dissabte, 31 de juliol de 2010

Les reconstruccions neandertals basades en el "DeNeÁ"

Wilma és el nom de la dona neandertal més famosa del món, i que actualment podreu contemplar al Neanderthal Museum (Vall del Düsselforf, Alemanya) al costat del seu company d'espècie masculí.

L'escultura és una altra obra d'art dels dos germans bessons Kennis & Kennis, famosos per la seva dedicació al paleoart.
La meva opinió d'aquest treball dels germans Kennis és força positiva, deixant de banda els cabells despentinats i la nuesa integral amb què s'han trobat els periodistes que en volien aconseguir unes fotos per penjar-les als seus respectius diaris, tenint en compte que els neandertals generalment vivien en un clima força fred i tenien les dentsgastades d'aguantar pells d'animals.
Wilma és una bona representació, realista (encara que es diu que els artistes van utilizar ossos d'home modern enlloc de dona, perquè eren més robustos), tendra, treballada fins a l'últim detall, no excessivament europeïtzada i lliure de possibles prejudicis que l'haguessin acabat desfigurant, com ha pasat amb tants de neandertals.

La Wilma va sortir i encara surt, ensenyant les mamelles a gairebé totes les revistes científiques prestigioses del món, i a la majoria de diaris, sota el títol de "Reconstrucció d'una dona neandertal basada en el DNA". I això últim era nou, i impactant. En el DNA tu! Devien pensar els lectors "deu estar molt bé, perquè el DNA mai no enganya, el DNA és molt sofisticat, yankee, segur, avançat, futurístic i provat empíricament com a vàlid". I és clar, és aquí on em vaig començar a gratar la barbeta. Com era possible que haguessin fet una estàtua de guix basant-se en el DNA, i encara més, en el DNA neandertal, del qual en aquella època (2008) no se'n sabia pràcticament res? L'explicació la vaig trobar a la conferència de Carles Lalueza, un genetista sense el qual, la DNA-reconstrucció no hauria estat possible.
Carles Lalueza també va mostrar la Wilma al seu power-point durant la Conferència a la UAB; en el seu cas, és perquè hi estava directament implicat. Més ben dit: hi estava implicat d'una manera vermellosa: feia poc que en Carles havia publicat els anàlisis del gen MC1R neandertal, que suggeria que hi havia neandertals pèl-roigs. Aquesta notícia no va passar desapercebuda pels Kennis, que van decidir pintar els cabells de la Wilma de color vermell.
Bé, no sé si ho van decidir o no, perquè castanys clars i una mica rossos sí que ho semblen, però vermells, allò vermells, diria que no.

És més: els ulls de la Wilma eren inicialment blaus. Va ser en Carles, qui gràcies al seu gran esperit científic i horror de pensar en les conseqüències basades en la ignorància i sobretot el DNA, va cridar l'atenció dels Kennis perquè canviessin el color dels ulls de la Wilma. El motiu? Ben senzill: es creu que els ulls blaus van aparèixer per primer cop fa només 6.000 anys, i que tota la gent que té aquest color d'ulls prové d'un mateix avantpassat comú. Resumint: és gairebé impossible que els neander tinguessin els ulls blaus. Tot havia estat una patinada dels artistes per haver associat inconscientment cabells pèl-roigs amb ulls blaus. Els ulls de la Wilma van quedar finalment de color verd, que segons Lalueza "no sabem d'on ve". Home Carles, aquí tampoc no t'acabo de donar la raó, perquè val més boig conegut que savi per conèixer, però no em queixaré més, perquè si hagués estat per mi, haurien quedat de color blanc.

Així doncs, la reconstrucció de la Wilma pot estar molt ben feta i tot el que vulgueu, però de basada en el deneá, més aviat poc, per no dir gens.

dijous, 29 de juliol de 2010

[Lagar Velho] Detalls inèdits del ball de bastons protagonitzat per Trinkaus i Tattersall.


