dissabte, 30 d’octubre de 2010

NeanderRialla: Les frases més divertides de l'any!

Presento un recull de les frases i comentaris més divertits que he llegit (s'accepten propostes per ampliar la llista!), sobretot en aquest darrer any tant especial pels neandertals, i que espero poder ampliar ben aviat.



Riure és molt sa per la salut, i qui diu que estudiar els neandertals, a més a més d'interessant i fascinant, no pugui ser divertit?

*Comentaris irònics d'algun periodista afí al moviment forad'africanista, parodiant les paraules del MULTIRREGIONALISTA en majúscules Milford Wolpoff:

-Si nosotros contemplamos una reconstrucción, en dibujo o por ordenador, de un erectus (o incluso del mucho más reciente neanderthal) posiblemente no nos asaltará la impresión de que es de nuestra especie; ciertamente este primate no es un mono, pero ¡uno de los nuestros! Wolpoff asegura que convenientemente vestido un neanderthal pasaría desapercibido en el metro de Nueva York (¿y un erectus?); y añade jocoso que él ve un neanderthal todas las mañanas frente a su espejo cuando le toca afeitarse.

*Comentari de la pel·lícula "La guerre du feu" al ciao.es:

-El intercambio sexual entre neandertales y cromañones puede que existiera ya que no se suponen incompatibilidades anatómicas para la penetración, como muy bien se muestra en la película, pero sí existieron otros mecanismos de aislamiento reproductivo de carácter fisiológico o de infertilidad (aunque haya indicios, no evidencias, que apunten a lo contrario). La nota cómica de la película en la experiencia sexual interespecífica es la adquisición del conocimiento del "kamasutra" por parte del neandertal guaperas holibudiense gracias a las habilidades afectivas de su compañera cromañon ;). Se abren apuestas sobre la práctica de “kamasutra” entre neandertales, jejeje.



*Comentaris del PaleoFreak sobre el genoma neandertal:

-Propongo que el 7 de mayo sea celebrado como el Día del amor neandertal (jo m'hi apunto, fem una votació!!)

Continuem al PaleoFreak:

¿Qué significa ese 4% de neandertal? (FAQ* hibridación neandertal II)

**FAQ significa Frenético Apareamiento en Qafzeh

* Titular del 20minutos:
-
Hallan en Barcelona los restos de una "parrillada" hecha por neandertales
.

Comentaris de la notícia:

-Qué guarros, lo dejaron todo tirado por ahí.
-Con franco esto no pasaba
-¡Banquete! Menuda idiotez, una comilona, hartura de unos semi animales. No muy distintas a las que se hacen hoy día.
-parece que ya sabemos donde celebro De la Vega su banquete de boda
-¡Contando un cuento!... Hay que tener mucho calor para pensar y encima escribir semejante estupidez. Más bien estarían jugando al TETO.

-Seguro que fue la Comunión del señor Fraga, ya han pasado unos cuantos años.
-¿Alguno habéis leído la noticia entera?. Reconozco que yo no, por eso del calor, y pienso que más de la mitad de los que por aquí aporreais el teclado, tampoco. ¿Me equivoco?



* Article d'en Hawks comentant el genoma seqüenciat de l'Ozzy "Ozzy Osbourne, archaic human":

[Extracte d'un diari] The researchers also examined the gene the body uses to break down alcohol and discovered an ‘unusual variant’ which could have helped Osbourne survive during the years when he drank up to four bottles of Cognac a day.

Hawks: Now, when you tell an alcoholic that he has an "unusual variant" that "could have helped" metabolize alcohol better -- that's an altogether deeper level of crockery.

* Comentari d'un blog sobre el genoma neandertal:

-Fa cinquanta mil anys, ho sabien, neandertals i sapiens, que pertanyien a espècies diferents? O, simplement, quan es van trobar cara a cara van dir alguna cosa així com, coi, aquest paio fot una cara de goril·la que no s’aguanta però té un tràmec que en fa dos com el del meu home, o sigui que vine cap aquí?

*Paradoxes de les matemàtiques:

-How can humans share only 1 to 4 percent of their genome with Neanderthals while sharing more than 90 percent with chimpanzees?



*Comentaris a "Mundo Neandertal" del genoma neandertal:

-Me encantaría no sólo tener un 4% sino tener un 20 o un 30%, siempre he sido un defensor de los neandertales... pero por otro lado no entiendo eso de "compartimos un 4%" y antes eso de tenemos un 99.5% de similitud genética... Arg algo no me termina de convencer..

Caldria que aquestes persones es llegissin això.

*Comentari a una crítica que vaig fer, degut a la molta gent que creu que el sexe entre neandertals i humans moderns havia de ser forçosament entre mascles neandertals i femelles modernes:

-Uo esteu insinuant que les hibridacions foren fruit de còpules extraparella que van tenir lloc d'amagat en la foresta i no han estat desvetlades fins ara, més de 50000 anys després, pels anàlisis genètics? Quin morbo!



* Un comentari que vaig fer a una notícia del blog Mundo Neandertal, sobre els tints neandertals, al qual va respondre l'autor del neanderblog "El neandertal tonto ¡qué timo!" Millán Mozota:

Maria Lluïsa (aquesta sóc jo)>>>Esas conchas tienen unos 50.000 años y hay algunos que consideran la posibilidad que no fueran hechas por ellos, sino por algun grupo de modernos que por motivos desconocidos se "adelantó".<<<<

Millán:


...O tal vez fueron unos "duendes alienigenas"... ;)

Vamos, que eso es clavarse la "navaja de Ockam" en el ojo

X)



Què bé que ens ho passem gràcies als neandertals. M'hi jugo qualsevol cosa que ells també es pixarien de riure.

dijous, 28 d’octubre de 2010

[Sapientíssims] El "salt" ha estat datat en 75.000 anys



Eren superiors a les altres espècies d'humans els sapientíssims? I si ho eren, per què? I si no ho eren, com és que són els únics que van sobreviure a alguna gran tragèdia que es va carregar tots aquells homínids tant fornits i bons caçadors?

Fins fa poc s'assumia que sí. Fins fa encara més poc, i per no semblar especistes, s'ha concedit un estatus especial als pobres neandertals, que tots sabem que no hi arribaven, però va, ara no està de moda insultar-los i fer-ne caricatures d'aquelles que et feien pixar-te de riure, com aquelles d'en Kupka. Ah, com s'enyoren els vells temps!

Ara toca demostrar la superioritat sapientíssima amb les eines de sílex. Les pobres eines no en tenen la culpa, dels traumes psico-somatico-neuronals que pateixen certs sapientíssims, però com que no es poden defensar per sí soles, han d'esperar l'escassa possibilitat de poder fotre un bon cop de roc a algun sapientíssim que s'ha passat de llest per calmar la seva ira.

Comencem a Blombos. No, no és una marca de faldilles khoisànides, ni tampoc un ocell de colors de la mida d'un estruç. És el nom d'una cova situada al Cap Verd (Sud-Àfrica). Els humans de Blombos eren moderns de cap a peus (que vol dir que entre d'altres coses, tenien un bony a sota la boca) i no pas en el sentit literal de la paraula, perquè les eines de sílex que van fer servir han estat datades en 75.000 anys. La tecnologia que empraven aquells blombians de fa 75 milenis era molt semblant a l'empleada fa 20.000 anys a Cantàbria, i la que es va continuar empleant durant el neolític, i que consisteix en:



"...pressionar amb un os d'animal les vores d'una eina de pedra prèviament escalfada, per fer-la més tallant o punxeguda."

Fins aquí res, a dir. Es tracta d'una nova tecnologia, que pel que ens diu el registre fòssil, va tenir molt d'èxit i que soprenementment ja feien servir les tribus de sud-Àfrica fa 75.000 anys. Però ara fixeu-vos atentament en tota la poesia -deixem-ho així- que ve darrere de la descripció d'aquestes eines, i que han comentat els investigadors i algun periodista que corria per allà:

-Aquesta tecnologia ha estat considerada com a "un salt tecnològic brutal".
-Aquesta troballa demostra que les homes de Blombos tenien una tecnologia molt moderna. Podien innovar, crear i inventar noves tècniques, que ens pensàvem que eren molt més recents.
-Els investigadors asseguren al seu article que aquesta innovació va concedir un avantatge sobre els H. sapiens que fa 60.000 anys van abandonar l'Àfrica per conquerir el món
(massa pel·lícules de romans?).

Però ara vindrà una tal Paola Villa, que curiosament també ha participat en l'estudi, que ens dirà que "els neandertals també tenien llances amb puntes de sílex", que vol dir que el salt tecnològic no va ser tant brutal com ens el volen vendre. A més a més, un catedràtic de la UAM, Javier Baena considera que la troballa "no és una sorpresa del tot", perquè Blombos ha proporcioant molt més de material interessant, com ara collarets i peces d'ocre. Ah, ho veieu? Encara hi queda gent entenimentada, en aquest món.



