divendres, 31 de desembre de 2010

Les carones neandertals no estan adaptades al fred?

Tothom sap que les cares neandertals eren, a més a més d'úniques, especialment atractives: amb aquells arcs superciliars marcats, els seus peculiars nassos fets a mida, els seus llavis desconeguts, les seves boques enormes, la seva dentadura, potser desgastada de tant de fer-la servir però sempre ben posada, la seva barbeta inexistent que donava sensació d'experiència, el seu bonyet occipital que els feia tant divertits, els seus ulls misteriosos i enfonsats, els seus cabells de textura desconeguda...



I a més a més, hi ha una altra cosa: l'alta velocitat, que encara que no sembli adequada per descriure una cara, sí que va bé en un context neandertal. Per entendre-ho, només cal que ens imaginem corrent. Corrent molt depressa, com si la barbeta volgués arribar a la meta abans que la resta de la cara, com si l'aire ens empenyés les galtes i el front cap enrere i ens dibuixés un somriure forçat. Aquesta és una definició molt barroera de l'alta velocitat, que no trobem en els moderns, que tenim la cara com si ens l'haguessin enfonsat amb una pilota de bàsquet llençada cap a nosaltres per un baquetbolista de 2 metres i 120 quilos, amb tota la mala intenció del món.

Com sempre, s'ha volgut buscar una explicació per aquesta alta velocitat, i el fred n'ha estat el principal motiu -i per què no s'ha volgut buscar una explicació per la nostra cara aixafada, com ara la calor??- i fins ara la cosa s'ha mantingut a l'aire, fins que fa molt poc, ha aparegut un estudi que s'ha centrat en l'alta velocitat.

En aquet estudi s'han comparat models en 2D i 3D de cares de moderns que viuen en climes freds i moderns de climes temperats, per veure si efectivament els de climes freds i els neandertals mostraven algunes similituds degudes al clima fred, com ara els sinus nasals especialment desenvolupats per escalfar millor l'aire fred.



El que s'ha observat és que els sinus neandertals eren més semblants als dels humans que viuen en climes càlids que no pas als de climes freds, com seria d'esperar; per tant, hi ha alguna cosa que falla. La conclusió de l'estudi és que no hi ha cap característica que defineixi l'alta velocitat observada en les cares neandertals que pugui tenir alguna relació amb l'adaptació a climes freds.
Per tant, caldrà buscar-ne una altra explicació. O no? Per què tot ha de tenir una explicació? I si fos que van desenvolupar aquesta cara perquè eren més atractius? Per què no ho comprovem posant cares d'alta velocitat com les d'ells i cares "normals" i fent un experiment, a veure si els experimentats en observar les cares d'alta velocitat, les troben més atractives?

dimecres, 29 de desembre de 2010

Mono sàpiens a Israel fa 400.000 segons

No tenia pensat comentar seriosament aquesta notícia, ja ho han fet altres blogs com ara el Prehistoria al Dia però al final he decidit fer-ho perquè haig de reconèixer que ha batut tots els rècords que pot batre una notícia sensacionalista sobre l'orígen de l'Home.



El motiu de tot aquest enrenou i escepticisme de part de TOTS els blogs científics que he llegit són 8 dents que van ser trobades a la gruta Quesem, a Israel. Una arqueòlegs de la universitat de Tel Aviv, després d'analitzar-les exhaustivament amb les últimes tecnologies han arribat a la conclusió que les dentetes pertanyen a individus classificats com a "Homo sapiens", és a dir, humans moderns. Tot això sumat a l'edat amb què han estat datades les dents, uns 400.000 anys, no ha deixat indiferent a ningú.

L'anunciament, no del Messies, sinó de l'Home Modern Ja Evolucionat Que Va Viure a Israel Fa 400.000 Anys, l'ha fet un tal Avi Gopher, el responsable de les excavacions de la gruta israelita de Quesem, i tota la parrafada ha estat publicada a l'American Journal of Physical Anthropolog (c&v).

Abans de passar als rècords batuts per aquest anunciament de Gopher, primer de tot analitzem les seves paraules:

-Vam descobrir a la cova Quesem 8 dents que podrien constituir els primers vestigies d'Homo sapian'.
-Hem trobat les dents escampades en diferents capes la cova, algunes tenen 200.000 anys, i les més antigues, 400.000.

-Els anàlisis d'estalactites i estalagmites suggereixen que la cova va començar a ser okupada fa 400.000 anys.




Genial. Tota la informació que hem descobert fins ara (anàlisis genètics, fòssils trobats a l'Àfrica, recuperació d'ADN antic, etc) serveixen d'alguna cosa? O més ben dit: en Gopher i els seus, n'han sentit a parlar mai? Sí? A la universitat de Tel Aviv s'ensenya el Fora d'Àfrica, el multirregionalisme i coses per l'estil? Ho dic perquè el que Gopher afirma, en cas de ser cert, voldria dir que tot això està malament: ni l'orígen dels humans moderns és l'Àfrica, ni tots venim d'allà, i tot el que diguin els anàlisis genètics està malament. I si no, què hi feien aquells africans allà?

D'acord, un podria dir que l'orígen de l'Home no és l'Àfrica. Però llavors què? Per què tot sembla indicar que sí? Per què l'ADN ens diu que hem estat separats de la branca dels neandertals i de la Senyora X fa almenys 500.000 anys? Seria plausible, això, si ja hi havia humans moderns que vivien al seu costat?

I com és que aquesta morfologia moderna ja existia fa 400.000 anys, si no es comença a observar a l'Àfrica en fa menys de 160.000?* Què hi feien els moderns amb barbeta fa 400.000 anys a Israel, si en fa 160.000 els seus contemporanis africans encara no en tenien? Què va passar? Potser els que tenien barbeta es van extingir, i al cap de 250.000 anys la Mare Naturalesa va decidir donar una segona oportunitat a les barbetes, perquè es va adonar que havia estat molt dura amb elles, i no s'ho mereixien?

Difícil d'encaixar en tots els sentits, i més tenint en compte que els israelites d'avui en dia són gairebé idèntics a nivell genètic amb un Tasmanià o un Bantú. Si els israelites haguessin evolucionat separadament des de fa més de 400.000 anys, esperaríem trobar més diferències. Però no és així.



Hauríem de passar a l'apartat de crítiques, però abans, per anar millor, caldria comentar els rècords que han batut aquests israelites (els de fa 400.000 anys i els de fa 400.000 segons):

-Màxim nombre de discrepàncies entre els blogs d'antropologia: encara no n'he llegit CAP que no qüestioni fortament les paraules d'en Gophe.
-Màxima rapidesa en aparèixer una crítica que volca el treball i el deixa K.O: en el meu cas, va ser llegir la notícia i trobar la crítica ben documentada a la pàgina següent.
-Màxima puntualitat amb altres treballs sobre evolució humana: Gophe ha tret el treballet i els seus comentaris precisament quan l'antropologia va més calenta en notícies bomba: Denisova, matança de Texas a El Sidrón, etc.
-Màxima precisió amb el relat bíblic que ens diu que Israel és la terra promesa, on Déu Nostru Senyor va crear el sisè dia, l'home i la dona d'una costella del primer, i que els israelites són el poble escollit. Òbviament tot aquest emplaçament no és fruit de la casualitat, i de "científics" que han intentat justificar la religió i ideologies de tot tipus n'hi ha a cabassos, potser Gophe n'és un d'ells?

