diumenge, 27 de febrer de 2011

Benzú: el lloc d'on venim tots

Si hi ha una cosa en què tots els arqueòlegs i entesos en homínids es posen d'acord al món, tant els multiregionalistes, com els bi com els mono, és que la cova Benzú no hauria de ser allà on és, sinó, en qualsevol altre lloc que no fos allà on es troba, és a dir, a Ceuta, que vol dir a tocar de l'estret de Gibraltar.
La cova Benzú podria haver estat localitzada, per exemple, al desert del Kalahari, i llavors ningú no ho hagués trobat estrany. O fins i tot al peu del Kilimanjaro, que seria la cosa més normal del món. O també, per què no, a la Índia, associada al Tah Mahal i el seu proverbi mundialment famós: la caminada més llarga comença amb un sol pas. Un proverbi que no s'acaba de complir amb el cas de la cova Benzú.



Què és la cova Benzú? Una violació de les lleis de l'antropologia. Un laberint sense sortida. Un túnel sense llum. Una burla a totes i cada una de les teories que s'han formulat fins ara sobre l'evolució humana. Un maldecap pels partidaris dels neandertals subdesenvolupats.

Què és el que la fa tant neandertal, a la cova Benzú, com per trencar tots els esquemes? Quin mal ha fet la cova Benzú perquè ara tothom se la miri de reüll? No és el seu aspecte exterior, que és molt semblant al de qualsevol cova del món. Tampoc no és l'interior, que no es pot comparar amb la bellesa de la cova de Nerja, almenys la bellesa que es pot veure amb els ulls. Ni tant sols els animalons que hi ha dins. És, ni més ni menys, el que hi ha -o hi va haver- a sota.

El "sota" de la cova de Benzú és com un pou sense fons: l'any 2009 uns quants arqueòlegs espanyols hi van anar a excavar amb totes les bones intencions del món, i el que es van anar trobant, sense esperar-s'ho, és que el pou era ben negre, i a més a més, no se'n veia el fons. De moment, s'ha pogut datar el nivell de més al fons, que té ni més ni menys que 250.000 anys, però és clar, a partir d'aquí és fàcil especular que es podria arribar als 300.000 anys si el pressupost ho permet.



I què hi ha associat a aquests estrats tant profunds? No us ho creureu: ni més ni menys que indústria mosteriana, la típica dels i les neandertals. Carregeu-vos de paciència, perquè això només és l'entrada del laberint. Si voleu continuar endavant, que sapigueu que al sud de la península no s'hi ha trobat mai un mosterià tant antic, el més antic fins ara és el d'un jaciment valencià, i ni així supera els 100.000 anys.

Problema! Si els neandertals van fer mosterià al nord d'Àfrica abans que al sud de la península on no en tenim cap dubte que hi van viure, això només pot significar dues coses:

1- Van creuar l'estret
2-Si les dates són correctes, la direcció hauria estat de sud a nord, i no pas al revés.

Aquests dos supòsits tenen uns quants punts discutibles. Comencem pel segon, que és més fàcil que el primer:

Els neandertals semblen ser descendents dels H.heidi... i dels Antekessors. No només ho semblen, sinó que analitzant-ne les dents (Gómez Robles) es veu clarament una associació filial entre uns i altres. A més a més, no s'ha trobat mai cap neandertal a l'Àfrica.



El segon punt compta amb una explicació alternativa: el mosterià no va ser fet pels neandertals, sinó per humans moderns. Sabem que ja n'hi havia uns quants a la zona fa uns 160.000 anys, els nostres 4 amics centmilenaris de Jebel Irhoud. Si els J.I ja fabricaven mosterià fa 160 milenis, no és d'estranyar que també s'apropessin a la cova Benzú i gaudissin de les seves meravelloses vistes al mar. A més a més, cal afegir-hi que segons els arqueòlegs, la gent que va habitar la cova Benzú fa uns 200.000 anys eren uns pescadors excel·lents.

Tornem al tema: si el mosterià de la cova Benzú va ser fet pels humans moderns, i les capes més antigues tenen gairebé 300.000 anys, hi ha un petit problema: que l'Out of Africa haurà d'incorporar la paraula "North" davant d'Àfrica. Això és així per una simple qüestió cronològica: si les restes d'HAM més antigues trobades a Etiòpia (d'on es creu que venim tots) tenen uns 160.000 anys i les de la cova Benzú arriben als 300.000, la migració es va produïr de nord-oest a sud-est, i no pas al revés, com ens han estat dient fins ara.

Això no és pas el que semblen suggerir els anàlisis d'ADN, però de totes maneres ningú no sap quina filiació tenien els Jebel Irhoud. Si el mosterià del nord d'Àfrica va ser fet per humans moderns i els neandertals mai no es van atrevir a creuar l'estret, aleshores caldria retocar alguns postulats de les teories vigents.

Cansats? Doncs no hem arribat ni a la meitat del laberint. Encara hi ha un altre punt negre: la classificació dels J.I. Fixeu-vos com n'és de ràpida i eficaç, l'evolució: l'any 1991 eren neandertals africans, i el 2007 es van canviar a Homo sapiens, com qui es canvia de nacionalitat. Sembla que aquest últim paper, doncs, descartava qualsevol possible relació dels J.I. amb els neandertals, i els acostava a d'altres H.sapiens més antics i també als Skhul/Qafzeh. Queda clar, fent un cop d'ull al crani de J.I. que aquest no és un neandertal d'allò més clàssic, almenys.



Abans de negar completament, però, qualsevol possible contribució neandertal a la gent de J.I. que d'altra banda ens facilitaria una mica les coses, m'agradaria comentar un parell d'estudis.

http://www.pnas.org/content/early/2009/03/20/0808160106.full.pdf

Aquest primer tracta d'una comparació de cranis ben interessants, entre neandertals, homínids més arcaics, HAM moderns i HAM antics. A la pàgina 3 s'hi poden veure els resultats de la comparació: si ens hi fixem, els neandertals cauen en un grup a part dels H. sapiens, però en canvi J.I 1, tot i que no arriba a entrar de ple dins del grup neandertal, sembla que hi mostra més afinitat que no pas els altres HAM antics amb els quals hi està relacionat. Cal destacar que els Qafzeh de fa 100.000 anys que van viure a l'orient mitjà tampoc no mostren cap afinitat especial pels neandertals.

Un altre estudi molt recent, del blog Dienekes, -que de vegades té coses bones- en què es classifiquen, mitjançant el programa MCLUST, cranis de gent de tot el món, HAM antics i neandertals. Entre el "cluster" neandertal s'hi han encabit, entre d'altres, J.I 1 i Skhul 5, un altre individu difícil de classificar. Pel que sembla, les afinitats d'aquests dos fòssils amb els neandertals no són casualitat:

First of all, notice that cluster #6 is a Neandertal cluster. It includes La Ferassie I, La Chappelle, Skhul V, Shanidar 1, Djebel Irhoud 1. Of course I am aware that there are controversies about some of these skulls, but, MCLUST doesn't seem to have any doubts: they are all placed in cluster #6 with 100% probability and no other skulls have any probability of belonging to this cluster.

http://dienekes.blogspot.com/2010/12/world-craniometric-analysis-with-mclust.html

Molt destacable és el fet que cap dels humans moderns analitzats mostri afinitat pels neandertals.



