dissabte, 31 de desembre de 2011

2 anys de NeanderFollia!

Qui ho havia de dir, sembla que fos ahir quan encara estava fent els preparatius per estrenar el blog, aquella matinada de l'1 de gener de 2010. I ja han passat dos anys, com si res!

Com que no sé si aquesta nit estaré disponible, aprofito per felicitar-vos a tots ara, perquè més val d'hora que mai:



El dibuix és d'en Manu Roudier, un dibuixant de còmics... de neandertals, és clar, i francès, com podeu veure. En realitat la felicitació és del 2010, però fent una mica de reciclatge, que diuen que és molt bo, i uns petits retocs amb el paint, ha quedat que ni pintada!

Aquest post el vull dedicar a parlar del blog. Comencem per l'entrada que ha rebut més visites de totes, un total de 1.646 . Es tracta ni més ni menys de la provocativa entrada "Científicament comprovat: la teva parella neandertal et faria el salt".

Malgrat que tots sabem que el sexe és una necessitat vital, no acabo d'entendre les raons de la popularitat d'aquesta pàgina, però bé, els homínids ja ho fem això, moltes vegades som incomprensibles.

La segona entrada amb més visites, un total de 543, va pujar espectacularment de popularitat aquesta tardor, per motius que es poden endevinar llegint-ne el títol: I dels bolets, que no en parla ningú?

En realitat, la gran majoria de visitants del blog (calculo que uns 2/3) en desconeixen l'existència, i hi arriben per casualitat, buscant informació d'altres temes, com són els bolets, la infidelitat i... els PITS!!! Unes paraules de cerca molt corrent amb què els visitants arriben al blog són "pits grans", deu ser que la mida sí que importa, i molt!

Però això no és res si ho comparem amb una frase de cerca que una mica més i em fa caure de cul a terra: fa aproximadament 1 any algú va entrar al blog havent introduït al cercador les paraules següents "espanyols més ADN neandertal que catalans". No sé què pensar... homínids!



La nacionalitat dels visitants és ben variada: he rebut visites del Japó, fins i tot! Tot i així la immensa majoria es concentren a Europa i Amèrica, sobretot els països de parla castellana (Espanya, Argentina...) i els EUA. Vingueu d'on vingueu, benvinguts sigueu!

Per acabar, algunes reflexions del 2011 i prediccions de cara al 2012: és cert que les notícies "bomba" van escasses, però la ciència avança a una velocitat inimaginable. Fins fa poc era impensable allò que avui en dia ens sembla tant normal com fer-nos unes torrades. Ara, amb els genomes d'uns quants humans prehistòrics (no només neandertals i denisovans, sinó també moderns) i més de 1.000 d'humans actuals que s'estan seqüenciant, sense deixar de banda les noves tècniques de datació, podrem aproximar-nos al passat gairebé com si viatgéssim amb una màquina del temps!!

divendres, 30 de desembre de 2011

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos (H. sapiens)

Continuem amb el concurs d'alçades. Si l'altre dia vam parlar dels neandertals, ara ens toca fer un salt de (sub)espècie. He triat l'Homo sapiens com a protagonista d'aquest post, concretament els cavernícoles més famosos del paleolític, una època per la qual només sento admiració i devoció, perquè els altres homínids més antics encara van més escassos i fragmentats i hi ha picabaralles de veritat entre antropòlegs per posar-se d'acord amb les alçades, com és el cas del "nen" de Turkana.

Així doncs, he fet una cerca exhaustiva d'alçades dels nostres coneguts de fa 200.000-35.000 anys, com ara Omo Kibish I i II, el "vell" de Cromanyó, Mladêc, etc. El problema amb què m'he trobat, és que malgrat ser tant famosos, la gran majoria d'aquests cavernícoles desgraciadament no s'han conservat prou com per estimar-ne l'alçada, perquè com sabem, amb un crani no n'hi ha prou, necessitem els ossos llargs, com ara fèmurs, tíbies, húmers...



Abans voldria fer un petit parèntesi per recordar els nostres herois prehistòrics de ficció: em refereixo a en Jondalar i l'Ayla, que si seguiu la soga de Jean M. Auel, sabreu que fan, respectivament, 2 i 1'83 metres d'alçada: a aquests dos no els faria falta disfressar-se per fer de gegants a la processó. Sospito que Jean M. Auel no passa d'1,60 metres.