I si no són humans moderns, a qui poden pertànyer, aquelles dents?
Hi ha una sèrie de possibilitats molt interessants, com ara que siguin d'algun Heidel... o fins i tot de l'avantpassat comú d'humans moderns i neandertals, o d'algun homínid relacionat. Que les dents mostrin més afinitats amb les dels humans moderns no vol dir gran cosa, perquè per a fer comparacions de més fiabilitat calen més peces del crani i de l'esquelet, amb les dents no n'hi ha prou. Uns científics de la universitat de Cambridge ja han avançat que les dents semblen mostrar més afinitats amb els neandertals que amb els humans moderns, per tant, Gopher, tu com coi has pres les mesures?!



Cada cop em tenen més farta aquests AFRICANS creacio-expansionistes.




*Amb morfologia moderna em refereixo a: barbetes, cap arrodonit sense bony occipital, arcs superciliars poc marcats, nas relativament petit, front alt i recte, boca petita, etc.

Humor Verd Neandertal

Ai quins titulars més divertits que ens han sortit amb el tema de la dieta verda dels neandertals! Guaitin, guaitin senyors:



ACB:
Los neandertales cocinaban las verduras
el(in)mundo: Los neandertales, unos "gourmets" de las verduras xD
soluziongpolitica: Hombre de neandertal cocinaba y comia verduras como el hombre moderno para, para, paraaaaaaaaaaaaaa
Recovery Channel: Neanderthals had a sweet tooth
boing-boing: Neandertals ate their veggies, too
Solaris: Los neandertales se comían sus vegetales
lacuadra: Los neandertales le hacian el chupete a sus verduras ?????????????????
metropúblic: Estudio revela la sofisticada dieta que tenían los neandertales menjar verdures? Sofisticadííííísssim
rosario: No solo de carne vivia los neandertales
cuo: Neandertales vegetarianos
allnoises: Neanderthals civilized than ever imagined per les verdures!?!?
banalidad: Los neandertales también cocinaban platos vegetarianos
folletos de hoy: La nutritiva y equilibrada dieta de los neandertales
madrimenosd: Los neandertales sabían cocinar
l-ne: Hallan restos vegetales cocinados en dentaduras de poblaciones neandertales.




dimarts, 28 de desembre de 2010

Dieta Neandertal, la més sana del món!

Tants regals en una sola setmana nadalenca ens han fet passar gana. Per això, les mares neandertals, que sempre pensen en tot, ens han revelat la seva dieta, que era tant sana i deliciosa que es cuinava en jaciments que van des de l'Iraq fins a Bèlgica.



Qui ho diu que els neandertals només menjaven carn?! Certament, no menjaven patates ni cereals, perquè encara no s'havia inventat l'agricultura, i els neandertals tampoc no havien descobert el continent americà, d'on provenen bona part dels nostres ingredients.

Llavors, què més menjàven? Un estudi fresquíssim, acabat de sortir del forn i signat per la Dra. Dolores Piperno, ha analitzat les dents que uns quants voluntaris neandertals han prestat provisionalment; els resultats de l'anàlisi de micropartícules que se'ls havien quedat enganxades entre les dents -maleïts raspalls prehistòrics!- s'han publicat al PNAS, i ajuden a tombar la idea que els neandertals no sabien aprofitar els recursos de l'entorn i menjaven carn, carn i més carn.

Gràcies a aquestes micropartícules s'ha pogut identificar una àmplia varietat d'aliments d'orígen vegetal que un bon (mal) dia van acabar passejant-se dins d'una boca neandertal i que podriem classificar en:

-Herba salvatge (com la que mengen els cavalls salvatges).
-Mongetes tendres.
-Arrels
-Tubercles (naps, pastanagues, raves, etc)
-Dàtils (una fruita molt dolça)



Com que els neandertals no feien servir sal per cuinar, la carn els devia quedar molt sossa. Una possibilitat és que hi posessin herbetes i altres espècies per fer més picants els seus àpats a la vora del foc, perquè no n'hi ha cap dubte que aquests cuiners tenien un bon fogonet.

Una dieta així, sense sal, sense colorants ni conservants segur que deu ser molt sana, potser l'hauriem de posar de moda. Al cap i a la fi els neandertals estaven en molt bona forma, sempre a punt per l'acció, i si les nostres dietes com ara la mediterrània o la del menjar ràpid tenen com a màxim 1-2.000 anys, la dels neandertals en tenia almenys 200.000, per tant, estava més ben adaptada a les necessitats del cos. I si no em creieu, quants estudis han sortit en els últims anys que posen en dubte l'alta qualitat alimentícia d'aliments com ara la llet, els actimels i els cereals?



I un altre cop, s'han deixat els bolets! Potser quan aquells neandertals van morir no era la temporada, però n'estic convençuda que en menjaven.

EDITAT 1: Els investigadors han dit que els neandertals havien preparat les verdures prèviament abans de menjar-se-les. Això vol dir passar-les pel foc per tal de fer-les més digeribles. Però com les passaven pel foc sense socarrimar-les? Un possible mètode és el que he volgut il·lustrar amb els meus picassos:



El mètode per coure aliments sense olla ni fogó elèctric és el següent:

1-Es porta aigua dins un sac de pells, que fa de recipient, i les herbetes que es vol coure.
2-Es treu una pedra del foc escalfada, per posar el foc dins l'aigua.
3-Es posa la pedreta dins l'aigua, de manera que ens l'escalfarà
4-S'hi posen les herbetes que començaran a estovar-se gràcies a l'aigua calenta.



FONT:

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-1341983/How-Neanderthal-cuisine-far-sophisticated-thought.html?ITO=1490

dilluns, 27 de desembre de 2010

Canibalisme LAX'N

El canibalisme no ha desaparegut pas de la nostra societat. És ben viu, encara que no en siguem conscients, encara que abans es practiqués i ara només es canti. Si no em creieu, sempre teniu l'opció de llegir la lletra de "Vaig beure la seva sang" dels LAX'N Busto, un famós grup de rock -més que l'Ozzy- català. Els LAX'N segurament tenen cançons bones, en deuen tenir, n'han de tenir, no dic que no en tinguin, però aquesta NO. Aquesta és... els comentaris deixem-los pel final:



Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell

Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar

i ara és part de mi.


Vaig picar la seva carn per fer croquetes
vaig ficar a dins el forn
el seu cor tallat en dos.
I amb els seus pulmons els canalons van tenir
aquell gust genial
que ningú els hi sap donar.

Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell

L'única cosa que no em vaig menjar

van ser aquells ulls que em tornaven boig

que els guardo amb formol.


I maleeixo aquest moment cada dia i cada nit
l'esperit de Llucifer
em va poder posseir.

Vaig fumar-me un cigarret deprés de l'àpat
tot seguit vaig netejar
les parets plenes de sang.

I al bar del costat fent una birra sortia a la televisió
en Jack el destripador.
Vaig beure'm la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell

Tal com a missa fa el capellà

per tenir-la a dins me la vaig menjar i ara és part de mi.