Estiguin ben fets o no, aquests dos estudis com a mínim suggereixen que els Jebel Irhoud no eren indiferents del tot al patró neandertal. D'altra banda seria força lògic que la indústria mosteriana que es troba repartida per tot el nord d'Àfrica inclòs el Sàhara tingui alguna cosa a veure amb els neandertals i no sigui fruit de coincidències molt casuals.
Tot plegat ens afegeix un nou problema -com si no en tinguéssim prous!- en aquesta complicada història: si Skhul V, datat en 90.000 anys mostra afinitats neandertals quan la presència neandertal a l'orient mitjà és força més tardana, i en canvi els Qafzeh no, i els Jebel Irhoud que van viure a l'extrem nord-occidental d'Àfrica sí, llavors... qui va venir d'on i des de quan?!

Aquesta pregunta és impossible de respondre, encara que és molt significatiu el fet que sembla que els HAM dels quals venim els europeus i els asiàtics occidentals no els van fer ni cas, als neandertals.

Per si el vostre cap encara no està a punt d'explotar -com el meu- cal confessar que encara falta la part més complicada: la de les indústries. En primer lloc, cal dir que ningú no sap com van anar les coses, i que només tenim una sèrie de dates que es mouen, ara cap endavant, ara cap enrere.

El mosterià sembla que va estar present al nord d'Àfrica des de fa 200.000 fins els 70-80.000 anys. És en aquest punt, on, d'acord amb un estudi de la cova Rhafas (Marroc), on s'hi ha trobat indústria mosteriana i ateriana alhora, el mosterià nadiu va ser substituït per l'aterià. Però no va ser una substitució total, sinó més aviat una evolució: l'aterià seria descendent del mosterià i no pas una indústria importada des de qui sap on.



Aquest aterià data de fa entre 175.000 anys fins només 15.000 d'acord amb algunes fonts. Si aquestes dates estan bé, això voldria dir que aterià i mosterià van conviure pacíficament durant desenes de milers d'anys, una cosa que em sembla força estranya.

Per acabar, perquè tots sabem que la cova Benzú és com l'univers mateix, que no té principi ni final, cal dir que ningú no sap què va passar amb els aterians/mosterians de fa més de 100.000 anys. D'acord amb l'ADNmt, els nord-africans actuals tenen uns 50.000 anys com a màxim, però és clar, tal com sabem, assegurar que els neandertals no van viure mai al nord d'Àfrica i que els Jebel Irhoud es van extingir completament amb l'ADNmt és com assegurar que estem sols a l'univers perquè amb els nostres telescopis i radars no hem pogut detectar res fins ara.

Alguns han suggerit que aquests homínids, que com que no sabem a quina espècie pertanyen, anomenaré Y (la X ja està ocupada) i que per cert, tenien unes dents molt grosses, com les d'en Ronaldinho, van migrar cap una altra banda quan el clima es va fer més àrid. On, ja no ho sap ningú, però com a pista m'agradaria afegir que potser alguns van arribar fins al sud de la península ibèrica; d'aquesta manera podríem explicar algunes particularitats morfològiques i culturals dels neandertals del sud d'Europa. És només una hipòtesi, i és que pel que fa a la cova Benzú, només sabem que... no sabem res.



Ho veieu? Ho veieu el mal de cap i les ganes de matar algú que ens pot provocar una cova de no res?

dissabte, 26 de febrer de 2011

Els neandertals al volant! (Entrevista a Carles Lalueza)

Carles Lalueza i el Sidrón són dos conceptes íntimament relacionats. Ara hem tingut l'oportunitat de gaudir d'un esdeviment que no passa cada dia: una entrevista -amb preguntes sobre els neandertals!- a Carles Lalueza, que com sabem és un genetista expert en l'estudi d'ADN antic, i coneix com si hagués parit la doble hèlix neandertal. Aquesta entrevista és força més llarga i la podeu llegir sencera al següent enllaç:



http://noticiasdelaciencia.com/not/486/carles_lalueza-fox_experto_en_adn_antiguo_entrevistado_por_jorge_munnshe/


Per economitzar al màxim el temps dels lectors neandertalòfils -i estalviar-me feina- he traduït només la pregunta que ens interessa a tots: COM eren realment els neandertals?

Entrevistador: Durant molt de temps, els neandertals han estat considerats molt inferiors als humans moderns en molts d'aspectes. Investigacions reacents en les quals vostè ha participat, com per exemple la que va revelar que els neandertals posseien la capacitat de la parla, ens els presenten d'una manera molt diferent. Creu que van ser molt similars als humans moderns? Quines van ser les principals diferències? Per quina de les teories existents sobre les causes de la seva extinció es decanta vostè, actualment?

Carles Lalueza:
És difícil d'explicar, però crec que eren diferents de nosaltres -per descomptat físicament- però al mateix temps molt semblants. Potser la millor manera de pensar en ells és dir que eren més diferents de nosaltres del que nosaltres ho som de qualsevol altre grup humà modern, fins i tot els que considerem més diferents entre sí (per exemple, europeus i africans subsaharians, o europeus i aborígens australians). D'altra banda, ara sabem que diferim en uns 80 gens, la qual cosa és objectivament molt poc si considerem que hi ha més de 20.000 al nostre genoma. Probablement, les nostres diferències més grans recauen en la regulaciaó de l'expressió d'aquests gens, més que no pas en la sequència d'ADN. Crec fermament que si poguéssim ressucitar un naendertal i l'eduquessim des de petit al nostre mateix entorn cultural, l'individu resultant sabria conduir automòbils o jugar a la PlayStation, per exemple. Pel que fa a l'extinció, cada cop n'estic més convençut queva ser una qüestió de diferències en l'estructura demogràfica i social. D'ells n'hi havia molt pocs i tenien xarxes socials molt petites i limitades.



Fa una mica de gràcia tot això de l'automòbil. Tampoc no és massa difícil conduir un cotxe, el més complicat de tot és estar atent i no deixar-se dominar per l'estat d'ànim, però vaja, els neandertals tenien tot allò que tenim nosaltres pel que fa a locomoció i reflexes, crec. Seria divertit veure un neandertal jugal a la playstation, i si anem més enllà, fins i tot els bonobos educats en un entorn humà són capaços d'entendre mínimament el llenguatge escrit i fer moltes altres coses que ens semblen impensables per uns micos que viuen dalt dels arbres.

Pel que fa a l'extinció, el que queda més que clar és que el pobre Carles no ho sap. De fet, no ho sap ningú, però ningú no ho vol reconèixer, que no ho sap. Llavors és quan, per quedar bé, es diu tot això de la pressió demogràfica que ara s'ha posat de moda, però això no és suficient per explicar-ne l'extinció. En primer lloc, com sabem que els HAM eren més nombrosos que els neandertals fa 50.000 anys? I en quin sentit aquesta demografia elevada hauria aconseguit desplaçar, i per què, els neandertals de les seves terres?



Els neandertals cada dia em fascinen més! Us els imagineu amb el seu Porsche tunejat i fent derrapades??!!

dimecres, 23 de febrer de 2011

Que vénen els indiiiiiiiiis!!!!!!

Els paral·lelismes que trobem entre els neandertals i els indis americans són tants que l'estudi dels darrers ens podria respondre moltes preguntes dels primers.



Moltes tribus d'indis americans vivien en societats caçadores-recol·lectores, que segurament presentaven moltes semblances amb les del paleolític mitjà i superior d'Europa i Àsia. Com en el cas neandertal, moltes d'aquestes tribus es van acabar extingint, o van reduïr-se dràsticament amb l'arribada dels colons europeus. De fet, si no fos pels avenços tecnològics de què disposem, bona part dels indis de nord-amèrica haguessin desaparegut del mapa sense deixar cap rastre en la cultura dels nouvinguts (excepte en alguna pel·lícula de l'oest, que per més bona que fos, molt probablement no hagués aguantat 40.000 anys), ni en els seus trets facials, i pràcticament tampoc en el seu ADN (es calcula que només el 2% de l'ADN dels europeus americans prové de l'herència dels antics habitants).

