dimecres, 30 de novembre de 2011

Aurinyacià de 41.000 anys a Grècia

Per mi, no es tracta de cap notícia. Descobrir que els moderns (probablement, si creiem que l'Aurinyacià ens indica la seva presència) havien arribat a Grècia fa una mica més de 40.000 anys no és cap gran sorpresa.



Últimament podria semblar que les datacions d'humans moderns a Euràsia occidental s'estan envellint molt, però en realitat no té per què ser així : en el cas del maxil·lar de Kent, caldrà confirmar les noves datacions, que com sabem, són força especulatives. Pel que fa als molars deciduals Uluzzians, cal dir que les dents soles moltes vegades no són suficients per dir a quina espècie pertanyien, i l'Aurinyacià grec de fa 41.000 anys és d'allò més esperable si tenim en compte que els africans ja havien començat la seva expansió des del continent africà, i que s'han trobat jaciments amb aquest tipus d'indústria encara més antics a Europa central i de l'est.

La cova on s'ha trobat aquest aurinyacià, anomenada cova Franchhti, mostra unes dates d'ocupació que coincideixen amb un seguit d'erupcions volcàniques batejades com a "Campagnian Ignimbrite" que molts han relacionat amb l'extinció neandertal, però que de ben segur també va afectar els nostres homenets alts i prims, encara que no aconseguís extingir-los del tot, perquè continuem trobant aurinyacià per tota Euràsia occidental, prova segons els autors, de la gran capacitat de desplaçament d'aquests HAM, que mantenien estrets lligams amb altres assentaments d'altres HAM situats a llarga distància.

Font:

http://antiquity.ac.uk/ant/085/ant0851131.htm

dilluns, 28 de novembre de 2011

Descobrint la casa neandertal

Si feu la següent pregunta a algú: "Escolta tu, saps on vivien els neandertals?" probablement aquest algú us contestarà una cosa així "No en tinc ni idea, però en coves, no?" i aquí finalitzarà la conversa, perquè si hi ha una cosa que tenim clara, és que els homes prehistòrics, quan podien, vivien en coves que els protegien del fred i de la pluja.



Però no és pas 100% cert. Almenys no en tots els casos. Els neandertals, per exemple, també es feien cases en campaments a l'aire lliure. Sí, cases: agafaven uns quants materials força consistents, i n'utilitzaven una part per clavar les estructures que anomenariem "fonaments" i d'altres que feien de "bigues". Finalment ho recobrien tot amb pells i ja tenien casa per tota la família.

Entre aquests materials hi trobem la fusta, és cert, però també ossos de mamut. Com sabem, els neandertals eren uns experts caçadors de mamuts (i també recol·lectors), i dels ossos no només en feien flautes, sinó també cases, com es van encarregar de demostrar un grupet de neandertals que van viure a Ucraïna a l'estadi MIS 3, fa més de 40.000 anys.

En aquest jaciment ucrainès, que porta per nom de Molodova I, s'hi ha trobat una quantitat de material neandertalià impressionant: ni més ni menys que un joc de 40.000 peces d'indústria lítica i més de 3.000 ossos de mamífers, principalment mamuts. Com que aquesta indústria lítica mostra les caracteristiques típiques d'allò que anomenem Mosterià, no és gens descabellat pensar que els primers constructors de cabanes amb ossos de mamuts van ser neandertals. Dic primers, perquè evidentment aquestes cases tant comfortables també es van posar de moda entre els HAM del gravetià, per tant, seguint els postulats que es fan servir a l'hora d'ajudicar indústria "simbòlica", és possible que els HAM les copiessin dels neandertals, oi Mellars?

Si ens centrem una mica més en els mamuts de l'estrat 4 (el jaciment presenta múltiples estrats) com han fet recentment en un estudi, i n'analitzem els ossos, el que es veu és que, efectivament, els neandertals van trocejar-los i se'n van menjar la carn, abans de fer-ne bigues per casa seva. A més a més, també es nota certa activitat simbòlica, per la presència de marques peculiars als ossos i també de l'ús d'ocre en ells. Per si no fos poc, els neandertals triaven els ossos més macos d'entre la pila que hi havia, no agafaven el primer que trobaven.



Aquest campament sofisticat estava composat per unes 15 fogueres a la zona reservada a les feines domèstiques, on precisament s'hi han trobat les valuoses "deixalles" (recordem que els neander eren molt endreçats, tant els de Capellades com els de Molodova) i també restes d'indústria lítica que era imprescindible per tallar els bistecs de mamut.

Una mostra més de la "màxima expressió de l'instint".


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211006598

diumenge, 27 de novembre de 2011

Incisiu marroquí datat en 450.000 anys

El nord d'Àfrica és un indret del planeta força abandonat pels antropòlegs, però no pas pel seu objecte d'estudi: els homínids.



Hominids de tot tipus, des del més tendre erectus fins al sàpiens més recent, podrien haver escalat l'Atlas. La indústria lítica que ens han llegat els homínids d'aquesta part del planeta també és abundant i variada, i les hipòtesis per explicar-ne l'aparició, aculturament i expansió són també d'allò més nombroses.

