. En el cas dels europeus, no s'haurien començat a desplaçar cap a Europa fins fa 46.000 anys. Falta veure com s'acabarà resolent aquest panorama tant complicat.

FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211004605

El judici final serà d'aquí un segle i no pas el 2012

D'acord amb les previsions astrològiques de l'Eudald Carbonell, ens hauríem d'esperar una miqueta més abans de veure la població humana reduïda a la meitat. La població actual és de gairebé 7 bilions (amb b) d'éssers humans, i la xifra no para de créixer. Si tenim en compte que els avantpassats dels no-africans haurien arribat a la ridícula xifra de 1.200 persones en algun moment de la seva història ens n'adonarem que des de llavors el nombre d'éssers humans ha crescut d'una manera que fa por i fredat.



L'Eudald no ha explicat massa les causes d'aquesta extinció, que seran d'allò més diverses, però el que està més que clar és que una població tant gran compromet seriosament la viabilitat del planeta i de les altres espècies amb les quals el compartim, i per tant, la cosa tard o d'hora petarà. Les previsions d'un home tant savi com l'Eudald, que coneix molt bé l'espècie humana, ens haurien de posar alerta perquè quan arribi el moment el pet es noti el menys possible.



FONT:

http://www.cienciaysociedad.info/2007/03/carbonell-augura-la-extincion-de-la-mitad-de-la-especie-humana/

* La notícia és del 2007, però tant se val: no caducarà fins d'aquí 100 anys.

La ruta del Sud troba evidència genòmica

Per explicar l'expansió dels sapian' fora d'Àfrica hi ha diverses hipòtesis possibles, perquè és clar, tots els camins duen a Roma, i com que la terra és més o menys esfèrica, doncs encara més.



Entre les rutes possibles, les més conegudes són la del Nord i la del Sud. Les de l'Est i l'Oest encara no han aparegut a la literatura científica, respectivament.

La del Nord fa passar aquell grup d'homínids esparracats i, molt important, amb barbeta, pel Sinaí, que és aquella llengüeta que sobresurt al nord d'Aràbia. La del Sud, que ha guanyat protagonisme en els últims anys gràcies a la presència física d'ossos datats en 125.000 anys al sud d'Aràbia, fa saltar aquells homínids des d'Etiòpia directament al sud d'Aràbia, i des d'allà a la Índia i posteriorment una branca aniria cap a l'Àsia central/septentrional i l'altra cap a Austràlia (Europa és irrellevant en tot això).

Com que tots sabem que els ossos són més aviat escassos i fragmentats, especialment si tenen més de 125 milenis, ens cal un altre tipus d'evidència per testar aquestes dues hipòtesis. Aquesta evidència no pot venir de cap altre lloc que de nosaltres mateixos: el nostre ADN.

Els autors d'aquest estudi han analitzat diferents grups ètnics de la Índia, punt central de la ruta Sud, que es caracteritzen per parlar llengües dravídiques o el Tamil. A banda d'aquests grups indis, també s'hi han ficat japonesos i xinesos.



Uns quants anàlisis supercomplexos mitjançant programari informàtic han servit als autors per adonar-se que les dades suggereixen que la ruta del Sud podria ser la correcta (ho sento, hi entenc molt poc de programari informàtic i genòmic, aquí us deixo l'estudi en pdf: Genomic evidence for an African expansion of anatomically-modern humans by a Southern route

L'estudi, però, no s'ha quedat aquí, sinó que ha anat més enllà i ha gosat ficar-se amb els neandertals i l'1-4%, perquè és clar, se suposa que si la ruta Sud és correcta, i no hi havia neandertals en el trajecte de la ruta Sud... que tenim un problema. Problema que potser és imaginari, perquè és perfectament possible (i fins i tot probable) que apareguin neandertals a l'Aràbia. Imaginari perquè hi havia neandertals a l'oest asiàtic, no massa lluny d'Aràbia, i on també hi van viure els Skhul/Qafzeh, que casualment han estat totalment ignorats per la ruta Sud i la seva quincalleria genòmica.

Però bé, la qüestió és parlar-ne; encara que no hagin fet cap estudi posterior amb el genoma neandertal, encara que diguin que només és un genoma i que podria estar equivocat perquè si tot el rotllo de l'ADNmt i tal, encara que tornin a recuperar allò de l'estructura dins l'Àfrica, model que tothom anomena però que ningú no sap ben bé què vol dir, encara que els neandertals no tinguin res en contra de la ruta del Sud, etc; el cas és que l'estudi d'en Green (2010) podria estar equivocat, només perquè la ruta del Sud ho creu així. I què passa amb els denisovans? Si la ruta del Sud no contempla Sibèria en el seu itinerari i els javanencs estaven extingits des de feia més de 100.000 anys, d'on van treure el seu 4-6%, els melanesis?