Les causes d'aquesta dràstica disminució en el nombre d'amerindis es deuen a diversos factors, com probablement també l'extinció neandertal: matances, malalties portades pels colons que van causar moltes baixes entre els nadius, migracions forçades... en total es calcula que van morir de 10 a 50 milions d'indis, una de les xifres més negres de la història d'aquest país anomenat USA i de la humanitat que per incomoditat dels vencedors, s'ha volgut amagar, manipular o fins i tot, negar.



Sense deixar de banda aspectes tant cruels com segurament hi va haver en l'extinció neandertal, ens centrarem més en la indumentària neandertal, que com sabem, cada cop es torna més complexa, tant, que últimament el calificatiu brutes s'està veient reemplaçat per coquetos.

Coqueto és una paraula hispana sense traducció directa al català, que podriem deixar en "presumit". Aquest boom de l'estètica neandertal té els seus inicis a principis de l'any 2010, quan vam conèixer l'existència d'unes petxines decorades a Múrcia datades en 50.000 anys.
Amb un nou estudi acabat d'aparèixer, hem sabut que els neandertals, a més a més de ser coquetos, també portaven molta ploma, i això val tant per mascles com per femelles.

L'evidència prové d'uns ocells italians -o més ben dit, de les restes del que van ser ocells italians- que van viure fa uns 44.000 anys, a la cova Fumane. Encara que sembli l'edifici d'aplec d'uns quants fumadors de marihuana com el nostre Otzy, la cova Fumane mereix tot el respecte que un arqueòleg pot tenir.



Des de l'any 2009 que s'estan descobrint ossos d'ocellets, i el total acumulat fins ara és de 660. Perquè no ens quedem només amb els ossos, hi ha evidència de plomes de molt diverses espècies, 22 en total: falcons, voltors, àguiles, coloms... que són de colors molt vius i variats: negres, blaus-grisos, grisos i ataronjats. Com que les plomes no tenen cap valor culinari i moltes de les espècies no semblen massa nutritives, l'explicació més lògica és que els habitants d'aquella cova fessin servir les plomes amb altres finalitatas, com ara per exemple, mudar-se, indicar la seva posició dins del grup, jugar... en qualsevol cas, el que queda clar d'acord amb el Dr Peresani és que aquestes plomes no tenien cap finalitat nutritiva.

Crec que els indis americans ens ho podrien explicar molt millor, molts d'ells també utilitzaven plomes d'una manera molt semblant per no dir idèntica a la dels habitants de la cova Fumane de fa 44.000 anys.



Un moment: com sabem que eren neandertals i no pas humans moderns? Si l'estrat on s'hi han trobat aquests ocells fossilitzats "només" té 44.000 anys, com en podem estar tant segurs que van ser neandertals els qui van desplomar els ocells per plomar-se ells mateixos? El Dr. Peresani sembla que n'està força convençut, que aqestes plomes corresponen als nivells del mosterià final, i que estan associades als neandertals. Sigui cert o no, tampoc no seria tant estrany si tenim en compte que els murcians de fa 50.000 anys anaven a recollir petxines a la platja, que després pintaven i es penjaven al coll, i també hi ha alguns jaciments més, associats a neandertals on s'hi han trobat tints que ells devien fer servir per pintar-se el cos.

La cultura neandertal cada cop ens sembla més fascinants i desconeguda, i ara sabem que en Roudier probablement té raó quan en els seus còmics dibuixa les seves deesses i els seus Hèrcules amb plomes:




FONT:

http://www.physorg.com/news/2011-02-evidence-neanderthals-feathers.html

dimarts, 22 de febrer de 2011

Acudits neandertals (molt dolents)



Us aviso que no fan cap gràcia, no són com els de la Geico, o sigui que si decidiu llegir-los i de la vostra minúscula boca no en surt ni una rialleta de no res, després no feu el ploramiques.



El Neandermòbil, un intent de còpia (fallida) del cotxe dels pica-pedra.



Passa't el cuiner per la pedra



Quin idiota més lleig!


Quan es decidiran els dibuixants a fer més gags de carvernícoles?



Quants neandertals es necessiten per fer una foguera?



El Windows NT va donar lloc fa molt de temps a un petit malentès. Vaig veure aquesta imatge i me la vaig creure, tant innocent com era (sóc) i ho vaig explicar a un amic:

-Saps què!!?!?!?! Saps que Windows NT vol dir Windows Neandertal Technology!?!?!?!?
-Ah sí?? * _ *

(quina vergonya)



Creativitat neandertal


T'han passat mai pel cap les raons que tindria per comportar-me com un neandertal?



MENJA'M, SÓC DELICIÓS, MENJA'M TOT, VAAA!!!



Ja ho diu un vell proverbi sàpiens: la mel no està feta per la boca de l'ase.




Cap rialla? Us he avisat: són més dolents que ingerir un plat de mataparents amb maionesa i aroma de formatge.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Clive Finlayson: El somni del Neandertal

O millor dit: El sueño del Neandertal, perquè la versió catalana encara no ha sortit. Es tracta d'un llibre escrit per un dels grans experts en neandertals del món: Clive Finlayson, que també és director del Museu de Gibraltar, un indret que sabem que és força privilegiat, perquè allà hi podria haver viscut... l'últim dels neandertals.



El llibre del dr. Finlayson consta de 256 pàgines i s'ha publicat a l'editorial Crítica. El podreu trobar a qualsevol llibreria de Barcelona.

Anem al que toca: l'argument. Amb aquest llibre, Finlayson creu poder tenir l'explicació de la Clau, és a dir, el factor Clau que va provocar l'extinció neandertal. Com que no em vull allargar massa, us diré que Finlayson ha escollit el clima. Si la seva elecció ha estat sàvia i si és congruent amb el registre fòssil és una cosa que el lector haurà de jutjar per sí mateix.
De totes maneres, que no quedi per dir que han aparegut diversos estudis que han qüestionat la responsabilitat del clima en aquest afer, però segons Finlayson "el clima, arquitecte de l'evolució, va ser també responsable d'atrocitats i extincions". Curiós, si més no, que aquest canvi climàtic durés ni més ni menys que 10-30.000 anys i coincidís amb l'arribada dels HAM al territori que coneixem com Europa.

A la pregunta: i per què no ens vam extingir, nosaltres també? Finlayson respon que és una qüestió de "capacitat i sort". O sigui, que els neandertals no només no estaven capacitats per fer front a un canvi climàtic, encara que segons el rotllo oficial tenien el cervell molt gros i podien parlar i bla bla bla, sino que totes les seves adaptacions i experiència durant més de 200.000 anys, no van servir per res, i com que a més a més, van tenir molt mala sort... no sabem per què, però sí, la sort els va ser contrària, ells no hi van poder fer res, va ser com un desig diví que s'acabessin extingint.



Tant si hi esteu d'acord o no, el llibre d'en Finlayson amb la cara de la Wilma a la portada crida l'atenció i com sempre dic: el saber neandertal no ocupa lloc. Ara bé, crec que m'esperaré que el portin a la biblioteca abans de gastar-me els 26 euros que val.