Per tant, que ara hagi aparegut un incisiu a Ulad Hamida 1 (Casablanca), la zona arqueològica on s'ha trobat, i hagi estat datat en 450.000 anys, no ens hauria de sorprendre massa. L'arqueòleg Abderrahim Mohib ha calculat l'edat de l'incisiu amb un "mètode radiomètric", que no sabem si inclou el polèmic C14 o no.

Desgraciadament, un incisiu ens diu poca cosa de l'espècie a la qual pertanyia l'homínid, però per l'edat ja s'ha especulat que es podria tractar d'Homo rodhesiensis, que per alguns representaria l'avantpassat més recent dels humans moderns. De fet, des de l'any 1972 en aquesta cova ja s'hi han anat trobant més dents i maxil·lars d'aquests arcaics.


Fonts:

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1008963
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/11/echoes-from-past-nov-24.html

Els Heidelbergensis: tant neandertals o més que els propis neandertals

Notícies fresques de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya): l'anàlisi de +500 dents pertanyents a homínids classificats com a "Heidelgbn(...)ensis" i datats al voltant del mig milió d'anys d'antiguitat, suggereix que existeixen lligams de sang molt forts entre aquests homínids i els neandertals, o fins i tot més que això: les dents d'aquests homínids dels quals evito escriure el nom, presenten una sèrie de trets, no només amb certa semblança als neandertals, sinó, fins i tot més neandertals que les d'alguns neandertals que van viure a Europa durant el pleistocè.



Més neandertals que els neandertals? Com és possible, això? M. Martinón-Torres i J.M Bermúdez Castro pensen que a partir d'aquesta població de Burgos es podrien haver originat gran part dels neandertals. És a dir, que els homínids de la Sima, serien els re-re-rebesavis dels neander. Una altra possibilitat és que fossin una línia paral·lela, però no directament antecessora (els Anteke els deixem de banda per no embolicar més la troca) dels neandertals.

Aquesta possibiltiat ja estava àmpliament acceptada, amb l'únic problema que fins ara, Heidelbergensis era un calaix de sastre on s'hi encabia tot allò que va viure a Europa fa més de 300.000 anys, sense tenir massa en compte que dins d'aquest calaix de sastre hi podria haver individus bastant diferents entre sí; aquesta és una de les preguntes que ens fem: durant el Pleistocè, hi podrien haver conviscut diferents llinatges, al continent europeu? I en cas de ser cert, quina seria la relació entre ells, i amb els seus successors, els neandertals?


Fonts:

http://www.elmundo.es/accesible/elmundo/2011/11/25/castillayleon/1322220192.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/11/redefiniendo-al-homo-heidelbergensis.html

dijous, 24 de novembre de 2011

El somriure d'A. sediba: irresistible!

Últimament tothom parla del que es podria convertir en l'esglaó perdut d'alguna branca penjada entre el gènere Homo i els Australopitecus.

Amb la seva morfologia propera als Homo, però encara mostrant certes característiques australopitecines, i una edat de 2 milions d'anys, A. sediba és el candidat amb més probabilitats a ser nominat per coronar l'esglaó entre la Lucy i nosaltres. Perquè us en feu una idea, aquí hi ha la última reconstrucció d'aquest avantpassat nostre:



No em digueu que no és irresistiblement sexy, tot ho té de color xocolata: els ulls, la pell, els cabells... i a més a més és pelut. I sembla simpàtic, us animaríeu a compartir foguera amb ell, mentre us va confeccionant indústria lítica i us ho explica tot amb "pèls" i "senyals"?

Els erectus ja es barallaven. Amb armes.

La violència, com el sexe, ha estat present des dels inicis de la humanitat. No és cap sopresa que s'hagin trobat indicis de violència en homínids de qualsevol part del món, perquè ja sabem que ells, com a bons humans, quan s'enfadaven, arribaven a les mans.



El que crida l'atenció, perquè és una característica ben humana, que trobem ben poques vegades per no dir mai en els ximpanzés, és l'ús d'armes per consumar els nostres instints violents. És a dir: els ximpanzés, quan es peguen, sempre ho fan amb les mans, mentre que els humans poden emplear altres estris tant o més mortífers.

L'ús d'armes com ara projectils, per ferir un altre de la mateixa espècie, és força conegut entre els neandertals, gràcies al crani de Saint Cesaire 1, que porta un bon trau al cap, però que afortunadament va cicatritzar, i també una llança clavada en una costella de Shanidar 3. Ara, un erectus d'entre 150.000-200.000 anys, amb una cicatriu profunda al frontal dret, es vol afegir a la llista de víctimes.

Aquest erectus xinès -del qual en desconeixem el sexe- probablement va ser atacat per un projectil que anava dirigit amb tota la mala intenció del món, però que no li va causar la mort, perquè s'hi observa una cicatrització completa.



Trinkaus, que ha analitzat aquest crani que va ser trobat l'any 1958 a la localitat xinesa de Maba, ho ha dit ben clar "va ser un impacte molt dirigit, molt localitzat".