Què us sembla? Aquesta cançó aniria com l'anell al dit en una reconstrucció vivent de l'escena que va tenir lloc a el Sidrón fa 49.000 anys, on un grup de 12 neandertals, amb mares i fills, va ser atacat ferotgement i posteriorment devorat. No van ser pas els cantants dels LAX'N els qui van fer aquella carnisseria, però renoi tu, m'ha vingut un flaix! Per fer-ho més realista, aniria bé que ens la cantés l'Ozzy amb el seu accent londinenc.



No sé pas quin és el tema de rerefons d'aquesta cançó. Només sé que vaig decidir donar una oportunitat al roc en català, i que va ser escoltar aquesta cançó i dir prou. Quina vergonya! Si volien descriure una escena de canibalisme s'hi podrien haver lluït més, però no és la qualitat de la cançó el que vull comentar -que és inexistent- sinó la seva relació amb el canibalisme, neandertal i contemporani. ECS!

EDITAT: Ostres que m'he deixat el fragment del principi de tot que diu:

Vaig trobar-me una destral a dins l'armari em vaig excitar desitjava veure sang.
I l'hi vaig clavar enmig del cor no va poder ni cridar per sorpresa la vaig agafar.

divendres, 24 de desembre de 2010

Postal NeanderNadalenca!



I QUE NO PARIN DE CAURE REGALS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Entrevista a Antonio Rosas sobre el Sidrón.

El diari La voz de Asturias ha publicat una entrevista a Antonio Rosas sobre un dels jaciments neandertals més coneguts de la península on aquest famós antropòleg hi treballa des de l'any 1999, i del qual en vam tenir notícies fa tot just 4 dies, unes notícies difícils de païr però no per a això menys interessants.



ENTREVISTADOR (E): Què significa per a vostè treballar en un jaciment així?

ANTONIO ROSAS (A.R): És un privilegi. Qualsevol que es dediqui a aquesta professió somniaria amb tenir l'oportunitat d'estudiar una colecció de fòssils neandertals semblant.

E: La última cosa que heu fet ha estat obtenir ADN de tots i cada un dels individus que es troben allà.

A.R: El que hem fet és extraure una porció de l'ADN mitocondrial, en concret de les denominades regions hipervariables 1 i 2, de dotze individus del mateix jaciment. I això és la primera vegada que es fa. Però ens queda encara una quantitat important d'ADN per a caracteritzar; no hem tocat res de nuclear, encara.

E: Cap a on aniran dirigides, les properes investigacions?

A.R: Hi ha diferents fronts oberts, perquè el camp és immens. Com a principi general hem de mantenir el sentit multidisciplinar dels estudis.

E: Què vol dir exactament, amb això?

A.R: Hem de continuar caracteritzant tots i cada un dels individus; aquest seria el programa més general, tant des d'un punt de vista físic com del seu comportamen, deduït tant a través de les marques dels ossos com dels caràcters genètics que n'anem extraient.

E: I seqüenciar el genoma sencer d'un neandertal?

A.R: Aquesta seria una altra via d'atac, un dels plantejaments que es troben damunt la taula, i que estan pendents d'instrumentalitzar, i de la financiació econòmica, que no és pas poca.

E: La família del Sidrón és la primera família neandertal?

A.R: Jo això ho diria entre cometes. La noció de família que tenin en l'actualitat potser no es pot aplicar als neandertals. Preferiria parlar d'un grup reproductor on hi ha relacions de parentiu. Les dades concorden i encaixen bé amb aquest model.

E: Com eren els grups neandertals?

A.R: Suposem que estaven formats per un nombre petit d'individus, especulem que entre 8, 10 i fins a un màxim de 30, però dependria molt de la circumstància i el territori concrets.

E: Les dones canviaven de grup per evitar l'endogàmia.

A.R: Sí, però no és el mateix això que un intercanvi. En cap moment volem transmetre aquesta idea.

E: I com eren les trobades entre grups?

A.R: Tenim dades etnogràfiques i derivades del registre arqueològic que ens diuen que els caçadors recol·lectors, amb certa periodicitat, s'ajuntaven en llocs singulars o emblemàtics per qüestions de caça o instrumentals.

E: De quina manera la última troballa obre la porta a l'estudi de la demografia neandertal?

A.R: Comencem a tenir la possibiltat d'establir relacions de parentiu i de quina pot ser la proporció entre homes i dones, la distribució de sexes i edats i l'intèrval de naixements. I tot això són variables demogràfiques que entren en un pool per a establir quines eren les seves dinàmiques poblacionals.

E: Saber on van viure els neandertals del Sidrón és la preocupació més gran dels investigadors?

A.R: Seria fantàstic trobar-ho per tractar d'inferir el nombre d'individus, la durada dels assentaments o la mida dels grups. I a mesura que anem extraient dades es revela com una cosa més interessants perquè tenim més preguntes per a contestar. El lloc de dipòsit original dels ossos sí que ha de trobar-se aprop, molt aprop. Una altra cosa diferent és el lloc on van viure.

E: Temeu una possible retallada de pressupost de cara el 2011?
A.R: No em consta pas que l'any que ve es repeteixin situacions penoses. Es veu que hi ha intencions i voluntat que això no torni a passar.


Tenim projectes nous que encara s'han de decidir, tenim finançament, tenim material neandertal per a donar i vendre, tenim entusiasme, tenim una mà d'obra excel·lent, és a dir: tenim neandertals per a molt de temps, amb moltes més sopreses que seran revelades d'aquí molt poc i que ens permetran conèixe'ls tal com eren!!! AIXÒ ÉS GENIAL!!!!!!!!! VISCA EL SIDRÓN!! SI-SI-SI-DRÓN! SI-SI-SI-DRÓN!

La Senyora X és moderna!?

Hi ha un tal Niccolo Caldararo que fa molt poc va publicar un escrit d'uns 2-3 fulls en què hi qüestionava l'arcaïcitat de la Senyora X.

http://precedings.nature.com/documents/5360/version/1/files/npre20105360-1.pdf

Evidentment qualsevol informació sobre un tema tant delicat cal tenir-la en compte, perquè de fet ningú no sap exactament d'on prové la Senyora X. El seu ADNmt era diferent dels neandertals i dels moderns, mentre que el seu ADN nuclear semblava indicar que estava una mica més relacionada amb els neandertals, però alhora mostrava seqüències molt arcaiques i properes al ximpanzé.



Amb tot aquest embolic, Green i Krause, els que l'han analitzada extensament, creuen que la Senyora X tindria avantpassats neandertals i d'una línia anterior, com ara erectus, que van viure a l'Àsia, però tot són hipòtesis.

Quina evidència hi ha per pensar que la Senyora X NO és moderna?

1-La morfologia de les poques restes que se n'han trobat: un dit i una dent, que semblen pertànyer a difernets individus. El seu anàlisi indica que són "diferents" dels neandertals i els humans moderns, una informació que podeu llegir a la informació suplementària de l'article oficial (cap al final de tot), que és "freely available".

http://www.nature.com/nature/journal/v468/n7327/extref/nature09710-s1.pdf

2-L'ADNmt extret dues vegades, un cop del dit i l'altre de la dent, i que és similar en tots dos casos i ben diferent dels neandertals i moderns. Si només s'hagués extret un primer cop, llavors es podria pensar que tot plegat seria producte de la contaminació (amb què? Tenim erectus o neandertals vivents, que ens puguin contaminar mostres modernes??) o que la seqüència es trobés inicialment malmesa. Però el fet que dos anàlisis independents hagin arribat al mateix resultat ho fan moooolt improbable.