No acabo d'entendre l'evolució accelerada dels sapientíssims. Sembla que des de la seva aparició, tot va passar de cop, i amb salts tecnològicament "brutals": el seu orígen s'ha datat exactament en una xifra que comença amb un 2 seguit de 5 zeros, no se sap d'on van sortir, però fa 160.000 anys ja es passejaven pel Serengeti amb les seves barbetes i els seus nassirons esquifits, les seves innovacions eren una cosa de fora d'aquest món, la seva conquesta del planeta va ser total, rapidíssima i letal, hem de suposar que gràcies a aquestes pedres, que si poguessin, s'enterrarien a sota terra.

El que no ens expliquen amb la seva poesia, són dubtes ben reals que qualsevol pot tenir en llegir tot això:

-Aquesta innovació només era cosa de pocs grups o bé era una tecnologia d'ús generalitzat dins la societat paleo-moderna?
-Els neandertals no van fer servir mai aquest tipus de tecnologia (i per tant, hem de sobreentendre que no eren capaços d'innovar)?
-Dins d'un grup d'humans, què és el que més propicia les innovacions? Els intercanvis amb altres grups, l'escassetat de condicions, que obligen a fer servir l'enginy, les mutacions brutals al cervell, el llenguatge avançat, el fet de viure en un grup més o menys gran, el coneixement transmès pels familiars i gent de l'entorn, o bé la casualitat?
-Els humans que vivien a Europa fa 40.000 anys també feien servir aquesta tecnologia? I a l'Àsia? (m'ha semblat entendre que després de Blombos, es va començar a fer servir fa 20.000 anys només).



[NOTA: Si encara no he comentat res de la Gran notícia que el projecte 1000 genomes aviat estarà enllestit (i per tant, això voldrà dir que aviat podrem concretar millor l'abast de l'ascendència neandertal, trobar més gens que ens diferenciin (o ens acostin) a ells, datar millor els temps de divergència, etc, etc, etc) no és perquè me n'hagi oblidat o no ho hagi vist fins ara, sinó perquè vull disposar del temps necessari per entendre bé tots els conceptes que s'hi expliquen, i que m'han semblat força inintel·ligibles d'entrada (és que fora del món neandertal em moc una mica a les palpentes). Mentrestant podeu anar assaborint els posts dels blogs experts que ho van comentant (Hawks, Leherensuge, M.N., Dienekes, etc).]

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Míster Trinkaus i el "dentetes" de 100.000 anys

Hi ha una llei al món antropològic que no falla mai: vagi on vagi, Erik Trinkaus sempre trobarà híbrids.
Trinkaus ha tornat a aparèixer en portada fa poques hores anunciant que... havia trobat més híbrids (què us havia dit?).



El nostre híbrid -apodat "dentetes"- és una mica més vell que els seus companys de fatigues, com ara Cioclovina, Mladec i Pestera cu Oase: tot just té 100.000 anys. I a més a més, aquest cop no ha estat trobat a Europa, sinó a l'Àsia de l'Est, concretament a Zhirendong, a la Xina.
Si en Trinkaus té raó, el seu trofeu de caça no només seria una notícia sensacional, sinó que obligaria a tirar per terra tots els postulats sobre migracions humanes que coneixem fins ara, i no només del Fora d'Àfrica, perquè...

-Suposa que els humans moderns ja s'havien establert a l'est d'Àsia molt abans de les dates que es donaven fins ara (uns 50.000 anys).
-Suposa que els neandertals vivien a l'est d'Àsia, en contra de totes les proves fòssils que hem trobat fins ara. O això o bé aquell grup de moderns es van trobar els neandertals a l'orient mitjà i després van migrar cap a l'Àsia ells solets.

En què basa totes les seves deduccions, en Trinkaus? Doncs en ni més ni menys que un troç de mandíbula inferior amb dos molars, una peça que podria semblar massa esquifida per tombar tots els models proposats fins ara. Tampoc no n'estic segura si amb neandertals en Trinkaus ha volgut dir ben bé neandertals; hi ha vegades que la gent fa servir el nom "neandertal" per referir-se a tots els homínids diferents dels humans moderns, com ara els erectus o els heidelbergensis.
El model d'en Trinkaus suposa una expansió cap a fora d'Àfrica més antiga de "l'oficial", i datada entre 100.000 i 130.000 anys, de moment.



El que se m'ha posat com un mataparent és aquesta frase seva: "This is the first paper to document that they did," Trinkaus said.

QUÈ?? Com pot ser que digui que aquest és el "first paper" si fa dècades que troba híbrids per tot arreu!!? No entenc absolutament res. Què passa amb els híbrids d'Europa de l'est, i amb els de l'orient mitjà? I amb Lagar Velho? Que ja no compten o què? Cada dia te'n diuen una de nova, aquests antropòlegs!

Curiosament, l'estudi d'en Jeffrey Long (pendent d'aparició el dia de Tots Sants, prepareu els panellets) va predir un encreuament amb "arcaics" a l'est d'Àsia, però aquest estava datat en 45.000 anys, i no pas 100.000, la última vegada.



Alguns fòssils de l'orient mitjà catalogats com a moderns han estat datats en més de 100.000 anys, i jo no he entès mai perquè ningú no els tenia en compte, i que tothom datés el moment de la "Sortida" en fa només 60.000.
Aquesta troballa obre més interrogants dels que resol: què hi feien els neandertals a l'est d'Àsia? Realment hi van viure, i si fos així, per què no en tenim constància? I què passa amb els H. erectus, els hòbbits i la senyora X, entre d'altres? Tots ells també vivien a l'Àsia. Què va passar amb aquests humans moderns de fa 100.000 anys? Es van extingir o bé van ser absorbits per altres moderns?

Sense dubtar de la validesa de l'estudi d'en Trinkaus, el fet que hagi estat ell qui hagi descobert l'híbrid i la desqualificació que han rebut altres híbrids seus, com ara o menino i Cioclovina 1, a més a més de la girada d'esquena que va fer el dia que es va publicar l'esborrany del genoma perquè no "encaixava" amb els seus híbrids, fa que no pugui evitar de mirar-me la notícia amb cert escepticisme.



L'article ha estat publicat al Proceedings of the National Academy of Sciences, però és de pagament, això vol dir que haurem d'esperar que en Hawks en parli al seu blog (ell sí que hi deu tenir accés), cosa que no pot trigar gaire a passar (guaita, tot just publicar el post i ja he vist que ha dedicat un espai a l'Oddy, el nostre roquer preferit (va que el dentetes vindrà després!)).

Els cantants neandertals cantaven (canten) rock i no pas rap

Una sensacional notícia ha aparegut avui en diferents diaris d'arreu del món.



Amb el seu nas de mides més aviat limitades, el seu front ample i pla, la seva boca esquifida i aquest bony que hi té a sota anomenat barbeta, el cantant i compositor britànic de 61 anys, Ozzy Osbourne, no sembla que tingui res a veure amb els neander, a primera vista.

Però les aparences enganyen! Si hi ha rossets d'ulls blaus de pell rosadeta que tenen un besavi més negre que el carbó, per la mateixa regla de tres, el nostre Ozzy també podria tenir un besavi forçut i amb uns trets facials més marcats -i val a dir, atractius- que els seus.

L'Ozzy i el seu món musical em són totalment desconeguts, i crec que també ho eren per a moltes persones, fins avui, quan ha tornat a saltar a la fama gràcies als neandertals, és clar. L'ascendència neandertal és una cosa molt preuada i sovint també motiu de burla en els darrers mesos, quan se'ls ha seqüenciat/està seqüenciant el genoma.

Hi ha la possibilitat que tota aquesta història de l'Ozzy i el seu besavi neandertal siguin un frau inventat per periodistes subvencionats per ell. Hi ha uns quants detalls de la notícia que m'ho han fet pensar, com ara per exemple, perquè s'hi diu que a més de relacionat amb un home neandertal (només un!?!) l'anàlisi d'ADN del cantant ha revelat que també està emparentat amb un tal Jesse James, amb el tsar rus Nicolàs II i amb el rei George I; a més a més també comparteix alguns gens -hem de suposar que gairebé tots- amb els romans que van viure i morir sense adonar-se a la ciutat de Pompeia. Llegiu-ho vosaltres mateixos si no em creieu.



El nostre cantant de heavy metal té un llarg historial d'accidents, drogues i enganxades amb la policia; així que ha sabut que estava relacionat amb els neandertals, ha contestat que "això no sorprendrà gens la meva dona". Es deu referir a què drogar-se i cometre actes delictius té alguna cosa a veure amb tenir ascendència neandertal? Prefereixo no saber-ne la resposta.