M'hi jugo un donut que d'aquí un parell de setmanes sortirà un altre estudi defensant genòmicament la ruta del Nord o atacant ferotgement la ruta del Sud (sapientíssims...).

Tots som Jebel Irhoud (II)

Però... com COM és possible? Això no hauria d'anar així: segons la versió oficial, el nord d'Àfrica es va poblar molt més tard. I encara no és tot: segons el paper, l'avantpassat de TOTS els altres llinatges masculins que no són ni A ni B va viure fa només 39.000 anys!!! Perquè us en feu una idea: tots els "altres" som els no-africans: europeus, asiàtics, amerindis i probablement aborígens australians i melanesis. I què passa amb les indústries datades en més de 40.000 anys? Fem cas del rellotget i les engeguem totes a prendre pel sac?

Si les conclusions d'aquest paper són correctes, les conseqüències pel Fora d'Àfrica poden arribar a ser brutals: no només perdria la banya, sinó també el Kilimanjo i el desert del Kalahari, perquè els llinatges més antics no es troben pas entre les relíquies del passat que ens pensàvem que eren els bosquimans, sinó entre les poblacions del nord i oest d'Àfrica.



I ara, què? Esclafem el despertador amb un martell? Evidentment que tot això podria estar equivocat. Ja hi han veus que diuen que no poden creure's que hi hagi hagut continuïtat al nord d'Àfrica durant més de 12.000 anys, i que aquests llinatges més antics probablement van ser portats a la regió per esclaus negres que hi van arribar fa tot just 500 anys (rialles). D'altres, com en dienekes, han proposat models que no són massa més creïbles que proposar una colonització directa des del planeta Mart *spoilers a partir d'aquí* que proposen un orígen comú pels Irhoud i els neandertals fa 140.000 anys al nord d'Àfrica (rialles) des d'on una branca dels Irhoud hauria emigrat cap a la república del Congo *spoilers* abans netejant-se qualsevol herència neandertal, això sí (rialles) i una altra se n'hauria anat a colonitzar la resta del món *spoilers* Segons el grec, amb això quedaria tot resolt (rialles, rialles): tant l'1-4% com l'orígen dels humans moderns. *Ja s'han acabat els spoilers, podeu continuar llegint tranquil·lament*.

En fi. Hi ha gent, que a més a més d'estar malament del terrat, no els hi agrada ser descendents de certs grups humans. Potser a alguns els sembla més atractiva la idea de tenir avantpassats que van viure a l'Atles, com ara en Zidane, que no pas a Nigèria. Què hi farem: mentre tota l'evidència menys aquest estudi que el mínim que se'n pot dir és que costa de creure, tots els altres apuntin en la direcció sub-sahariana, l'orígen dels primers humans moderns continuarà sent en aquesta part del món. I a qui no li agradi... que s'hi posi fulles ;)



Una cosa positiva d'aquest paper i les seves conclusions tant atrevides és que de ben segur, molts turistes que solen viatjar amb el pic i la pala a la maleta començaran a sentiran curiositat pel nord d'Àfrica, una regió que sabem que es troba força abandonada per la mà d'obra arqueològica.


****Apostes****

Quina serà la pròxima teoria que veurem sobre l'orígen dels humans moderns? Els molecular clokcs tornaran a fer el boig amb la busca? El Fora d'Àfrica podria quedar desbancat? Descobrirem si realment els A1a són descendents dels Irhoud, uns marroquins que no van haver de demanar mai papers a ningú, o bé tot queda explicat amb un allau d'esclaus sub-saharians, que van arribar a l'Atles per força i encadenats, fa uns quants segles de no res? No és realment divertit, veure en quin grau de desorientació ens trobem tots plegats gràcies a aquests picapedrers aïllats i morts de set?




Pau, vine a ajudar-nos!!


FONTS:


(article):http://www.cell.com/AJHG/fulltext/S0002-9297%2811%2900164-9?large_figure=true

(material adicional):
http://download.cell.com/AJHG/mmcs/journals/0002-9297/PIIS0002929711001649.mmc1.pdf

(blogs consultats)

http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/05/major-upheaval-of-human-y-dna-phylogeny.html

http://dienekes.blogspot.com/2011/05/is-jebel-irhoud-father-of-mankind.html <-- No us ho perdeu!!!


Podeu llegir la resta d'aquesta entrada a: Tots som Jebel Irhoud (I)