3-L'ADN nuclear, que un altre cop posa de manifest les seqüències "estranyes", molt divergents, que no es troben ni en neandertals ni en humans moderns. Si fos un simple humà modern, com s'explicaria que tingués un ADN tant arcaic i diferent de la resta? I que a més a més fos més proper als neandertals que a la resta d'humans moderns?


Però Caldararo, si no ho he entès malament, no demostra pas que l'ADNmt de la Senyora X fos modern, sinó que en analitzar-ne la seqüència, creu que és més proper al dels... neandertals!!!!!!!!!!!! On veieu la modernitat? Jo no la veig enlloc, i encara menys quan Caldararo no ens pot indicar ni a quin llinatge d'humà modern pertany, i finalitza el seu escrit amb aquesta frase:

"In the Genbank sequence for Feldhofer we find 10 differences listed. These identical differences are found in the Genbank sequences for Neandertal isolates from Mezmaiskaya 1, Vindija 33.25, and Sidron 1351e. It is difficult to explain this situation and we will not venture an explanation but would hope that one is available from the laboratories involved."

O sigui que l'ADNmt de la Senyora X seria més semblant al dels neandertals del que s'havia sospitat, si Caldararo té raó. I la modernitat, on la veieu? S'ha perdut pel camí? S'ha extingit? Caldararo ens fa entendre que encara que observi algunes inconsistències no en té ni idea, del que pot haver passat, i creu que la cosa té a veure amb algun tipus de manipulació o contaminació als laboratoris, una frase que queda molt bé, però que no ens diu res. Contaminació amb ADNmt neandertal, en qualsevol cas, que... provindria dels científics que estaven manipulant les mostres?? No ho sabem. Ni el mateix Caldararo no ho sap.



És possible que l'ADNmt de la Senyora X sigui més neandertal del que creiem, perquè d'altra banda això és el que indica el seu ADN nuclear. Però que sigui més modern no s'aguanta per enlloc, i en cas molt improbable de ser-ho, llavors ens hauríem de preguntar que com és que aquells moderns tenien un aspecte tant arcaic i eren genèticament tant semblants als neandertals i d'altres homínids més antics, coses que ha tractat en Zilhäo fa ben poc:

http://www.sockroll.com/Denisovans-Ordinary-humans-with-extraordinary-genes-The-Loom/x/cktcre

Calen nous anàlisis per situar millor la Senyora X i acabar d'encaixar-ho tot, d'això no n'hi ha dubte, però aquest escrit d'en Caldararo més que una prova contundent sembla més aviat una rabieta dels forad'africanistes que es neguen a acceptar que els arcaics són més moderns que mai.

dimecres, 22 de desembre de 2010

D E N I S O V A

Avui és un dia d'aquells per agafar refredats. Crec que tornaré a gafar una neandertalitis -o una denisovitis- aguda, com aquella del mes de maig -nooo ara no, que és època d'exàmens!-.

L'institut Max Planck ens ha fet saber avui que la Grossa no ha caigut pas a Barcelona com han dit a la tele, sinó al Pacífic. Però no pas a l'aigua, sinó a les illes de Papua-Nova-Guinea i d'altres del voltant, habitades pels melanesis.



Potser us podria interessar saber qui són els melanesis, però abans crec que hauria de parlar de la Senyora X, aquella noieta trobada a Sibèria, en un indret anomenat Denisova, i al voltant de la qual s'havien generat tants de debats i discussions. El primer anàlisi que se'n va fer provenia de l'ADNmt, que indicava que la Senyora X provenia d'un llinatge anterior al dels humans i neandertals, que estaven més relacionats entre sí. Aquest llinatge s'hauria separat de la nostra línia evolutiva fa 1.000.000 d'anys.

Però calia analitzar l'ADN nuclear, que com sabem, aporta molta més informació que el mitocondrial, i els de la Central s'hi van posar tot seguit, i avui és quan s'ha publicat el paper a la revista Nature.

Malauradament el paper és de pagament, de manera que no puc accedir-hi encara que me'n mori de ganes, i que per més cops de puny que clavi a la paret, m'hauré de conformar amb la informació que he anat recompilant de diferents llocs, com ara el blog d'en Hawks, que ja n'ha publicat un FAQ. Dienekes també n'ha parlat al seu blog, però els seus comentaris a l'article m'han semblat tant broça, que ni em molestaré a comentar-los, no tinc cap interès en fer-li publicitat, d'això ja se n'encarregarà la premsa (oi?), com va passar la última vegada amb els neandertals.



En primer lloc: què ens diu, l'ADN nuclear, sobre la Senyora X?

Sembla ser que va divergir de la nostra línia evolutiva i la dels neandertals fa 500.000 anys, PERÒ en algunes seqüències es troba més aprop dels neandertals. Tot i així, els neandertals (Mezmaiskaya, Vindija) són molt més semblants entre sí que cap d'ells a la Senyora X. A més a més, en algunes seqüències la Senyora X és molt diferent dels neandertals i humans moderns, i s'assembla més als ximpanzés (!!!). Encara que pugui semblar un disbarat, el cert és que un anàlisi de la seva dentadura evidencia afinitats amb homínids més arcaics, com ara els H. erectus o els H. habilis; una possibilitat seria que una branca que es va separar dels neandertals/humans moderns fa 500.000 anys emigrés cap a l'Àsia i s'encreués amb els altres homínids més antics que hi vivien, perquè hem de tenir present que el registre fòssil d'homínids asiàtics és molt antic, de gairebé 2 milions d'anys.

Com que en algunes seqüències es troba més propera als neandertals, és possible que el llinatge de la Senyora X i el dels neandertals s'encreuessin unes quantes vegades un cop fora d'Àfrica, una hipòtesi força plausible si es té en compte que s'han trobat neandertals a Sibèria. En qualsevol cas, els neandertals i la Senyora X serien dues poblacions diferenciades, que van tenir la seva peculiar història evolutiva.

I ara ve la Grossa: Tal com ja va predir l'estudi de Jeffrey Long aparegut l'abril d'aquest mateix any, en què analitzava la variació de microsatèl·lits (seqüències curtes repetides) arreu del món, a part dels neandertals, hi va haver un altre encreuament amb els brutes fa 45.000 anys a l'est d'Àsia, i la branca descendent va passar al mar, una predicció que sorprenentment encaixa a la perfecció amb el que s'ha observat.



La Grossa és de 4-6.000.000 euros, que vol dir un 4-6% d'ADN denisovià en els melanesis. Ep, només denisovià! Si ara fem una simple suma amb l'ADN neandertal que ja s'hi havia afegit, ens queda que 3+5 = 8, que vol dir gairebé un 10% d'ADN no africà en els melanesis!!! Això no és pas despreciable, ni molt menys, i clarament, ens convida a abandonar d'una vegada per totes la versió "dura" del Fora d'Àfrica. Uns resultats similars van ser predits per l'Alan Templeton, que va analitzar ADN de molt diverses poblacions del món, i va trobar que hi havia un petit percentatge d'ADN que no es podia explicar amb una simple migració fora d'Àfrica fa menys de 100.000 anys.