Què us passaria a vosaltres, si mentre llegíssiu un manual de receptes de cuina, de cop i volta arribéssiu en un paràgraf on s'hi comença a explicar amb pèls i detalls una escena d'striptease?
Així és com m'he sentit jo aquesta tarda mentre llegia el "Genes de neandertal" de Carles Lalueza. Tot just havia començat un capítol anomenat "¿HÍBRIDOS DE NEANDERTALES Y CROMAÑONES?" quan m'he trobat amb això:

"Zilhao, del Instituto de Arqueología de Lisbo, y el norteamericano Trinkaus, interpretaron la peculiar morfologia de Lagar Velho 1 como el producto de la hibridación entre neandertales y humanos modernos. De hecho, no seria un híbrido directo-- puesto que ls últimos neandertales habrían desaparecido 5.000 años antes-, sinó la consecuencia de muchas generaciones de cruzamientos entre estos dos grupos humanos. La impactante interpretación de Lagar Velho fue publicada en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences de Estados Unidos, y levantó una polémica considerable por diversos motivos."

Fins aquí tot bé. Era previsible que dins d'aquest capítol es parlés del famós menino. Però el que ve ara m'ha deixat amb la boca oberta:

"La interpertación de las características físicas del niño de Lapedo fue criticada por otros investigadores, entre ellos los expertos en nandertales Ian Tattersall y Jeffrey Schwartz, que denominaron a Lagar Velho no como un hibrido, sino simplemente un niño "rechoncho". En palabras de los investigadores, no habia ningún elemento que "pudiera ser inusual para un Homo sapiens en este estadio de desarrollo infantil". Estos comentarios desataron las iras de los firmantes del articulo original, que lanzaron en internet una furiosa campaña personal contra Tattersall, antiguamente amigo de Trinkaus. El primero replicó lamentándose de que una cuestión cientifica se hubiera convertido en algo personal, pero esto no era un fenómeno novedoso; ha sucedido en innumerables ocasiones en losdebates antropológicos. La conclusión final de Tattersall puede resutlar chocante para los lectores que todavía creen en la objetividad de la ciencia; sugerió que Trinkaus habría intentado relanzar su carrera con una noticia que le permitiera salier en los periódicos a sabiendas de que era científicamente incorrecta."

Increïble. M'he quedat de pedra. Jo ja sabia que el descobriment de Lagar Velho havia causat enfrontaments entre Trinkaus (un multirregionalista) i Tattersall (un forad'africanista), perquè ho havia llegit al llibre de la G.Aguilera "Una Humanitat Extingida". El que no sabia eren els detalls. Uns detalls que em fan sentir avergonyida. És vergonyós que dos homes madurs amb una llarga formació al darrera i sent coneixedors d'una disciplina com l'antropologia que els ha fet famosos arreu del món i gràcies a la qual poden tenir el plat a taula cada dia, poguessin arribar amb tanta facilitat a una baralla de nens al pati de l'escola.

És simplement així com van anar les coses: jo me'n ric de tu, tu t'enfades i em pegues, i jo encara et pego més fort.
Senyors, aquest episodi no només posa en ridícul tota la comunitat antropològica, sinó que demostra una vegada més que els ximpanzés no tenen cap motiu per envejar-nos.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Vocabulari de supervivència (II)