El % de gens compartits amb els neandertals no apareix enlloc, i he començat a dubtar de la validesa d'aquesta notícia tant bon punt he llegit que l'havien relacionat amb personatges que van viure fa relativament poc. Els anàlisis d'ADN segurament han estat mitocondrials per tots aquests personatges, perquè sinó, no m'explico com han pogut saber si tenia un re-re-re-re-(etc) besavi que era el tsar de Rússia. Òbviament els científics que han manipulat l'ADN de l'Ozzy endeuen haver mirat també els cognoms, la genealogia i l'ADNmt, perquè sinó, com podrien diferenciar si l'Ozzy és una mica més proper al tsar, o al seu germà o criat, si el tsar només és un dels milers d'avantpassats que han participat en la seva genealogia en els darrers 300 anys?
Amb els neandertals sí que deuen haver comparat l'ADN nuclear -òbviament els cognoms no serveixen, i l'ADNmt neandertal no s'ha conservat- i si l'esborrany del genoma és correcte, l'Ozzy hauria de ser entre un 1 i un 4% neandertal. Un procediment semblant s'ha fet ja amb el genoma d'en Craig Venter, per tant, és ben possible que ho puguin fer amb el genoma de qualsevol altra persona. L'assumpte dels pompeians és un misteri que no m'explico si els científics no n'han pres mostres. Ara mateix no em sona que s'hagi fet cap estudi genètic famós amb els romans de fa 2.000 anys, però sí que em sonen estudis amb l'ADN d'en Tutankamon i ibers que van viure fa més o menys aquestes dates. Per tant, no seria gens sorprenent. El que no m'encaixa és com poden dir si aquell grup de romans tenia un parentiu especial amb l'Ozzy o no.

Com que no he pogut trobar l'estudi enlloc, només s'hi diu que les mostres s'han analitzat en un laboratori de Nova Jersey, aquesta notícia tant cridanera queda pendent de confirmació. Cal anar molt en compte a l'hora de creure's qualsevol titular sensacionalista, perquè el negoci amb l'ADN neandertal ja ha començat, i els paparazzi saben molt bé com treure'n suc, i evidentment també l'Ozzy. Quanta gent haurà llegit aquesta notícia i n'estarà mirant fotos encuriosida? Potser li ha costat un dineral, fer-se analitzar l'ADN, però el que està clar és que l'esforç ha valgut la pena -de moment-.



I si l'Ozzy s'ha pogut fer analitzar l'ADN i comparar-lo amb el dels neandertals, vol dir que qualsevol de nosaltres també ho pot fer. I encara millor que això: com més genomes poguem comparar amb el dels neandertals, més coses podrem explicar, de per què es van extingir, si hi ha poblacions del món que tenen més % d'ADN neandertal que d'altres, en què es diferenciaven de nosaltres, etc.

Intentaré consultar la validesa d'aquesta notícia amb algú que hi entengui. Mentrestant, valdria més que ens ho prenguessin com un petit avís que s'acosta un gran terratrèmol amb epicentre a Leipzig que sacsejarà mig planeta i tota la comunitat científica.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

La pel·lícula més dolenta de la història

Encara no hi ha consens sobre quina pel·lícula hauria de ser coronada com a la pitjor que s'ha fet mai des que es va inventar el cel·luloide. En aquest cas, m'agradaria poder-hi aportar la meva opinió, una opinió que n'estic segura que tindrà un pes important, i serà tinguda en compte, perquè el que diré a continuació no és cap bestiesa: és la constatació empiríca d'uns fets que han tingut lloc fa poques hores. Els fets han estat terribles, però què caram: m'ho mereixia. Per tafanera. Per voler ficar el nas allà on no em demanen. Per voler descobrir la cruel veritat que s'amaga darrere de cada somriure postís.
Prou xerrameca i passem a l'acció. Primer de tot, el títol de la pel·lícula: AO, el menjaquilòmetres. O no, millor AO, el violador. No, massa explícit, perd tota la gràcia. Potser: AO, el pare fundador de la Greenpeace. No, massa llarg. Potser: AO, el filòsof. No, massa sosso. Tant se val, deixem estar el títol i passem als personatges principals. N'hi ha tres:



1-L'AO
2-L'Aki
3-Els mugrons de l'Aki

Ara suposo que hauria d'explicar l'argument. Però com que no en té, faré una breu descripció dels personatges i vaca eixuta.
El primer personatge fa el que pot per aconseguir realisme. Desgraciadament, és molt complicat fer ganyotes amb una màscara de silicona a punt d'explotar, com les tetes de la dona d'en Davor, ara que en realitat, millor així i tot: no cal que les ganyotes quedin bé. Cal que hi hagi, abans de tot, ganyotes.
El segon personatge és una ballerina de Bollywood o com s'escrigui. Pot semblar una ximpleria que m'ho pregunti, però ho faré: què hi fa una ballerina de Bollywood a la prehistòria? Per contestar, haurem de passar al tercer personatge.

EDITAT IV: L'actriu principal també desafina una mica dins del context de la pel·lícula: és un modelet perfecte. És clar, és que ella es dedica a ballar i a exhibir el seu cos. Però siguem seriosos: per més bona que pugui ser, no queda gens realista que aquesta actriu interpreti una dona prehistòrica que va viure fa 30.000 anys en unes condicions de vida prou dures. Es veu d'una hora lluny que l'Aki del segle XXI pren Actimels i Vitalineas, a més a més de llet desnatada, es controla el pes cada dia, va al gimnàs a fer una mica de bicicleta diàriament, dorm 8 hores diàries, i a l'estiu té temps per passar-se totes les tardes estirada en una gandula, a davant del mar o a la terrassa del seu jardí prenent el sol. Segurament també es deu posar cremetes per la pell, deu anar a la perruqueria cada setmana i es deu vestir amb modelets de marca. Està més que clar que una dona prehistòrica no ho podia fer, tot això. I una altra cosa: per què els neandertals s'han d'enamorar dels modelets? Creieu seriosament que un home neandertal es sentiria molt més atret per una ballerina moreneta de 50 quilos amb el nas i la boca esquifits, sense ni un gram de greix a la panxa, ni al cul, ni a les cuixes, o bé més aviat preferiria una dona baixeta, imperfecta, i amb algun quilet de més a les anques i al cul? Curiosament, les dones neandertals que surten a les pel·lícules no ho són pas, de perfectes. Només les modernetes. Però això no té perquè ser real, només són prejudicis inventats pels directors del segle XXI, per tal d'atraure l'atenció dels vells verds (i no tant vells). Corrupció, corrupció!

El tercer personatge no parla, ni té ulls, ni sentiments, ni cames, ni res. Aquest personatge és de color marró fosc i només surt de tant en tant, però quan surt, tothom ho sap. No passa desapercebut, tot al contrari: és molt més cridaner que les ganyotes o les danses bollywoodianes.

Acabades les descripcions dels personatges passarem als decorats. Serà com un exercici de classe per a nens de P3: agafar paper i llapis i començar a escriure noms d'animals. Va, ara em toca fer-ho a mi:

-Una òliba que es passejava tranquil·lament per la neu, ramats de cavalls domesticats (en ple paleolític superior!!!!!), granotes, ànecs que es deixen agafar molt fàcilment, ossos invisibles (després explicaré perquè), voltors, coiots, un porc senglar i crec que ja està.



Ara passem a la part dels ERRORS. Errors de tot tipus, que tenen en comú que són MOLT GREUS i que fan caure la puntuació de la pel·lícula en picat, fins a arribar a sota zero, perquè per molt que diguin que no, s'hi pot arribar a sota zero: i sinó què passa amb les pobres temperatures? Elles poden arribar a -80 i les pel·lícules no? Quina injustícia! Als jutjats!

-A veure... com ho diria. Encara que pugui semblar-ho, a la pel·lícula no hi surten homínids. Tampoc no hi surten animals. Els personatges (excepte el 3, pobret) han demostrat que no arriben a bèsties, per tant, els classificaré com a protozous. Els protozous es mouen d'una manera estranya, criden, obren la boca, es barallen sense cap motiu i fan moltes ganyotes. En realitat, els pobres protozous no ho fan això, per tant, classificaré com a inclassificats els éssers vius que surten a la pel·lícula.

EDITAT I: Entre grunys i moviments barroers, els personatges també saben riure. Es palpen l'espatlla, es donen copets i riuen, com a bons "col·legues" . Aquesta actitud que sembla extreta d'alguna sèrie del segle XX, com ara Plats Bruts, desafina enormement amb l'estètica que en Malaterre havia preparat pels personatges; en altres paraules: no queda creïble, ni tant sols alegra la vista. Simplement i clarament parlant: fa el ridícul. Diversos cops vaig passar vergonya pensant en els pobres actors.