I si jo no sóc un melanesi, no porto ADN de la Senyora X?

Desgraciadament, com he dit més amunt, no m'he pogut llegir l'estudi, però sembla ser que excepte els melanesis i les poblacions que hi estan en contacte (això inclou bona part del sud-est asiàtic i probablement tota Austràlia i les illes del pacífic) no s'ha pogut detectar presència denisoviana a l'ADN de les poblacions europees, ni africanes, ni asiàtiques. Una altra pregunta és: realment només hi va haver dos encreuaments amb els arcaics, un amb els neandertals fa 60.000 anys i l'altre amb la Senyora X, o n'hi va haver molts més que encara no s'han pogut descobrir? És possible que fins i tot hi hagi altres espècies d'homínids encara no descobertes que puguin entrar en joc, com ja ha anunciat l'equip d'en Green?

EDITAT I: En Maju ha comentat unes figures extretes de l'estudi i és possible que les poblacions asiàtiques i europees també portin un petit percentatge d'ADN denisovià (1-2%). En tot cas això és molt especulatiu, perquè entre d'altres coses, la senyora X no hi va viure mai, a Europa. Tot són qüestions que s'han d'acabar de perfilar, però en qualsevol cas, és possible que portem una petita empremta d'aquella noieta tant sexy. Com mola!



Això crida l'atenció si tenim en compte que la Senyora X que viure a Sibèria i no pas en unes illes perdudes del Pacífic, però té lògica si pensem que possiblement el llinatge de la Senyora X estava molt més estès anteriorment del que ho està ara. Un grupet d'africans s'hauria trobat amb els brutes de Denisova al centre-sud d'Àsia, hi hauria dormit, i posteriorment se n'haurien anat a colonitzar les illes. El fet que els xinesos i d'altres asiàtics que viuen aprop de Sibèria no mostrin afinitats clares amb la Senyora X voldria dir que provenen principalment d'altres grups d'africans que no s'haurien trobat aquests homínids, perquè una altra pregunta és: com es va extingir, l'espècie de la Senyora X? És possible que la seva extinció i la dels neandertals anessin lligades? I: formen tres espècies diferents, neandertals, Senyora X i humans moderns, o bé més aviat tres poblacions diferenciades de la mateixa espècie? El concepte d'espècie que tenim s'haurà de modificar durant els propers anys, una qüestió que porta de cap a molts taxonomistes que no volen abandonar la taxonomia de sàpiens sàpiens vs brutes.

Comentaris i entrevistes DenisovaInteressants són d'esperar durant els propers dies. Una altra qüestió que ningú no s'ha fet però que a mi m'exalta és: es trobaran més gens exclusius "nostres" amb el genoma de la Senyora X?

En realitat aquesta estructura arcaica dels melanesis -i possiblement els aborígens australians- no és pas tant soprenent. Diversos antropòlegs ja havien notat certes característiques arcaiques als cranis d'aquestes poblacions, i fins i tot l'anàlisi de l'ADNmt d'un individu del llac Mungo (Austràlia) va arribar a unes conclusions impactants: aquest ADNmt era diferent de tota la resta, i havia divergit dels llinatges africans feia gairebé un milió d'anys. El que va passar és que amb tota la propaganda del Fora d'Àfrica aquest descobriment va quedar mig silenciat i se'l va intentar desacreditar amb explicacions més o menys absurdes, i en última instància, es va optar per la degradació de l'ADN per culpa de les altes temperatures dels deserts australians com a explicació més realista; no cal dir que els forad'africanstes "durs" intentaran desacreditar-ho com puguin, però per mi, el fet que dos estudis independents hagin arribat exactament al mateix resultat i que els descendents de la Senyora X siguin una població que s'ha mantingut relativament aïllada de les altres i que mostra característiques arcaiques ja és més que suficient.



La Senyora X, aquella noieta amb visera que va veure a Sibèria fa més de 40.000 anys, encara no sabem quin aspecte tenia, però el que ara podem afirmar és que els africans no es van poder resistir als seus encants femenins, i que encara que s'hagi extingit, la seva progènie és mil·lionària, tant o més que el que avui s'ha emportat el primer premi de la Grossa.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Així va viure i va morir una família neandertal (El Sidrón, 42.000 a.C.)

El moment que tots esperàvem impacientment ja ha arribat: tenim notícies fresques dels neandertals!! I aquest cop provenen del jaciment asturià d'El Sidrón, que com sabem s'ha convertit en una icona del món neandertal.



El protagonista aquest cop torna a ser l'ADN, analitzat per l'equip del reconegut genetista Carles Lalueza, que ha extret l'ADNmt dels neandertals trobats en aquell jaciment, i que... ¡sorpresa! han resultat ser una família, encara que no massa feliç.

El que explicaré a continuació són detalls de la vida d'aquesta família, que s'han pogut deduïr gràcies a l'ADN i a l'estat dels fòssils; no serà pas una història d'aquelles amb flors i violes que sovint surten a les pel·lícules sobre homes prehistòrics; ja sé que és molt bonic imaginar-se la prehistòria com un paradís poblat per neandertals que dediquen el seu temps a recollir plantes medicinals i explicar històries a la vora del foc, però el més probable és que tot això no tingui res a veure amb la realitat neandertal. Sí, aquesta és una història de Sang i Fetge, o sigui que si aquest gènere d'històries no us va massa, us aconsello que abans us mireu alguna seqüela tipus Scream o pel·lícules d'aquestes amb molts ganivets i sang, per anar-vos-hi acostumant.

Primer de tot presentarem els 12 membres de la família Sidrón, que si les deduccions d'en Carles són certes, van perdre la vida el mateix dia i a la mateixa hora:



-3 adults de més de 25 anys, dues dones i un home
-3 adults joves d'entre 20 i 25 anys, dos homes i una dona
-3 adolescents d'entre 12 i 15 anys
-3 infants d'entre 2 i 9 anys.

Aquesta unitat familiar formaria segurament un clan, que un bon dia va ser atacat ferotgement. Però abans de passar a l'acció, centrem-nos una mica més en les complexes relacions de parentiu dins de la societat neandertal.

De tots aquests individus se n'ha extret i analitzat el cromosoma Y i l'ADNmt, que han ajudat a clarificar el sexe dels individus i els lligams entre ells. Com sabem, l'ADNmt s'hereda només per via materna, de manera que es pot saber si tots aquells individus eren fills de la mateixa mare, o si pel contrari, provenien de mares diferents, que un bon dia es van incorporar al clan. S'ha vist que els homes comparteixen el mateix ADNmt, però no les dones, que semblen provenir d'altres clans. S'han identificat 3 llinatges d'ADNmt diferents; set individus pertanyien al mateix, uns altres 4 a un segon, i el que fa dotze al tercer.

Una possible explicació seria que dos dels infants serien fills d'una de les dones, que els va parir amb un intèrval de temps d'uns 3 anys, i l'altre infant d'una altra femella. Hi ha una femella sense cap parentiu dins del grup.



