divendres, 29 d’abril de 2011

Els neandertals d'El Sidrón patien estrès

Ja és oficial: l'estudi detallat de les dents dels neandertals d'El Sidrón o el que en queda, ha revelat que després de l'alletament, els infants neandertals eren destetats i passaven bruscament a ser alimentats amb una dieta més semblant a la dels adults.



Com s'ha pogut saber, aquesta dada tant interessant? Gràcies a les línies d'hipoplàssia que apareixen a les nostres dents quan hem passat per un període d'estrès i/o malnutrició. Les dents, en aquest sentit, són com una biografia de la persona, i ens poden arribar a revelar detalls impensables sobre la seva alimentació i estil de vida en general.

No se sap per què aquells neandertals alimentaven els nens petits com si ja fóssin adults. Potser és perquè no tenien més aliment al seu abast o s'alimentaven gairebé sempre del mateix?

Un altre aspecte molt interessant que s'ha analitzat de l'anatomia dels neandertals d'El Sidrón ha estat el seu cervell, que també ha revelat aspectes interessants de l'ésser neandertal: la lateralitat.
Aquest aspecte tant únic del gènere Homo vol dir que bàsicament mostrem una preferència per una de les dues parts del nostre cos, ja sigui dreta o esquerra. Com sabem, la gran majoria de neandertals i d'humans moderns, més del 90%, som dretans. La lateralitat és molt interessant perquè podria estar implicada en l'evolució de la parla, entre d'altres processos.

Saber si un neandertal era dretà o esquerrà és una cosa relativament senzilla si tenim les seves dents, i encara més si el crani on s'hi emmagatzemava la matèria gris està ben conservat, com sembla que és el cas d'alguns neandertals del Sidrón.



L'anàlisi també ha revelat que efectivament, aquells neandertals tenien un cervell encara més assimètric que el nostre, la qual cosa podria indicar certes diferències anatòmiques i/o de comportament encara desconegudes.

La lateralitat dels neandertals del Sidrón era encara més marcada que la de la majoria d'humans moderns. Per entendre més o menys què vol dir tenir una lateralitat molt marcada em posaré a mi mateixa com a exemple: si ens hi fixem, cadascun de nosaltres es pot autodefinir com a dretà o esquerrà, però el cert és que hi ha algunes o moltes coses que les fem amb el cantó del cos contrari al que toca.

Raspatllar-me les dents, pelar una pera amb el ganivet, pentinar-me o xutar una pilota són coses que em veig incapaça de fer amb la mà esquerra. En canvi, aguantar el telèfon de la dutxa, mocar-me o fer rodolar una pilota amb un sol dit són coses que em va molt malament fer amb la mà dreta. Aquells neandertals del Sidrón, amb una lateralitat tant acusada, se sobreentén que feien servir gairebé exclusivament el cantó dret (o esquerre) del seu cos, que gens casualment, és el que tenien més desenvolupat, pel que recordo d'una reconstrucció.

Les causes d'aquesta lateralitat tant acusada són desconegudes. Si us heu quedat amb les ganes de saber com en sou de laterals podeu fer aquest test (feu clic sobre les boletes, primer amb una mà i després amb l'altra, i compareu les dues puntuacions): http://faculty.washington.edu/chudler/java/rldot.html



És una informació molt interessant que ens pot ajudar a fer realitat el nostre somni: reconstruïr les vides neandertals amb tant de realisme com si les poguessim veure amb els nostres propis ulls.


FONT:

Neandertales de El Sidrón sufrieron episodios de estrés fisiológico al producirse su destete


dijous, 28 d’abril de 2011

Trinkaus ataca de nou!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quan plou no hi ha res millor que passar l'estona amb les dolces paraules d'un antropòleg que va completament a la seva. Apodat busca-i-troba-híbrids, Trinkaus ens explica que en ocasions, veu híbrids. Per demonstrar-nos que no ens menteix, ha publicat un altre estudi per corroborar-ho, semblant a aquell mític European early modern humans and the fate of the Neandertals (2007).



Aquest cop, Trinkaus ha tornat a reunir-se amb els seus companys de fatigues i ha expulsat el següent:

Late Neandertals and Early Modern Humans in Europe, Population Dynamics and Paleobiology (2011)

Es detecta, s'intueix, s'ensuma que la cosa anirà d'híbrids. El millor de tot, per això, no són els híbrids en sí, sinó la primera frase:

On the sesquicentennial of the discovery at the Kleine Feldhofer Grotte, it is appropriate to reassess the nature of the biological transition between late Neandertals and the earliest modern humans in Europe.