-Els "caçadors". Tenen una característica molt curiosa i empipadora per un caçador: són sords i cecs. I sinó que m'expliquin com és possible que no notin ni la més mínima presència d'un os blanc quan se'ls acosta, fins que se'ls llença al damunt. O això, o l'ós era invisible. Potser era una megafauna d'algun planeta extrasolar, això explicaria moltes coses.
-La sensibilitat. Per enamorar-nos d'algú, sobretot si és un home, tothom coincideix en que cal que sigui sensible. Que sàpiga impressionar les femelles, que les enamori. I hi ha res millor que mostrar la sensibilitat fent petons i pessigolles a la panxa de les granotes? NO.
-El violador (neandertal). Això ja és ofensiu, Malaterre. Ara et canviaré el nom, apa. A partir d'ara et diràs Jaumet Mataparent. Què és això de titllar el personatge principal de violador? Sota quin criteri creus que un neandertal faria l'esforç per violar una ballerina bollywoodiana amb la cara deformada (segons els seus criteris)?
-El rusc. Aquesta escena em va posar els pèls de punta: els protozous (nom provisional, fins que en trobi un altre) van decidir assassinar un protozou del seu campament. L'AO, en veure-ho, es va esgarrifar. Sí senyor, esgarrifar! Com si els protozous neandertals no haguessin trencat mai cap plat! Ai Jaumet, Jaumet, tanta sensibilitat no és bona.
-Els petons amb llengua. Això està extret de la triologia d'en Sawyer (ai Mataparent, que tu també l'has llegida, com es nota!!!). Els protozous prehistòrics no es fan petons: es LLEPEN (ecs!).

Trobo que queda molt curt. Faré una altra llista d'errors (II)

-A l'hora de matar l'os, els neandertals fan servir la tàctica "ninot de neu": s'amaguen dins d'una massa de gel de la seva mida (I NO QUEDEN CONGELATS!?) i quan l'os s'hi acosta, fan AAAAAAAAAAAAAHHHH i surten de dins la bola de neu, com si fossin un cavall de Troia.
Doneu-me un cuter que em vull tallar les venes!
-L'AO es queda sol al món gràcies a una picabaralla entre dos grups neandertals. Primer es maten uns, i els que queden vius, se'ls carrega l'AO.
-Els moderns paren unes trampes molt bones pels senglars. L'AO cau en una d'aquestes trampes, és així com els moderns el troben. I UI! Quan el troben... s'espanten molt, el comencen a tocar per tot arreu i finalment el tapen (????????)
-El marit de l'Aki és executat.
-L'Aki crida molt i es vol escapar. Ràpidament en tindrà l'oportunitat, perquè l'AO ja ha clissat un rusc d'abelles. OH QUÈ LLEST! Es passa el fang per sobre, fot un cop al rusc, i totes les abelles comencen a pessigar els moderns. L'Aki té l'oportunitat d'escapar-se i perseguir l'AO.
-Pel camí, l'Aki es posa a parir. Al principi no suporta l'AO, però després, veient les mostres d'afecte i sensibilitat de l'AO, l'acaba tolerant. Tantes coses calien per preparar una merdeta d'escena de sexe??



No, no, encara queden moltíssimes coses. Faré una tercera llista d'errors.

És increïble, que un expert com en Malaterre hagi comès tants errors i tant imperdonables. La història d'entrada és previsible a més no poder. No té cap interès, excepte pels vells verds, veure de tant en tant el mugró de l'Aki i les escenes de sexe dins d'una piscina de fang amb sals de bany. L'escena de sexe és dolentíssima, no val ni com a pel·lícula pornogràfica. Per no decebre-la, en Jaumet segurament va permetre que l'actriu principal fes el que millor sap fer: escenes "sensuals" que falten el respecte a tota l'espècie neandertal. I una cosa que no pot faltar: els quilòmetres! Ho sabieu que la parelleta comença a Sibèria, es transllada fins a Europa del nord, passa per Europa Central i acaba a l'Europa meridional? Sembla impossible que dos personatges sols i desprotegits poguessin travessar tota Europa, passant per alt tots els perills. Impossible, al món real. Una altra cosa és que els personatges van molt bruts. Els neandertals no paren de treure sang pel nas (que això ja va sortir a Homo sapian', Jaumet, que no te'n recordes?) mengen com uns porcs, es revolquen pel fang com uns porcs, porten unes perruques que fan fàstic, etc.

EDITAT II: Si el fill que l'Aki porta amb ella fos real, ja hagués mort almenys 200 vegades en l'escassa hora i mitja que dura la pel·lícula: la mare el fa anar d'aquí enllà, el porta a sobre quan es baralla amb l'AO, quan travessa un riu, quan llença llances per matar els dolents del seu clan, que curiosament s'han pres la molèstia de perseguir-la fins a la fi del món (com si no tinguessin res més a fer!). En canvi, sorpenentment, hi ha vegades en què l'Aki i l'AO se'n van a caçar i deixen el nen petit sol a la cova. Això no té cap lògica: un nen petit sol seria l'esmorzar ideal per qualsevol carnívor que rondés per allà, però en Jaumet es veu que no en té, d'allò que anomenem sentit comú. És estrany que l'infant no morís desnodrit, d'alguna pesta (la seva mare va molt bruta) o malaltia infecciosa (en una escena es veu com llepa la sang d'un dit de l'AO) o fins i tot aixafat mentre la seva mare i l'AO es revolquen pel fang i es fan petons amb llengua.



APÈNDIX I:

Encara queden moltíssims més errors (pendent d'editar durant els propers dies) que la meva ment m'amaga. És que a part dels errors, poca cosa més hi ha. No té argument. En Mataparent intenta que ens enamorem de l'AO. Fins i tot ens presenta uns quants detalls de la seva infantesa i tocant la flauta. No té cap sentit en plena prehistòria. Els animals que hi surten només fan de decorats. El sexe s'insinua durant tota la pel·lícula. És com l'últim recurs que tenia en Mataparent per guanyar espectadors. I com l'ha cagada! Aquí s'hi veu la corrupció de les pel·lícules d'homes prehistòrics, de la prehistòria, la història i el bon cinema. El sexe que surt m'ha fet venir ganes de vomitar. No només és dolent i repugnant, sinó que explota el cosset de l'actriu principal sense escrúpols; això acaba de degradar encara més la cinta: t'hauria de caure la cara de vergonya, Mataparent.

EDITAT III: No m'he gastat ni un sol cèntim per veure la pel·lícula, perquè entre d'altres coses, sembla que no la projecten fora de França (ni la projectaran, amb l'èxit que ha tingut...), i tampoc no tenia ganes de remoure cel i terra. L'he poguda veure gràcies a programes de descàrrega; si algú (encara) la vol veure, només ha de buscar una mica per internet i la trobarà de seguida.

APENDIX II

La previsibilitat d'aquesta pel·lícula era una cosa que m'ensumava de lluny, però no m'hagués arribat a imaginar mai que les meves prediccions es complissin tant al peu de la lletra. Fins i tot s'han superat, en la línia que passa per sota zero. Impressionant. No hi ha res que se'n pugui salvar. Ni tant sols la banda sonora, que passa desapercebuda durant tota la pel·lícula excepte al principi, on se sent una melodia que et fa pensar en una pel·lícula de terror. Al cap i a la fi potser l'encerta, la música. Les "bones" intencions que hi pugui haver per enlloc i el treball dels actors principals s'esvaeixen en veure corrupció, errors i previsibilitat per tot arreu. Les escenes d'acció son dolentíssimes. Pitjor que això: són mataparents.



EPÍLEG

He perdut el compte de posts que he dedicat al pobre AO. Aquest espero que sigui l'últim. Abans de veure-la deia que desitjava que ben aviat treguessin una altra pel·lícula sobre neandertals. Ara la meva opinió ha canviat: NO vull que tornin a treure cap més pel·lícula sobre neandertals. Ja n'hi ha prou d'embrutar el seu nom. Feu un favor al món i deixeu-los en pau.
Possiblement tornaré a modificar aquest post per afegir-hi nova informació. Ara me'n vaig a estirar una estona que no em trobo gens bé, estic començant a notar els efectes secundaris; és el que té menjar mataparents, però abans que el mataparent m'envii a l'altre barri, la puntuació:

-1953/10 (el 1953 m'ha fet gràcia posar-lo, perquè és l'any en què es va estrenar una altra pel·lícula rememorable per la seva baixa qualitat, the Neanderthal man).

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Les radiacions UV i el forat de la capa d'ozó es sumen a la llista C.E.N.

La llarguíssima llista C.E.N (Causes de l'Extinció Neandertal) s'haurà d'ampliar encara més, perquè un nou agent mortífer sembla ser que s'hi vol afegir tant sí com no. Aquest nou agent són les radiacions ultraviolades (U.V). Les maleïdes U.V que segons han dit un parell de lletrats entesos en el tema, es van carregar els neandertals que vivien tranquil·lament a Europa, fa entre 30.000 i 42.000 anys.



QUÈÈÈÈ????