Quin embolic! Els lligams entre els clans neandertals eren molt estrets, cosa que afavoria la consanguinitat, és a dir, l'aparellament entre membres de la mateixa família. La consanguinitat no és massa desitjable, perquè els fills poden heredar mutacions malicioses dels pares, amb una freqüència més alta que no pas si provenen d'individus no relacionats. Aquest fenòmen és un problema, no només pels neandertals, sinó per qualsevol espècie de mamífer; per intentar sol·lucionar aquest problema, no hi havia res millor que celebrar festes del Dia del Mamut i convidar-hi tots els clans de la rodalia, per tal de pescar alguna noia neandertal i portar-la a casa.

No era ben bé així, però més o menys. I dic noies, perquè sembla ser que el sexe que més es movia dins de les societats neandertals era el femení, una idea que venia representada al documental "Neandertal" del 2001, encara que moltes vegades haurem sentit dir, encara no sé perquè, que els neandertals tenien una societat matriarcal, és a dir, les dones eren les qui tallaven el bacallà.

Doncs ara sembla que l'ADNmt ho desmenteix: les dones neandertals no només no tallaven el bacallà, sinó que eren bescanviades com si fossin una simple mercaderia (o raptades a la força) entre diferents clans i obligades a romandre en un nou clan i dedicar-se tota la vida a les pràctiques de la bona mare neandertal, els agradés o no.
Aquesta estratègia per evitar la consanguinitat es troba en moltes espècies de primats, com ara la nostra, i es denomina "patrilocalitat". Un 70% de les societats humanes actuals practiquen aquest sistema, en què és la dona qui es desplaça cap a la casa de l'home, o sigui que no tenim cap dret a categoritzar els neandertals de masclistes.

I ara sí, ha vingut el moment de l'action: com va morir aquesta família neandertal!?



Evidentment, com amb tot el que va passar fa més de 40.000 anys, hi ha diverses hipòtesis. La que té més pes és la que diu que el clan va ser atacat ferotgement, assassinat sense pietat, en la seva totalitat o quasi totalitat (no sabem si hi havia més membres dins de la família, però és possible) esquarterat, devorat, i abandonat allà mateix, fins que al cap d'un temps el terreny on descansaven en pau, es van enfonsar i van anar a parar al fons de la cova, en una galeria anomenada "l'Osario" on es van descobrir els fòssils per primer cop, i ja se n'han recuperat 1.800 fragments que pertanyen a almenys 12 individus.

I no, no va ser cap lleó qui va atacar aquesta indenfensa família, sinó algú amb uns objectius molt clars i que portava unes bones eines per extreu-re'n la carn i òrgans interns, i fer-se'n un bon... entrepà. Tal com us deia: sang i fetge (neandertal).

És possible que els del clan morissin d'una altra manera, per exemple d'alguna malaltia contagiosa, però el fet que es trobessin tots junts i en una disposició determinada, fa pensar que van morir simultàniament.

Si ho pensem, ens pot semblar terrible: qui pot fer una cosa així, com és atacar una família amb nens petits, matar-los tots i cruspir-se'ls? No negaré que em costarà molt oblidar aquesta família i el seu final tant acarnissat, semblant a alguna d'aquelles pel·lícules d'en Quentin Tarantino; cal no oblidar que encara que les morts violentes i el canibalisme estiguin àmpliament documentats en neandertals, aquests també ho estan durant el neolític, i fins i tot en èpoques recents, i que consti que aquells neandertals segurament van matar per obtenir aliment, que això no és sempre així en l'actualitat, que es pot arribar a matar simplement per plaer o per defensar uns ideals.



En conclusió, tot aquest magnífic estudi de l'ADNmt de la família del Sidrón, que ha estat publicat al PNAS i del qual en sentirem parlar molt durant els pròxims dies, ens ha obert una petita escletxa per on podem espiar aquells formidables caçadors, encara que el que veiem no sempre ens resultarà agradable. Els neandertals estan disposats a explicar-nos la seva veritat, però com sabem, qui diu les veritats, perd les amistats.

Estem preparats per sentir les veritats neandertals sense haver de renunciar a la seva amistat?


FONT:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/genes/desvelan/parentesco/familia/neandertal/elpepusoc/20101220elpepusoc_9/Tes

diumenge, 19 de desembre de 2010

I dels bolets, que no en parla ningú?

La dieta neandertal és una "cosa" que es modifica cada x temps i de la qual tothom en diu la seva opinió, que pot variar àmpliament amb l'opinió del veí. Generalment parlant, podríem dir que la dieta neandertal és com una pizza: com més ingredients hi afegeixis, millor, més nutritiva, més gustosa, més apta per la supervivència.



La capacitat dels neandertals per obtenir aliments torna, de nou, a ser vista des de dos punts de vista completament oposats dins l'antropologia: els que consideren els neandertals uns equivalents als humans moderns, i els que els consideren subdesenvolupats -evidentment no ho diuen tant clarament, però sí, els consideren subdesenvolupats.

Aliments com la carn, el peix, els llegums, la fruita i les verdures formen part de la dieta mediterrània, que es considera més saludable que el menjar ràpid, que porta una gran quantitat de greixos insaturats i pot resultar en paisatges com els dels carrers d'algunes ciutats dels States, on el 40% de la població si et cau a sobre, et mata.

Els antropòlegs més que preguntar-se directament què menjàven els neandertals, s'han preguntat si el que menjaven els hauria deixat en inferioritat de condicions respecte els moderns, i per tant, els hauria portat a l'extinció; culpar una dieta de l'extinció d'una espècie ja és ben trist, i encara més si tenim en compte la diversitat de dietes que hi ha al nostre món actualment, però què hi farem, es dels brutes.



Malgrat les discrepàncies, la carn s'ha considerat com l'element central de la piràmide nutritiva neandertal. Segons els anàlisis de la proporció d'isòtops, els neandertals eren carnívors, tant com els llops, i força menys que els contemporanis moderns. A aquesta hipòtesi s'h ihan afegit una sèrie d'entrants, com ara que si sempre menjaven carn, és que mai no variaven la seva dieta, i no variar és símbol de poca modernitat, que vol dir extinció imminent. No obstant, crida l'atenció que en d'altres estudis s'hagués dit que som els primats més intel·ligents perquè ens vam acostumar a menjar més carn que els altres, com ara bonobos i ximpanzés, que mengen fruites i arrels d'arbres -i alguna termita-.

En canvi els moderns no només menjaven carn, sinó, de tot: peix, fruites, verdures... tenien una dieta més variada, a diferència de la neandertal que era molt monòtona i els va portar a l'extinció, perquè no van saber aprofitar prou eficientment els recursos que els va proporcionar l'entorn, almenys no al mateix nivell que els sapientíssims.

Aquesta versió tant dura de la història s'ha vist recentment qüestionada per la troballa de restes que videncien que alguns neandertals sabien aprofitar molt bé el que tenien a l'abast, i així, a part de carn, també menjaven peix, fruites i... cargols!!! És més: és molt improbable que tots els neandertals mengessin el mateix, perquè van viure en ambients molt variats. Però tant se val: la seva dieta continuava sent detrimental en algun aspecte, i es van acabar extingint.



