Aquells neandertals estaven en desavantatge respecte nosaltres: no tenien quimioteràpia ni cap tipus de medicaments per fer front a un mal que els devia semblar un càstig dels "mals esperits". Com a molt podien recórrer a les herbes al·lucinògens de Jean M. Auel, en cas que ja no hi hagués esperança pel malalt.
Afortunadament pel post d'avui, tractarem un càncer benigne, és a dir, un d'aquells tumors que encara no ha fet metàstasi, i que per tant, en principi no és perillós. Es tracta d'un tumor intraossi situat a la mandíbula: aquesta és una troballa peculiar, no perquè aquest tipus de càncers fossin infreqüents en els neandertals, sinó perquè és la primera vegada que es documenta en fòssils del gènere Homo, diferents dels humans actuals.
A la mandíbula de la imatge s'hi pot observar una remodelació òssia que resulta en un engruiximent del cantó esquerre, que és un patró característic d'aquest tipus de tumors. El procés és molt similar al que observem en humans contemporanis. El que no puc afirmar és si fa mal o no. Fa la pinta que sí.
Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0278239111005143
Un post muy bueno, felicidades!
ResponEliminaPues si, unos seres humanos, q tb padecian enfermedades, y q se cuidaban los unos a los otros en la medida de sus posibilidades y el tiempo en el q vivieron.
Solo de pensarlo entristece. Y q un mal tan antiguo aun perviva.
Gracias! :)
ResponEliminaAfortunadamente muchos cánceres tienen tratamiento. Los neandertales no podían decir lo mismo en su época... tampoco podían decir lo mismo de muchas otras enfermedades que a día de hoy nos parecen de lo más leve. En cierta medida somos privilegiados.