...i l'última: Simple models of an abrupt behavioral and phylogenetic transition for this period in Europe should be abandoned.




No cal ser gaire llest per adonar-se que la sesquicentennialesència dels híbrids l'ha ben enlluernat. Aquests són la llista de trets que ell considera que demostren una contribució neandertal important a les poblacions europees de HAM corresponents a l'època de l'Aurinyacià i el Gravetià:

-Marked frontal flattening
-Large occipital buns*
-Large juxtamastoid eminences
-Suprainiac fossae**
-Wide mandibular rami
-Asymmetrical mandibular notch
-Medial notch position
-Mandibular foramen bridging
-Molar megadontia
-Incisor shoveling***

Tota aquesta parafernàlia de dicotomia híbrida em sona a neandertal, i només diré que pels punts marcats amb un asterisc, la seva presència no indicaria necessàriament ascendència neandertal.

* Els bonys occipitals neandertals i dels HAM no tenen RES a veure: El moño occipital neandertal es sólo suyo
** La fossa supraínica dels HAM... sembla que tampoc: Is the suprainiac fossa a Neandertal autapomorphy? A complementary external and internal investigation.
***Els incisius en forma de pala són molt característics dels asiàtics de l'est i els amerindis (i aquests sí que estaven relacionats amb els HAM europeus).

Trinkaus sol agafar "híbrids" d'Europa de l'est datats en 30-35.000 anys. No obstant això, i sense treure mèrit a les seves investigacions, m'agradaria que algú m'expliqués què en té de neandertal aquest individu (Cromagnon 1) que va viure fa més de 27.000 anys en ple gravetià, si no és massa demanar:



Trinkaus tampoc no ha contestat les crítiques que la deessa Harvati va fer per un dels seus híbrids preferits: Cioclovina 1. El busca-i-troba-híbrids tampoc no explica què va passar després del Gravetià: en teoria tots els trets neandertals es van perdre? Hi va haver una altra substitució poblacional? I què és el que el fa pensar així?

La genètica tampoc no ha trobat cap inici de relacions maritals interespecífiques entre aquests dos grups que hagi arribat fins les poblacions europees actuals. De fet, fins i tot s'ha arribat a posar en dubte que es veiessin les cares, i s'ha volgut vincular l'extinció neandertal a un canvi climàtic abrupte, sense tenir res a veure amb l'expansió dels HAM.

A totes aquestes acusacions, Trinkaus respon també contundentment: la genètica no ens explica absolutament res, els qui no ho volen veure és perquè tenen prejudicis religiosos i el reemplaçament abrupte ha de ser abandonat definitivament són algunes de les conclusions a les quals ha arribat el nostre simpàtic busca-i-troba-híbrids. En ocasions... veig antropòlegs més tossuts que una mula.






dimarts, 26 d’abril de 2011

Va de cranis: no hi ha res més Heidelbergensis que un Heidelbergensis

Ja era hora de reunir tota la família perquè ens ensenyéssim els cranis mútuament: els neandertals, els sapientíssimissims, els heidy, algun erectus, 4 habilis solitaris... com trobava a faltar un estudi de cranis: m'encanten!



Aquest cop, l'estudi de cranis té un objectiu ben clar: esbrinar les afinitats homínides de l'italià Ceprano 1, que va viure fa entre 385 i 430.000 anys, cosa que teòricament el situaria dins del calaix de sastre anomenat "H. heidelbergensis", que per molts representen els avantpassats dels neandertals i nostres, mentre que per d'altres, només dels neandertals.