Sigui o no sigui correcta aquesta hipòtesi, m'agradaria parlar d'un element que els entesos en dietes neandertals sembla que hagin passat completament per alt: es tracta de ni més ni menys que dels bolets.

Els bolets no són ni animals ni plantes (classe de 6è de primària) però això no els fa pas menys interessants. Els bolets es consideren un aliment molt sa per diverses raons; porten pocs greixos que haurien ajudat els neandertals a mantenir el seu físic espectacular, són una font excel·lent de potassi i fòsfor, elements molt importants pel nostre organisme, i també de diverses proteïnes (B2, B3 C E, K), minerals (calci magnesi, manganès, sodi, silici, sofre...) i altres elements indispensables pel bon funcionament (àcid fòlic, biotina, molibdè).

El potassi entre moltes altres coses, redueix la retenció de líquids -que vol dir que ajudava els neandertals a miccionar i eliminar així els compostos nocius per a la salut, mentre que el fòsfor tenia un paper clau en la formació de les dents i els ossos neandertals. A més a més, els bolets sembla que també redueixen l'estrès i ajuden a mantenir en bon estat les funcions mentals.
Un altre element indispensable que aporten els bolets és el seleni: és un poderós antioxidant (com més oxidació, més depressa envellim), augmenta la fertilitat, redueix les probabilitats de càncer i ajuda a descontaminar l'organisme de metalls pesants, una propietat interessant pels fumadors o els mateixos neandertals que es passaven moltes estones respirant fum.
Els bolets també contenen ferro, i a diferència d'altres aliments que també són rics en aquest element vital, el ferro dels bolets ens és més fàcil d'absorbir.



Com a propietats externes, un avantatge (o inconvenient, depèn del punt de vista) que presenten els bolets i que els diferencia dels llops o els mamuts, és que no es mouen ni poden atacar l'adversari, almenys no abans de ser ingerits. Només cal una mica de paciència i d'esperit boletaire per aconseguir-ne un bon cistell durant la temporada.

És possible que els bolets causessin moltes morts neandertals per intoxicació, però es plausible pensar que ells a base de proves d'assaig i error van arribar a saber quins eren els bolets bons i quins eren uns mataparents.



Com que anar a buscar bolets no és una tasca gaire difícil i fa 60.000 anys segurament hi havia molts més bolets que ara, crec que no és gens arriscat afirmar que durant la tardor els neandertals s'omplien la panxa a base d'estofats de vedella acompanyats amb uns quants rovellons, un menú deliciós que ha perdurat fins als nostres dies.

Fonts:

http://www.buenasalud.net/2010/09/20/setas-vitaminas-y-minerales/
http://www.cuidadodelasalud.com/alimentos-nutritivos/propiedades-y-beneficios-de-los-hongos-y-setas-comestibles/

dijous, 16 de desembre de 2010

TOP10 descobriments arqueològics del 2010

Algú ha elaborat una llista dels 10 descobriments arqueològics més importants de l'any actual, entre els quals hi surt el Projecte Genoma Neandertal, que no sé ben bé què en té d'arqueològic, perquè a l'hora de treballar amb l'ADN fossilitzat s'ha de fer dins d'un laboratori i els que ho manipulen han d'anar ben tapats amb una mascareta per evitar les contaminacions. També s'ha de fer servir molt l'ordinador per aliniar aquelles seqüències, fer matrius, càlculs, etc; no ho sé, jo que sempre he relacionat l'arqueologia amb el pic i la pala, no la trobo massa arqueològica aquesta feina, però tant se val, qualsevol llistat que ajudi a difondre informació neandertal m'està bé.



1. The Tomb of Hecatomnus - Milas, Turkey

2. Paleolithic Tools - Plakias, Crete

3. Royal Tomb - El Zotz, Guatemala

4. Early Pyramids - Jaen, Peru

5. HMS Investigator - Banks Island, Canada

6. Decoding the Neanderthal Genome - Leipzig, Germany

7. Child Burials - Carthage, Tunisia

8. "Kadanuumuu" - Woranso-Mille, Ethiopia

9. 1608 Church - Jamestown, Virginia

10. Nondestructive Radiocarbon Dating - College Station, Texas (ANI)


De tots els descrobriments, només em conec el del genoma neandertal. Tots els altres em són completament desconeguts, encara que en teoria m'haurien de sonar, perquè segons aquesta llista de dubtosa procedència, són els més importants de l'any.

I ja està?



Què passa amb el projecte genoma neandertal? Carles Lalueza ens va anunciar fa uns mesos que ja s'havia acabat i que ara volia buscar finançament per començar a perforar ossos sidronencs, i des de llavors, res més. En Pääbo no contesta els e-mails, ningú no diu res, la gent es pregunta què se n'ha fet del projecte genoma neandertal, per què no s'actualitzen les pàgines, quan trigaran a tenir tot el genoma complet, a comparar-lo amb els 1.000 genomes humans, a determinar la funció d'aquells gens exclusivament "nostres"... i ningú no diu res. Ens tenen abandonats des de fa més de mig any!! I des d'aleshores les úniques coses que hem vist relacionades amb el genoma neandertal són articles que en demanen més informació per poder continuar investigant i roquers alcohòlics passats de moda que volen tornar a agafar el micròfon amb l'ajuda dels neandertals.

La Quina agreuja el 'problema' neandertal

El jaciment francès de La Quina, on s'hi han trobat importants restes d'activitat neandertal, ha tornat a encendre el foc que els Mellians van apagar com van poder.



Els Mellians són tots aquells que pensen com Paul Mellars, és a dir: els neandertals mai no van tenir art, només sabien fer 4 pedrotes més repetides que l'anar a peu, a més a més de poc eficients i lletges a la vista, perquè eren genèticament inferiors a l'home modern. Davant qualsevol mostra d'art neandertal, els Mellians corren a apagar el foc encès argumentant coses com ara que de tant escàs, el simbolisme neandertal no era producte dels mateixos neandertals, sinó de Déu Nostre Senyor, que de tant en tant pensava en els seus poc agraciats neandertals i els donava un cop de mà, fins que se'n va cansar i els va extingir.

Ara la foguera s'ha tornat a encendre: es creia que utilitzar els ossos (dents humanes) com a eines i decorar-los era una cosa que només van saber fer els moderns quan van arribar Europa fa 30-34.000 anys. I ara resulta que els neandertals, sense aparentment ajuda divina, ja dominaven la tècnica a la perfecció fa més de 50.000 anys.

L'evidència no ve de la fe divina, sinó un crani fragmentat i redecorat que servia -agafeu-vos fort- de maquineta. Com que l'únic us que tenen les maquinetes actuals és afilar els llapissos que serveixen per escriure, no és de boigs preguntar-se si els neandertals ja tenien algun tipus d'escriptura, fa més de 50 milenis. Ho veieu? Davant d'això, qualsevol intervenció divina no impressiona gens.



Aquest troç de crani va ser trobat a La Quina l'any 1926, però no ha estat fins ara que s'ha fet famós. És una pena, perquè si s'hagués estudiat en aquell mateix moment, no hauriem perdut 80 anys d'esglaons perduts i altres coses. Com a evidència que qui va inventar les maquinetes van ser els neandertals i no pas algun grup de moderns que es va "avançar" és que el nivell on s'ha trobat la maquineta preshistòrica es troba associat amb la indústria mosteriana, tipicament neandertal.