Aquesta sí que és nova, ningú no s'ho esperava: l'entrada d'uns africans primets amb el crani lleugerament deformat i el canvi climàtic són hipòtesis no demostrables però creïbles. El fred o la calor per sí sols semblen insuficients però com a mínim fan goig. Queda bé respondre a la pregunta "per què es van extingir?": perquè hi va haver un canvi climàtic BRUTAL, una gran glaciació, diferent del que havien viscut prèviament i davant la qual NO estaven preparats. En canvi, els africans sí, perquè eren més sociables. Els volcans i el fum de les coves costa més de creure, però amb una mica de voluntat tot es fa creïble. Però que els raigs U.V es carreguessin de cop, fa 30.000 anys, tota una espècie d'homínids intel·ligents i molt ben adaptats al clima d'Europa, on hi havien viscut durant 250.000 anys, no sembla ni demostrable ni creïble. Aquesta és la meva opinió. Tots sabem que les radiacions U.V ens poden causar moltes malalties, com ara el càncer de pell. És ben possible que els neandertals també agafessin càncer de pell, però el que no és creïble és que tots n'agafessin, ni que els afectés igual a tot Europa, ni que trigués almenys 10.000 anys en matar-los tots, perquè tal com sabem, els neandertals no es van extingir de cop, sinó que diverses poblacions es van refugiar a la península ibèrica, sud d'Itàlia, Bèlgica i als Balcans, on hi van perviure uns quants milenis més que a la resta d'Europa.

El més bo de tot no és que sigui poc creïble: és que va per lliure. Realment els autors d'aquest estudi han llegit, ni que sigui només el títol, de l'estudi dels volcans, o vice-versa? Els científics llegeixen, es documenten a l'hora de formular les seves hipòtesis, o aquestes els vénen gràcies a una mica de cendres trobades a no sé quina cova i teòricament datades en x anys i a la inspiració divina? Què passa si la hipòtesi dels volcans està bé (per "bé" entenem que es va carregar definitivament tots els neandertals, no que estigui "bé", perquè de "bé" no ho està gens) i la de les radiacions ultraviolades malament? Són mutuament excloents, o bé poden crear un front comú contra els neandertals?



Passem a criticar una mica aquest estudi, el qual torna a ser de pagament (sanglots) i només n'he pogut llegir l'abstract. De totes maneres en Hawks, tant complidor com sempre, ja n'ha fet un resum al seu blog, i val a dir que ell també es mostra escèptic davant dels raigs U.V.

The Laschamp-Mono lake geomagnetic events and the extinction of Neanderthal: A causal link or a coincidence?

The causes of Neanderthal extinction and the transition with the modern man in Europe and Near East remain largely uncertain. The two main factors currently proposed are the arrival of a modern human competitor and/or the aptitude of the Neanderthals to survive rapidly changing climatic conditions. None of these hypotheses is fully satisfactory
(doncs mira que la vostra...) because the Neanderthals experienced other large climatic changes and the duration of overlap of the two populations remains largely unknown and even uncertain. No special attention has been given to the geomagnetic excursions of Laschamp and Mono Lake which are synchroneous with the extinction and were the most dramatic events encountered by the Neanderthals over the past 250 thousand years of their existence. During this period the geomagnetic field strength was considerably reduced and the shielding efficiency of the magnetosphere lowered, leaving energetic particles reach latitudes as low as 30°. The enhanced flux of high-energy protons (linked to solar activity) into the atmosphere yielded significant ozone depletion down to latitudes of 40–45°. A direct consequence was an increase of the UV-B radiations at the surface which might have reached at least 15–20% in Europe with significant impacts on health of human populations. We suggest that these conditions, added to some other factors, contributed to the demise of Neanderthal population.

Si no ho he entès malament, el que va passar és que degut a la disminució de l'activitat del camp geomagnètic, les partícules energètiques (?) van baixar de latitud fins al paral·lel 30 (una mica per sobre del Sàhara) causant un forat a la capa d'ozó. Com sabem, la capa d'ozó ens protegeix de les radiacions ultraviolades provinents de l'espai exterior, que són altament perjudicials per tots els éssers vius, i que actualment hi ha un parell de forats als pols. El que proposen els autors és que durant aquella època, el forat es va extendre des del pol nord fins als paral·lels 40-45 (més o menys per sobre dels Pirineus), cobrint entre el 15 i 20% d'Europa.



Se sobreentén que tot el que va quedar sota el forat es va "fregir". Els neandertals només haurien tingut l'oportunitat de sobreviure al sud d'Europa, on la capa d'ozó era més gruixuda i els protegia més de les radiacions UV-B. I què va passar amb els moderns? Durant aquelles dates també corrien per Europa. També es van extingir, o ja es posaven cremes solars?

I aquest model segons els autors és més "satisfactori" que la resta d'hipòtesis proposades fins ara? És possible que els neandertals que visquessin més al nord dels seus territoris quedessin greuement afectats per les radiacions, i fins i tot no es poden descartar certes extincions locals, però el que no m'empasso de cap manera és que aquestes radiacions es carreguessin TOTS els neandertals, o que fossin la causa principal de la seva extinció, la primera fitxa del dòmino que cau abans que de tombar totes les altres de darrere seu.

Els neandertals s'haurien pogut refugiar perfectament al sud d'Europa i "recuperar-se" d'aquest xoc irradiatiu, en cas que hagués arribat a passar mai de la manera com ho proposen els autors.



Au, una altra hipòtesi que se suma a la llista, pendent de confirmació. Dic això per no esborrar-la directament, em fa pena, i a més, tampoc no s'exigeix tenir un recolzament empíric molt alt per entrar a la C.E.N. Tot aquest rotllo de la capa d'ozó i els seus efectes nocius sobre la pell neandertal podrien ajudar a conscienciar molts moderns perquè aquest fenòmen no es torni a repetir (ara m'ha sortit la vena ecologista i tot!).



dijous, 21 d’octubre de 2010

[GENOMA] El Sidrón es posa les ulleres i la bata!

Des d'aquest mes de maig que no hi ha hagut cap novetat del genoma neandertal, i molts de nosaltres ens mosseguem les ungles perquè sabem que un altre gran moment s'acosta, i anem revisant dia rere dia les notícies i blogs per veure si hi ha hagut algun simple comentari d'algun d'aquells genetistes, encara que només sigui una frase insignificant, com la que va deixar anar en Pääbo l'any passat, i que va revolucionar mitja comunitat científica: "del que n'estic segur, és que hi va haver sexe" referint-se a les relacions evolutives entre humans moderns i neandertals. Siusplau Svanty, torna a dir alguna frase de les teves ben aviat!!



L'estudi d'en Jeffrey Long, que ja va predir encreuaments amb antics, sortirà a la llum teòricament a principis de novembre. Una possibilitat que hi ha és que l'estudi del dr. Long sigui una mica com les cançons i àlbums de cantants famosos, que últimament gràcies als programes de descàrrega es "filtren" uns quants dies abans de la data oficial d'aparició. Sembla que per sort o per desgràcia, aquest no serà el cas d'aquest estudi tant interessant que ha analitzat el genoma de 2.000 persones d'arreu del món.

Tornem a l'esborrany del genoma neandertal: el passat més d'agost, Carles Lalueza ens va anunciar que el projecte neandertal havia finalitzat, i que ell estava molt interessat en analitzar més genomes neandertals, com per exemple els del Sidrón, que es troben en excel·lent estat de conservació, i encetar un nou projecte anomenat "Projecte de Diversitat Neandertal". Malauradament, Lalueza ens va fer entendre que necessitava que alguna empresa hi posés els fons, però que es mostrava optimista per ser un projecte tant nou i interessant per conèixer els nostres orígens.

Sembla ser que el nostre Carles, començar començar potser no, però de moment ja ha llançat una mena de pancarta per anunciar clarament les seves intencions de centrar la seva recerca en l'ADN dels neandertals sidronencs, que poden donar-nos molta feina i sorpreses en els propers anys. L'article en qüestió es podia llegir a partir d'ahir a la revista "Science Direct", però és de pagament. Aquí us n'adjunto l'abstract:

Issues from Neandertal genomics: Diversity, adaptation and hybridisation revised from the El Sidrón case study

The rapid accumulation of genetic data from Neandertals is gaining more and more scientific value, shedding light on different aspects of their evolution. This information allows testing of hypotheses previously generated with evidence from morphology, archaeology, paleoclimatology and chronology. The retrieval of six Neandertal complete mitochondrial (mtDNA) genomes indicates they had a very low genetic diversity, lower than that seen in modern Europeans. The retrieval of several nuclear genes from the El Sidrón (Asturias, Spain) site has provided information on different cognitive, phenotypical, immunological and taste perception aspects of their adaptation. The recent publication of the Neandertal genome draft will help clarify their similarities and differences with modern humans. It also suggests the existence of gene flow from Neandertals to modern humans after the out of Africa migration of the latter. This hypothesis (hipòtesi només? Si que anem endarrerits, jo em pensava que la cosa estava més consolidada...) will need to be tested in the future with the analysis of more ancient and modern hominin genomes.



En l'elaboració d'aquest article també hi han participat altres antropòlegs de renom internacional, com ara el nostre conegut Antonio Rosas. L'article no consta de figures, ni de resultats ni conclusions, és a dir, que els autors encara no han analitzat cap fragment d'ADN sidronenc, només és, com ho diria, un article de reflexió, on s'hi exposen els principals motius per continuar desxifrant genomes neandertals, i concretament els genomes d'El Sidrón.