Si hi ha alguna conclusió clara a la qual arriba aquest estudi que ha analitzat desenes de cranis d'homínids d'arreu del món i de dates molt variades, que van des de fa gairebé 2 milions d'anys al segle 19, és que els Heidelbergensis eren un grup específic, clarament diferenciables de neandertals i H. sapiens. A més a més, aquesta (sub) espècie homínida sembla ser que hauria ocupat bona part d'Euràsia i possiblement també l'Àfrica:



El triangle de color blau engloba els neandertals: Tabun C1 i Saccopastore són els que es desvien més de la resta, tal com era d'esperar. El verd engloba diferents cranis d'homínids del pleistocè inferior i mitjà, incloent-hi Ceprano 1, diversos kenians de Turkana i el javanès Sangiran, tots fregant la línia dels dos milions d'anys; altres homínids més joves, com ara els xinesos de +200.000 anys Dali (no Dalí), Zhoukoudian, un espanyol de la Sima de los Huesos (400.000), el grec Petralona (350.000) i curiosament també el zambià de +125.000 anys, Kabwe 1, són propers a aquests homínids tant antics. Hi ha un parell d'hominids més, que són Steinheim i Jinniu Shan, que mostren afinitats pels H. sapiens i els neandertals, respectivament; són unes desviacions que encara que ens puguin semblar sorprenents, potser no ho són gens: tal com han dit els de l'estudi amb bones paraules, estaven massa fets pols.

El triangle vermell inclou una gamma variada del que coneixem com H. sapiens. Jebel Irhoud hi mostra afinitats considerables, i alhora Qafzeh 6, Skhul V i també l'aquità de 12-17.000 anys Chancelada semblen tirar més cap al cantó neandertal, a diferència del seu company francès de 30.000 anys, Abri Pataud.



En aquests arbres s'hi observa el que sospitàvem des del principi: el grup vermell, el dels H. sapiens, és el que més es diferencia dels altres. És força interessant el fet que el marroquí Irhoud mostri afinitats amb els llevantins Skhul i Qafzeh, que són d'edats més o menys similars, i la seva indústria lítica també era semblant. Els grups verd i negre representen heidelbergensis i d'altres afiliats, alguns molt antics, amb aquest calaix de sastre: la geografia on va viure aquesta (sub) espècie va ser realment molt àmplia, similar a la que ocupen actualment els humans moderns (exceptuant Amèrica, Austràlia i la majoria d'illes).

Les conclusions que es poden extreure d'aquest estudi són gairebé infinites. El que és important aquí és el nostre protagonista: Ceprano 1, que per la seva edat i context geogràfic, mostra afinitats evidents amb homínids molt més arcaics, i alhora amb d'altres més moderns; el fet que alguns d'aquests individus visquessin en llocs molt allunyats que van des de la Xina fins a l'Àfrica, com és el cas de Kabwe 1, suggereix flux gènic fa uns 780.000 anys entre aquests dos continents, malgrat que la presència homínida fora d'Àfrica s'acosta als dos milions d'anys. Durant aquestes dates sembla ser que hi va haver de nou un augment en la capacitat cranial.

Ufff, com es pot veure sense fer cap gràfic, les relacions de família són d'allò més complicades!


FONT:

The Stem Species of Our Species: A Place for the Archaic Human Cranium from Ceprano, Italy

Entrin, passin i admirin el rostre de la reina Cleopatra

Avui és l'últim dia de setmana santa (bé no, teòricament era ahir) la qual cosa em fa molta gràcia: avui ric per tot. Per exemple, m'he torçat el peu i he rigut de mala manera. Quan m'he llevat he mirat el calendari i he vist que era dilluns dia 25. Després el següent que recordo que he fet ha estat agafar una pera de la fruitera. Odio les peres amb totes les meves forces, com el xarop per la tos. En prenc per necessitat vital. He agafat un ganivet i l'he començada a pelar: maledicció! Era de color vermellós. Fent un esforç, perquè no en volia agafar cap altra, he acabat de pelar el que quedava i n'he fet quatre talls esquifits que m'he empassat sense mastegar. Agggghhh què dolentes que són les peres podrides, encara més que habitualment!!!!!!



He tornat a mirar el calendari: dia 25. Ja en fa 4. 4,4,4,4,4 dies que tinc restrenyiment, i aquestes maleïdes peres que no fan l'efecte que han de fer. Per què!?!? Que potser se m'han volgut revenjar, aquestes coses amorfes i de tots colors menys el verd, que és el que haurien de tenir!??! Tant se val. El que ha vingut aquesta tarda, encara m'ha fet més gràcia: he sentit unes punxades provinents dels intestints, que per la seva intensitat no em deixaven ni moure. Només podia fer una cosa: riure.

Parlant de peres: hi ha un nas que me les recorda terriblement bé: el de la reconstrucció de la Cleopatra que va viure fa 35.000 anys a Romania, àlies Oase 2.



Ho veieu? És una pera!