Una altra possibilitat és que fos una ferida produïda per la banya d'un animal acorralat en una escena de caça, val a dir que menys probable que la de l'agressió directa. Aquesta lesió segurament va deixar el nostre protagonista en un estat d'amnèsia local, però en qualsevol cas almenys va trigar setmanes o mesos en morir, segurament també gràcies als ajuts que va rebre del seu clan, perquè si hi ha una altra característica que ens caracteritza als homínids, és que ens ajudem els uns als altres.


Font:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/11/111122_evidencia_temprana_violencia_cr.shtml

dissabte, 19 de novembre de 2011

L'espinada neandertal estudiada al detall

En Millán Mozota, expert en tot allò mínimament relacionat amb els neandertals, ha tractat en un post un estudi que acaba de sortir en què s'ha examinat detalladament la columna vertebral de diferents primats, neandertals inclosos.



Però abans que ens trenquem l'espinada, 4 conceptes molt bàsics d'anatomia: la columna vertebral humana no és recta, sinó que presenta 4 corbatures que són molt importants per mantenir-nos drets sobre les dues extremitats posteriors i moure'ns amb relativa facilitat. Aquestes 4 corbatures no es troben tant marcades en els primats que no utilitzen el bipedalisme per desplaçar-se o l'utilitzen de manera molt secundària.

Ara ja podem encetar el meló:

El que s'ha estudiat, particularment, és la corbatura de la regió lumbar, que es situaria a l'alçada de l'abdomen. Aquesta corbatura rep el nom de "lordosi" i sembla ser que els neandertals la tenien una mica diferent dels humans moderns, cosa que hauria pogut afectar la seva locomoció.

Els humans moderns ens caracteritzem de la resta de primats perquè tenim un angle de lordosi més acusat, és a dir, que la columna s'endinsa més cap endins, que és de 51º en promig. Els primats no humans (goril·les, ximpanzés) es mouen al voltant dels 22º, els australopitecins i erectus també presenten angles força marcats, com el dels moderns, movent-se al voltant de 41º i 45º respectivament. Els humans moderns arcaics eren molt semblants als actuals, amb angles d'uns 54º.



L'excepció aquí la tenim amb els neandertals, que en promig presenten uns graus de lordosi que, tot i ser més alts que els dels primats no humans, són força més baixos que els dels seus parents més propers: 29º. Segons els autors, aquest patró l'haurien heretat dels seus avantpassats, els heidelbergensis.

Què vol dir això? Que potser en Boule tenia raó? No tant depressa: els neandertals podien caminar tant drets com nosaltres; el que passa és que no caminaven exactament igual, una característica que alguns ja havien intuït analitzant-ne les cames i també l'oïda, on hi ha l'òrgan responsable de l'equilibri. Les conclusions semblen similars a les d'un altre estudi de l'any 2008 que també va analitzar la lordosi neandertal amb una altra metodologia.



Si en voleu saber més, només cal que llegiu l'entrada al blog d'en Millán, on per cert, hi ha comentat un dels autors de l'estudi que és amic seu, i pel que sembla està observant més diferències entre moderns i neandertals en altres parts de la columna, que podria publicar en un altre estudi ben aviat: http://timoneandertal.blogspot.com/2011/11/curvatura-de-la-espalda-y-locomocion.html i el resum de l'estudi: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajpa.21633/abstract

Els neandertals van morir fent l'amor i no la guerra, segons un ecòleg

Hi ha poques coses infinites en aquest món. Diuen que l'estupidesa humana n'és una, i la Llista de Probables i No Probables Causes d'Extinció Neandertal (LPNPCEN) en podria ser una altra. Afortunadament, i a diferència del que passa amb l'univers, que sembla que no para d'expandir-se en totes direccions, les LPNPCEN podrien haver arribat al seu final. Un símptoma clar d'aquesta situació és que comencen a repetir-se.



Avui parlarem precisament d'una d'aquestes hipòtesis que ja hem vist amb anterioritat. Es tracta de l'absorbtion. L'absortion no és res més que proposar que els neandertals en realitat no es van extingir, sinó que van ser absorbits per un allau d'immigrants africans molt superior en nombre, de manera que amb el pas del temps no n'hauria quedat pràcticament cap rastre, ni genètic ni morfològic.

Els motius pels quals aquesta hipòtesi no ha arribat a quallar mai cauen pel seu propi pes: només cal fer un cop d'ull als capellanencs de fa 50.000 anys, aquells que feien pales de fusta, amb els actuals: ràpidament salten a la vista una sèrie de diferències morfològiques òbvies.

Els capellanencs actuals, a diferència dels neandertals, podem presumir de tenir unes cames tant llargues com les dels nilòtids. També podem presumir d'una barbeta tant punxeguda que gairebé podríem buidar l'ull a algú, del nostre front recte i pla on les úniques protuberàncies que s'hi formen són les arrugues i de la nostra gracilitat corporal, en sentit general. En canvi, a diferència dels neander, no podem presumir de poder-nos ficar el puny sencer a dins la boca: els neandertals sí que podien, perquè la tenien més grossa.