Vocabulari que cal conèixer per comprendre millor l'entorn dels neandertals, tant passat com present:
-Cro-magnon (cromanyó en català). Aquest nom, igual que passa amb els neandertals, prové del lloc on van ser trobats els primers exemplars, en aquest cas, a l'Abric du Cro-magnon, al sud-oest de França.
Cromanyó vol dir més o menys "humà modern que va habitar a Europa durant el paleolític, és a dir des de fa aproximadament 40.000 anys fins a uns 10.000". Els cromayons no formaven cap tipus de raça, com molts han volgut veure, sinó que eren d'allò més variats. Curiosament, també han patit certs atacs per part d'alguns moderns més aviat poc documentats (que no sabien de què parlaven), els quals van arribar a la conclusió que els cromanyons, igual que els seus contemporanis neandertals, tenien el front tirat cap enrere, eren molt peluts, caminaven mig geperuts, eren molt més alts i forts que la gent actual, i sobretot sobretot, eren masclistes. Res més allunyat de la realitat: els cromanyons ben vestits passarien completament desapercebuts pel carrer, perquè, de fet, no hi havia cap diferència perceptible entre ells i nosaltres. S'han volgut veure diferències significatives amb els neandertals, als quals, segons la versió "forta" del fora d'Àfrica van esborrar del mapa, i sobretot un pensament simbòlic altament desenvolupat, si bé aquestes diferències van ser enormement exagerades al segle passat, i ara és difícil desfer-se'n.
-Fora d'Àfrica: Teoria que té els seus orígens a la dècada dels 80, i que ve a dir més o menys el següent: un grup d'uns 4000 africans un bon dia van decidir abandonar el seu continent i extendre's per tot el món. Pel camí es devien trobar altres espècies d'homínids a les quals van tractar de diferent manera segons dues possibles versions:
-La versió "dura" ens explica que els van exterminar (detalls apart).
-La versió "toveta" ens ve a dir que encara que majoritàriament provinguem d'Àfrica, alguns d'aquells africans van intimar més del compte amb altres humans arcaics, com ara els neander.
Durant les últimes dècades, la genètica semblava donar suport incondicional a la versió "dura". Ara que hem avançat una mica, sabem que les coses no eren tant "dures" (o sí?).

-Modern (humà): Individu pertanyent a l'espècie H.sapiens sapiens (o H.sapiensxneanderthalensis, seguint la nomenclatura Hawkskiana).
Ets un modern si segueixes al peu de la regla les següents instruccions:
-Tens la barbeta pronunciada.
-El caparronet no és allargat com el dels neandertals, sinó rodonet i no té el bony occipital.
-Els arcs superciliars són poc marcats o absents.
-El narissó és petitó (comparat amb el neandertal) i els conductes nasals, estrets.
-El front és recte i més llarg que el dels neandertals, que tots sabem que el tenien "fugidís".
-La musculatura no és massa pronunciada (tret de quan es practica el culturisme o la boxa) i si no tens sobrepès se't nota la cintura.
-La boca és petita.
-L'ADNmt i el cromosoma Y revelen uns avantpassats africans i un temps de divergència proper als 600.000 anys respecte els seus corresponents neandertals.
-Chignon: Nom afectuós amb què es denomina el bony occipital dels neandertals. Aquest bony occipital sembla que no té equivalent en el registre fòssil modern.
-One-way gene flow: Model segons el qual es pot explicar per què nosaltres tenim ADN neandertal, però els neandertals en canvi no tenen ADN nostre. En Hawks ho té molt ben explicat al seu blog, ell creu que les neandertals no van incorporar gens nostres perquè s'estaven extingint, d'altres diuen que és perquè les neandertals analitzats són massa antics i que no hi havia africans prou aprop com per intercanviar gens, tot i que no ens enganyem: ningú no es posa d'acord i caldrà analitzar més neandertals per tal de validar o descartar aquest model.
-Cachiporra: Paraula que vaig sentir per primera vegada sortir de la boca de Carles Lalueza durant la seva conferència a la UAB i que descrivia el dibuixet d'un tal Kupka basat en els càlculs del famós Marcellin Boule. El que no s'entén és perquè Kupka el va dibuixar amb una cachiporra, i no amb una llança o sense res (que hauria estat més lògic).

