El que crida l'atenció, perquè és una característica ben humana, que trobem ben poques vegades per no dir mai en els ximpanzés, és l'ús d'armes per consumar els nostres instints violents. És a dir: els ximpanzés, quan es peguen, sempre ho fan amb les mans, mentre que els humans poden emplear altres estris tant o més mortífers.
L'ús d'armes com ara projectils, per ferir un altre de la mateixa espècie, és força conegut entre els neandertals, gràcies al crani de Saint Cesaire 1, que porta un bon trau al cap, però que afortunadament va cicatritzar, i també una llança clavada en una costella de Shanidar 3. Ara, un erectus d'entre 150.000-200.000 anys, amb una cicatriu profunda al frontal dret, es vol afegir a la llista de víctimes.
Aquest erectus xinès -del qual en desconeixem el sexe- probablement va ser atacat per un projectil que anava dirigit amb tota la mala intenció del món, però que no li va causar la mort, perquè s'hi observa una cicatrització completa.
Trinkaus, que ha analitzat aquest crani que va ser trobat l'any 1958 a la localitat xinesa de Maba, ho ha dit ben clar "va ser un impacte molt dirigit, molt localitzat".
Una altra possibilitat és que fos una ferida produïda per la banya d'un animal acorralat en una escena de caça, val a dir que menys probable que la de l'agressió directa. Aquesta lesió segurament va deixar el nostre protagonista en un estat d'amnèsia local, però en qualsevol cas almenys va trigar setmanes o mesos en morir, segurament també gràcies als ajuts que va rebre del seu clan, perquè si hi ha una altra característica que ens caracteritza als homínids, és que ens ajudem els uns als altres.
Font:
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/11/111122_evidencia_temprana_violencia_cr.shtml
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada