dimarts, 31 de maig de 2011

Grangers, grangers, grangers...

Un nou estudi molt complet sobre els sexys grangers del Neolític, ha analitzat 53 esquelets que van viure fa 5.000 anys a la localitat de Treilles, al Llenguadoc.



L'estudi és d'allò més interessant no només perquè compta amb un alt nombre de participants, sinó perquè ha analitzat el cromosoma Y, l'ADN mitocondrial i l'ADN autosomal (d'acord amb Dienekes). Les conclusions són difícils d'extreure. Potser la més evident de totes és que els grangers, que eren una població estranya, no podien digerir ni un mil·lilitre de llet: no tenien l'enzim necessari per trencar la lactosa, i és clar, això els provocava forts mals de panxa i diarrees de cavall. Aquesta línia va d'acord amb estudis anteriors que suggereixen els mateixos efectes secundaris de la lactosa als budells dels grangers sexys (i dels neandertals!).

A part d'aquesta petita intolerància, els grangers es diferenciaven de les poblacions europees actuals en el cromosoma Y. Els seus llinatges més comuns eren el G2a i l'I2a, tots dos força escassos a gran part d'Europa, on hi dominen els R (excepte l'I2a, que és molt comú a Sardenya). Els grangers, però, sembla que anaven tant escassos en llinatges R (i d'altres, com ara el J2 i l'E1b1) com en enzims lactasa. La procedència d'aquests llinatges i els grangers de Treïlles seria... l'Orient Mitjà, fàcil.



L'ADN mitocondrial, en canvi, és molt semblant al de les poblacions europees, sobretot les del mediterrani. En aquest sentit, no hi ha cap gran diferència entre els treïllencs de fa 5.000 anys i els actuals. O els treïllencs i els gal·lesos, grecs, alemanys i italians.

Tot plegat ha resultat en el següent model de grangers/mariners que els autors de l'estudi creuen que és el més probable: fa entre 5.000-7.000 anys uns llevantins molt decidits van emprendre un viatge resseguint la costa del mediterrani fins arribar a Finisterra, que en llatí vol dir "aquí s'acaba la terra", a Galícia. Pel camí no sabem si es dedicaven ben bé a l'agricultura i a la ramaderia, el paper que els hauria tocat fer com a grangers, o si bé menjaven cargols i plàncton. Aquests grangers marítims eren en la seva major part, homes (es tractava d'una colonització militar, en ple neolític (!!!?!)).



Penjaria figures, però com que l'estudi és de pagament, em limitaré a posar fotos de grangers sexys, suposo que això almenys alegrarà visualment l'entrada. L'estudi, per més interessant que sigui, ens deixa a tots en bolquers: què passa amb els llinatges europeus que "falten" a la població de Treilles fa 5.000 anys? Hem d'entendre que aquests grangers sexys van liquidar els pintabisons masculins, i es van quedar amb les seves dones, o bé que les dones els van escollir per iniciativa pròpia, de tant sexys que eren? En què quedem, aquest estudi dóna suport a la teoria que en Hawks abraça fortament i que ens diu que som tots descendents d'aquests grangers... o no/no del tot?



FONT:

Ancient DNA reveals male diffusion through the Neolithic Mediterranean route

Les closques humanes són com les dels gossos o les de les marietes?

Més confirmacions que en Trinkaus va per mal camí. Més confirmacions que malgrat tot, eren una mica diferents. Més evidència que difícilment passarien desaparcebuts al metro de Barcelona. Més suport pels qui no es creuen que hi hagués hagut sexe interespecífic tant abundant com a l'obra d'en Sawyer: un altre estudi, que sense arribar a la contundència d'aquell "3D nosequè show neanderthals weren't humans" signat per la dra. M.P. de León, ens torna a sortir amb la mateixa: les diferències entre un crani d'un humà modern i d'un humà neandertal són tant o més grans de les que trobem, per exemple, entre dos ximpanzés de dues espècies diferents del mateix gènere, i fins i tot comparables a les que hi ha entre dos ximpanzés de gèneres diferents.