Oase 2 va viure fa uns 35.000 anys a l'est d'Europa i... (a continuació, molta marbrassa que a mi personalment em feia venir ganes d'anar de ventre) per molts podria tenir ascendència neandertal. Aquesta NO és la meva opinió. Discrepo enormement amb en Trinkaus: no m'ho sembla gens, de neandertal. D'altra banda: tampoc no seria el primer HAM europeu, si les datacions de l'Aurinyacià (+40.000) a la resta d'Europa són certes, i no pas pura fantasia, com deia en Zilhäo en el seu moment. Oase 2 (que vol dir ós en romanès) ha sigut motiu de disputes entre multirregionalistes i foradafricanistes. Com que els seus altres companys (1,3) que s'han trobat a la cova fent-li companyia també semblaven mostrar certa "robusticitat" Trinkaus opina que tot plegat no és casual, sinó causal. Hi ha una cosa, però, en que Oase 1 i 3 no han pogut igualar a la nostra Cleopatra (que encara no sabem si és mascle o femella): la reconstrucció.



Oooohh! Us heu espantat, en veure que ara ja no és una pera, sinó un moniato? I no només això: ara ja no és en blanc i negre, sinó en marró i gris. El color de pell de la Cleopatra en aquesta reconstrucció ha generat més discussions que si ens l'haguessin pintada de color verd. Això és així per la vitamina D: no és casual que a les latituds més altes siguem més clarets de pell que als tròpics. Per la latitud en què vivia, Oase 2 hagués hagut d'ingerir tants quilos de peix com pesava ell a diari, si hagués volgut mantenir els nivells de vitamina D adequats i aquest color de pell tant fosc. Això sembla improbable, d'entrada.



He retallat el nas d'Oase 2 i l'he enganxat aquí. És... com ho diria, no he vist mai res que s'hi assembli en cap grup humà. Ni africans, ni europeus ni asiàtics. És com si algú hagués agafat una pera, l'hagués aixafada amb tota la malícia del món, hi hagués fet dos forats a la part de sota i l'hagués llençada contra la paret, sent la paret el bust d'Oase 2. Però quina mala baba! (sento un petit mareig de tant mirar-li la cara). I els ulls? Aquest cop havien pensat en els asiàtics, però tampoc: els ulls dels asiàtics no són així. I doncs, d'on ha sortit aquesta reconstrucció? I abans de tot: per què és CALB com una pera!?! No, no és que ja sigui calb només, és que no té cap pèl al cos! No té celles!!!

Us preguntareu què té a veure tot això amb la Cleopatra. Doncs es diu que el nas de la Cleopatra era molt bonic. Era tant bonic que despertava passions i movia piràmides. Era tant bonic, que a cada reconstrucció de la cara de la reina, varia. Ningú no sap quina cara tenia Cleopatra. Només sabem que el seu nas era especial i únic, com el d'Oase 2. Ah, quina mala sort! Continuem sense saber quina cara feia... aquesta nit no sé si podré dormir. No pas pel pobre Oase 2, sinó perquè tant de parlar de peres, tinc por que quan m'adormi els meus intestins em punxin o bé que somii amb un exèrcit de peres gegants que m'ataca. AUXILI!!

diumenge, 24 d’abril de 2011

Koori

Segons els antropòlegs, els aborígens australians serien un dels grups moderns més propers als neandertals i altres grups arcaics. I ben cert és que els seus arcs superciliars, nassos estranys, mandíbules potents com cangurs i dents enormes criden l'atenció de qualsevol turista escanyolit.

Aquesta visió dels aborígens australians -ells prefereixen ser anomenats Koori, que vol dir "el nostre poble" en algunes llengües aborígenes- és massa simplificada. En realitat n'hi ha per tots els gustos: prims, grassonets, robustos, alts, baixos, rossos, de cabells estirats o arrissats, morenos, negres, torrats, simpàtics, antipàtics...

Les poblacions Koori van patir una davallada molt dràstica quan hi van arribar els colons europeus, per allà l'any 1700; molts van morir de malalties, alguns de fam, i d'altres van ser simplement afusellats. Ara representen un 2,5% del total de la població d'Austràlia. La majoria d'ells estan molt barrejats amb les ladies i els gentlemen provinents d'Anglaterra, però tot i així encara conserven la seva peculiar manera de veure el món. És per això que he decidit recollir unes quantes fotos d'aquests herois semi-nòmades. A mi em semblen molt sexys :D





Luzia

Avui he tingut el plaer de conèixer aquesta brasilera de com a mínim 11.500 anys, que té l'honor (o la desgràcia) de considerar-se la primera "americana", doncs és l'esquelet humà més antic que s'ha descobert en aquest continent.