FONT:

http://www.elimparcial.es/libros/clive-finlayson-el-sueno-del-neandertal-por-que-se-extinguieron-los-neandertales-y-nosotros-sobrevivimos-79144.html

dijous, 17 de febrer de 2011

3 germans

Buscant informació d'Azzo Bassou, un marroquí que va viure fa més de 60 anys i que per molts representa "l'últim neandertal" m'he trobat amb més cares estranyes. En aquest cas, es tracta de 3 germans que recollien broça a la ciutat de Bombay, a la India. El mar que es veu a la imatge és el mar d'Aràbia, i la foto va ser feta l'any 1986.



Deixant de banda les relíquies d'erectus i neandertals, hi ha gent que ha començat a parlar d'hibridació amb ximpanzés per explicar les "anormalitats" que presenten al crani alguns humans moderns, mentre que els més escèptics diuen que tot són casos de patologies i malformacions en el crani, o fins i tot, que són fotos retocades amb el potochop. Doncs a mi no em sembla que aquests germans tinguin una deformació al crani, i en cas de tindre'n cap, l'han heredada tots tres. Això no vol dir ni molt menys que em cregui la hibridació amb ximpanzés, o els neandertals/erectus relíquia. Siguin el que siguin, tots aquests individus especials, com el pobre Azzo, han atret l'atenció d'algun fotògraf, escriptor o antropòleg del primer món, i encara que ara ens semblin espectaculars, la trista veritat és que han acabat morint en un racó.


Font:

http://www.flickr.com/photos/jim4532/2912149210/

El destí dels neandertals alemanys, capellanencs i andalusos

Què bonic que seria que l'extinció neandertal no tingués res a veure amb nosaltres, és a dir, tots els éssers humans que habitem el planeta.
Seria meravellós poguer arribar a la conclusió que l'extinció neandertal va ser deguda a causes naturals, i no pas a un genocidi, en el qual hi van participar els nostres avantpassats de manera directa i que per tant, ens deixaria les mans i la consciència tacades de sang, una sang que no se'n va amb una mica d'aigua i sabó. Quin pes que ens trauriem tots de sobre, si d'una vegada per totes poguéssim afirmar que va ser el clima. O les radiacions U.V. O els volcans. O el fum. Així tot seria molt més fàcil de portar: la sang tacaria aquests fenòmens naturals i/o estructures geològiques i no pas la nostra consciència, i la mort de tots els neandertals ens semblaria molt més suau: seria com una cortina de fum gris que, fa entre 30 i 40.000 anys va cobrir tota l'àrea on habitaven els neandertals i els va fer entrar en un son profund, del qual ja no en van despertar mai més, i que els nostres avantpassats es van poder salvar de miracle.



Però, malauradament per tots nosaltres -i especialment pels neandertalòfils- la majoria d'estudis recents no acaben de trobar quin canvi climàtic o fenòmen geològic tant terrible hagués pogut exterminar tots els neandertals de cop, i en canvi, sí que hi ha molts indicis d'una transició abrupta, arreu d'Europa.

Alemanya és un país que no desagradava del tot als neandertals. Sabem que allà hi van viure molts caçadors amb visera durant centenars de milers d'anys. El que no sabem és com es va acabar tota la seva història, de cop. La regió Swabian Jura, al sud-oest d'Alemanya potser ens en podria donar pistes, segons un estudi molt recent: The Demise of the Neanderthal Cultural Niche and the Beginning of the Upper Paleolithic in Southwestern Germany

En aquest estudi s'ha estudiat la transició del paleolític mitjà, que vol dir neandertals, amb el paleolític superior, que vol dir HAM. Els dipòsits d'Aurinyacià més antic de jaciments d'aquesta regió daten aproximadament de fa 40.000 anys, i tot indica que la transició va ser abrupta: els neandertals van ser desplaçats, i ja no van poder tornar a ocupar la regió, perquè el seu hàbitat es va veure enormement pertorbat per l'arribada dels humans moderns. Així doncs, res de clima.



El següent estudi no tracta de genocidis, sinó de l'Abric Romaní, un dels jaciments neandertals més productius, i que s'ha comparat sovint amb la ciutat de Pompeia, pel seu excel·lent estat de cosnervació: en paraules del propi Eudald, el llogater de l'Abric, "estem trepitjant el terra que van trepitjar els neandertals fa 60.000 anys". La transició a l'Abric Romaní no sabem quan va arribar, però és possible que arribés fa uns 40.000 anys, perquè s'hi ha trobat indústria aurinyaciana, encara que les datacions s'hagin posat en dubte. En el següent estudi: Territorial Mobility of Neanderthal Groups: A Case Study from Level M of Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Spain) tal com s'hi indica, s'ha estudiat la mobilitat neandertal: quants quilòmetres recorrien cada dia els neandertals per anar a buscar els materials i l'aliment que necessitaven per sobreviure? Segons l'estudi, analitzant les restes de sediments del nivell M, datat en 55.000 anys, s'ha arribat a la conclusió que els neandertals que habitaven l'Abric Romaní feien fins a uns 20 quilòmetres a la rodona de l'Abric per anar a buscar el sílex, la fusta i la carn.

I tornem amb la transició. Aquest cop ens desplaçarem fins al sud de la península, on hi van viure els últims neandertals. Un moment: segur que hi van viure els últims neandertals, o les datacions estan malament? Hi ha antropòlegs que ho han posat en dubte, per tant, caldrà estudiar-ho millor. Precisament en això ha consistit el següent estudi: Level 14 of Bajondillo Cave and the End of the Middle Paleolithic in the South of the Iberian Peninsula



La cova Bajondillo compta amb una llarga història, que va des del paleolític mitjà, que vol dir neandertals, fins al neolític, que vol dir neandertals extingits des de fa estona. El nivell 14 d'aquesta cova és el que s'ha datat com a corresponent al paleolític mitjà, que vol dir ni més ni menys que neandertals. Segons les datacions i anàlisis d'indústria lítica, la transició, desgraciadament, hi va arribar, però, d'acord amb els estudis previs, hi va arribar una mica més tard que al nord de la península i a la resta d'Europa, concretament entre 3.500 i 7.000 anys més tard. Tot plegat suma més evidència al fet que els neandertals van poder sobreviure uns quants milenis més al sud de la península, perquè, és trist admetre-ho, els moderns no hi van poder penetrar. Quan finalment hi van poder penetrar... es va acabar tot: totes les històries explicades a la vora del foc, tots els coneixements de l'entorn, tota la saviesa adquirida al llarg de milers de generacions, tots els plors, totes les rialles, tota l'esperança. Snif.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Un parell d'estudis centrats en els neandertals ibèrics

És cert que els neandertals ibèrics no formen un conjunt massa nombrós -de moment-, però els pocs que hi ha tenen la sort d'estar ben conservats. Els dos jaciments principals on s'hi han trobat diversos neandertals ibèrics ben sencers són el Sidrón, a Astúries, i las Palomas, a Múrcia. Aquests dos llocs ens poden proporcionar informació molt valuosa dels nostres protagonistes, i segur que en sentirem a parlar molt de cara els propers anys.



Com que la ciència neandertal es va actualitzant cada dos per tres, i també gràcies a l'admiració i curiositat que bona part dels moderns contemporanis sentim per ells, cal estar ben a l'aguait per si apareix alguna notícia parlant d'alguna part minúscula que l'essència neandertal: una micropartícula que va quedar enganxada a les seves dents fa més de 50.000 anys, un troç de mandíbula, un parell de dents, una petxina oxidada... poden ser motiu de complexos i extensos estudis signats pels antropòlegs més famosos del món, i és que els neandertals són com el porc: tot s'aprofita.