L'estudi, que no em veig en cor d'entendre ni amb les ulleres d'en superman, sembla ser que ha utilitzat procediments extremadament sofisticats que s'escapen del meu crani, i que han analitzat detalladament l'estructura òssia, així com també on anirien col·locats tots els músculs i com encaixarien amb els ossos.

Sí, sembla molt complex. En qualsevol cas, ens interessa el que hi diu al final:


Changes in the form of the dental arcade, its position relative to the braincase, the origins of muscles, or the volume of the brain lead to models that clearly resemble morphological differences between species or genera. The deductive virtual synthesis of the typical skull of Neanderthals using the finite-element structure synthesis (FESS) technique demonstrates the direct correlation between functional loading and the biological structure and shape and can be used to test hypotheses regarding the ­relationship between structure and function during skull evolution.


Algun espavilat ara podria posar aquestes dues fotos i dir que les diferències cranials no ho són tot (o no són res):



I encara un altre espavilat, podria empastifar l'entrada amb més fotos d'animalets:



Encara que a simple vista semblin idèntiques, aquestes dues marietes són d'espècies diferents: no poden tenir descendència fèrtil, encara que l'una agafi un pinzell i es pinti els punts negres que li faltin per ser idèntica a l'altra.

Tornant al gènere Homo, aquestes són les diferències que trobem entre el crani d'un aborígen australià i un individu europeu:



I com sabem, dins l'espècie humana, les races no existeixen. Per tant, no sabem si el sol fet que els cranis neandertals siguin ben diferents dels nostres significa necessàriament que érem espècies diferents, o parlant sense embuts, no volen dir gran cosa. Al cap i a la fi, tots els gossos provenen d'un llop ancestral que va viure fa força menys de 60.000 anys. Les enormes diferències que observem en els cranis, morfologia i comportament canins podrien ser degudes a la mà de l'home.

En aquest sentit, no podem assegurar si els neandertals i els humans moderns ens assemblem més als gossos o a les marietes.


FONT:

http://www.springerlink.com/content/kg4341n7g543207q/

dissabte, 28 de maig de 2011

KebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebara

Situada al Mont Carmel, a Israel, la cova de Kebara és una de les més conegudes arreu del món, gràcies al neandertal desdentat, apodat Moshe, que s'hi va trobar (entre d'altres). Tant coneguda, que fins i tot Jean M. Auel, l'escriptora que es dedica a omplir fulls amb historietes pornogràfiques situades a la prehistòria cada matinada, es va veure obligada a visitar per poder-se inspirar a l'hora d'escriure uns totxos que han ocupat 3/4 parts de la seva vida. Pobre Moshe...



Deu ser impressionant poder contemplar una cova com la de Kebara, però hauriem de poder explicar per què. Què és el que fa que sigui un lloc tant emblemàtic del tema neandertal? Potser no ho podrem respondre mai. De moment, però, anem per les dates, imprescindibles per situar-nos al context correcte. Les datacions de la cova de Kebara són molt importants per entendre la transició (ho sento Millán) del paleolític mitjà al superior. Parlant sense embuts: quan van arribar els HAM a la cova de Kebara, i van (escenes de rara violència suprimides de l'entrada) els neandertals.

Pel que fa als mètodes clàssics de datació, com poden ser el C14, la termoluminiscència o la resonància electrònica d'espin (ESR) cal puntualitzar que no ens serveixen. El C14, per exemple, comença a fer el boig quan sobrepassem els 40.000 anys. Per tant, els autors s'han vist obligats a utilitzar un altre sistema per datar les mostres. És un sistema, que jo anomenaria mut, pel simple fet que no se'n pot revelar ni el nom. Parlant clar: sóc incapaç d'entendre quina altra tècnica nova han desevolupat per ells mateixos.