La nostra protagonista tenia entre 20 i 25 anys al moment de la seva mort, que tot sembla indicar que va ser violent: potser una bèstia ferotge va atacar la pobra Luzia?

Només un terç d'aquesta paleo-índia d'1,50 ha pogut ser rescatat, suficient com per adonar-se que el seu crani era "radicalment" diferent del dels amerindis actuals, que se suposa que provenen del centre-est asiàtic.

La nostra Luzia en canvi, sembla mostrar més afinitats amb els aborígens australians, i altres grups classificats dins la categoria "australoid". Característiques d'aquesta jove americana, com ara el crani estret i oval, la cara projectada i la barbeta molt pronunciada es veu que són "introbables" en els amerindis actuals i les poblacions de Sibèria.



Si els avantpassats de la Luzia no van venir de Sibèria, aleshores, com van arribar al Brasil? Una possibilitat molt interessant és que aquests australoids arribessin des de l'illa de Pasqua, famosa per les pel·lícules semi-pornogràfiques que s'hi han rodat, com ara Rapa Nui, i ah! me n'oblidava, també per aquells caps de pedra gegantins.

Això contradiuria algunes teories actuals sobre el poblament d'Amèrica. Si hi incloem l'home de Kennewick, que per alguns d'amerindi tampoc no en tenia res, ja tenim els ingredients necessaris per donar ales a tot tipus de creences que travessen el continent americà de nord a sud. De teories sobre el poblament d'Amèrica n'he vistes tantes, que ara mateix vaig a fer una llista:

-Els siberians van passar per l'estret de Beríngia.
-Els siberians van travessar el Pacífic per dalt, seguint la línia de la costa.
-Els australoids van anar saltejant les illes del Pacífic fins arribar al continent americà.
-Els europeus de fa 20.000 anys van travessar l'Atlàntic (això explicaria la presència de l'haplogrup X en els amerindis).
-Una població humana desconeguda va arribar a Amèrica des de l'Antàrtida.
-Els amerindis van ser creats al lloc on es troben (sobretot defensat per ells mateixos).
-Els amerindis no només van ser creats al lloc on es troben, sinó que a més a més, van poblar tot el planeta, i no pas els africans, com es creu.
-Els amerindis serien descendents d'algun homínid emparentat amb els erectes erectus que va travessar l'estret de Beríngia en temps remots.
-Els amerindis van evolucionar des d'una població dinosàurica que va aprendre a parlar (aquesta me l'he inventada jo xD).

divendres, 22 d’abril de 2011

Els sexys i perillosos grangers de l'Orient Mitjà

Ben segur que alguna vegada hem pensat en autoflagel·lar-nos culpant-nos de l'extinció dels neandertals. Sento dir-vos que d'acord amb els últims estudis també ens haurem d'autoflagel·lar unes quantes vegades més, perquè hi ha certes corbes hiperbòliques que suggereixen que els caçadors-recol·lectors "hunter-gatherers" europeus també van patir extincions en massa fa uns 10.000 anys.



L'Orient Mitjà és una zona molt transitada pels estudis de genètica europea. D'acord amb aquests estudis, seria una zona altament poblada, expansiva i mortífera pels pobres caçadors-recol·lectors (C.R.) europeus. Hi ha altres genetistes els quals no hi estan d'acord, amb aquestes extincions en massa. Sempre queda més original ser descendent d'un innocent artista que pinta bisons a les parets de les coves que no pas d'un tirà invasor que arriba muntant a cavall i amb un sac ple de cereals mig podrits i d'esclaus que llepen les ferradures del seu cavall olorant sense voler-ho la pudor dels fems equins.

Razib Khan és un home que té un blog d'aquests, i fa un parell de dies que va comentar aquest estudi: Rapid, global demographic expansions after the origins of agriculture

Amb un parell de corbes hiperbòliques, els de l'estudi pretenen demostrar que durant el "neolític" és a dir, fa entre 5-10.000 anys, hi van haver "expansions en massa" gràcies a l'agricultura: la població va créixer exponencialment. Per generar aquestes corbes, han agafat uns quants haplogrups europeus triats a l'atzar (uns 6 o 7) la meitat dels quals han estat categoritzats com a "mesolítics" i l'altra meitat com a "neolítics" amb bases més que dubtoses (els que feien dubtar van ser "remoguts").