Aquestes alçades moltes vegades han fet creure a la gent que llegia la soga que hi havia una època al paleolític superior en què la terra estava poblada de gegants rossos d'ulls blaus de cos i ment perfectes, que es van anar degenerant amb el pas del temps. Res més lluny de la realitat, els homes i dones del paleolític superior eren d'una alçada molt semblant o fins i tot inferior a l'actual. Aquí hi tenim un recull d'alçades promig de diferents parts del món:

Paeolític superior inicial (Europa) (35.000-25.000 AP)

Homes: 174.1 cm (10 individus)
Dones: 161.8 cm (5 individus)

Paleolític superior tardà (Europa) (25.000-15.000 AP)

Homes: 165.3 cm (15)
Dones: 154.5 cm (7)

Paleolític superior tardà (Àsia del sud-est)

Homes: 153.1 cm (3)
Dones: 147.8 cm (7)

Paleolític superior tardà (Vall del Nil)

Homes: 170.2 cm (15)
Dones: 162.4 (16)

Paleolític superior tardà (Mediterrani)

Homes: 168.4 cm (12)
Dones: 161.7 cm (4)


Alguns famosos:

Red Lady of Paviland (Regne Unit, 33.000 anys): 173 cm (home).



(n'aniré afegint a mesura que en vagi trobant més).

dijous, 29 de desembre de 2011

La fossa glenoidea i l'aparició dels neandertals "progressius"

Al món de l'antropologia tothom sap que hi ha dos tipus de neandertals: els anomenats clàssics i els anomenats progressius. Els clàssics englobaven totes aquelles característiques tant neandertalianes, com són l'absència de mentó, el nas gros, l'espai retromolar, el bony occipital, etc. Aquests vivien a l'extrem oest d'Europa, mentre que els "progressius" es caracteritzaven entre d'altres coses per ser més gràcils i relativament semblants als humans moderns; aquests vivien a l'orient mitjà, i sembla que també, en menor mesura, a l'est d'Europa.



L'estudi de la fossa glenoidea (el cercle de color groc on hi posa GLEN-FOSSA a la imatge) que es troba als nostres omòplats, aquests meravellosos ossos que ens permeten rotar el braç, i que com deia, ens pot donar pistes de l'evolució homínida. Sembla mentida, però un nou estudi suggereix que fins i tot ens podria explicar l'aparició dels neander "progressius".

Els participants són: Vi-209, una neandertal croata de 40.000 anys que ens ha estat de gran ajuda a l'hora de reconstruir el genoma neandertal, individus del Plio-Pleistocè, del Pleistocè tardà i homínids "recents". Amb aquesta mostra tant gran, el que s'observa és un canvi de morfologia gradual des dels Australopitecins fins als humans moderns (H. sapiens), amb els humans arcaics exhibint morfologies intermitges.

Els neandertals es caracteritzen per mostrar una "distribució discontínua" en relació a la morfologia de la fossa glenoidea. Concretament, Vi-209 i els neandertals d'orient mitjà, com ara els coneguts Shanidar i Kebara semblen força propers a la morfologia moderna i alhora es distancien dels seus cosins-germans els neandertals de l'oest (Neandertal 1 i La Ferràssia) i els del mediterrani datats en més de 100.000 anys, com ara Tabun C1 i Krapina.

Els autors diuen que hi ha possibles explicacions per aquestes diferències entre "clàssics" i "progressius", però que a ells els hi sembla més probable el "cavemen sex", és a dir, que d'acord amb les dades paleogenètiques, fa menys de 100.000 anys hi va haver una migració fora d'Àfrica d'humans moderns, i que degut a això els neandertals de l'orient mitjà i també els d'Europa de l'est haurien incorporat material genètic dels africans, cosa que explicaria la seva Fossa Glenoidea. No seria el cas dels neandertals "clàssics" que en estar més cap a l'oest, haurien quedat bastant aïllats d'aquests contactes.

Reconec que és una possible explicació. També n'hi poden haver d'altres, és clar. Ara bé, d'acord amb l'ADN de Vi-209, aquells neandertals croates no semblen portar cap mostra d'ADN d'humà modern, (Green i Pääbo (2010)). Cap, vol dir 0%.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002260

dimecres, 28 de desembre de 2011

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos

Fa poc va sortir un article que parlava de les alçades d'homínids com ara els HAM, els neandertals i els heidelbergensis, i com havien canviat a través del temps; tots sabem que els australopitecins eren una mica més petits que nosaltres, fent en promig 130 cm, mentre que fa uns 2 milions d'anys hi va haver un salt significatiu en l'alçada dels homínids, que van passar als 160-165 cm d'alçada promig a tots dos sexes. Aquesta alçada, segons els autors de l'estudi, s'ha mantingut constant fins als nostres dies. No estaria gens malament fer un recull d'alçades de cavernícoles que més o menys tots coneixem per veure si realment eren tant diferents de nosaltres en aquest aspecte.