La única cosa que he entès, és que han obtingut una suite (dient-ho a la melliana) de datacions del carboni estratificat, purificat prèviament del charcoal "fresc" de la cova. (espero que s'hagi entès alguna cosa).

Passem als numerets: la transició ha estat datada entre 46-47.000 i 48-49.000 anys abans del present. Si aquestes dates són correctes, això voldria dir que, no només va ser relativament recent (abans ens pensàvem que va tenir lloc fa ben bé 60.000 anys), sinó que el període de possible coexistència entre les dues humanitats va ser molt breu, de pocs milenis. A partir dels 46.000 anys, ja no trobem neandertals a Kebara (sanglots) i el que hi trobem són les indústries Amhàriques, associades als HAM i al seu paleolític "superior".



És clar que tot això podria estar malament. Els autors ja han avisat que caldria examinar les dates, sobretot les del marge superior, perquè podrien ser força més antigues. En cas que fóssin més o menys correctes, això potser voldria dir que la penetració dolorosa dels HAM per tot el domini neandertal va ser força posterior i molt més ràpida del que es pensa. Esperem impacientment les opinions de tots els neandertalòfils, siguin experts o no.



FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440311001658

divendres, 27 de maig de 2011

[VISCA!] Els neandertals d'El Sidrón reben 360.000€

Bones notícies per a tots els neandertalòfils, sobretot pels d'Astúries: d'ara en endavant, el Sidrón comptarà amb un sac de 360.000 euros (uns 60 milions de les antigues pessetes) per continuar endavant amb les investigacions neandertalianes, a nivell genètic, arqueològic, antropològic i geològic.



Els diners han arribat des del Consell de Govern asturià, i de ben segur que han fet saltar d'alegria tots els científics i col·laboradors que treballen en un lloc tant únic com és el jaciment del Sidrón, entre els quals s'hi troben Carles Lalueza, Antonio Rosas, i probablement J.L.Arsuaga, que esperem que tot plegat li serveixi d'inspiració per escriure un altre llibre.

Aquesta xifra prou respectable, i més encara en temps de crisi, permetrà cobrir les investigacions durant 4 anys més. Recordem que el govern asturià havia tancat gairebé del tot l'aixeta per finançar la investigació, i els diners només queien de gota en gota a l'estiu passat, quan uns 10-12 arqueòlegs amb les seves granotes van haver de fer tota la campanya d'excavacions al jaciment fred i fosc en poc més d'una setmana.

Esperem que amb aquesta renovació monetària, Carles Lalueza pugui dur a terme el seu Projecte de Diversitat Neandertal, que es puguin seqüenciar uns quants genomes nuclears més de neandertals, que poguem investigar més a fons de quina manera van viure i morir, i en definitiva, que ens poguem endinsar com mai dins del món neandertal. Segur, segur que ens esperen moltes sopreses en els propers mesos, que tots esperem tant impacientment.



Ja ho va dir en Carles: un projecte tant interessant segur que obtindria els fons de seguida. COLLONUUUUUUUTTTT!!!!!!!!!!!!!!!!!!


FONT:

http://www.elcomercio.es/v/20110526/cultura/cultura-inyecta-euros-investigaciones-20110526.html

dilluns, 23 de maig de 2011

En Hawks a favor de reemplaçaments massius fa 12.000 anys.

Com ja vaig comentar fa poc, és el tema que està de moda en genètica i evolució de les poblacions europees. Tothom en parla, tothom diu disbarats de l'alçada d'un campanar. I és que el més important perquè un tema es consideri calent és ni menys que això: que la gent, en parli. Encara que només digui Hola! o No en tinc ni idea. El que compta, és que diguin alguna cosa, que premin les tecles, que mirin el monitor, que vegin l'esplendor amb què els grangers de l'orient mitjà van arribar, no només a Europa, sinó a tot arreu.