Tot això ho han ficat dins el programa i han fet un clic per generar aquestes corbes tant maques, una de color vermell i l'altra de color blau. Conclusió: EXPANSIÓ, EXPANSIÓ! I sobretot, la Xifra: només un 15% dels llinatges europeus provindrien dels "hunter gatherers" del mesolitic. Atenció: del mesolitic, que va començar fa només 12.000 anys!! I què passa amb Crocmanyó 1 els seus? Van ser abduïts, absorbits o el que sigui?

Com que hi ha algunes dades haplogrupals que no encaixen del tot, els autors s'han inventat més expansions des de l'orient mitjà, que es van produïr fa 5.000 anys, i per tant, serien posteriors al neolític.

En Hawks i tota aquesta colla reben aquests estudis amb els braços oberts, perquè per ells justifiquen les (enormes) diferències que hi ha entre els europeus actuals i els neandertals.

I l'arqueologia què hi diu? Fins al moment, la majoria d'ADN mitocondrial recuperat sembla assenyalar certa continuïtat, però tampoc no està tant clar, perquè els % d'haplogrups, com sabem, no són estàtics: n'apareixen i en desapareixen constantment, dins la mateixa població.



L'anatomia dels cranis també semblen assenyalar certa continuïtat des del paleolític superior. Quin és el problema, doncs? Hi va haver realment una extinció en massa, després dels neandertals? Ningú no ho sap. Només van sortint estudis amb fórmules logarítmiques i modelets dissenyats des d'un despatx amb manca de ventilació, amb resultats poc menys que sensacionalistes que intenten justificar les extincions en massa amb l'atractiu dels grangers de l'orient mitjà.

Si ja sabem que eren molt sexys, encara que ningú no els hi hagi vist mai la cara ni sàpiga exactament d'on van venir. De sexys, ho eren segur, muntats al seu cavall, assassinant els pintacoves i esclavitzant les dones, com suggereix aquest estudi, a més a més d'avançats, presumits, amb morfologia gràcil i barbetes ben punxegudes, ja parlaven Indo-Europeu, es casaven, eren sedentaris, i el millor de tot: disparaven arcs amb fletxa.



Com que aquí no hi ha excusa amb l'aïllament reproductiu perquè sabem que pertanyien a la mateixa espècie, tothom recorre al model americà immigracional per explicar aquestes dinàmiques poblacionals tant agressives. Gràcies, crec que m'esperaré una mica abans de castigar-me l'esquena.

Si els voleu veure en acció, aquí us deixo un vídeo dividit en dues parts que sempre m'ha agradat:

Grangers sexys 1
Grangers sexys 2

Neandertals de color verd

A hores d'ara molts ja haureu endevinat de què us parlo: de l'ogre més famós de la gran pantalla, evidentment!! Tard o d'hora sabia que hauria d'acabar confrontant el front de l'Shrek amb el front d'un neandertal, però encara no tenia cap data prevista, fins que ahir vaig mirar la quarta i última entrega d'aquest ogre, que odiem o estimem, tots coneixem gràcies a les massives campanyes publicitàries.



La tetralogia d'Shrek la resumiria amb una frase: la gallina dels ous d'or de Hollywood s'ha assecat, i ja no pon més ous d'or, perquè la naturalesa humana va explotar les capacitats de la gallina al màxim a la seva joventut, i ara ja no s'aguanta ni els pets: no fa gràcia, ha perdut originalitat, i el pressupost perquè el consumidor amb la canalla pagui les entrades cada any augmenta. Conseqüència: s'ha de sacrificar.

La primera pel·lícula trencava els tòpics del món dels ogres: ja no eren bèsties ferotges sinó éssers plens de sentiments i bon cor, extremadament sensibles, que pateixen pel que diguin els altres i que no els agrada la solitud. Tot això envoltat del paquet de moralitat que ja tenien lligat i ben lligat, la pel·lícula va ser un èxit. A la segona hi havia tants de personatges que l'espectador acabava tornant-se boig -i d'aquí passava a adormir-se- i a la tercera la gallina ja estava ben esgotada: recordo que ens els 20 primers minuts de pel·lícula vaig notar el mal de Hollywood: els ulls se'm van començar a tancar, però no podia dormir gràcies a un mal de panxa horrorós que em va acompanyar durant tota la pel·lícula.