Resumint: les diferències són les que són, i qui no vulgui veure-les necessita urgentment unes ulleres de cul de got. Una altra cosa és que trobem els neandertals més atractius; és un punt de vista del tot respectable, però tampoc no cal oblidar que no hi ha res de dolent en ser un immigrant africà que sap córrer molt bé a les curses de llarga distància.

El fet és que ja no són aquí. I depèn de a qui ho pregunteu, us donaran unes raons o unes altres. Si ho pregunteu a en Mellars, ell us dirà que no són aquí perquè els humans moderns els van arraconar amb la seva tecnologia superior, la seva cultura superior, i tot el que acabi en superior. I en canvi, si ho pregunteu a Julien Riel-Salvatore, un ecòleg, us dirà que van morir d'èxit, que no s'han extingit i que durant la transició, farà uns 35.000 anys, tot eren orgies, felicitat eterna i herbes al·luciòneges marca Els Fills de la Terra.

L'estudi d'aquest ecòleg, ha estat publicat a la previsible revista Human Ecology i ja s'ha difós pels mitjans "informatius" de tot el món.

El que proposa Riel-Salvatore es basa en un model informàtic, on hi ha introduït dades corresponents a 31 jaciments d'Europa amb un període de temps que va des dels 128.000 anys a en fa uns 40.000, quan van començar a arribar els HAM; amb aquest model s'observen fisions i fusions per tot el territori neandertal: amb la seva arribada, el que van fer els HAM va ser fer l'amor principalment i no tant la guerra, perquè segons Riel-Salvatore els neandertals portaven una gran experiència acumulada sobre l'entorn, i per això els hauria estat avantatjós acostar-s'hi i establir-hi lligams.



I a partir d'aquí, cada cop hi havia més poblacions híbrides i menys de neandertals "purs", fins que aquests últims van acabar desapareixent. La seva desaparició, segons Riel-Salvatore, no va tenir res a veure amb la falta de capacitats d'adaptació als canvis climàtics ni cap altra deficiència respecte els HAM, sinó senzillament perquè s'havien fusionat amb una població superior en nombre. Dit amb les paraules de Riel-Salvatore: van morir d'èxit.

Evidentment hi ha molts experts a qui aquest model orgiàstic i exitós no acaba de convèncer, entre els quals es troba Carles Lalueza, que hi veu contradiccions: d'una banda, els neandertals es van extingir de forma molt abrupta (excepcions esquilleuanes a part) i no trobem aquestes poblacions híbrides al registre fòssil. De l'altra, caldria esperar que nosaltres, els humans actuals, presentéssim característiques intermitges entre neandertals i HAM, cosa que no s'observa. Ni tant sols s'observa en els HAM de fa 30.000 anys, que d'altra banda, seria el més esperable.

Per tant, és possible que fa 35.000 anys Europa estigués plena d'híbrids, de la mateixa manera que la nostra galàxia podria estar plena de formes de vida intel·ligent, però en cas de ser així, on són?


Font:

http://www.denverpost.com/news/ci_19362149


Més informació: aquí hi ha un blog que també ha comentat la notícia (en anglès) i on hi ha més comentaris de l'autor, J.Riel-Salvatore, i d'altres experts en antropologia:

http://dispatchesfromturtleisland.blogspot.com/2011/11/julien-riel-salvatore-on-neanderthal.html

dilluns, 14 de novembre de 2011

ADN - coves sud de França - cavalls pintats reals

Ho sento. No sabia com titolar aquesta notícia que va sortir fa pocs dies i m'ha semblat que així com a mínim queda més o menys intel·ligible -al cap i a la fi tots els prehistoriòfils ja en deuen haver sentit a parlar-.



I és que els animals de les coves on vivien els nostres estimats "cromanyons" sempre ens han atret l'atenció d'una manera o d'una altra, i també cal dir, és clar, que són una font important d'ingressos que recauda ben alegrement l'estat francès.

Precisament me n'acabo d'assabentar que acaba de sortir una pel·lícula sobre aquestes *meravelloses* coves, "The Cave of Forgotten Dreams". M'estalvio llegir cap crítica; de moment sembla ser que no hi sortiran neandertals: ja és bon senyal.

Auel també va dedicar més de 700 pàgines a parlar d'aquestes coves "sagrades", que com sabem, estan plenes de tot tipus de fauna salvatge i d'escenes de caça, tot i que ocasionalment també de patates, plàtans, faves, kiwis, cogombres, melons i altres fruites exòtiques que els homes prehistòrics també assaborien amb molt de gust (per a més detalls veure "Per fi he practictat el sexe social, i com m'ha agradat!").

Un dubte que tenien certs desconfiats amb l'autenticitat de les pintures, és si aquell bestiari era real o bé els prehistòrics abans de pintar la paret s'empassaven una bona ració de bolets al·lucinògens que els feien perdre el món de vista.