Començo pels neandertals, perquè són els que em conec millor, però també hi aniré afegint altres homínids de la família, com ara els HAM, heidelbergensis, anteke, erectus, etc.

ADULTS


Homes:

-Amud 1: 179 cm
-La Ferràsia: 172 cm
-La Capella 1: 163cm
-Fond de Fôret 1: 161 cm
-Kebara 2: 166 cm
-Kiik Koba 1: 164 cm
-Lezetziki 1: 166 cm
-Neandertal 1: 166 cm
-Régourdou 1: 164 cm
-Saint Césaire 1: 165 cm
-Shanidar 1: 172 cm
-Shanidar 2: 160 cm
-Shanidar 3: 166 cm
-Shanidar 4: 161 cm
-Shanidar 5: 168 cm
-Spy 2: 161 cm

Mitjana: 165.9 cm


Dones:

-La Ferràssia 2: 155 cm
-La Quina 5: 163 cm
-La Quina 18: 164 cm
-Shanidar 6: 148 cm
-Spy 1: 161 cm
-Tabun C1: 156 cm
-Palomas? 150 cm (16-20 anys)

Mitjana: 156.7 cm


SUBADULTS:

-Lo Mostièr: 138.5 cm (15 anys)
-Teshik Tash: 112.9 cm (10 anys)


Bibliografia consultada:

http://anthro.palomar.edu/homo2/mod_homo_2.htm
Neanderthals revisited: new approaches and perspectives
Human growth in the past: studies from bones and teeth
http://www.europapress.es/murcia/noticia-neandertal-encontrado-profesor-walker-chica-16-20-anos-murio-hace-50000-anos-20110607122259.html

Aquesta era la cara de Kostenki XIV?

Ja sé que avui és el dia dels innocents i cal fer bromes de la manera que sigui, però renoi, com m'he quedat en veure la reconstrucció d'aquest rus de 30.000 anys:



Aquest home (o dona?) també té l'ADN a la nevera, i de moment ja sabem que pertanyia a l'haplogrup U2, un que és relativament comú a la Índia i el Pakistan. Ara bé, per la cara a mi aquest bust em recorda més aviat un... neandertal gracilitzat, o fins i tot un melanesi robust, o un aborígen australià. Sigui com sigui, aquesta gent estaven molt avançats: al jaciment, situat prop del riu Don, s'hi han trobat tot tipus de penjolls, figuretes "Venus" (aquelles on hi surt una dona obesa despullada i amb la cara ratllada, quines bèsties misogíniques eren aquells cavernícoles) i tot tipus d'eines i objectes fabricats a partir de l'ivori del mamut.

Més informació en aquesta meravellosa pàgina:

http://www.donsmaps.com/lioncamp.html


aaaaaghhh què veuen els meus ulls? Què és aixo de "lion camp" o camp del lleó? Fins i tot aquí ens hi hem de trobar l'Auel i la seva Ayla?! Siusplau, que alguns volem reposar a les vacances.

dijous, 22 de desembre de 2011

Els Heidelbergensis eren més alts que els neandertals?

Acaba d'aparèixer un article que tracta d'alçades de 3 grups d'homínids molt especials:

Els Heidelbergensis (500.000 -200.000? AP), que tenen la metròpoli més important al jaciment burgalès de la Sima de los Huesos i d'altres de més petites repartides per tot Europa. Es tracta d'un grup bastant heterogeni, del qual se n'han proposat moltes teories per explicar-ne l'orígen i el final. Sabem que els seus successors a Euràsia occidental van ser els neandertals (200.000-22.000 AP) i aquests van ser finalment suplantats pels HAM. Ara toca preguntar: i quin altre homínid suplantarà els HAM?



Bé, aquesta pregunta la deixo una mica per reflexionar: la història dels homínids sembla haver estat plena de suplantacions per tot l'ample i alt del planeta. Parlant d'alts, i de baixos, que és precisament del que tractarà aquest post, val a dir que els neandertals sempre s'han considerat uns individus d'alçada escassa. Fins i tot quan m'he trobat gent que no en sabia res d'ells, el primer que deien era "però els neandertals, eren baixos, eh?" i jo no sabia què respondre'ls.

En realitat, l'alçada dels neandertals era molt semblant a l'alçada dels nostres besavis i besàvies, però sabem que des de llavors l'alçada de la població mundial s'ha incrementat uns 10-15 cm, per tant, no es pot dir que l'alçada dels humans actuals sigui constant, sinó que pot veure's influïda per factors com ara l'alimentació i les condicions generals de vida.