Quina decepció... jo em pensava que després de mig any ja haurien tingut temps d'esbrinar alguna cosa més. Em pensava que el nostre Lalueza ja hauria comparat el genoma neandertal amb els 1000 genomes d'humans moderns que haurien d'estar seqüenciats abans que s'acabi l'any (però que no ho estaran), o bé que hagués pogut desxifrar ni que fos l'1% del genoma d'algun d'aquells neandertals (l'ADN del Sidrón representa només el 0,1% del total de l'esborrany neandertal).

Cal ser optimistes com ell, que creu que aquest nou projecte comptarà amb un bon finançament ben aviat, i pensar que un primer pas per començar un projecte, és parlar-ne, fer-ne molta publicitat perquè la gent s'interessi.



Pel que fa a l'esborrany del mes de maig, sembla ser que també s'està coent alguna cosa; no n'estic segura, però pels comentaris que he llegit en algun blog que tracta del tema, sembla ser que aviat tindrem alguna notícia, quina emoció!! I quina incertesa... no sabem quan ni com: si bé serà, no l'esborrany, sinó la versió final del genoma neandertal, o bé només un comentari poc precís d'en Pääbo deixat anar indiscretament als passadissos de la Central Neandertal. És per això que he decidit enviar un e-mail al nostre Svanty. Per si algú se'm vol avançar, aquí us en deixo el correu: paaboateva.mpg.de

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Els neandertals no necessitaven joies per quedar sexys

Durant dècades una part important d'antropòlegs ha intentat equiparar els neandertals amb els humans moderns en tot: llenguatge, simbolisme, art, etc, mentre que l'altra part de la comunitat antropològica, no només no els ha volgut igualar als moderns, sinó que ha negat que qualsevol indici de modernitat trobat als jaciments neandertals fos fet per ells mateixos, i que altres explicacions, com ara el robatori, el mal estat del jaciment o les imprecisions dels mètodes de datació, podrien ser alternatives molt més plausibles que no pas una ment neandertal avançada, al mateix nivell que la dels contemporanis africans, que com sabem, ho estaven molt, d'avançats (ironia).



Des del meu punt de vista, totes dues bandes cometen errors: la primera perquè és com si volgués rescatar els neandertals d'un estatus completament inventat pels moderns al segle XIX, i la segona perquè presuposa que la intel·ligència i el simbolisme només van aparèixer un únic cop, a l'Àfrica.

Però el que importa no és el que pugui pensar jo, sinó el que diuen els nous estudis, i sembla que l'últim, aparegut a la revista PNAS, posa en dubte la postura dels igualitaristes.

L'estudi de la grotte du Renne, situada a la localitat francesa de Arcy-sur-Cure apunta cap a una malinterpretació del simbolisme neandertal. Aquesta gruta és coneguda per presentar períodes d'ocupació que abraçen uns quants milenis i on s'hi han trobat diferents indústries. La que ens interessa aquí, ara, és el Chatelperronià.
Aquest Chatelperronià, a diferència del mosterià, és una indústria de mode 3, semblant a l'aurinyacià, i es diferencia principalment del mosterià perquè presenta, almenys d'una manera molt més abundant, allò que anomenem vulgarment "art": collarets fets a partir de closques d'animals, i altres objectes de decoració personal.
L'argument més fort que tenia el Chatelperronià fins ara, és que al seu nivell s'hi han trobat esquelets neandertals, però un estudi molt recent ho posa en dubte, i creu que és perfectament possible que els autors del Chatelperronià fóssin els moderns i no pas els neandertals. Els cossos haurien anat a parar als nivells Chatelperronians per altres explicacions, encara no gens clares.



Aquest nou estudi encara aporta més pes a aquesta hipòtesi: totes les restes òssies neandertals (unes quantes dents i una peça de l'orella) que fins ara tothom creia relacionades amb el Chatelperronià, perquè s'havien trobat als mateixos nivells que els collarets i els penjolls fets a partir de dents i closques, sembla ser que no ho estarien tant.

La Unitat Acceleradora de Radiocarboni, situada a Oxford, ha analitzat els diferents objectes decoratius dels nivells de la cova classificats com a Chatelperronià i que corresponen amb els VIII, IX i X, i tres nivells més associats a la indústria aurinyaciana, fent un total de 59 objectes analitzats.
Mentre que els nivells aurinyacians més antics daten de 35.000 anys, els nivells Chateperronians mostren unes variacions molt grans en la datació, amb dates que en alguns casos poden arribar a ser molt recents, i en d'altres semblants a les obtingudes per l'aurinyacià. En el cas del nivell més antic, l'X, un terç de les dates queien fora del rang que s'esperava com a vàlid per l'aparició del Chatelperronià.

Les conclusions són desoladores: segons Thomas Higham, el directors de la Unitat Acceleradora, els objectes trobats als nivells Chatelperronians, haurien estat remoguts degut a disturbàncies del sòl, i ara per ara és impossible saber exactament de quin període daten. És per aquest motiu que caldria anar amb molt de compte a l'hora d'associar aquesta indústria amb els neandertals, o fins i tot amb els primers moderns que van arribar a Europa.



Desgraciadament la grotte du Renne constitueix l'únic lloc, juntament amb Saint Césaire, on s'hi han trobat restes neandertals associades amb objectes de decoració personal, catalogats dins d'aquesta indústria anomenada Chatelperronià, que es creu que va ser inventada pels neandertals autòctons, possiblement en rebre influències dels nouvinguts.

Amb aquestes noves dates no podem estar segurs de l'autoria del Chatelperronià. Potser el van fer els neandertals, potser els moderns antics, potser els moderns més moderns, qui sap. Una altra qüestió és, que si els neandertals no mostraven simbolisme, llavors els estudis d'en Zilhäo amb aquelles petxines pintades que daten de 50.000 anys també podrien estar equivocats, i fins i tot aquell d'en Salvatore que creu que els neandertals van inventar l'Uluzzià a Itàlia, independentment de cap interacció cultural.

És possible que tots aquests estudis estiguin equivocats i que els neandertals no mostressin cap interès a l'hora de decorar-se amb penjolls? El que està clar és que per exemple, els últims neandertals de Gibraltar utilitzaven la indústria mosteriana, així com també els últims de la Cova Gran, a Lleida i els neandertals d'Esquilleu, a Cantabria, i datats en només 25.000 anys. Potser en realitat no hi va haver cap indústria de transició i la única cosa que ens ho fa pensar són unes dates errònies associades al romanticisme d'imaginar-nos els neandertals "aprenent" d'uns humans més avançats.



Que els neandertals no mostressin gaire interès a l'hora de guarnir-se, no vol dir que siguin intel·lectualment inferiors a nosaltres, ni molt menys. Potser és que els penjolls no estaven de moda entre ells. Potser no els feien cap falta, perquè al natural ja quedaven prou elegants. Potser els d'aquest estudi estan equivocats i els neandertals en realitat sí que van inventar el Chatelperronià. Personalment no sé per quina hipòtesi decantar-me, però el fet que gran part per no dir tots els objectes neandertals de decoració tinguin menys de 50.000 anys se'm fa, si més no, sospitós, i encara més si tenim en compte que aquests objectes són pràcticament idèntics als que feien servir els moderns contemporanis, els quals havien evolucionat -si se'n pot dir així- independentment al continent africà durant 400.000 anys.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Petits grans neandertals

Fa poc que vaig dedicar un post als Spy, família neandertal belga que s'ha vist recentment ampliada per la troballa d'un infant, que en seria el membre nº 6. Ara, la investigadora Isabelle Crevecoeur, que pel nom sembla una dama d'aquelles terres, ha estudiat a fons el nostre petit, i el que més li ha cridat l'atenció és que per un any i mig, l'infant era molt "gran" i "amb dents de cavall".



Però gran respecte a qui? Evidentment, respecte els infants moderns. Sempre he pensat que els neandertals tenien unes dents considerablement grans, com vaig notar a l'hora de reconstruïr la cara de Teshik Tash, però mai no he llegit enlloc que aquesta diferència de mida fos significativa, especialment amb les dents de davant.

L'infant, del qual només se'n conserva la mandíbula inferior amb les dents, presenta totes les característiques típicament neandertals, com ara un potent corpus mandibular, paraules que deuen ser l'ABC de qualsevol dentista i sobretot dentista-antropòleg però que a mi em deixen indiferent.

El que personalment m'ha cridat més l'atenció d'aquest infant és que va viure allà fins fa només -o això diuen- 33.000 anys. Els autors creuen que la cova d'Spy, amb un riuet al costat, tenia un clima ben benigne pels neandertals, perquè de fet, a Bèlgica s'hi han trobat moltes restes neandertals, per ser un país relativament petit comparat amb França o Alemanya, inclòs el primer de tots, però no sembla que es trobessin amb els moderns, que en aquella època segurament ja corrien per Europa, ni tampoc sabem què va fer desaparèixer aquells belgues de fa 33.000 anys.



Crevecoeur està intrigada per saber la relació que hi pot haver entre el nen i els altres esquelets trobats a la cova. És possible que fossin familiars seus? Una prova d'ADN podria clarificar qui eren aquells neandertals d'Spy i quin va ser el seu destí. De moment, i de cara el 2011, podrem anar tirant amb les magnífiques reconstruccions que els germans Kennis faran d'aquesta família tant notable.