L'estudi més recent del qual en tinc constància porta com a títol Bone remodelling in Neanderthal mandibles from the El Sidron site (Asturias, Spain) i està signat, entre d'altres, per Antonio Rosas. Com que les últimes notícies del Sidrón, o més ben dit, de la família neandertal que hi va viure, eren massa sanguinàries, el que s'ha fet en aquest estudi és simplement estudiar les innocents i rialleres mandíbules de la família i també les peces que aguanten les mandíbules: les dents. Com sabem, les dents eren una peça clau de la supervivència neandertal, perquè sense elles no haurien pogut mastegar la carn i això els hauria produït una indigestió, mal de panxa, poques ganes d'anar a caçar --> extinció.



El desenvolupament ossi de les mandíbules neandertals del Sidrón és diferent de la resta de primats. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat aquests investigadors: aquestes petites diferències en el creixement ossi podrien explicar per què els neandertals tenen una mandíbula més quadrada i també perquè el foramen mental, aquell petit foradet que tenim a banda i banda de la mandíbula inferior, és més posterior que el dels humans moderns.

El següent estudi, signat pel famós antropòleg M.J. Walker i el busca-i-troba-híbrids Trinkaus, s'ha centrat en el post-crani dels neandertals de las Palomas, que com sabem, també formaven una família bastant àmplia. El post-crani inclou tot allò que va de cap per avall: mans, peus, cames, vèrtebres, etc. En aquest cas, la majoria de Palomas coincideixen força amb els neandertals clàssics, excepte Palomas 92, que sembla que presenta més gracilitats en diferents membres del cos, com ara mans i peus. Ja sabem per altres estudis que alguns Palomas mostren característiques peculiars que els fan una mica diferents als neandertals que van viure més al nord d'Europa, i en alguns casos, més propers als humans moderns: Neandertal postcranial remains from the Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, Murcia, southeastern Spain.



Una altra gracilitat que els neandertalòfils agrairiem molt, és que algun signant desinteressat pengés així que fos possible un molt gràcil pdf per poder llegir els estudis sencers, això segur que ens faria molt feliços a tots, almenys per un moment.

dilluns, 14 de febrer de 2011

Les aventures d'Ida, una neandertal pèl-roja.

Ida és el nom d'una jove neandertal de 20 anys, pèl-roja i d'1,50 metres, que curiosament, no té cap K incorporada. Observem que és un nom neandertal ben corrent: 3 sons vocàl·lics, 2 dels quals són vocals i la tercera és una consonant. La consonant el que fa és equilibrar la sonoritat de les vocals i en facilita la pronunciació. No és com AO, que en dir-ho, se t'omple la boca, com si t'hi haguessis ficat un globus de silicona a dins.



Aquesta jove és la protagonista d'una historieta inventada que ha sortit avui a El País, "Nuestros Primos Neandertales" i viurà les seves aventures acompanyada d'altres neandertals del seu clan. Aquesta historieta està orientada a recollir les últimes notícies dels neandertals, sobretot, les més espectaculars, com ara que quan la cosa es posava negra es veien obligats a practicar el canibalisme, que eren molt coquetos amb el tema de les petxines decorades, que la seva dieta era rica i variada i, evidentment, el polèmic tema de l'extinció, on tenim el plaer immens de llegir els comentaris d'alguns entesos en el destí dels últims neandertals purs, ara fa gairebé 30.000 anys.

Oh no! L'autor d'aquest pamflet hi ha incorporat una escena de sex-affaire, com era previsible, on la pobra Ida no hi queda massa ben retrada...

A veces caminaban kilómetros hacia el interior para contactar con otros grupos cuyos miembros tenían un aspecto distinto e intrigante, más altos y menos robustos. Ida, que no sobrepasaba el metro y medio de estatura, se fijó en uno más alto y, tras un par de encuentros, decidió finalmente irse con él para aparearse, tal y como había visto hacer a otras mujeres en el clan de su padre.

Impressionant, senyors. Ni les formigues ho fan d'una manera tant automàtica. Des d'aquí m'estic imaginant la conversa:



Ida: Hola com et dius?
Personatge Diferent i Intrigant: yuà éyaùinggòf grr weoýér chwee
Ida: Ets una mica lleig. Vols sexe?
Personatge Diferent i Intrigant: grrr grrrrr
Ida: Això vol dir que sí?
Personatge Diferent i Intrigant: GRRR GRRRR
Ida: Corre, anem darrere aquells arbres!

Au va, que no us ho creieu ni vosaltres!! I un altre cop amb el mite que els sapientíssims eren més alts, i d'aspecte "intrigant". Per marxar corrents, vaja. L'Ida havia d'anar molt necessitada.

I ara ve el millor de tot: els comentaris dels *experts* Zilhäo i Trinkaus, que han estat afegits a aquest conte de fades perquè tot quedi encara més maquillat que aquelles pobres petxines.

Joao Zilhao: Muchos de los rasgos que usamos para discriminar a los humanos modernos de los neandertales son detalles de la anatomía del esqueleto interno y no se aprecian desde fuera, a menos que tengas visión de rayos X
Gràcies per haver-ho deixat anar, Zilhao! No ho havia sentit mai. O sigui, que tot allò de tenir el nas més gros, sense barbeta, el bony occipital, les característiques neandertals de tota la vida, vaja, no serveixen per res? Ara feu servir els raigs X per diagnosticar un cas de neandertalitat? I què passa amb els detalls de l'anatomia externa? No em pots pas dir que són iguals, indistingibles. O sí? L'antropologia i els antropòlegs cada cop em semblen més incomprensibles.

Ara toca parlar de Nicolai Valuev, aquell boxejador que té un rostre una mica estrany: está dentro de la variabilidad humana.

A veure, dr. Zilhäo: Nicolai Valuev es troba dins la variabilitat dels que pateixen d'acromegàlia, que és un transtorn en la glàndula pituïtaria que pot resultar en malformacions al crani. Aquesta malaltia no té RES a veure amb els neandertals, no inventem històries, siusplau:

http://pierrettepierrot.blogspot.com/2010/07/nikolai-valuev-el-neandertal-vivent.html



Una petita dada de l'Abric Romaní que m'ha fet gràcia:

Además, eran unos maestros del fuego. En el yacimiento de Abric Romaní, en
Tarragona, el equipo del arqueólogo Eudald Carbonell lleva examinando más de 200 hogueras desde 1983.

I jo que em pensava que l'Anoia quedava a la província de Barcelona! Va, es perdona, que jo tampoc no sóc una experta en geografia murciana o d'on sigui l'autor d'aquest pamflet.

J. Zilhäo opinant sobre les dates de 28.000-30.000 anys de Gibraltar: son pura fantasía. Una crítica molt constructiva, que segur que ens ajudarà a millorar les datacions amb C14. Gràcies, doctor!

OH! OH! OH! ARA VE EL MILLOR! En Trinkauuuuuuuussss! Em frego les mans.

E. Trinkaus:

1-El estudio genético no confirma nada
2-Nosotros ya lo sabíamos, pero los genéticos han proporcionado la evidencia. Lo que tenemos es un número de fósiles de humanos modernos que contienen en un cierto grado una ascendencia neandertal, aunque son todavía humanos modernos. A medida que los humanos modernos se extendieron después de unos 50.000 años se encontraron con poblaciones neandertales. Sabemos por la arqueología que vivían de una manera muy parecida, y seguramente encontraron en la población que acababa de aterrizar compañeros adecuados y las poblaciones se mezclaron en un cierto grado. Probablemente ocurrió en lugares y tiempos diferentes.