(ja no m'enrotllo més) en el present estudi, han reconstruït 27 ossos llargs* de la Sima, 39 ossos llargs complets de neandertals i 17 ossos llargs dels primers HAM en sortir d'Àfrica, els Skhul/Qafzeh. A partir d'aquesta col·lecció d'ossos, s'han estimat les alçades dels tres grups i s'ha fet el promig entre homes i dones.



L'estudi revela que els heidelbergensis eren aproximadament 3 cm més alts que els neandertals (163.6 cm i 160.6 cm respectivament) mentre que els HAM primitius eren bastant més alts ( 177.4 cm). Els autors han remarcat que per qualsevol mesura feta amb qualsevol os llarg i fent comparacions dins del mateix sexe, els heidelbergensis de la Sima són significativament més alts que els neander.

Les conclusions són que tant els neandertals com els heidelbergensis eren d'alçades molt semblants a les de les poblacions europees actuals del mediterrani (en realitat cal dir que l'alçada mitjana al segle XXI és més elevada, d'uns 175 cm pels homes i 163 per les dones) i que l'alçada dels homínids s'ha mantingut constant en els darrers 2 milions d'anys, tenint en compte un increment significatiu en els primers HAM**. Per tant, no és correcte afirmar que els neandertals fóssin baixos.



* Ossos llargs: tal com se sobreentén, es tracta dels ossos més llargs del nostre cos, com ara l'húmer, el cúbit, radi, fèmur, tíbia i peroné.

** Aquest increment devia ser passatger. L'alçada dels HAM europeus del paleolític superior inicial era molt semblant a l'actual (176.2 cm pels homes i 162.9 cm per les dones) mentre que la dels HAM del paleolític superior tardà era més baixa (165.6 cm i 153.5 cm). L'Ötzi, que va viure fa poc més de 5.000 anys, feia 165 cm d'alçada.


Fonts:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002193
http://archaeology.about.com/od/earlymansites/a/cro_magnon.htm

dimarts, 20 de desembre de 2011

Com es troba distribuit el % d'ADN neandertal arreu del món?

Ja tenim uns resultats preliminars d'usuaris registrats al 23andme. Aquesta companyia t'assegura poder calcular el % que prové directament dels neandertals a canvi d'una remuneració que volta els 100 dòlars.



Val a dir que els resultats són preliminars, és a dir, la tècnica utilitzada té les seves restriccions, només tenim 1-2 neandertals per comparar que van viure molt aprop en l'espai i en el temps i el número d'usuaris registrats en aquesta web representen una porció molt petita de la població total que porta ADN neander. Havent dit això, passem als percentatges de cada regió del món que es mouen entre el 0 i el 3%:


2.0% Nord d'Àfrica
0.5% Àfrica de l'oest
1.0% Àfrica de l'est
1.6% Àfrica del sud
2.5% Amèrica del nord
2.4% Amèrica central
2.4% Amèrica del sud
2.5% Àsia central
2.6% Àsia de l'est
2.3% Àsia del sud
2.6% Europa del nord
2.5% Europa de l'est
2.5% Europa del sud
2.3% Orient mitjà
2.6% Oceania

2.5% mitjana del client de 23andme


Tal com es pot observar, els % entre les diferents regions no-africanes varien en molt poques dècimes, mentre que a l'Àfrica el % és molt més baix, però no és 0%, ni molt menys, que d'altra banda seria l'esperable seguint el model proposant per Green et al, en què els encreuaments van tenir lloc entre la població acabada de sortir d'Àfrica i els neandertals a l'orient mitjà fa 60-90.000 anys, de manera que gran part dels avantpassats dels africans actuals n'haurien quedat exclosos.

No obstant això, veiem que hi ha africans del sud que tenen un % bastant elevat (1,6%) que no seria esperable. Una possible explicació és que molts d'aquests africans serien en realitat afro-americans, i estarien barrejats amb europeus. Sabem que els africans de l'est porten un petit % d'ADN no africà, i que en els nord-africans aquest percentatge es mou entre el 50-80% depenent de la regió.



De totes maneres, regions com l'Àfrica de l'oest i del sud no semblen mostrar barreja amb no-africans, o almenys no s'ha detectat fins ara, i d'acord amb aquests percentatges d'ADN neandertal, si acceptem el model de Green et al com a vàlid, la barreja hauria de ser de més del 50% en els africans del sud, del 40% en els de l'est i del 20% en africans de l'oest.


Alguna proposta?