A la quarta, que vaig mirar ahir... s'intenta tapar tot l'avorriment amb situacions completament inversemblants, surrealistes i massa abstractes com perquè el públic infantil les pugui entendre: fixeu-vos que l'Shrek busca la seva estimada a la torre i no la troba. Què fa? Se'n va a passejar pel bosc amb el ruc, i de cop i volta el ruc cau en un forat de sota terra. L'Shrek el segueix, i OH! Què es troba? Un món ple d'ogres anomenat la "Resistència" dirigit per la seva estimada Fiona, que s'ha transformat en una valquíria de melena pèl-roja i molt mal caràcter. Pffffffffffffffffffff....

L'important és que ja ha passat, la gallina ja s'ha jubilat i no haurà de fer més el ridícul ni avorrir el públic. I ara que ja he vomitat tot el que volia dir, passem a la qüestió important: la primera vegada que el vaig veure, l'Shrek em va cridar l'atenció: no pas perquè fos un holograma atractiu, sinó més aviat perquè té una retirada als neandertals que el meu sisè sentit no ha passat per alt.



La gallina dels ous d'or de Hollywood té: una boca enorme, el nas de patata, arcs suprciliars marcats, prognatisme, front fugisser, mandíbula robusta i la barbeta s'esmuny cap endins. Totes aquestes característiques són un diagnòstic força bo del que coneixem com a "aspecte neandertaloide". Si continuem amb el post-crani, veurem que les similituds no s'acaven aquí:



L'Shrek és molt forçut, té el cap gran respecte el cos, la cara llarga, les cames curtes i lleugerament separades, la part de cintura cap amunt molt desenvolupada, els dits que semblen botifarres embotides, un caminar peculiar i les mans són enormes. Tot plegat fa que tingui un aire neandertal molt més realista que el de molts actors i actrius que els intenten representar als documentals.

La pregunta ara és si el director estava pensant en els neandertals quan va dissenyar l'Shrek, o bé només pensava en un ogre normal i corrent. Si fos això últim, aleshores caldria pensar per què els ogres tenen un aspecte tant semblant al dels neandertals. És clar que l'Shrek també té unes orelles força peculiars, és de color verd i la seva alçada supera la de qualsevol humà, però, i si no fos casualitat que els ogres s'assemblin tant als neandertals?



Fins ara, l'orígen dels ogres no s'ha carificat del tot. N'hi ha que els relacionen amb els vàndals i altres pobles amb fama de saquejadors i assassins, però, per què han de tenir aquest aspecte tant neandertal, si aquests pobles van viure milers d'anys després que els neandertals s'haguessin extingit? Seria possible que aquesta percepció dels ogres hagués perviscut fins als nostres dies en forma de records difuminats que ens haurien estat transmesos pels primers humans moderns que els van veure amb els propis ulls? És clar que han passat més de 2.000 generacions, però... qui sap.

Si realment hi ha alguna connexió entre els neandertals i els ogres aleshores això voldria dir que en aquells moderns no els van fer massa gràcia, els neandertals. Els ogres, tal com sabem, són criatures típicament ferotges i malvades, temudes per tothom i que solen menjar-se els nens petits. És clar que tot això només són especulacions, i posats a especular, encara hi ha una qüestió més interessant que ens podria relacionar amb els neandertals: les nostres cares. Aquest tema el vaig estar discutint amb l'autor del For what they were...we are. Ell pensa que és possible que aquestes cares tant atractives que tenim els europeus actuals (amb la barbeta tant pronunciada, el nas esquifit, etc) i que fan que m'hagi tornat al·lèrgica als miralls, podrien ser degudes a cert racisme contra les cares neandertals, que entre els modernets es consideraven terriblement lletges. Així , per racisme, s'haurien seleccionat les cares que menys s'hi assemblessin, resultant en uns trets facials ben diferents.