La validesa d'aquests reemplaçaments massius es basa en la idea que tots els humans som massa recents, una idea que no sé d'on ve, però es troba molt present en la ment de la gran majoria de persones del planeta. I és veritat fins a cert punt: tots els humans sóm molt nous, perquè el nostre aspecte tant provocatiu va aparèixer fa relativament poc, però alhora, tots som molt antics: conservem llinatges que van aparèixer fa milions d'anys. Què dic: fa bilions d'anys!! I sinó que ens ho expliquin els científics que comparant el nostre genoma amb el d'altres éssers vius van trobar que el 40% dels nostres gens són idèntics amb els d'un simple bacteri que es limita a fer les 3 funcions bàsiques: néixer, reproduir-se i morir.

Enlloc de tirar tant enera en el temps, ens quedarem a l'inici de l'agricultura, i ens centrarem amb les paraules d'en Hawks, antropòleg reconegut. Certs estudis molt recents suggereixen:

a) Un orígen des d'Àfrica del sud-oest, encara que el registre fòssil més antic es trobi a l'est.
b) Reemplaçaments massius a l'Àsia oriental, i, sobretot, a Europa.



La validesa d'aquests estudis ha estat posada en dubte per alguns científics. No obstant això, la gran majoria els ha rebut amb els braços oberts. No és que tinguin ni la més remota idea de quin aspecte feien, per exemple, els europeus de fa 15.000 anys. No és que es vegin amb cor de proposar qualsevol teoria amb cara i ulls de per què aquestes poblacions van ser reemplaçades abruptament a l'inici de l'agricultura. Els molecular cloks, com sempre, van a la seva, i cadascú mou les agulles al seu gust, cosa que encara dificulta més les interpretacions, prou difícils per sí soles.

Centrant-nos en Europa, perquè entre d'altres coses és allà on hi van viure i morir la major part de neandertals, en Hawks diu el següent:

I am less sanguine about their results for Europe. They show a gradual period of growth associated in time with the Younger Dryas (around 12,000 years ago), which could make sense in the archaeology. But I am not convinced that the "European" haplogroups here are really European to that time depth. We know that the Neolithic and post-Neolithic saw some large-scale shifts in the frequencies of mtDNA haplogroups in Central and Western Europe. Some Upper Paleolithic Europeans probably contributed mtDNA to this later population, but I have no confidence that the proportion was great enough to accurately infer the demography of that pre-Neolithic population.



És a dir, en Hawks el que veu és un creixement abrupte de les poblacions europees fa 12.000 anys. Llavors el que s'observa és que les freqüències en els haplogrups, varien. Finalment, ens diu que no n'està convençut que la proporció que van contribuir als europeus posteriors sigui prou alta com perquè poguem conèixer quin aspecte tenien les poblacions a Europa fa més de 12.000 anys. Dit d'una altra manera: reemplaçament massiu, potser complet.

I doncs? Ningú no nega que la població augmentés. Al cap i a la fi, en algun moment ho va haver de fer. La població actual també és molt més elevada que fa 100 anys, i no obstant això, crec que ningú no posa en dubte que la gent de fa 100 anys ha deixat descendents.



Potser en Hawks el que vol demostrar és que els europeus de fa 12.000 anys mostraven trets neandertals que no es troben en les poblacions actuals per aquest reemplaçament gairebé complet. Entenc la seva posició, però què passa quan trec una imatge del crani reconstruït de Cromanyó 1, que va viure fa gairebé 30.000 anys? El que passa és que, davant d'aquesta barbeta exemplar, absència total d'arcs superciliars, nassiró esquifit i absència de bony, tothom es veu obligat a callar. Per tant, seria millor que a l'hora d'investigar què va passar fa 12.000 anys, aquests antropòlegs i genetistes s'oblidessin completament dels neandertals. Al cap i a la fi, ja estaven extingits des de feia milenis.

dissabte, 21 de maig de 2011

Tots som Jebel Irhoud (II)

Però... com COM és possible? Això no hauria d'anar així: segons la versió oficial, el nord d'Àfrica es va poblar molt més tard. I encara no és tot: segons el paper, l'avantpassat de TOTS els altres llinatges masculins que no són ni A ni B va viure fa només 39.000 anys!!! Perquè us en feu una idea: tots els "altres" som els no-africans: europeus, asiàtics, amerindis i probablement aborígens australians i melanesis. I què passa amb les indústries datades en més de 40.000 anys? Fem cas del rellotget i les engeguem totes a prendre pel sac?