Podeu consultar més % individuals en aquesta pàgina:

http://www.forumbiodiversity.com/showthread.php?t=26598

dilluns, 19 de desembre de 2011

Proposen crear un tríbrid neandertal-modern-ximpanzé per clonació

La paraula "tríbrid" no surt al diccionari. Ja és hora que l'inventem, perquè George Church ha fet unes declaracions que deixen en ridícul la ficció de la Guerra de les Galàxies, l'Edat de Gel 3: l'Orígen dels Dinosaures i Mars Attacks! junts.



No és la primera vegada que es parla de retornar animals extingits a la vida. Fa poc vam veure anunciar que seria perfectament possible retornar el mamut a les estepes de sibèria l'any 2016, ara que es disposa de material genètic en bon estat de diversos mamuts. La notícia la vaig comentar fa uns mesos, i la podeu llegir aquí.

Church ja va donar unes quantes raons per justificar el que bona part de la societat consideraria una aberració. Aquest personatge tant singular va explicar que els neandertals ens aportarien més diversitat a una humanitat que tendeix a homogenitzar-se. No només això: fins i tot va tenir el coratge de posar preu a una vida neandertal: 30 milions de dòlars.

Ara el nostre agosarat protagonista ha donat més detalls del procediment que caldria seguir, no us ho perdeu:

Com que l'ADN neandertal de què disposem prové d'un fòssil, el que faria Church seria agafar ADN d'un organisme viu proper, com ara el ximpanzé, que comparteix prop del 98% dels gens amb els neandertals, i modificar aquest 2% de diferència fent que el genoma del ximpanzé fos idèntic al d'un neandertal. El problema és que sembla que això no és possible sense que hi intervingui una mica d'ADN d'humà modern. És a dir, que caldria fabricar artificialment un tríbrid, i un cop feta la barreja, s'introduiria l'embrió dins la panxa d'una ximpanzé i a esperar 9 mesos.



Ja és la segona vegada que míster Church ens dóna detalls de les idees que li passen pel cap. Caldrà tenir-ho en compte, perquè un cop es puguin clonar mamuts ja no hi haurà res més que no sigui l'ètica que impedeixi clonar neandertals i posar preu a la seva vida.


Font:

http://www.muytranquilo.es/2011/12/afirman-poder-clonar-un-neandertal.html

dissabte, 17 de desembre de 2011

El Chatelperronià és més antic del que ens pensàvem?

I encara un altre article que es suma a la pila dels que han intentat esbrinar l'orígen aquesta indústria tant enigmàtica!



Aquest cop ens translladarem fins al centre de l'estat francès, a la cova de Bordes-Fitte. En aquest abric s'ha estudiat una seqüència arqueoestratigràfica, que inclou artefactes típics de la indústria Chatelperroniana (CH) intercalats entre els nivells corresponents al paleolític mitjà i el superior.

L'anàlisi espacial dels estrats on s'han trobat tots aquests artefactes CH, revela que són resultat de diferents ocupacions de l'abric en l'espai i en el temps, i que CH no representa un estadi intermig o de transició entre les indústries del paleolític mitjà (Mosterià) a superior (Aurinyacià).

Les datacions obtingudes amb 14C del material de la cova, revelen que aquesta indústria es mou entre els 41-48.000 anys abans del present (dates ja calibrades), i es corresponen força bé amb els 39.000 ± 2.000 anys obtinguts utilitzant una tècnica d'estimulació luminiscent de quartz, i els 45.000 ± 2.000 anys que ha revelat encara una altra tècnica d'estimulació luminiscent de feldspat (un mineral format per silicats d'alumini i altres metalls).



Tot plegat, molt interessant: aquestes dates són uns pocs milenis més antigues que els 35-40.000 anys que s'havien obtingut prèviament amb altres tècniques.


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002156

Ja pots consultar el teu % neandertal online.

Només cal que enviis una petita mostra al 23andme (abans d'enviar les mostres, cal que us hi registreu), i ells molt amables s'encarregaran de calcular-te el famós 1-4%. A canvi d'una petita remuneració, és clar, perquè els diners, encara que no facin la felicitat, ajuden a arribar-hi. Aquí hi ha una petita explicació (en anglès): Find your inner neanderthal i aquí una altra (en anglès, també).



Com era esperable, en Hawks ja s'ha fet la prova, i ha sortit que un 2,5% del seu ésser prové d'aquells caçadors-recol·lectors pèl-roigs formidables. Al "Gene Expression" podreu trobar més percentatges d'altres folls per la genètica que ja havien enviat les mostres al 23andme. La majoria de % es mouen entre el 2 i el 3%, però és curiós que entre familiars el % pot variar unes dècimes; és a dir, pot ser que la vostra mare porti un 2,4%, vosaltres un 2,7% i el vostre pare un 2,9%.