-Patizambo: Paraula castellana sense equivalent directe al català. Continuem amb el dibuix d'en Kupka i les explicacions de la Boule-mania: els neandertals caminaven mig geperuts, i a més a més, coixos. Patizambo vol dir que no camina d'una manera "normal" sinó fent tentines, com quan algú va begut.
-Monstres: Nomenclatura utilitzada per alguns encuriosits amb els neandertals per explicar el fet que els europeus siguin tant neandertals com els asiàtics i els papues: segons aquest model, fa 80.000 anys, els africans van intercanviar certes parts íntimes amb els neandertals perquè no es veien *massa* diferents, mentre que en fa 40.000, quan van arribar a Europa, les coses van canviar, i els neandertals es van convertir en uns monstres dels quals calia defugir (o exterminar, en el pitjor dels casos). Siusplau, Green o Pääbo, o Lalueza, o qui sigui, m'és igual, però digueu alguna cosa aviattttt!!!!!!
-Marymacho: Sinònim de l'explicació que es fa sovint de les dones neandertals. Es diu que, en poques paraules, eren com un home (modern): eren tant fortes com un home, anaven a caçar bèsties gegants com els homes, no els feia por res, com els homes, tenien els ossos com un home, el front tirat cap enrere com un home, el nas més gros, com un home, fins i tot se'ns diu que als nostres ulls no ens semblarien gens atractives (OH, NO HI ESTIC PAS D'ACORD, QUE POTSER ACABO DE SORTIR DE L'ARMARI!?!).
-Soprano: Paper que feien els neandertals quan s'estaven a la cova en períodes d'abundor (rascant-se la panxa): els neandertals tenien una veu molt alta i musical, i a més a més, eren persones molt sensibles. Per tant, és plausible pensar que mentre eren a la cova o campament, feien servir els seus dots musicals per fer més alegre l'ambient en aquella època on encara no existia internet.

-Despentinats: És així com es presenten gairebé tots els neandertals: amb uns cabells que fan pena, de tant despentinats, deixats i enrastats que els tenen, sembla com si se'ls haguessin fregat amb paper de vidre. Els primats actuals, com ara els bonobos, ximpanzés i ja no diguem els moderns, tenen molta més cura dels seus cabells i aspecte personal.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Capellades, un municipi amb més de 125.000 anys d'història.


Fins ara es creia que l'ocupació neandertal de l'Abric Romaní anava des dels 73.000 anys fins aproximadament els 40.000. Un nou estudi d'investigadors de l'IPHES ha fet endarrerir aquesta data fins els 120-125.000 anys.
L'equip d'investigadors, liderat per Josep Vallverdú, Raül Batrolí, Antoni Pons i Francesc Burjachs ha fet un sondeig que demostra l'ocupació neandertal en almenys 30 metres d'estratigrafia, 16 més dels que es coneixia fins ara.
Amb una màquina perforadora han arribat a foradar fins a 29,20 metres, però han advertit que encara no han arribat fins al fons de tot, per tant, queda molta feina per fer.
Amb aquest sondeig els arqueòlegs han volgut conèixer millor els nivells d'ocupació neandertal per tal d'organitzar-se millor, i han trobat que encara en resten dos per investigar.
Alguns materials trobats per sota dels 16 metres semblen haver estat modificats pel foc, que tots sabem que els neander dominaven a la perfecció.
Aquesta data tant antiga, de més de 120.000 anys, és molt interessant, perquè el període que situat entre els 125.000 i 70.000 anys és molt poc conegut a la península, i es creu que correspon a un estadi interglacial, és a dir, marcat pel clima benigne.

Els investigadors han remarcat l'excepcionalitat de l'Abric Romaní entre els jaciments neandertals que hi ha a la resta del món, tant pel tipus de sedimentació, que permet la conservació de restes com ara la fusta i els fogars, molt escassos i difícils de trobar, com per la seva antiga i constant ocupació durant els últims 125.000 anys.

L'Abric Romaní és, sens dubte, un dels jaciments més interessants i complets a l'hora d'entendre els neandertals, i que donarà moltes notícies i sorpreses durant els propers segles.
La única cosa que falta per trobar per compensar l'esforç i la suor dels arqueòlegs és un *troç* d'algun dels seus antics ocupants.

diumenge, 25 de juliol de 2010

Els neandertals, uns africans més que van voler fugir de la calor?