3-En Norteamérica hay dos especies, el coyote y el lobo. En condiciones ecológicas normales se comportan como especies separadas, compiten entre sí y no se mezclan. Pero si la ecología se perturba, los machos y hembras de especies distintas se aparean libremente y producen una descendencia completamente fértil y viable. El lobo rojo, en la parte sureste de Estados Unidos, es híbrido entre el coyote y el lobo.
4-Cuando publicamos los resultados del niño de Lagar Velho hace 12 años hubo gente que reaccionó de una manera entusiasta a la interpretación que dimos del esqueleto.
5-I si vostè no hagués trobat cap evidència d'encreuament? Lo habría aceptado de buena gana. Muchos de los que rechazaron lo que yo y otros mostramos como una clara evidencia lo hicieron en términos filosóficos. Hablamos de los orígenes humanos y el lugar que ocupamos en el mundo. Si lo abordas de forma científica o religiosa hay un prejuicio del que uno debe ser consciente

Aaaaahhhh mentider, no et crec! No et crec! Això ja és massa, això sí que és un conte, i dels bons! Refuses les dades genètiques si es contradiuen amb les teves teories, menteixes quan dius que ho haguessis acceptat, quan tots sabem que has trobat 23124273574353 híbrids, i la meitat dels quals han estat estudiats per altres científics que han dit que d'hibrids no en tenen ni un pèl i tu has callat, fins i tot en Zilhäo ha reconegut que Lagar Velho és massa recent i tu has continuat anant a la teva bola, i ara, ens has de dir que els científics que no estan d'acord amb tu, simplement és que opinen en "termes filosòfics" i aborden el tema d'una manera religiosa i amb prejudicis?? Au, vés-te'n a recollir petxines a la platja! (per no dir una altra cosa).




Per a llegir el conte sencer:

http://www.elpais.com/articulo/portada/primos/Neandertales/elpepusoceps/20110213elpepspor_8/Tes

dissabte, 12 de febrer de 2011

El Nord d'Àfrica: terra de neandertals? (II)

Ens haviem quedat amb el canvi de transició Mosterià-Aterià al nord d'Àfrica que va tenir lloc fa entre 70.000 i 80.000 anys abans de la nostra era. Què és el que va passar exactament, perquè els fabricadors de Mosterià abandonessin la seva cent-mil-centenària indústria i adoptéssin l'Aterià? Què té l'Aterià que no tenia el Mosterià? Quins són els seus orígens, i com hi va arribar al Nord d'Àfrica?

Me'n vaig a la viquipèdia, perquè -i que no surti d'aquí- no n'he sentit a parlar mai de l'Aterià, no sé què és ni quina pinta fa, normal, tractant-se del nord d'Àfrica- vull aclarir uns petits buits que tinc a la ment en aquest camp de les indústries paleolítiques.

Aterià: què és?



L'Aterià és una indústria que va ser descoberta l'any 1919 al jaciment de Bir-el-Ater (Tunísia) i després se'n van descobrir més jaciments, que es troba principalment a les muntanyes de l'Atlas i al nord del Sàhara. Dins l'Aterià hi trobem diferents tipus d'eines i raspadors, que tenien diferents usos; alguns d'ells van ser fets utilitzant la tècnica Levallois, que també s'emprava a la indústria Mosteriana. No té res d'estrany ni ens indica cap tipus de connexió, perquè la tècnica Levallois s'ha continuat utilitzant en moltes altres indústries d'arreu del planeta i fins fa relativament poc. Parlant clar, és una tècnica que va tenir èxit, a l'hora de dissenyar eines de pedra.

Amb l'Aterià també hi trobem certes mostres de simbolisme, com són objectes de decoració personal, com ara petxines perforades del gènere Nassarius, molt semblants a les que es feien els neandertals al Múrcia fa 50.000 anys. Les petxines associades a la indústria Ateriana són una mica més antigues, i daten de fa 82.000 anys en un jaciment, però n'hi ha d'altres. L'adjudicació de l'Aterià als humans moderns ve per dos motius:

1-No s'hi han trobat mai neandertals, al Nord d'Àfrica.
2-Les restes d'homínids contemporanis i més antics (160.000 anys, Jebel Irhoud) corresponen a humans moderns, tot i que són una mica diferents dels humans moderns més moderns.

L'Aterià s'ha situat cronològicament entre fa 40.000 i 10.000 anys. Durant aquest període de temps, trobem aquesta indústria repartida per tot el nord d'Àfrica i nord del Sàhara, des del Marroc fins a Egipte.
Alguns jaciments descoberts recentment, com ara Ifri n’Ammar, al Marroc, amb uns nivells Aterians datats en 175.000 anys, i el de les pextines perforades que en té 82.000, entre d'altres, han fet ballar aquestes dates. Si aquestes datacions són correctes i l'Aterià va associat als humans moderns, aleshores podria haver arribat amb una de les primeres expansions des de l'est d'Àfrica, juntament amb els Jebel Irhoud, de 160.000 anys.



És clar que no cal oblidar tampoc el Mosterià ni les seves semblances amb la indústria Ateriana; datat entre 200.000 i 70.000 (?) anys abans de la nostra era, la majoria de jaciments Mosterians dels quals se'n té constància es troben situats al Marroc i Algèria. És possible que, en cas de tractar-se d'una expansió, que l'Imperi Neandertal arribés al Sàhara, que en aquells moments era ben verd, i s'hi instal·lés durant un llarg període de temps; però de moment, no en tenim cap evidència, principalment perquè no crec que agradi massa anar a excavar amb 55 graus de temperatura mitjana, si no és per trobar-hi petroli. Una característica que crida l'atenció d'aquest Mosterià, és que a diferència de l'Europeu, en què hi observem diferents fases d'evolució, que comencen fa 350.000 anys a partir de l'Acheulià, el Mosterià del nord d'Àfrica ja és ben madur, i correspon al Mosterià clàssic. Això podria indicar que el Mosterià no és autòcton del Nord d'Àfrica, sinó que va ser-hi important. Quan i com, no ho sabem.

Una altra possibilitat és que l'Aterià fos una evolució del Mosterià, perquè de fet, hi ha moltes similituds en la talla i forma de les eines; però si això fos així, voldria dir que els neandertals van "educar" els humans moderns, i aquesta versió sembla que no agradi massa, perquè tots sabem que als defensorrrs de la espècie no els agrada gens que els donin lliçons, i encara menys si es tracta d'aquells caníbals sense dos dits de front anomenats neandertals.

Arribats al final de la transició, sabem que el mosterià desapareix i és reemplaçat per l'Aterià, que continuarà estant de moda fins fa 10.000 anys.



Durant l'epipaleolític, és a dir, fa uns 10.000 anys (hi ha jaciments d'en fa més de 20.000), apareix al Nord d'Àfrica una altra indústria anomenada Ibero-Maurisiana o també Oraniana, que presenta fortes similituds amb l'Aterià, però que al mateix temps podria haver estat portada des de la península ibèrica, perquè de fet la gran majoria de jaciments arqueològics on s'hi ha trobat aquesta indústria són geogràficament molt propers a la península ibèrica (des del Marroc fins a Tunis), i per tant no podem descartar una expansió des de l'estret amb patera prehistòrica, per part d'aquells, ja no neandertals, sinó humans moderns; d'altres arqueòlegs creuen que aquesta indústria va ser importada des de la zona d'Egipte, on hi havia una altra cultura molt afí anomenada Halfan. A diferència del Mosterià, l'Oranià va durar molt poc, i es va acabar fa uns 8.500 anys. Fa uns 6-10.000 anys, apareix la cultura Capsiana, originada segurament a la zona que és ara Tunis, i que per molts també es resultat de l'evolució local de l'Aterià, i que acaba fa uns 4.800 anys.