Podeu pensar que és un gran avenç, que això fa 4 dies era impensable i que és meravellós poguer calcular la teva neandertalitat d'una manera tant senzilla. Però cal anar en compte a l'hora d'interpretar els resultats, perquè com sabem, hi ha molt de frau darrere d'aquests projectes, que generalment dónen gat per llebre; el que vull dir és que en cas que hi estigueu registrats, no és recomanable prendre's el % obtingut com una veritat absoluta, per diversos motius que expliquen els mateixos responsables del projecte:

"[...] no obstant, creiem que hi ha una sèrie d'inconvenients en aquesta aproximació. Primer de tot, no hi ha cap garantia que els SNPs* siguin realment d'orígen neandertal. Després, fins i tot en el cas que tots els 180 SNPs ho fossin, només identifiquen 13 regions, la més llarga de les quals engloba 160.000 bases. Això és 2 ordres de magnitud per sota d'un 1% d'herència neandertal en el genoma d'un mateix. Per tant, el nombre d'SNPs on una persona porta l'al·lel neandertal conté molt poca informació de la quantitat total d'herència neandertal que aquesta persona pot tenir."

(extret d'aquí).

Tot plegat sembla un altre experiment "escurabutxaques". No m'enredaran pas!


*SNPs: Polimorfisme de nucleòtids simples. Més informació aquí.

divendres, 16 de desembre de 2011

Quantificant la descendència denisovana

Els Denisovans són una espècie construïda a partir d'un dit trobat a la cova siberiana de Denisova, i datat en no més de 30-40.000 anys. Aquest dit, que presentava una morfologia molt arcaica, ens ha estat molt útil per saber qui eren i què hi feien a Sibèria aquells arcaics. Perquè eren arcaics.



El seu ADN mitocondrial és encara més diferent del nostre que el dels neandertals, que ja és dir. En canvi, en l'ADN nuclear, que s'ha pogut recuperar gràcies a l'estat excel·lent de conservació d'aquest dit, ens diu que eren els cosins (evolutius) dels neandertals.

Com era previsible, l'interbreeding també ha estat estudiat pels laboratoris de paleogenètica més prestigiosos del món, i els resultats obtinguts són d'allò més... pintorescos. Bé, no: són caòtics. D'una banda ens trobem que certes poblacions molt allunyades geogràficament d'aquest dit, hi comparteixen el 4-6% dels gens, segons el primer estudi de la mà d'en Green i Pääbo. En aquest mateix estudi també hi havia certes poblacions, com ara xinesos i francesos que semblaven compartir prop d'un 1% amb el dit, però d'això, els autors no en van dir res.

Saber com, quan, i per quin motiu això és així és molt complicat. I la cosa es complica molt més si tenim en compte tres estudis més que han estudiat l'ADN d'aquest dit.

D'una banda, tenim l'estudi de David Reich, publicat l'octubre d'aquest mateix any. Amb el següent mapa se sobreentén que només algunes poblacions d'Oceania, i només aquestes, tindrien alguna relació més que sentimental amb el dit de denisova, apodat "X-woman", que queda més explícit.



De l'altra, tenim un altre estudi d'un tal Jakobsson, que va sortir poc després que el d'en Reich, i que va trobar gairebé un 1% de contribució en els asiàtics del sud-est. És aquest mapa:



En aquest estudi, els autors van estudiar poblacions d'arreu del món, arribant a resultats contradictoris. Per exemple, els % de contribució denisovana sembla que no només es centren a l'Àsia del sud-est i Oceania, sinó que també es troben a Europa i Amèrica. Els % van ser calculats per en Maju del blog For what they were... we are, i els podeu consultar aquí. Tot plegat encara afegeix més complicació a l'assumpte.

I finalment, tenim l'estudi dels HLA. Tots estavem manejant com podíem l'escàs 1-4%, quan de sobte un tal Parham va sortir amb percentatges d'entre el 50-90% per a HLA (gens relacionats amb el sistema immunitari) que ens haurien passat els arcaics d'Euràsia, i que -segons els comentaris de la premsa- ens haurien millorat com a persones. Parham va estudiar HLA de les dones de Vindija i de la Senyora X, i va confeccionar una sèrie de mapes amb la distribució mundial actual. Aquests mapes tenen la característica que són d'allò més pintorescos: coloraines per tot arreu.