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Foto de família!



Si us falta una foto de família al saló, sempre podeu emmarcar-vos aquesta excel·lent escena que que recull més de 5 milions d'anys en un instant, amb tots els vostres avantpassats inclosos: la Lucy, a davant de tot, els erectes erectus, els nostres heidy, que campaven alegrement pels prats d'Europa empaitant bèsties ferotges, segurament també hi deu haver algun habilis, veig molts australopitecus, el famós Hobbit segurament és el petit que hi ha darrere la Lucy, i és clar, no hi podien faltar els nostres protagonistes, els neandertals; crec que n'hi ha com a minim 3: la pierrette, al fons del tot, amb la reconstrucció d'aquell infant neandertal a davant seu, i segurament la figura masculina que porta el cervatell a coll. Els sapientíssims han estat els que m'ho han posat més difícil, encara que tinguin una cara ben peculiar. M'esperava trobar-los de color fosc, perquè en teoria es van originar al continent africà, però no, l'individu del fons a la dreta que aguanta una mena de llança és ben blanc. L'eurocentrisme de l'artista francesa Elisabeth Daynes, qui ha col·locat les estàtues abans que el retratista premés el flaix, també ha acabat afectant els neandertals que hi surten. Quan estan mal reconstruïts per culpa de l'europeïtzació, ho noto de seguida, perquè entre d'altres coses, no se m'activen els instints reproductors. Home, és que no em podreu negar que els neandertals de veritat eren molt més sexys i ben plantats que un maniquí que sembla una representació deformada d'en David Beckham.

De quadres que inclouen tota la família humana se n'han fet uns quants, i val a dir que a mi em sembla una feina digna d'admiració, una feina que em fa bategar el cor molt depressa. Miro els rostres i és com si viatgés en el temps, com si pogués sentir les seves rialles, perquè si hem de fer cas dels germans Kennis, els neandertals sabien gaudir els bons moments:



No em digueu que no siguin adorables!

Com s'ho feien els enterramorts neandertals?



Jonathan Reeves és un antropoarqueòleg novaiorquí disposat a tot per tal de comprendre els detalls d'un enterrament neandertal.
Fins ara, tot el que s'ha dit sobre els enterraments neandertals eren especulacions basades en l'observació (i en molts casos, els prejudicis). Reeves ens vol demostrar que és molt millor agafar el pic i la pala i començar a gratar la terra.
Encara millor que el pic i la pala, és fer-ho amb les mateixes eines que els nostres herois de la prehistòria. Potser no estareu d'acord amb què una destral de pedra vagi millor per fer un forat d'uns 10 metres cúbics que una pala, però el que no em podeu negar és que per comprendre com es feia un enterrament neandertal, sempre anirà molt millor utilitzar les eines neandertals, i si és possible, de la mateixa manera que ho feien els seus propietaris fa més de 60.000 anys.
De vegades per ser un bon arqueòleg i endinsar-nos dins del món neandertal no sempre va bé utilitzar el mètode més ràpid i precís, sinó el mètode que feien servir els nostres protagonistes.

I doncs, què ha descobert Reeves, amb les ungles plenes de sorra i les mans embutllofades? Aquí van les seves paraules:

" Volia saber exactament quant de temps es trigava per enterrar un d'aquells individus. La feina podia ser feta per una persona, o bé es necessitava més gent? He volgut posar un número de persones realista per fer un enterrament d'aquests. La segona cosa que he esbrinat és si aquest nombre de persones es correspon amb tot allò que sabem sobre l'estil de vida dels neandertals. "



Reeves ha encomanat expressament destrals de pedra amb la mateixa forma i mida d'aquelles que feien servir els neandertals per fer el forat. Aquestes destrals de pedra tenien la sort o la desgràcia de ser multitasca: els neander tant les feien servir per tallar la carn o tractar les pells d'animals, com per excavar.
A més a més de les destrals, també cal remoure la terra amb les mans. Tot plegat és força esgotador, segons Reeves, que ens ho explica mig esbufegant:

"Tinc els braços molt cansats, i una butllofa a la mà, d'aguantar la destral. La primera vegada, vaig necessitar una hora i mitja. El que crec és que els neandertals realment tenien una intenció clara de voler fer-ho, fins i tot si la única cosa que buscaven era cobrir el cos perquè no hi anessin les bèsties. Es demora molt de temps enterrant un mort d'aquesta manera per a un caçador-recol·lector, i hi ha altres maneres per desfer-se del cos, més pràctiques "

Descansa Jonathan, descansa, que has fet una bona feina. Ara cal posar les peces en ordre i aclarir els motius que tenien els neander per enterrar els morts d'aquesta manera, quan tots sabem que a les coves, on s'hi han trobat la majoria d'enterraments, només hi anaven ocasionalment, a menjar i a dormir, i que bona part del dia se la passaven a fora:

"No puc afirmar si creien en la vida després de la mort, però definitivament hi havia un component social en tot això, és com si el grup volgués demostrar que la persona enterrada era una pèrdua important per tots ells. Els enterraments ens dónen pistes de la connexió que tenia el mort amb la resta del grup "



Com que alguns neandertals s'han trobat a l'aire lliure, és a dir, que no van ser enterrats per ningú, és posible que només alguns membres del grup tinguessin el privilegi de rebre un enterrament com cal. Amb les investigacions de J.Reeves no podem afirmar quin tipus de simbolisme tenien els neandertals, ni si creien en el més enllà. Del que en podem estar segurs, és que amb flors o en sense, era una feinada fer un enterrament, que per l'esforç i el temps exigits probablement hi participava més d'una persona del grup, i que per tot això, els neandertals mostraven un gest de respecte i consideració cap a la persona morta.

L'era de l'observació s'ha acabat; ara comença l'era de "sigues tu mateix el neandertal".

dijous, 14 d’octubre de 2010

NF: Spy



Nom oficial: Spy I-VI
Edat biològica: diferents edats; Spy 1 i 2 són adults, i Spy 6 és un infant de menys d'un any.
Edat actual: 36.000-40.000 anys.
Any de descobriment: 1886 (Spy 1)
Lloc de descobriment: Gruta d'Spy, Onoz, província de Namur (regió valona de Bèlgica).
Descobridors: Marcel de Puydt (arqueòleg), Max Lohest (geòleg), Julien Frainpont (paleontòleg).

Els Spy són un grup de neandertals belgues -que podríem anomenar família- que formen part de l'ABC neandertal que qualsevol antropòleg o neandertalòfil ha de dominar a la perfecció per diversos motius: ADN, història, extinció, anatomia, tecnologia, etc.

Comencem pel principi: la gruta d'Spy té el privilegi d'haver conservat al seu interior un dels primers neandertals en ser descoberts, batejat com a "Home d'Spy", juntament amb Gibraltar i la vall del Düsseldorf. L'home d'Spy va treure el nas de sota terra per primera vegada l'any 1886, uns 40.000 després d'haver-hi estat enterrat, quan un grup d'interessats, encapçalat per l'arqueòleg belga Marcel de Puydt, van entrar en aquella cova que sembla treta d'un llibre de fantasia neandertal:



És la clàssica cova neandertal, molt semblant a les que feien servir Le Moustier i d'altres neandertals. Semlba que aquests forats a les roques els agradaven molt; és clar, aquí dins no es mullaven quan plovia i el foc els aguantava més quan feia vent. Tampoc no hi havia herba i el lloc tenia bona vista, que no només servia per contemplar el paisatge, sinó per preparar-se per possibles atacs de predadors o observar desplaçaments d'altres grups neandertals -i moderns-.

L'home d'Spy va confirmar la teoria de l'investigador alemany J.K. Fuhlrott, que va estudiar les restes de Neandertal 1, trobat l'any 1956 a la vall del Düsseldorf, i que per molts era un malalt, algun soldat que s'havia perdut pel camí o fins i tot, un os. Amb Spy quedava clar, que tal com deia ell, els neandertals eren un grup humà, però una mica diferenciat dels humans actuals.

Deixem de banda la història per un moment i passem a l'anatomia: una notícia molt recent ens informa que l'Home d'Spy serà exhibit la propera primavera, i reconstruït amb molta cura pels germans Kennis. A més a més, aquest Spy Man ens està donant detalls molt valuosos de la locomoció neandertal: com es movien, si podien fer els mateixos moviments que nosaltres, i en cas que no, en què es diferenciaven, etc.

Saltem a tecnologia: els neandertals d'Spy van fer servir fins a l'últim moment la indústria coneguda com Chatelperronià, de mode 2. Tot i així, en els nivells superiors s'hi ha trobat indústria pertanyent a l'aurinyacià (31.000 anys) i el gravetià (25.000 anys). Tot fa pensar que si els neandertals van abandonar mai la cova, aquesta va ser ocupada ben aviat pels nouvinguts africans.