Doncs bé, segons l'ADN, sembla que no: els homes prehistòrics eren ben conscients quan pintaven les parets de la cova, i a més a més, pintaven tot allò que veien d'una manera molt realista. S'ha pogut determinar analtizant mostres d'ADN de cavalls que van viure en aquella època: la majoria sembla ser que eren marrons i negres, però a coves com les de Pech Merle, al sud de França, també hi surten cavalls blancs amb taques negres.

L'existència d'aquests cavalls blancs tacats s'havia posat en dubte fins que s'ha analitzat l'ADN de 31 cavalls d'arreu d'Europa. Sis d'aquests cavalls tenien una mutació responsable del color tacat, que vol dir que existien en aquella època, i no eren pas cap invenció dels humans.


Font:

http://articles.boston.com/2011-11-07/news/30370534_1_chauvet-cave-horses-dna-study

dissabte, 12 de novembre de 2011

L'Ötzi va tenir un accident de muntanya?

La bèstia dels Alps, que va viure fa més de 5.300 anys, té l'honor de ser la mòmia més antiga del món.



Aquest austríac de 46 anys i 159 cm d'alçada, increïblement fort i devorador de cabres salvatges, va tenir una mort que sempre s'ha pensat que havia estat un assassinat, perquè juntament amb ell s'hi ha trobat sang de 4 persones diferents més; això ens indicaria que abans de morir, l'Ötzi va protagonitzar un combat de boxa dels de debò.

Tot i així, l'assassinat de l'Otzi podria convertir-se en una llegenda sense fonament ben aviat. Fins ara, la prova més concloent que l'Otzi va ser directament atacat, és una cicatriu que té en una de les primeres costelles, i que va fer pensar a molts que es tractava d'una llança que anava dirigida cap a ell amb tota la mala intenció del món.

Però això no és el que opinen tots els experts; si bé la marca de la llança és real, aquesta es podria haver produït molt abans de la mort del nostre protagonista; segons aquests experts, el que hauria passat, senzillament, és que l'Otzi va caure quan estava escalant una muntanya i... es va matar. Un accident de muntanya, com tants d'altres.

Fins ara, això és tot el que hi ha. No podem assegurar com va morir l'Otzi, tot i que, personalment, la versió de l'accident de muntanya em sembla més realista que no pas el combat de boxa, que és millor reservar-lo per la prehistòria... de ciència ficció.


Font:

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2058626/Oetzi-iceman-probably-died-fall-arrow-wound.html

dimecres, 9 de novembre de 2011

Els Idaltu podrien deixar de ser una subespècie de l'H. sapiens

El crani d'Herto, descobert a la localitat d'Herto Bouri (Etiòpia) l'any 1997 i datat en més de 160.000 anys, ha estat considerat per molts com un dels primers humans moderns, juntament amb les restes d'Omo I i II (195.000 a.C). Malgrat tot, Herto sempre ha estat envoltat de crítiques i posicions alternatives que volien veure en aquest crani l'esglaó que connecta els arcaics amb l'home modern.



Com sabem, els humans moderns ens diferenciem en una sèrie de trets morfològics que presentem més o menys tots en menor o major grau (barbeta pronunciada, absència d'arcs supraciliars, crani arrodonit) que ens allunyen dels que en teoria van ser els nostres avantpassats, semblants als neandertals i erectus.

Com que el registre fòssil és tant escàs, fins ara no ha estat possible determinar com es va esdevenir el procés de modernització. I és aquí on el material d'Herto entra en joc, perquè si bé és cert que s'acosta a la línia moderna, també ho és que el crani d'Herto reté certes característiques arcaiques; és per aquest motiu que es va decidir inventar una subespècie nova d'H.sapiens: l'Idaltu. Amb aquesta categorització es volia deixar clar que si bé els Idaltu eren parents propers nostres, també era cert que presentaven característiques molt pròpies i en alguns casos arcaïtzants.

Saber quina relació exacta té el crani d'Herto amb els anomenats humans moderns ens aniria bé per esborrar o inventar nous esglaons en l'evolució humana, i precisament això és el que ha intentat esbrinar un nou estudi, que ha pres les mesures del crani d'Herto i les ha comparades amb les d'altres cranis humans, entre els quals hi trobem: erectus, neandertals, Skhul V i humans actuals.

Les conclusions semblen deixar força clar que Herto no és cap forma intermitja i que no hi ha cap justificació per privar-lo de la modernitat: aquest individu que va viure fa més de 160.000 anys a l'est d'Àfrica ja mostra moltes més afinitats per Skhul V i els humans actuals que no pas pels cranis d'H. rodhesiensis, el heidelbergensis africà que hauria donat lloc a tot el llinatge modern.



Els gràfics mostren que no només Herto no és cap forma intermitja, sinó que fins i tot es troba més proper als neandertals i erectus que no pas al crani del zambià arcaic "Kabwe" (també anomenat Broken Hill 1) (!!) i és que Herto cau dins del rang de variabilitat moderna, i no pas a fora, com han suggerit altres antropòlegs, per la qual cosa potser hauriem d'anar enterrant la categoria de subespècies de la qual han gaudit fins ara els Idaltu, però també cal dir que alguns neandertals i Steinheim també cauen dins del rang de la variació dels humans moderns, una cosa que no sembla aparent a simple vista, però és el que suggereixen els gràfics, per tant, malgrat que Herto era molt proper a nosaltres, seguim sense saber quin significat donar a la paraula "subespècie".