El problema és que alguns dels HLA declarats com a denisovans i/o neandertals també es troben a les poblacions sub-saharianes, cosa no esperable. D'altres mostren distribucions poc previsibles, d'acord amb els % d'interbreeding calculats per a cada població. Tot i així, l'estudi d'en Parham no ha estat refutat ni confirmat: és un punt suspès a l'aire, que per la seva complexitat, la comunitat antropològica ha deixat aparcat per més endavant, quan tot plegat estigui més clar, si és que això és possible.

dimarts, 13 de desembre de 2011

No m'agradaria que em pugés la mosca a l'olfacte

Tots ho sabíem, que l'Arsuaga era un tipus sentimental. Ara només ens faltava per saber que Antonio Rosas també ho és. El professor Rosas, un antropòleg de reconegut prestigi internacional, ha explicat a diferents mitjans de (des)informació què n'opina de l'última neanderbomba de la setmana que diu el següent: els neandertals tenien el sentit de l'olfacte menys desenvolupat que els primers HAM.



Vés per on, i jo que havia sentit algun rumor provinent del genoma neandertal de cert gen relacionat amb aquest sentit que suggeria que els neander tenien més bon olfacte que nosaltres... ho devia entendre al revés. O potser és que nosaltres, els HAM moderns, hem perdut el sentit de l'olfacte respecte els nostres avantpassats de fa 100-200.000 anys, com ara l'Herto, els Omo i tota aquella colla.

El sentit de l'olfacte és molt important per a la gran majoria de mamífers, excepte en els primats, que tenen més desenvolupat el sentit de la vista, i sobretot els humans, que podríem dir que en general hem perdut bastant la gran capacitat auditiva, olfactiva i visual que tenien els nostres avantpassats de fa 10 milions d'anys, possiblement perquè tenim aquest "do" de manipular el nostre entorn, i a més, ara ja no és gaire habitual, allò de trobar-te un ós de les cavernes o una lleona afamada.

Sigui com sigui, i peti qui peti, sembla que el lòbul temporal i el bulb olfactiu, responsable de captar les olors i enviar aquesta informació al cervell, estava força més desenvolupat en els primers HAM que el dels neandertals, fins a un 12% més.



Arribats en aquest punt, hom podria pensar: potser els primers HAM tenien l'olfacte més desenvolupat que els neander, perquè en certa manera havien retingut certs caràcters primitius en comú amb els ximpanzés, mentre que els neandertals, més evolucionats, van saber espavilar-se sense l'ajut del nas, (encara que el tinguessin enorme).

Doncs no, això no és el que han dit. Com era d'esperar, han dit coses d'aquest estil:

-[...] suggereix l'evolució combinada de funcions cognitives i de l'olfacte en humans moderns.
-L'augment de la mida del cervell està intimament vinculat a l'evolució de la humanitat.
-Les funcions olfactives superiors són aquelles que combinen l'olfacte i els processos cognitius com ara la percepció, la motivació, la intuició, el judici i la decisió.
-el fet que l'Homo sapiens tingui els bulbs olfactius més grans que qualsevol altra espècie humana podria indicar un sentit de l'olfacte més desenvolupat i diferent, possiblement involucrat en el desenvolupament d'aspectes relacionats amb funcions socials.

Ja ho veieu! Quan els neandertals tenen alguna característica que els fa diferents de la resta d'homínids, trobem teories on hi abunden paraules clau com són "primitivisme" "extinció" "desavantatge enfront dels sàpiens" "pèrdua de la batalla pel control del planeta" "dificultats en la parla" "menys eficiència per aprofitar els recursos de l'entorn" "mortalitat elevada" i semblants. En canvi amb els HAM, no se sap per què, -bé, sí que se sap- tot són aplaudiments i "piropos".



El que no han contestat aquests antropòlegs romanticistes és: actualment, encara conservem aquests lòbuls tant desenvolupats, o bé ja els hem perdut? No seria estrany, si eren tant avantatjosos?



Font:

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-homo-sapiens-tambien-aventajaba-olfato-neandertal-20111213185017.html

diumenge, 11 de desembre de 2011

Captures de la cova dels somnis oblidats!

La cova de Chauvet, qui no n'ha sentit a parlar? Descoberta l'any 1994, aquesta cova del departament d'Ardecha (sud-est francès) és possiblement la icona més coneguda del món prehistòric.



Malgrat que l'accés a la cova estigui restringit a uns pocs arqueòlegs selectes, les famoses representacions de fauna prehistòrica són d'interès internacional. A través de la pel·lícula "Cave of the Forgotten Dreams", o la cova dels somnis oblidats, el món ha tingut accés per primera vegada a aquest patrimoni de la humanitat.

Aquesta pel·lícula és un llargmetratge protagonitzat pel nostre equip d'arqueòlegs que fa una visita en aquesta cova màgica. La cinta dura poc més de 80 minuts, i a més a més de les típiques pintures també hi surten figuretes, flautes i... moltes coses més!

