Els humans moderns NO van arribar a Europa abans del que es pensava

Els dos molars deciduals uluzzians i el troç de maxilar corcat, podrit, carbonitzat, ronyós i britànic que recentment han fet un salt d'espècie (abans es consideraven pertanyents a neandertals) i datats en 40-45.000 anys abans del present, NO són inesperats en cas que corresponguin a humans moderns, tal com es repeteix a tots els mitjans de comunicació.



Malauradament, me n'acabo d'assabentar que el busca-i-troba-híbrids ha participat en l'estudi de la mandíbula de Kent. Ho sento, és que el dr. Trinkaus no m'acaba de fer el pes amb les classificacions, perquè no para de deixar anar la paraula "interbreeding" a tots els mitjans de comunicació on el conviden a obrir la boca.

Pitjor que això és que tothom es sorprengui tant d'aquestes datacions, perquè de fet, no és gens soprenent que apareguin humans moderns en aquestes dates: arreu d'Europa occidental hi ha molts jaciments, des d'Alemanya a la península ibèrica, passant per Itàlia, França i Suïssa, datats en més de 40.000 anys i fins a gairebé 50.000 a l'est d'Europa, on s'hi ha trobat indústria (proto)-aurinyaciana, que típicament s'havia associat als humans moderns, perquè era bastant diferent del mosterià.

Per tant, que ara aparegui un humà modern (o més aviat, un bocinet del que era la seva cara) amb aquestes datacions, no ens hauria d'estranyar, sinó tot el contrari, hauriem d'exclamar "ja era hora!".