Juntament amb la notícia de l'Uluzzià, aquest ja és el segon estudi que ens assegura amb datacions fiables que fa més de 40.000 anys els humans moderns ja estaven establerts i ben establerts a tot Europa.
El grec Dienekes ha estat un dels primers en comentar aquesta sensacional notícia (no tinc paraules per expressar-ho) i és que el maxilar trobat a la Kent's Cavern (KC4) que va ser descobert l'any 1927, va ser datat erròniament l'any 1989. Això és el que han comprovat els autors d'un estudi acabat de sortir: KC4 no tindria 35.000 anys, com va estimar la datació de 1989, sinó entre 41.000 i 44.000. En altres paraules: seria el maxilar modern més antic de tot Europa. Perquè era modern, no?
En analitzar-lo detalladament, els autors han trobat que efectivament, el maxilar corresponia a un humà modern: 13 trets dentals mostren característiques ben típiques dels humans moderns, mentre que 3 trets mostren afinitats neandertalianes i 7 més són ambigus. Resumidament: deixant de banda els detalls, el maxilar i l'individu que el portava, eren ben moderns.
Aquestes dates tant antigues suggereixen que l'Aurinyacià, que mai no ha estat associat a humans moderns directament, efectivament tindria tots els números per ser una indústria típicament moderna, i també confirmen la ràpida dispersió dels humans moderns per tota Europa des d'Àsia occidental, sense gairebé tenir contacte amb els neandertals.
Font:
http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10484.html
Damn!
ResponEliminaQuè passa Adrià? No t'agrada l'arribada dels homenets llargs i prims? A mi no m'agrada com s'està tractant la notícia, pressuposant que els moderns eren els "Primers" al vell continent, quan tots sabem que fa 1,5 milions d'anys ja hi havien erectus, i molt orgullosos d'ells mateixos.
ResponEliminaEn certa manera, tampoc no és tant estrany: ja sabíem que molt probablement l'Aurinyacià era una indústria associada als HAM, i les datacions es mouen al voltant dels 40-45.000 anys. Ara ha sortit aquesta mandíbula corcada al Regne Unit i els molars associats a l'Uluzzià, que segur que molts aprofitaran per dir "ui, ja ho sabíem que els idiotes dels neandertals no la podrien haver creat mai, una indústria tant complexa i plena de simbolisme".
I per no dir els milenis de coexistència amb els neandertals, que resumint, no ens diuen res de res i afegeixen dificultats a l'hora d'explicar per què es van extingir (aquests primers HAM també es podrien haver extingit, encara no sabem quina relació tenen amb nosaltres!).
jajajaja, ok. He pensat que dificultava explicar per què no hi va haver més hibridació a Europa... però tens raó, caldría explicar-ho de totes maneres. I d'hipòtesis no en falten!
ResponEliminaM'excito sobremanera quan prenc un descans entre les tedioses hores de videoanalisis..
Sí, segurament apareixeran alguns llestos pels qui sempre ha estat evident que els Neanderthals eren uns gamarussos lluny d'haver desenvolupat o après l'Aurinyacià. Es que la investigació es una professió molt competitiva :(
"He pensat que dificultava explicar per què no hi va haver més hibridació a Europa."
ResponEliminaEt refereixes a aquest maxilar? En realitat ni dificulta ni deixa de dificultar, més que res perquè el registre fòssil fins fa menys de 20.000 anys és tant escàs que fins ara no sabíem ni qui eren els autors de l'Aurinyacià.
D'altra banda, aquest maxilar sembla que presenta alguns trets neandertals. Hi ha neandertals al sud de la península que fa uns 40.000 anys presenten trets moderns, i segons en Trinkaus gairebé tots els fòssils del paleolític superior presenten trets neandertals.
El que vull dir amb això, és que malgrat que s'hagi d'anar en compte a l'hora de fer interpretacions, no sabem del cert com van interactuar aquestes poblacions fa 40.000 anys, ni la cara que feien. Ja t'avanço que la contribució neandertal va ser poca, perquè els fòssils de fa 30.000 anys són ben moderns, però no es pot descartar d'entrada. Això sí: cal tenir en compte que es tractava de dues poblacions diferenciades culturalment i anatòmica/biologicament, i possiblement els neandertals eren molts menys.
Hi ha un altre tema encara més complex, i és que no sabem d'on venim, els europeus actuals. Depèn de a qui ho preguntis, et dirà que venim el 95% d'una població que va arribar de l'orient mitjà fa només 5.000 anys. Ja m'agradaria veure quin % ens ha arribat, no ja dels neandertals, sinó d'aquests HAM de 40.000 anys.
tal com diu el text, sembla deixar entreveure que aquesta persona, un humà modern, podria ser un híbrid, no?. Encara que no al 50 %, evidentment.
ResponEliminaI en quan a les datacions, em semblen molt antigues. No seré jo que li discuteixi a aquest senyor, però els que mes o menys fa anys que anem seguint la Paleontologia i l'Antropologia, n'hem vist de tots els colors, alló de " donde dije digo quería decir diego", i una s'agafa totes aquestes novetats amb força escepticisme.
I en quan a les possibles hibridacions, ja sabem que els humans, i jo diria que el regne animal en general, ens agrada relacionar-nos amb el propi grup, amb qui compartim cultura, aparença física i costums -sempre hi ha alguna excepció-, peró tenint en compte que els primers visitants van ser amb tota probabilitat homes, es a dir mascles, donat que les senyores desde molt joves ja devien estar embolicades en embarassos i criatures, estic segura que poc o força es van encreuar amb les indígenes, al menys durant les primeres onades migratóries.
Hola Gabriela!
ResponElimina"tal com diu el text, sembla deixar entreveure que aquesta persona, un humà modern, podria ser un híbrid, no?."
Això és molt difícil de dir (per no dir impossible) a partir d'un troç de maxilar, i encara més si tenim en compte que té molts caràcters classificats com a ambigus, i que no hi ha una línia clara que separi tot allò que és neandertal de tot allò que és modern.
Però si tenim en compte els trets que han estat classificats com a moderns (13) i els neandertals (3) i fem una simple divisió (3/16) ens surt que l'individu podria ser prop d'un 20% neandertal.
Les datacions tenen un marge d'error i poden anar 2.000 anys amunt o avall. Malgrat tot, hem de confiar en els mètodes actuals de datació, que en teoria són més fiables que els de l'any 1989. En teoria.
"estic segura que poc o força es van encreuar amb les indígenes, al menys durant les primeres onades migratóries. "
Jo el que tinc força clar és que no hi va haver un gran encreuament, fos pel que fos. I dic això perquè els fòssils que tenim de fa 30.000 anys no semblen gens neandertals (Cromagnon 1).
Potser no es trobaven atractius o hi havia molts menys neandertals que HAM, o les dues coses alhora.