(ja m'estic començant a enrotllar) l'objectiu d'aquest post és permetre l'accés gratuït i sense cap mena de requisit a la cova de Chauvet. M'he pogut permetre el luxe de fer unes quantes captures de la cova i algunes de les més de 400 pintures que hi ha dins seu.



Dit i fet, agafeu-vos fort, perquè som a punt de visitar una de les Meravelles del Món: pintures de 30.000 anys en perfecte estat de conservació, tant perfecte que gairebé podem sentir l'alè dels pintors damunt seu.

Senyores i senyors.... Benvinguts a la cova de Chauvet, però abans d'entrar, les normes:

1-Recordeu-vos-en de fer clic damunt les imatges per visualitzar-les millor
2-No es pot tocar res.
3-No es pot sortir del camí indicat per una passarel·la metàl·lica.
4-A la cova no hi ha llum, o sigui que mantingue la llinterna dels vostres cascs encesa.
5-A la cova hi fa fred, per tant, abrigueu-vos bé.
6-Agafeu-vos bé a l'escala metàl·lica.
7-És possible que un cop dins la cova sentiu els batecs del vostre cor, perquè és un espai gairebé aïllat del món exterior. Si és així, no us espanteu: és un senyal que encara sou vius.

Tothom preparat? Llestos? ENDAVANT!



Comencem amb aquesta placa plena de taques vermelles i un crani d'ós de les cavernes. Aquest crani és molt famós perquè ha sortit a la soga de Jean M. Auel; segons Auel, l'hi van portar els neandertals.



Continuem amb... CAVALLS!



No us mogueu, perquè ara vénen les... PANTERES!!!



... i els RINOCERONTS!!!!

Tot seguit us ensenyaré els ISARDS, però abans, fem una pausa en aquesta cova màgica:



I si voleu també podem fer una visita a les ESTATUETES i a les FLAUTES:




Tal com us deia, els ISARDS:



...i no ens oblidem dels majestuosos BISONS:



I els pintors, on són? Es mereixen un aplaudiment, sí o sí?



Una cova senzillament impressionant. No es pot descriure amb paraules. Una ignorant com jo de bestiari ha pogut distingir perfectament tots i cadascun dels animals que hi ha pintats a les parets (excepte amb una pantera que sembla mig ós, però la mateixa Auel confessa que també tenia dubtes amb aquest gravat!).

El Chatelperronià estaria més emparentat amb el Proto-aurinyacià?

Més controversià al voltant de la indústria "de transició" Chatelperroniana. Aquesta indústria s'ha associat típicament als neandertals, perquè als nivells on s'ha trobat, precisament hi havia restes de neandertals, com al jaciment de Saint Césaire. Les datacions suggerien que aquesta indústria només va aguantar uns quants milenis cap a finals del paleolític mitjà/principis del superior i es només troba a certs punts del continent europeu, com ara França i el nord de la península ibèrica.



Una altra línia d'investigació -la d'en Mellars- considerava que els neandertals no tenien prou capacitats per elaborar una indústria amb elements simbòlics (arracades, penjolls) i que era molt estrany que els neandertals haguessin canviat d'indústria de cop fa 35-40.000 anys. Per tant, van analitzar els estrats, i van trobar que als nivells Chatelperronians, aquests havien estat remoguts, i que qualsevol associació amb els neandertals s'havia de posar en quarentena.

Zilhäo va re-analitzar el material d'aquests estrats i va respondre el treball d'aquests autors defensant que no hi havia cap motiu per pensar que els estrats havien estat remoguts, i per tant, era ben probable que els neandertals fossin els amos i senyors d'aquesta indústria.

I ara què passa? Doncs que ha sortit un altre article que torna a qüestionar que el Chatelperronià sigui una indústria neandertal. Els autors han trobat que aquesta indústria s'assembla molt més al proto-Aurinyacià, assignat als humans moderns, que no pas al mosterià, la indústria pròpia dels neandertals. Per tant, si els neandertals de cop i volta es van posar a fabricar una indústria que no tenia res a veure amb el que havien fet en els darrers 200.000 anys de la seva història vol dir que... tenim un problema.



De fet, ja ho sabíem que el Chatelperronià diferia en molts aspectes al Mosterià. Els autors també han trobat que Chatelperronià i proto-Aurinyacià no són contemporanis, sinó que la primera va precedir la segona. El Chatelperronià tampoc no sembla que representi cap continuïtat amb les indústries categoritzades com a "Mosterià tardà".

Per tant, a partir d'aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Maleïdes pedrotes, n'hi ha per tornar-se boig!



Font:
Enllaçhttp://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211004447