Arribats en aquest punt, tenim unes quantes dates Mosterianes que van des de 70.000 a 200.000 anys i que podrien evidenciar presència neandertal, i que en cas de ser correctes, haurien coexistit en el temps amb les Aterianes, les quals van des de fa 175.000 anys a 10.000, i que a més a més, mostren moltes similituds amb el Mosterià. Tenim humans moderns com ara Jebel Irhoud, que mostren trets facials una mica arcaics, però no necessàriament neandertals, que van viure allà des de fa gairebé 200.000 anys fins a l'actualitat. I tenim una pila de preguntes per contestar, però davant de tant pocs recursos i interès que es destinin al nord d'Àfrica, sincerament, no tinc ganes d'escalfar-me més el cap, que el tinc bullint i ja començo a veure miratges. Necessito un oasi!!!!

divendres, 11 de febrer de 2011

El cervell: com més petit, millor.

És més fàcil de portar per anar amunt i avall, no fa tanta calor, queda més recollit, és més agradable a la vista... i el més important: ens fa més intel·ligents!

Aquesta és la conclusió a la qual han arribat uns investigadors en comparar els cranis d'humans moderns d'Europa, Àsia i l'Orient Mitjà de fa 30.000 anys amb els dels humans actuals. La reducció és ni més ni menys que del 10%, que vol dir que hem passat dels 1.500 cc de mitjana, als 1.359 cc. Una altra dada important és que aquesta disminució no és feminista ni masclista: encara que el cervell dels homes sigui una mica més gran que el de les dones, tots dos sexes han experimentat igualment aquest 10% de reducció en la mida.



Com era d'esperar, els neandertals també hi surten: i és que tots sabem que en promig, el cervell neandertal era més gran que el nostre. I ara, encara ho és més; aquesta diferència de mida, reconeixem-ho, no ha agradat mai massa als defensorrrs de l'espècie, perquè tots sabem que la mida importa, i que com més gran... millor.

És per això, que cridava l'atenció que aquells simis peluts i idiotes anomenats neandertals tinguessin més matèria gris que l'Obra Mestra de l'Evolució, també anomenada sàpiens al quadrat. Després hi va haver algun espavilat que va dir: NO, que la mida, no ho és tot! Els elefants o la balena gris també tenen el cervell més gran que el nostre... i NO són més intel·ligents!! I va venir allò de l'índex cerebral, en què la massa cerebral es ponderava amb la massa corporal, per veure si realment el cervell d'un individu o espècie es podia considerar "gran" o "petit" en comparació amb les altres. Aquí es va veure que l'índex cerebral neandertal no era pas més gran que el promig dels HAM, i una explicació ben simplista de seguida va aparèixer per explicar aquestes petites anomalies evolutives: aquells simis peluts i idiotes anomenats neandertals potser tenien el cervell més gran, d'acord, però això no vol dir res, perquè també tenien més massa muscular. En unes altres paraules: la matèria gris de més, no era per pensar, sinó per clavar cops de puny. I assumpte arreglat.



La mateixa explicació s'ha proposat per aquest estudi: que els moderns de fa 30.000 anys tenien el cervell més gran, perquè eren més musculosos que els actuals, i ho eren més perquè vivien en ambients hostils que requerien fer servir els músculs contínuament. Però com que aquesta explicació no ha convençut, s'ha hagut de reconèixer, que efectivament, viure en grups més grans no estimula tant la intel·ligència: la persona o individu no necessita pensar tant per continuar viva. Com que això queda molt lleig de dir, llavors s'ha maquillat una mica dient el següent: que evolucionem cap a "altres" formes d'intel·ligència encara desconegudes. Dit d'una altra manera: tenir el cervell més petit no vol dir que siguem més idiotes, sinó més aviat al contrari. I és aquí on hi ha aparegut el Canis familiaris: els gossos també tenen menys matèria gris que els llops, però en canvi, són més intel·ligents, perquè poden comprendre el llenguatge humà i mostrar actituds més "flexibles", a diferència dels seus parents salvatges.


No m'acaba de convèncer tot aquest rotllo de formes d'intel·ligència desconegudes. Crec que, simplement, ens estem tornant més estúpids perquè ja no necessitem pensar per res, ja ho fan les màquines per nosaltres. Si ens fixem en la majoria d'accions que fem, la majoria de nosaltres, durant gran part del dia, ens n'adonarem que gastem molt poc esforç pensant. Potser sí que ens enfadem i ens sentim feliços, i gastem molt de temps parlant dels nostres sentiments i les experiències passades, però en canvi, ben poques vegades necessitem pensar per aconseguir menjar i/o defensar-nos.



Resulta sorprenent que en 30.000 anys el cervell se'ns hagi reduït un 10% només per viure en societats més grans. Si tenim en compte que cada cop tot estarà més automatitzat i al món hi viuran més persones, fa por imaginar fins quin % se'ns pot arribar a reduïr el cervell, perquè res no ens diu que aquest procés hagi acabat. Potser d'aquí 30.000 anys més, del nostre magnífic cervell només en quedarà el sistema límbic, que s'ocupa de regular les funcions més bàsiques, com són menjar, dormir, mirar el futbol, defecar i fer sexe, i que tot això es farà automàticament. Tranquils, que nosaltres ja no hi serem.





FONT:

http://www.abc.es/20110207/ciencia/abci-cerebro-humano-esta-encogiendo-201102071058.html

dijous, 10 de febrer de 2011

Un arqueòleg alemany opina sobre les relacions amoroses dels neandertals

L'arqueòleg i expert en neandertals Gerd-Christian Weninger ha expressat la seva opinió sobre els encontres neandertal-modern que tantes pel·lícules, còmics i llibres han inspirat en els darrers 50 anys. Ell no sembla gens sorprès, que dos grups humans es trobin i s'enamorin els uns dels altres, és una cosa ben natural, perquè diu que els neandertals eren éssers humans normals i corrents. Aquesta entrevista m'ha semblat d'allò més sensible i entretinguda; això no vol dir que no hi hagi trobat algunes frases del dr. Weninger que m'hagin cridat l'atenció.



Entrevistador (E):
Vostè és un crític conegut de l'anomenat model de dues espècies i algun cop ha escrit que "només hi ha una remota probabilitat que l'Homo sapiens neanderthalensis i l'Homo sapiens sapiens puguin ser vistos com a dues espècies biològicament diferents" Ara, l'equip d'Svante Pääbo ha descobert que entre l'1 i el 4% del genoma humà prové dels neandertals. Que potser això representa la prova definitiva que ambdues formes d'Homo sapiens pertanyen a la mateixa espècie?

Weninger (W): Sí. Em sento plenament confirmat. El més decisiu és que evidentment es van aparellaran i de forma fructífera. És a dir, van poder engendrar descendents, i d'acord amb la definició biològica, no poden pertànyer a espècies diferents.

(E): I com ens ho hem d'imaginar? Els neandertals eren més baixos, de pell més clara, i molt més musculosos. N'hi ha qui afirma, fins i tot, que eren pèl-roigs. Sent tant diferents, com va poder sorgir una atracció entre ells?