A banda d'afilar llapissos, la maquineta també hauria pogut ser multiús i més adequada a les tasques d'aquell temps. S'està especulant que serviria per afilar les puntes de les eines de sílex -encara més! Jo no sé si els neandertals portaven guants o què, però amb tant d'afilament, es devien fer unes punxades i uns talls als dits... És més: la nostra maquineta no estava sola, sinó que els habitants d'aquella cova tenien una magnífica col·lecció de maquinetes fetes a partir d'ossos d'animals com ara cèrvols i cavalls, que tant els agradaven. El que crida l'atenció és haver-hi trobat un crani humà. Tant pràctics eren els neandertals, que se servien de les restes de companys morts per afilar les puntes de les llances??

Aquest dubte també se l'han plantejat els paleoantropòlegs de la Max Planck que han analitzar les restes, Christine Verna i Francesco d'Errico: diuen que potser els neandertals van donar un ús simbòlic a aquell crani, encara desconegut, perquè se sap que les pràctiques funeraries estan documentades en alguns grups neandertals, però en qualsevol cas, tot i que fossin certes, sembla molt improbable que les practiquessin tots els neandertals i durant tota la seva llarga i malafortunada història, i que és ben plausible que... fessin servir indistintament els ossos de bèsties o de persones, perquè per ells "encara no hi havia cap diferència".

Una hipòtesi, aquesta última, que segur que calmarà una mica la consciència dels Mellians que hagin llegit aquesta notícia. A mi personalment no m'acaba de convèncer que no poguessin distingir entre els membres del seu grup i un ramat de cavalls. El mateix s'ha proposat amb els Anteke, però i els moderns que es perforaven les dents humanes, fa més de 30.000 anys?? Aquests tampoc no ho sabien distingir? I si és així, per què no se'ls diu res, i s'assumeix que eren "ben" humans?



Au Mellars, ja tens teca per anar llençant capellans tota la setmana; ara sigues més original i no et quedis curt: digues per exemple que els nivells han estat remoguts, que sempre queda bé, o que els foradets els van fer un grup de vespes que volava per allà per afilar-se el fibló.

Font

dimarts, 14 de desembre de 2010

Paul Mellars, el defensorrr de l'espècie.

Paul Mellars, què se'n pot dir d'aquest nom? No és pas cert que sigui massa conegut, però en qualsevol cas algun interessat en els neandertals podria dir "em sona". Això és el que és Paul Mellars: una cosa que sona, però que ningú no sap exactament què és.



Ara tindrem l'oportunitat de definir aquesta "cosa", que no destaca precisament per haver fet un gran treball divulgatiu sobre els cranis neandertals, ni per haver analitzat un sol fragment del seu ADN, ni tant sols per haver postulat una teoria que de tant surrealista acabi sonant a ridícul sobre la seva extinció.

No, la feina de Paul Mellars és més "neta". Ell en el fons només defensa la seva espècie i no vol que els brutes de neandertals s'apoderin d'aquells magnífics gravats a les parets, les flautes que feien orquestra, les petxines perforades o les imperials agulles de cosir, que pertanyen exclusivament als Crocmanyons, uns individus amb molta barbeta i pocs musclus.

En realitat la seva postura no és pas minoritària: gran part d'antropoarqueòlegs considera que els neandertals no hi van arribar mai, i que tota l'evidència que s'ha trobat fins ara és errònia, producte de la nostra imaginació i sentiment de culpa cap als neandertals, com si fossin aquell nen lleig i retardat del qual ens n'hem enrigut tota la vida i que ara es mereix una disculpa.



Potser aquests antropòlegs tenen raó i els neandertals no van arribar mai a tenir art. Però no és pas això el que defensen. El que defensen és que si l'arqueologia no diu el que ells saben, és que està malament. I el que ells saben, és que els neandertals eren, clarament parlant, uns brutes, paraula que ha augmentat exponencialment la seva freqüència des d'aquella publicació de la Grotte du Renne.

Encara que mostri aquest fàstic pels neandertals, Mellars treu capellans cada cop que hi ha alguna novetat sobre ells, i ens recorda un i un altre cop allò que s'ha sabut sempre:

[Tractant un altre cop el tema de la Grotte du Renne]: "Ves per on, ara resulta que la teoria que ens deia que els neandertals europeus ja tenien una ment simbòlica ha col·lapsat."

[Parlant dels neandertals en general]: "Els neandertals i els humans moderns es van separar fa 500.000 anys i van evolucionar independentment a Europa i a l'Àfrica respectivament. Acumulant i fent càlculs mellians, això representa un milió d'anys d'evolució. Seria increïble que no hi haguessin diferències cognitives ni anatòmiques substancials."



[Parlant dels treballs d'en Zilhäo i del simbolisme neandertal]: "Crec que en Zilhäo està terriblement equivocat. Si en 250.000 anys allò* va ser la única cosa que van poder fer els neandertals en tot Europa, va ser perquè Déu els va ajudar."

*allò són aquelles petxines pintades de 50.000 anys.

[Quan els Crocmanyons van arribar a Europa ja...] "... tenien millor tecnologia, millor organització, i uns cervells més bons."

[Jugant un partit] "Els neandertals simplement estaven jugant amb un equip millor."

[Reconeguent que hi ha gent massa amable amb els brutes]: "Hi ha gent que creu que és racista suggerir que els neandertals o altres humans més arcaics eren genèticament diferents de nosaltres."

[Defensant-se de les acusacions injustes] "Hi ha gent que m'ha acusat de maltractar els neandertals, com si els estigués privant d'entrar a Harvard!!"



És així com treballen els defensors de l'espècie d'avui en dia: posant-se per damunt dels altres. Queda clar que per sentir-se satisfets amb sí mateixos, alguns moderns s'han de col·locar per sobre dels neandertals. No només tenen clar que són completament diferents i millors que els neander, sinó que a més a més van ser tocats per una vareta màgica que va provocar una sèrie de mutacions miraculoses en cadena, que tenien uns cervells més bons que els brutes, que eren genèticament diferents, i que no hi ha cap possible alternativa. Una altra característica dels que es volen sentir superiors, és que creuen saber-ho tot sobre l'ésser inferior: saben quins són els seus límits, saben què poden fer i què no. Saben què els agradava, què pensaven, com es comportaven, que es trobaven lletjos perquè no tenien barbeta, i com es van extingir, perdent un partit contra un equip millor.

El que demostra Mellars amb les seves paraules és que ja ho sap TOT. Sap que l'estudi de la Grotte du Renne ja ha col·lapsat la teoria dels neandertals simbòlics, i que en canvi els estudis d'en Zilhäo estan terriblement equivocats.
I a algú que ja ho sap tot, és inútil tractar de d'explicar-li res que es desvii de la seva sapiència, perquè no t'escoltarà, i fins i tot pot ser que s'acabi fent la víctima, és clar, quina injustícia, jo els regalo els meus coneixements i ells encara em surten amb històries dels brutes!!!!



Paul Mellars, un altre nom que serà recordat dins l'esfera neandertal com el d'algú que sona, però que ningú no sap qui és.