La família Spy és més gran del que inicialment es pensava: ja anem pel sisè Spy, que sembla que és un nadó de menys d'un any de vida, i res no ens diu que no l'hagem d'ampliar encara més en els pròxims anys.

Els Spy són ben especials en què no només són dels primers, sinó que sembla que també van ser 'dels últims' neandertals en abandonar aquest món: els Spy més recents han estat datats en 36.000 anys, senyal que alguns grups van sobreviure aïllats al nord-oest d'Europa abans d'extingir-se completament, per causes encara desconegudes, però que els Spy ens poden ajudar a descobrir.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

AO, el darrer plagi !?!?

Després de llegir diferents opinions i crítiques sobre la última i gairebé invisible pel·lícula d'en Malaterre AO, le dernier Néandertal, me n'he adonat que la cosa està pitjor del que ens pensàvem: ara ja no és que la qualitat del film sigui més que discutible, que els personatges facin el ridícul o que l'argument sigui més pla que una sola de sabata, sinó que podria ser que... FOS UN PLAGI!!!



De fet, és gairebé segur que ho és, i no només això, sinó que sembla que n'està ben orgullosa, de ser-ho; no és com les cançons, que si les plagies i l'autor se n'adona, et poden fer anar a judici.

Abans de dir el títol de la pel·lícula plagiada, i que ha servit de motlle per fer AO, us en donaré unes quantes pistes, perquè sinó, no tindria gràcia. I a més a més, és molt fàcil d'endevinar:

Noms dels personatges principals de la pel·lícula plagiada: Naoh (ell) Ika (ella).
Noms dels personatges principals d'AO: Ao (ell) Aki (ella).

Continuem amb l'argument:

Argument de la pel·lícula plagiada: Un grup de neandertals va a buscar foc i pel camí es troben una tribu de moderns. Un dels neandertals s'enamora d'una moderna pintada de blanc, fan sexe fins al final, i la moderneta es queda amb el bombo .
Argument d'AO: Un neandertal es queda sol al món, i troba un campament de moderns; allà tots el marginen menys una moderna anomenada Aki, també pintada per tot arreu, la qual fuig amb l'AO, s'enamoren i l'Aki es queda amb el bombo.

M'he oblidat de dir que pel camí hi apareixen mamuts, cavalls, i tota aquella fauna que serveix pels decorats, perquè sinó la cosa queda massa explícita, i sempre va bé fer pregar una mica l'audiència, perquè després gaudeixin més les escenes de sexe, que són l'essència de la pel·lícula.

I això és només el que he pogut llegir fins ara, vull dir que segurament hi han moltes més mostres de plagi que he passat per alt.



La pregunta del mil·lió és: Sr. Malaterre: per què ha plagiat La guerre du feu!? Quina necessitat tenia de fer-ho? Quina necessitat hi havia de fer que els noms dels personatges fossin una versió distorsionada dels autèntics? Que l'argument fos el mateix, però orientant-lo a la data d'extinció neandertal?

Massa preguntes i massa poques respostes. Que consti, per això, que amb AO no és el primer cop que es plagia La guerre du feu: els altres meravellosos documentals d'en Malaterre (Homo sapiens i l'Odyssée de l'espèce) també segueixen fils semblants al de la guerre. Deu ser que aquest bon home -i m'atreveixo a dir tots els directors de pel·lículs d'homes prehistòrics- tenen alguna obsessió amb La guerre du feu? Com si aquesta pel·lícula fos una meravella!! Sóc jo, o ens hem tornat tots bojos?!
Com pot ser una meravella una pel·lícula que insulta obertament els neandertals, pintant-los com uns orangutans menjaplàtans sense cap mena d'humanitat, que han d'aprendre dels evolucionadíssims sapientíssims, que dominen bé el foc, parlen molt depressa i tenen "art"? Una pel·lícula que diu que tracta sobre la naturalesa humana -és a dir, de sexe- i poca cosa més? Una pel·lícula sense cap rerefons històric, plena d'errors que farien treure foc pels queixals a qualsevol antropòleg amb dos dits de front, i on es transmet subliminalment el missatge de superioritat dels H. sapiens?! I el pitjor de tot, és que pretén ser realista i científica!
I me n'oblidava: és de l'any de la picor!!!

Com és possible que una pel·lícula així s'hagi plagiat tantes vegades, i encara es continuï plagiant? Que potser això és un missatge dels directors de cinema, com en Malaterre que diuen "ho sento, però ens hem quedat sense idees"? Que potser tot el que hem de veure sobre neandertals ha de ser un fragment tergiversat, maquillat i traduït al francès de la guerre??! Espero que no sigui així, perquè sinó, ja podem anar tancant la paradeta i condemnant els neandertals a viure per sempre dins d'un museu, que és un lloc força segur i discret, però mancat d'emocions i entreteniment, que tant ens en podrien donar, els neandertals, sinf snif...



Com has pogut caure tan baix, Malaterre!! (ara me l'imagino mirant la guerre, amb un paquet de mocadors al costat, per consolar-se).


En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus de crítiques i opinions dels qui l'han vista.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Reconstruccions de cares neandertals

Contemplar, reconstruïr, palpar, somniar, observar, llegir, dibuixar, pintar i escriure sobre neandertals són coses que m'apassionen des de fa molt de temps. Malauradament, el meu equipament no és tant sofisticat com podria ser-ho el d'un paleoartista o dibuixant de còmics, i haig d'anar tirant amb les poques eines que tinc, entre les quals destaquen el paint i paper i llapis.

El paint és un programa que encara que pugui semblar infantil, va de meravella per fer dibuixos, i dibuixos de molt bona qualitat. Com que sóc una amateur en l'art de reconstruïr rostres neandertals, suposo que les meves recosntruccions podrien semblar un pèl surrealistes, faltades d'alguns detalls i amb poca resolució. Malgrat tot, he fet el que he pogut amb 3 calaveres neandertals ben somrients i conegudes arreu del món; pintar els cranis neandertals no només m'ha fet passar una estona agradable, sinó que m'ha ajudat a descobrir detalls que abans havia passat per alt:

La primera que vaig pintar va ser la d'Amud, aquell neandertal de gairebé 1,80 d'alçada i amb una capacitat cranial ideal per fer de capgròs a la festa major del vostre poble, amb ni més ni menys que 1740 cc (ho he dit de memòria, ara ho buscaré per veure si he fallat: NO, està bé!):



NOTA: El color dels cabells i la pell són altament especulatius i poden estar equivocats en tots tres casos.

Amud és un neandertal progressiu; com sabem, els progressius tenen els trets facials que caracteritizen els neandertals i els fan tant irrestistibles un pèl menys marcats. Així, l'Amud no té un nas exageradament gran, ni tampoc uns arcs superciliars molt marcats. Com que no he estudiat antropologia forènsica, no sé ben bé a quin nivell acaba el nas, ni tampoc on comencen els llavis, ho he fet tot a ull, i podria ser perfectament que el nostre Amud tingués el nas una mica més curt o els llavis una mica més gruixuts.



El següent neandertal és el jove ucraïnès Teshik Tash. Encara que aquest jovenet sigui classificat per gairebé tothom com a neandertal, i a més a més, el seu ADNmt coincideixi amb el dels altres neandertals i siguin diferent del dels moderns, alguns antropòlegs ho posen en dubte i creuen que Teshik era un nen modern. Personalment no he pogut detectar una especial modernitat enlloc, el que sí que he notat són unes dents de la mida d'un cavall, tant grosses que vaig haver d'estirar els llavis unes quantes vegades perquè no hi cabien, dins la boca que li havia dissenyat.
D'entrada estava ben decidida a fer algun dels tres neandertals pèl-roig, i el destí va voler que fos el nostre Teshik. També he dibuixat unes quantes pigues, perquè els pèl-roigs, almenys els moderns, solen tenir-ne.



El darrer neandertal d'aquesta mini-col·lecció és La Ferràssia 1. Amb La Ferràssia m'ha fet la impressió que el nas dels neandertals era ample i curt. Aquesta reconstrucció va ser una mica més costosa, perquè tenia el crani de costat, però d'altra banda em va ajudar a encaixar millor el nas, peça essencial de la fesomia neandertal. Els llavis són com són perquè no podien ser de cap altra manera, i les dents les he retocat una mica, com si La Ferràssia hagués anat a cal dentista després de 60.000 anys -tots sabem que els dentistes fan molt de pànic-. És que sinó quedaven molt... fossilitzades. Les he emblanquit una mica i ajuntat, ara ja no criden tant l'atenció. On vaig tenir més problemes va ser amb l'orella -es nota?
El color dels cabells en teoria és un ros fosc. No sabem si hi havia neandertals rossos, ho vaig fer per variar: un de castany, un altre de pèl-roig i un ros fosc.

Una altra pensada que tinc és reconstruïr-los el cos sencer, una feina que segur que em resultarà molt agradable i estimuladora :D

Em sento molt encuriosida per saber com s'ho pendrien els neandertals, amb aquestes reconstruccions: si es sentirien afalagats, no en farien cas, o bé em clavarien la llança.