Font (pdf, sencer):

Morphometric Analysis of the Herto Cranium (BOU-VP-16/1):
Where Does It Fit?

dilluns, 7 de novembre de 2011

La nova datació del maxilar de Kent és... que no hi ha nova datació!

En Hawks finalment s'ha dignat a fer un comentari sobre el polèmic maxilar britànic que fa pocs dies va saltar al pòdium de la premsa primitiva.

L'opinió d'en Hawks, que s'ha llegit l'estudi sencer, és que la prestigiosa revista "Nature" podria haver ficat la pota fins al fons en fer publicitat d'un estudi que el mínim que se'n pot dir és que no és apte per a ments altament susceptibles de creure's qualsevol animalada que es digui dels primers HAM europeus. Animalades de l'estil "disparaven raigs làser pels ulls" o "portaven virus mortífers activats per la radiació electromagnètica que es van carregar tots els neandertals" o "eren de color blau i feien 2 metres d'alçada".



Sí, sí, de l'alçada d'un campanar. El rebombori que ha causat a nivell mundial una simple notícia extreta d'aquest estudi dubtós ens hauria de fer reflexionar a tots, perquè, per si no ho sabíeu, les noves datacions que s'han donat pel maxilar trobat a la Kent's Cavern (Regne Unit) l'any 1927 i que s'apropen als 45.000 anys no són noves datacions obtingudes directament del maxilar, sinó extrapolacions fetes a partir de les datacions amb C14 de restes de fauna de la posició estatrigràfica d'on creuen que es trobava el maxilar quan va ser trobat, l'any 1927, usant un model estadístic anomenat"bayesià". Tampoc no és cert que les datacions obtingudes l'any 1989 i que donaven uns 35.000 anys per aquest maxilar hagin estat "invalidades" tal com hem llegit a la premsa.

El que passa, senzillament, és que no hi ha material suficient per invalidar-les. Utilizant restes escasses de fauna per calcular l'edat dels estrats i a partir d'aquí extrapolar més o menys per quin interval es mou el maxilar fent servir un model estadístic, ignorant completament les dates obtingudes amb C14 directament del maxilar, no és invalidar aquestes datacions de l'any 1989. Tampoc no vol dir que les noves datacions obtingudes usant el model bayesià hagin d'estar forçosament malament només perquè l'objectiu de la premsa britànica era demostrar que ells hi van arribar primer.

No; el que passa és que, en comparació amb totes les altres restes de fòssils d'humans moderns que trobem escampades per tot Europa, el maxilar de Kent és molt més antic que els primers HAM trobats a l'est d'Europa, com ara Oase 2, una dada que d'entrada pot sobtar una mica: que potser aquells britànics estaven sols al vell continent? Tampoc no s'ha analitzat cap tipus d'indústria lítica associada amb el maxilar, de manera que no és possible arribar a cap conclusió segura amb aquestes datacions sobre qui va inventar què.



En definitiva, que el resum prometia molt, però el treball en sí no mereixia tot aquest exalçament, eufòria i paraules victorioses amb què s'ha associat l'arribada dels moderns en aquest racó de món.

Més informació:

http://johnhawks.net/weblog/fossils/upper/europe/kents-cavern-2011.html

Assimetria de la matèria gris neandertal

En aquest post, la paraula clau serà "Assimetria". Podria semblar una paraula freda, avorrida, abstracta, poc quotidiana, matemàtica, imprecisa, però és la que ha escollit l'equip d'Antonio Rosas per definir el cervell neandertal.



Perquè el cervell neandertal, s'ha de definir. El cervell neandertal ha de tenir alguna cosa especial, que el diferencii substancialment del nostre (sinó, no tindria gràcia!), el dels humans moderns. Ja sigui alguna deficiència, alguna falta de lobulació, algun patró de connectivitat diferent, però alguna cosa hi ha d'haver.

Aquest cop, el que ha cridat l'atenció d'Antonio Rosas no ha estat pas la menor mida dels lòbuls prefrontals (rumor que corre des de fa temps en certes pàgines web d'actualització dubtosa) ni tampoc la major àrea de les zones responsables de la percepció auditiva i visual, ni tant sols alguna petita descompensació del cerebel que suggereixi que caminaven com un borratxo, quan en realitat tot plegat era una adaptació per caçar més eficaçment a curta distància (darwinistes...) sinó l'assimetria.

A nivell introductori, direm que el cervell està dividit en dos hemisferis: el dret, i l'esquerre. Les funcions no són del tot clares, però sembla que aquesta simetria hauria estat clau perquè apareguessin els conceptes "dretà" i "esquerrà", ben desconeguts entre els nostres cosins bonobos.



L'equip d'Antonio Rosas ha reconstruït el cervell de 3 individus neandertals del Sidrón, datats en uns 50.000 anys, fent un motlle a partir dels seus cranis (per a l'explicació detallada veure el documental "Neandertal - BBC (2005)", i ha estudiat aquests motlles de silicona on hi queden marcats els lòbuls, protuberàncies i depressions del que un bon dia va ser un cervell neandertal.