Si les conclusions d'aquest paper són correctes, les conseqüències pel Fora d'Àfrica poden arribar a ser brutals: no només perdria la banya, sinó també el Kilimanjo i el desert del Kalahari, perquè els llinatges més antics no es troben pas entre les relíquies del passat que ens pensàvem que eren els bosquimans, sinó entre les poblacions del nord i oest d'Àfrica.



I ara, què? Esclafem el despertador amb un martell? Evidentment que tot això podria estar equivocat. Ja hi han veus que diuen que no poden creure's que hi hagi hagut continuïtat al nord d'Àfrica durant més de 12.000 anys, i que aquests llinatges més antics probablement van ser portats a la regió per esclaus negres que hi van arribar fa tot just 500 anys (rialles). D'altres, com en dienekes, han proposat models que no són massa més creïbles que proposar una colonització directa des del planeta Mart *spoilers a partir d'aquí* que proposen un orígen comú pels Irhoud i els neandertals fa 140.000 anys al nord d'Àfrica (rialles) des d'on una branca dels Irhoud hauria emigrat cap a la república del Congo *spoilers* abans netejant-se qualsevol herència neandertal, això sí (rialles) i una altra se n'hauria anat a colonitzar la resta del món *spoilers* Segons el grec, amb això quedaria tot resolt (rialles, rialles): tant l'1-4% com l'orígen dels humans moderns. *Ja s'han acabat els spoilers, podeu continuar llegint tranquil·lament*.

En fi. Hi ha gent, que a més a més d'estar malament del terrat, no els hi agrada ser descendents de certs grups humans. Potser a alguns els sembla més atractiva la idea de tenir avantpassats que van viure a l'Atles, com ara en Zidane, que no pas a Nigèria. Què hi farem: mentre tota l'evidència menys aquest estudi que el mínim que se'n pot dir és que costa de creure, tots els altres apuntin en la direcció sub-sahariana, l'orígen dels primers humans moderns continuarà sent en aquesta part del món. I a qui no li agradi... que s'hi posi fulles ;)



Una cosa positiva d'aquest paper i les seves conclusions tant atrevides és que de ben segur, molts turistes que solen viatjar amb el pic i la pala a la maleta començaran a sentiran curiositat pel nord d'Àfrica, una regió que sabem que es troba força abandonada per la mà d'obra arqueològica.


****Apostes****

Quina serà la pròxima teoria que veurem sobre l'orígen dels humans moderns? Els molecular clokcs tornaran a fer el boig amb la busca? El Fora d'Àfrica podria quedar desbancat? Descobrirem si realment els A1a són descendents dels Irhoud, uns marroquins que no van haver de demanar mai papers a ningú, o bé tot queda explicat amb un allau d'esclaus sub-saharians, que van arribar a l'Atles per força i encadenats, fa uns quants segles de no res? No és realment divertit, veure en quin grau de desorientació ens trobem tots plegats gràcies a aquests picapedrers aïllats i morts de set?




Pau, vine a ajudar-nos!!


FONTS:


(article):Enllaçhttp://www.cell.com/AJHG/fulltext/S0002-9297%2811%2900164-9?large_figure=true

(material adicional):
http://download.cell.com/AJHG/mmcs/journals/0002-9297/PIIS0002929711001649.mmc1.pdf

(blogs consultats)

http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/05/major-upheaval-of-human-y-dna-phylogeny.html

http://dienekes.blogspot.com/2011/05/is-jebel-irhoud-father-of-mankind.html <-- No us ho perdeu!!!


Podeu llegir la resta d'aquesta entrada a: Tots som Jebel Irhoud (I)