(W): Crec que a aquesta visió hi ha un petit error, i és que els neandertals no eren massa diferents fenotípicament parlant dels homes moderns. Si observem l'home anatòmicament modern de l'edat de gel, el qual va viure fa aproximadament 40.000 anys, comprovarem que no era pas gaire més alt que els neandertals. En la seva morfologia, les expressions del seu fenotip, els neandertals amb prou feines es diferenciaven d'ells. Els neandertals no eren extraterrestres, no eren mosntres, sinó éssers humans normals i corrents. Si observem les diferències que hi ha entre les diverses ètnies que poblen actualment la Terra, ja sigui un bosquimà, un nubi o un aborígen australià, podrem corroborar que hi ha diferències morfològiques enormes, i no obstant això, tots són éssers humans. I si col·loquéssin al neandertal en una fila juntament amb els altres, de cap manera cridaria l'atenció. Ell també seria un ésser humà de cap a peus. I tampoc no hem d'oblidar que la morfologia representa només una part de la nostra imatge. Encara més important per nosaltres són les característiques culturals: Quin pentinat porto? Potser el meu barret és inusual? Vaig tatuat? Totes aquestes coses resulten ser més importants que la forma de la cara en la percepció de l'altre.



(E): Creu que els aparellaments entre moderns i neandertals van succeïr de manera esporàdica o hi havia una mena d'estructura ritualitzada?

(W): Hem de recordar que estem parlant de caçadors i recol·lectors, no d'agricultors i ramaders. Els caçadors-recol·lectors són comunitats altament mòbils. Sempre són grups molt petits, d'entre vint i trenta membres, que, en part com a grup complet, en part com una part d'un grup més gran, recórren els paratges. I aquests grups troben els seus companys sexuals en altres grups, no en el propi. És un principi propi de les societats caçadores-recol·lectores que els diferents grups es trobin
una i una altra vegada durant el transcurs de l'any, la majoria de vegades amb motius d'aconteixements de caça exitosos o caçeres comunes, per exemple. I en aquests encontres es busquen companys sexuals, els quals, com a regla general, són incorporats al grup per assegurar-ne l'existència. I en aquests encontres es van produïr els processos d'intercanvi sexual entre neandertals i HAM.

(E) Això vol dir que ells també van cooperar? Caçaven junts? Celebraven junts?

(W): No ho sabem. Però el que sí que sabem és que les zones de contacte, a l'Orient Mitjà, van ser ocupades per formes de vida similars i que els vestigis culturals no permeten reconèixer diferències entre les mateixes. Per tant, allà podrien haver-se trobat, i haver dut a terme aquests processos d'elecció de parella. És un esdeveniment sense cap tipus d'espectacularitat que, en el ritme de vida normal, formava part de la cotidianitat d'aquells caçadors-recol·lectors. És clar que hi havia diferències en el llenguatge i la indumentària, però es tracta de factors amb els quals els caçadors-recol·lectors sempre han de preveure. No tenia cap cosa inusual, ni era res nou.



(E) El cert és que quan l'home modern va arrivar a l'Orient Mitjà, fa entre 80 i 50 mil anys abans de la nostra era, els neandertals ja s'havien instal·lat existosament en aquella regió. Com van ser rebuts els nous veïns?

(W) El més decisiu, crec jo, és que les dades genètiques d'en Pääbo suggereixen que aquell contacte es va produïr exclusivament a l'Orient Mitjà i que, aparentment, més tard, a Europa, no es van produïr més aparellaments. Això coincideix amb les nostres concepcions arqueològiques, segons les quals, els neandertals a Europa, degut a abruptes canvis climàtics, s'haurien extingit abans que els HAM emigressin cap a aquest continent. És a dir, a Europa, tant oriental com occidental, no hi va haver cap possibilitat de contacte, o només mínima, entre neandertals i HAM. Aquest és l'escenari demogràfic amb què treballem actualment i per al qual creiem trobar forts indicis en les dades arqueològiques i historico-climàtiques.

(E): Això s'oposa a la popular hipòtesi del genocidi, segons la qual els HAM van exterminar els neandertals.

(W): Efectivament. I el més fascinant és que nosaltres treballem amb la hipòtesi de l'encontre des de fa uns quants anys, molt abans que les dades genètiques d'en Pääbo es sobreposessin a les nostres hipòtesis arqueològiques.

(E): Altres investigadors afirmen que fa 28.000 anys encara hi vivien neandertals, a Gibraltar...

(W) Això mateix. Hi ha una gran controvèrsia a la península ibèrica sobre si realment els neandertals hi van viure fins fa tant poc. Considero que aquestes datacions són molt discutibles. Actualment estem duent a terme alguns grans projectes d'investigació a la península ibèrica amb la finalitat d'aclirar aquesta qüestió, és a dir, saber si els neandertals hi van viure durant de temps, al sud d'Espanya, sense haver trobat cap indici que de moment, corrobori la hipòtesi dels col·legues de Gibraltar.



(E) Les dades de Pääbo també demostren que només els HAM que van emigrar d'Àfrica es van encreuar amb els neandertals, mentre que els que hi van romandre, els africans d'avui, no ho van fer; en altres paraules: hi ha una diferència genètica entre els africans i els no-africans. Resulta que, al cap i a la fi, no som tots iguals?

(W): És clar que tots som iguals! El que s'examina és una mínima diferència al genoma, la qual no ens diu res sobre les nostres facultats biològiques, sinó, únicament, sobre la història del nostre desenvolupament. Tots som africans, tots pertanyem a la mateixa espècie.

(E): Quin significat tenen els neandertals per la comprensió de la nostra espècie?

(W): Cada cop que reflexionem sobre els neandertals, com a regla general i en primer lloc, reflexionem sobre nosaltres mateixos. Semrpe els hem fet servir com una imatge especular de la nostra existència. Durant 150 anys vam tractar d'adjudicar-lis tot allò que desitjàvem extirpar-nos de la nostra pròpia imatge. Vam tractar de dotar-los de totes les facetes difícils i també el cantó fosc de l'existència humana, amb la finalitat de renéixer sota una llum més favorable. A aquesta perspectiva, hi hem de renunciar ara per ara. Ara som realmetn responsables del que passa. I això representa naturalment, una responsabilitat respecte al nostre futur. (Això que és una gran veritat!!!)



Les paraules d'aquest home m'han commogut, és realment digne d'escoltar. El que passa és que no ho veig tant clar això que els neandertals d'Europa s'extingissin pel clima, quan fa poc va sortir un estudi segons el qual els neandertals s'haurien d'haver recuperat si fos pel clima. Tampoc no descartaria que s'extingissin per qualsevol altre motiu, però mira que anar-se a extingir
precisament quan hi van arribar els HAM...

I un altre punt: les datacions de la P.I estan malament? Espifiada!! El C14 ens ha jugat una mala passada a tots. Ho haurem de tornar a revisar tot? Les dates de Gibraltar, de l'Esquilleu, de totes les coves de fa 30-50.000 anys? I què passa amb les datacions de la resta d'Europa, allà estan bé? I per què no s'haurien pogut refugiar al sud de la península, els neandertals, quina contradicció hi ha? És cert que hi ha estudis que semblen mostrar que no es van veure les cares, però en canvi sabem gairebé del cert que fa 40.000 anys encara hi havia neandertals vivint a Múrcia. Què els va passar?




FONT:

http://www.letraslibres.com/index.php?art=15275