Una de les característiques que ha cridat més l'atenció és precisament que l'assimetria "era molt més marcada que en els humans actuals" i que el cervell neandertal "presenta unes característiques pròpies". Particularment, el drenatge (és a dir, els vasos sanguinis) que irrigaven el cervell neandertal no mostren una confluència clara entre els dos hemisferis, sinó certa assimetria, sent l'hemisferi dret el més irrigat; el patró de drenatge cerebral estaria relacionat amb les proporcions relatives i la configuració tridimensional del cervell (...).

I què pot voler dir això? Que el drenatge del cervell neandertal fos més assimètric que el nostre, tenia alguna relació amb les seves capacitats? De ben segur que, si aquest drenatge era comú per tots els neandertals [només s'ha estudiat en 3 sidronencs] algun avantatge els devia suposar, tot i que ens sigui desconegut.



Sigui com sigui, no està bé pensar en termes de millor o pitjor. Els cervells d'homes i dones també són diferents, i no obstant això ningú no s'atreveix a afirmar que un sexe sigui més intel·ligent o més capaç que l'altre. Potser hauriem d'entendre aquesta assimetria com que el cervell dels humans moderns tenia totes les àrees més ben connectades, mentre que en el neandertal cada part feia la seva funció més independentment de la resta, amb els avantatges i inconvenients que això pugui comportar.

Font:

http://paleorama.wordpress.com/2011/11/07/el-cerebro-neandertal-era-mas-asimetrico-que-el-del-homo-sapiens/

dissabte, 5 de novembre de 2011

Els humans moderns NO van arribar a Europa abans del que es pensava

Els dos molars deciduals uluzzians i el troç de maxilar corcat, podrit, carbonitzat, ronyós i britànic que recentment han fet un salt d'espècie (abans es consideraven pertanyents a neandertals) i datats en 40-45.000 anys abans del present, NO són inesperats en cas que corresponguin a humans moderns, tal com es repeteix a tots els mitjans de comunicació.



Malauradament, me n'acabo d'assabentar que el busca-i-troba-híbrids ha participat en l'estudi de la mandíbula de Kent. Ho sento, és que el dr. Trinkaus no m'acaba de fer el pes amb les classificacions, perquè no para de deixar anar la paraula "interbreeding" a tots els mitjans de comunicació on el conviden a obrir la boca.

Pitjor que això és que tothom es sorprengui tant d'aquestes datacions, perquè de fet, no és gens soprenent que apareguin humans moderns en aquestes dates: arreu d'Europa occidental hi ha molts jaciments, des d'Alemanya a la península ibèrica, passant per Itàlia, França i Suïssa, datats en més de 40.000 anys i fins a gairebé 50.000 a l'est d'Europa, on s'hi ha trobat indústria (proto)-aurinyaciana, que típicament s'havia associat als humans moderns, perquè era bastant diferent del mosterià.

Per tant, que ara aparegui un humà modern (o més aviat, un bocinet del que era la seva cara) amb aquestes datacions, no ens hauria d'estranyar, sinó tot el contrari, hauriem d'exclamar "ja era hora!".

dimecres, 2 de novembre de 2011

Humans moderns al Regne Unit fa 43.000 anys

Algun dia d'aquests m'agafarà un atac de cor, i és que aquests homínids cada dia en fan una de més grossa.

Juntament amb la notícia de l'Uluzzià, aquest ja és el segon estudi que ens assegura amb datacions fiables que fa més de 40.000 anys els humans moderns ja estaven establerts i ben establerts a tot Europa.



El grec Dienekes ha estat un dels primers en comentar aquesta sensacional notícia (no tinc paraules per expressar-ho) i és que el maxilar trobat a la Kent's Cavern (KC4) que va ser descobert l'any 1927, va ser datat erròniament l'any 1989. Això és el que han comprovat els autors d'un estudi acabat de sortir: KC4 no tindria 35.000 anys, com va estimar la datació de 1989, sinó entre 41.000 i 44.000. En altres paraules: seria el maxilar modern més antic de tot Europa. Perquè era modern, no?

En analitzar-lo detalladament, els autors han trobat que efectivament, el maxilar corresponia a un humà modern: 13 trets dentals mostren característiques ben típiques dels humans moderns, mentre que 3 trets mostren afinitats neandertalianes i 7 més són ambigus. Resumidament: deixant de banda els detalls, el maxilar i l'individu que el portava, eren ben moderns.

Aquestes dates tant antigues suggereixen que l'Aurinyacià, que mai no ha estat associat a humans moderns directament, efectivament tindria tots els números per ser una indústria típicament moderna, i també confirmen la ràpida dispersió dels humans moderns per tota Europa des d'Àsia occidental, sense gairebé tenir contacte amb els neandertals.



Font:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10484.html

Uluzzià made in sapiens?