Quins són els orígens dels neandertals? Quan, com i per on van arribar allà on els sapientíssims se'ls van trobar quan van iniciar la seva expansió per tot el globus terrestre?
Comencem pel principi: els neandertals es creu que van aparèixer fa uns 230.000 anys a Europa. Dic es creu, perquè és a partir d'aquesta data quan els fòssils trobats a Europa presenten les característiques típicament neandertals. I si anem més enllà? Ens trobem els H. heidelbergensis, uns altres europeus. Aquests es creu que haurien viscut a Europa des de fa 500.000 anys fins a l'aparició dels neandertals. I què passa amb els antekessors? I l'Homo georgicus? I els erectus? Tots ells també van trepitjar Europa en algun moment o altre. Quina relació tenen amb els neandertals?
Preguntes sense resoldre. De moment, la genètica i la morfologia ja han començat a dir-hi la seva, però no ens han pas aclarit les coses, tot al contrari: estem més perduts ara que mai.
Quines teories hi ha del COM i el QUAN, és a dir, COM van aparèixer els neandertals i QUAN, de qui són descendents? N'hi ha 3 de principals:
-Orígen remot europeu. Els seus avantpassats van arribar a Europa procedents d'Àfrica fa 1,5 milions d'anys, i van anar patint canvis morfològics fins arribar a convertir-se, fa 230.000 anys, en neandertals.
-Orígen africà antic: Un grup d'H.heidelbergensis que corria per Àfrica fa 500.000 va decidir abandonar el calorós continent per cercar una mica de fresca. La resta de Heidelbergs van romandre a l'Àfrica en la seva forma més Rodhesitzada (és així com s'anomenaven els africans) i van evolucionar fins donar lloc als moderns.
-Orígen africà recent (extret del llibre d'A. Rosas): Un tal H. helmei, d'ascendència desconeguda, però africà de cap a peus, va deixar el seu continent bressol fa 300.000 anys per anar cap a Europa. Aquest helmei també seria l'avantpassat dels moderns. L'evidència ve d'un tipus d'indústria lítica compartida pels neandertals i els moderns de Qafzeh/Skhul alhora. No cal que digui que és la menys acceptada.

Ens falta el PER ON. Per on van entrar aquests homínids? Resposta curta: ningú no ho sap.
És molt difícil esbrinar les rutes migratòries d'homínids que van viure fa milions d'anys. Hi ha un parell de possibilitats:
-L'orient mitjà: van saltar d'Egipte fins la península Aràbica i van continuar pujant, fins que finalment van tombar a mà esquerra per accedir a les terres europees (serveix per fer-vos un petit esquema mental?). El georgicus ja corria per l'est d'Europa fa gairebé 2 milions d'anys.
-El nord d'Àfrica: un cop establerts allà, van haver de creuar l'estret de Gibraltar o bé saltar a Sicília i des d'allà a Itàlia. Les restes humanes més antigues fins ara descobertes a la península Ibèrica daten d'1,5 milions d'anys, i possiblement més. Seria, per tant, anterior a la presència dels antekessors. Un altre homínid per fer més alegre la festa?
De totes maneres aquestes dates no ens diuen gran cosa. En qualsevol moment poden aparèixer restes més antigues i desconeixem completament els patrons migratoris d'aquests homínids. En qualsevol cas sembla ser que provenien d'Àfrica (perquè és allà on s'hi han trobat els homínids més antics, com ara l'habilis).

Què ens diuen, la morfologia, la genètica i l'arqueologia?

*Els llinatges mitocondrials dels neandertals i dels moderns van tenir una avantpassada comuna que va viure i morir fa uns 600.000 anys (però que baixen fins a 450.000 quan es compara l'ADNmt de la senyora X).
*El genoma neandertal dóna de promig una divergència del llinatge modern de 825.000 anys.
*Però... en el mateix article, un científic americà, empleant un altre mètode, va arribar a un temps de divergència entre els 300.000 i 400.000 anys. Aquest americà va ser fortament criticat, fins i tot es va arribar a postular que li van deixar fer les estimacions per tenir-lo content, com qui dóna un caramel de maduixa a un nen petit perquè no plori. Sembla ser que el pobre tampoc no ho va fer gens malament. Ara bé, hi ha un salt de 400.000 anys amb l'altra estimació, això cal tenir-ho en compte.