És clar que tot això només són especulacions, i personalment continuo pensant que amb prou feines es van veure les cares. I encara que no fos així, és molt improbable que una llegenda hagi passat 2.000 generacions i hagi arrivat als nostres dies amb la vitalitat que tenia l'Shrek, almenys a la primera pel·lícula. A més a més, tots els pobles del món en tenen, de personatges estranys per espantar els nens petits, com ara els trolls i les bruixes, i moltes vegades no cal buscar un orígen neandertal, sinó que potser tenen el seu orígen en persones que van patir malformacions i/o transtorns mentals. Els pobles de l'antiguitat encara no coneixien l'orígen d'aquests transtorns, i potser els van associar a algun tipus de poders màgics, ja fossin benignes o malignes.

Pel que fa a les bruixes, però, hi ha un altre detallet, extret de les característiques que permeten identificar una bruixa de veritat:

3.- Las brujas tienen los agujeros de la nariz ligeramente más grandes q las personas normales, para oler mejor. Las brujas tienen un olfato realmente asombroso. Y para una bruja los niños desprenden un hedor espantoso. Mientras más limpio esté, más olor desprende. Un niño olería para ellas a caca de perro.

Extret de: Cómo reconocer a una bruja



Tenir els forats del nas més grans i un olfacte més bo també són característiques que podriem trobar en els neandertals, que si hem de jutjar per la mida dels seus nassos, segurament tenien aquesta capacitat més desenvolupada que qualsevol de nosaltres.

De moment, no he vist ningú que hagi estudiat el tema a fons per intentar aclarir l'orígen de les cames curtes i els botifarrons que té com a dits l'Shrek. Potser els neandertals no s'han extingit del tot, i els tenim més aprop i més vius del que mai ens hauríem imaginat.

dijous, 21 d’abril de 2011

Captures de l'Abric Romaní... reconstruït!!

Com passa el temps! Sembla que fos ahir quan van emetre aquell llegendari i inoblidable episodi de l'Abric Romaní -l'hostal dels neandertals- al Sota Terra. Cap al final de l'episodi, els arqueòlegs, entre els quals hi havia el nostre Eudald, van reconstruïr l'Abric Romaní tal com era fa 60.000 anys.

Ahir vaig estar regirant tot internet a veure si trobava la manera de fer unes captures de no res de de l'Abric reconstruït, i finalment ho vaig aconseguir! Així era l'hostal dels neandertals:



L'Abric Romaní, és tal com descriu l'Eudald, un dels jaciments neandertals més importants del món, si no el que més. Això és així no només per l'enorme quantitat de fòssils de tot tipus (menys humans) que s'hi troben a cada excavació (uns 1000), sinó perquè l'estat de conservació és excel·lent, és com la ciutat de Pompeia quan va quedar tapada per les cendres: l'Abric ha conservat aquelles fogueres, negatius de fusta, destrals de sílex i mandíbules de cavall intactes. Fins i tot se'n conserva un arbre que va ser tallat pels seus habitants per extreure'n la fusta.



La reconstrucció acurada de l'Abric ens permet entendre millor l'organització neandertal de l'espai. El que es pot veure a simple vista, és l'ordre: els neandertals eren gent endreçada, volien cada cosa al seu lloc, ocupant l'espai just i imprescindible. Ho podem observar amb les fogueres: la principal, a l'entrada, i les altres més petites, als llocs més protegits. La distribució d'aquestes fogueres obeeix a molt diferents criteris, cadascuna tenia el seu ús. Algunes servien per coure el menjar, d'altres per enfortir els lligams del clan, d'altres per escalfar els peus els artesans de la pedra i la fusta.



Aquí les veiem totes enceses. Els neandertals havien de ser uns veritables genis del foc per no cremar-se entremig de tantes flames!



Al voltant de les fogueres hi construïen la seva cabana, per protegir-se durant la nit. Segurament la tapaven amb branques d'alzina o pells d'animals. Una curiositat que tinc és: amb tantes fogueres enceses, no se'ls cremava la casa, de tant en tant?



L'espai estava ben protegit: els neandertals eren gent previsora, sabien que els llops en aquells temps no estaven en perill d'extinció, i el foc era una bona arma contra els predadors. No sabem quants neandertals hi podria haver dormint dins d'aquella cabana fa 60.000 anys, ni quin era el significat exacte de l'Abric per ells. És possible que només hi pasessin la nit o que s'ajuntessin diferents clans després d'una jornada de caça exitosa.

L'Abric és un tresor de valor incalculable per endinsar-nos dins la vida i la ment d'aquells neandertals tant endreçats que van viure fa desenes de milers d'anys. Que el foc no s'apagi.