L'Uluzzià és una indústria que va ser elaborada a Itàlia fa entre 40.000 i 50.000 anys, i etiquetada com "de transició", juntament amb el Chatelperronià i d'altres, és a dir, que molts creuen que els neandertals van adoptar amb l'arribada dels humans moderns al vell continent, que els haurien aculturat.



Fins ara tot això només eren hipòtesis, perquè, malauradament, tenim molt poques restes associades a l'Uluzzià, a diferència del Chatelperronià, que sí que l'hem trobat associat a restes neandertals, i que per tant, l'explicació més probable és que fos una indústria creada pels neandertals, amb aculturació o en sense.

Doncs bé, sembla que d'acord amb l'anàlisi d'unes dents trobades a la Grotta del Cavallo, al sud d'Itàlia, i associades amb aquesta indústria, els neandertals hi tindrien poca cosa a veure, per no dir res.

Aquestes dents (molars deciduals) havien estat inicialment classificades com a pertanyents a neandertals, però els autors d'un nou estudi han utilitzat dos mètodes morfomètrics diferents que semblen indicar que es tractaria d'humans moderns, i no pas de neandertals. La datació obtinguda per aquestes dents també sorprèn: entre 43.000 i 45.000 anys abans del present! Si aquestes datacions són certes, això voldria dir que aquells HAM eren els més antics d'Europa trobats fins ara de la seva espècie!

Ja ho veieu, al vell continent els neandertals es fan joves (22.000 B.P) mentre que els HAM envelleixen (45.000 B.P.)


Font:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10617.html

dimarts, 1 de novembre de 2011

[Grangers] El Yeti dels Alps no estava sol ni era cap excepció

Acaba de sortir a la llum un estudi que ha analitzat una població neolítica de Cogolls (Girona, Catalunya) datada en 7.000 anys. Els anàlisis s'han dut a terme per al mtDNA (transmès exclusivament per via femenina) i el cromosoma Y.

En Maju, sempre tant a l'aguait amb aquests estudis de grangers, m'ha ajudat a entendre una mica més les conclusions d'aquest estudi. En qualsevol cas, aquí hi ha el material suplementari (l'estudi sencer és de pagament, com era previsible): Neolític Cogolls



Començant pel començament (als Alps ja hi arribarem després) cal dir que pel que fa a la via femenina, s'han trobat 4 haplogrups, que són els següents: H1, K1a1a, T2b i U5b. Són els únics, i han estat comparats amb poblacions de tota Europa i l'orient mitjà. Les conclusions que més salten a la vista per cadascun són: H1: present amb aproximadament un 20% de freqüència a bona part d'Europa i orient mitjà. K1a1a: molt estrany, trobat només a la zona del riu Danubi, i a frequències molt baixes. T2b: trobat a frequències molt baixes a la península (Galícia i País Basc) i al Llenguadoc. U5b: frequències molt baixes i gairebé sempre per sota de l'1% excepte en alguns punts d'Europa central i de l'est.

Pel que fa al cromosoma Y, només tenim dos llinatges d'aquesta població: el G2a, que ja trobem a la població de Treïlles fa 5.000 anys, i també en l'Otzi, que va viure en fa poc més de 5.000, i que era un G2a4. La frequència actual a Catalunya és del 0%, i la d'Europa occidental no arriba ni a l'1%. L'altre llinatge, el E1b1b1a1b, també té una frequència del 0% a Catalunya i per sota de l'1% a Europa occidental, però en canvi és relativament comú a la zona dels Balcans (Sèrbia i Montenegro), on arriba al 15%. Si ho mirem des de la perspectiva moderna, trobem que les poblacions actuals d'Europa occidental, pel que fa al cromosoma Y, tenen una frequència d'entre el 60 i el 90% d'R1b, un llinatge que, fa 5.000 anys, estava completament absent de totes les poblacions analitzades fins ara: la seva frequència és del 0%!!!!

Com s'explica això? Què va passar amb els llinatges del cromosoma Y, que són tant diferents dels actuals? Podria ser cert el que diuen alguns, que els llinatges R van arribar a Europa des de l'orient mitjà fa uns 4.500 anys, i tota la resta van desaparèixer misteriosament? O bé hauríem de fer cas a en Hawks i les explicacions que dóna per explicar l'absència d'ADNmt neandertal en les poblacions actuals, com ara que en ser menys adaptatius pel clima o l'alimentació, van acabar desapareixent en poc temps?

Com a conclusió general: aquestes dades indicarien un REEMPLAÇAMENT TOTAL fa menys de 5.000 anys en la línia masculina. Què va passar amb aquella gent, els grangers se'ls van carregar tots!? O bé una explicació potser menys sanguinària seria que els llinatges del cromosoma Y varien molt en poc temps, i que per tant serien poc informatius a l'hora d'explicar-nos els canvis poblacionals i migracionals? Però estem parlant de canvis que van del 0% al 80% en uns pocs milenis!!!!!

Sigui com sigui, estem a punt de descobrir-ho.


Fonts:
http://www.pnas.org/content/early/2011/10/24/1113061108.abstract
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/11/breaking-news-neolithic-iberian-dna.html