*Segons la morfologia dels seus queixals, els neandertals es van separar del llinatge modern fa 1.000.000 d'anys (amb un 60-80% de fiabilitat).
*Els neandertals més antics han estat trobats a la península ibèrica, i també hi ha un possible jaciment molt similar als del sud de la península al Marroc. És per això que hi ha antropòlegs que creuen que els neandertals van passar d'un cantó a l'altre, possiblement durant una glaciació, en què l'aigua estava glaçada i era fàcil passar-hi per sobre.
*Els neandertals presenten afinitats morfològiques amb els H.heidelbergensis (com costa d'escriure), senyal que mantenien alguna relació amb ells més que circumstancial.
*Durant la seva conferència a la UAB, Carles Lalueza va explicar que el genoma neandertal també donava indicis d'encreuaments amb grups més arcaics. És a dir: que els neandertals provenien en part d'una línia que es va separar del tronc modern molt després que d'una altra línia amb la qual es van encreuar també. Espero saber més notícies d'aquest tema tan interessant i inexplorat d'aquí poc. Si es confirma, voldrà dir que els neandertals tenien una estructura genètica ben complexa i no eren el procés d'evolució linial d'aquells antekessors. Si encara tindrà raó, l'Alan Templeton, amb el seu Out of Africa again and again, i els neandertals seran uns africans més que durant la seva colonització d'Europa i Àsia es van trobar uns altres grups més arcaics amb els quals de tant en tant no es podien resistir als encants d'alguna senyora o senyor X (de què em sona...?).

De moment, amb les dades de què disposem per conèixer la història evolutiva dels neandertals, tant de la genètica, com de la morfologia i de l'arqueologia, només podem dir una cosa: AUXILI AIXÒ NO QUADRA PER ENLLOC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dissabte, 24 de juliol de 2010

Reflexions sobre el NeanderClonatge


El mestre Hawks acaba de penjar un post molt interessant al seu blog titolat "Adopt a Neandertal" i que m'ha fet reflexionar una vegada més sobre aquest tema que a tots ens té més o menys intrigats.
Tots sabem que ara per ara, clonar un neandertal és impossible, i tots sabem també que la ciència avança a passos de gegant, i el que avui és impensable d'aquí 10 anys podria convertir-se en realitat.
Aquest seria el cas de la clonació de neandertals. Els experts, com ara Carles Lalueza, deixen la porta oberta a la pregunta de si en un futur no molt llunyà es disposarà de la tecnologia necessària per tornar-los a ressucitar. Dit d'una altra manera, els neandertals són únics i... repetibles.
Hawks ja ha deixat ben clar que ell està d'acord i li sembla molt interessant clonar teixits neandertals per estudiar-ne el funcionament i comprendre millor la nostra biologia i evolució.
Carles Lalueza també ens va fer saber que ben aviat (si és que no ha començat ja) experimentarà amb aquella llista de 78-83 gens únics del llinatge modern i que ens podrien donar claus del nostre "èxit".
Per aproximar-se experimentalment a la biologia neandertal, és clar, haurà d'emplear uns quants ratolinets de laboratori. Quins mesos que ens esperen! Jo només desitjo que el procés de neandertalització no els faci gaire mal, pobres bèsties.

Per altra banda, Hawks no es mostra partidari de clonar un neandertal sencer. Els motius són ben obvis i reals, per més mal que ens faci reconèixer-ho.

-Què en treuriem? Els neandertals són com qualsevol altre grup humà. Per què hauriem d'anar a buscar més humans, com si no en tinguéssim prous!?
-Quin tracte rebrien els neandertals en aquest món? Si tenim en compte el que han rebut i reben ara, no seria gens estrany que un cop clonats, anéssin directament a fer pujar les apostes d'un combat de boxa o bé en un circ. Això en el millor dels casos, perquè no ens enganyem: la diferència encara ens fa por.
-Hi hauria gent que segurament voldrà adoptar nens neandertals. Però quin sentit té adoptar un nen neandertal clonat i no qualsevol nen del tercer món? Per què hem d'anar a buscar nens neandertals, si n'hi ha milions que es moren de pobresa i necessiten l'ajut d'una família del primer món?
-Hi ha processos del desenvolupament humà que encara no els coneixem prou bé com per aventurar-nos a clonar un neandertal; per tant, durant el procés de clonatge, hi hauria riscos pel neandertal, tant de malformacions, com de mort durant el part o poques hores després. És justificable fer passar els neandertals per tot aquest calvari, només per satisfer la nostra curiositat?

Quin dilema, quan el cor et diu una cosa i la ment una altra. En aquest tema cal pensar amb el cap fred i fer ús de la raó. Qualsevol neandertalòfil respecta al màxim els neandertals i vol el millor per ells. I el millor per ells és que no els fem víctimes de la nostra curiositat i egoïsme i els deixem reposar tranquils.

(Però siusplau, encara que no poguem gaudir de la seva presència real, com a mínim que en poguem conèixer tantes coses com la ciència permeti, i que en surtin moltes pel·lícules, llibres i documentals de qualitat.)

dijous, 22 de juliol de 2010

3 llibres sobre neandertals que passaran a la història.

Avui he sortit de caça. No anava pas a caçar una peça per omplir el meu estómac, sinó una mica de nutrició intel·lectual perquè les neurones no se'm rovellin amb la calor. Tant bon punt he tingut la teca sota el braç, he fet un balanç global de la sessió: Unes 1.000 calories cremades en menys de 2 hores. Un cop desafortunat mentre aparcava en un lloc estretíííssim a la part superior esquerra del paraxocs i que ha deformat la llauna. Calor mortificant durant 3 hores seguides. Punxades a la panxa i sed d'elefant durant tot el recorregut (uns 2 quilòmetres de res, entre escales, voreres i passadissos), i tot per això:

Aquest ha estat el preu dels 3 exemplars que he agafat prestats de la biblioteca, i que com ja us deveu imaginar, tracten sobre neandertals (exclusivament!).
Un d'ells és més enganxós que el SuperGlue, només obrir-lo ja no n'he pogut apartar la vista durant mitja hora, i mira que m'ho he repetit 15 vegades abans d'obrir-lo: Maria Lluïsa, res de llegir-lo ara, ja començaràs demà. Però no hi ha hagut res a fer, els baixos instints han acabat guanyant la voluntat, que al cap i a la fi vol dir que és un llibre molt interessant. Em refereixo al petit del mig. És de color verd i va ser escrit pel mateix Antonio Rosas en persona. El seu títol és "¿Qué sabemos de?: Los neandertales" i es presenta com un magnífic manual ple de definicions de tots i cada un dels aspectes remotament relacionats amb els neander: des de l'anatomia fins a la seva extinció. A més a més, va ser escrit aquest mateix any, el 2010. Fa pinta de guanyar-se la matrícula d'honor, encara que sembli una mica esquifit.
El segon és el negre de la dreta, titolat "Genes de neandertal" que va ser escrit per... Carles Lalueza Fox! El mateix que va fer aquella SUPER-HIPER-MEGA-conferència a la UAB parlant del genoma, el mateix que ha tocat (i tocarà) unes quantes vegades la seqüència d'ADN d'uns quants neandertals! Aquest llibre tractarà tot l'aspecte genètic, la pega és que és del 2005, quan encara no en sabíem gairebé res de l'ADN nuclear. O si? Potser els genetistes ja en sabien alguna cosa i ens ho amagaven. De totes maneres crec que n'hauria de treure un segon exemplar actualitzat, que hem avançat molt des de llavors.

Anem pel tercer i últim (en volia agafar més però com que ja anava molt carregada (i suada), ja hi tornaré un altre dia).
Es tracta del conegudíssim "El collar del neandertal" del nostre conegudíssim també Juan Luís Arsuaga. Aquest encara no l'he fullejat, bé sí, una miqueta, i hi he vist la paraula "Cro-magnon" escrita, la qual cosa vol dir que segurament tractarà ben extensament l'Encontre.
L'Arsuaga és un geni de la paraula, quan ell parla, tothom calla. Les seves paraules, les seves frases, per més curtes que siguin, et poden fer viatjar 800.000 anys enrere en menys de mig segon, tant plenes d'emocions, de sentiments, de reflexions, de... màgia. Us imagineu tota aquesta màgia aplicada als neandertals? Jo no, va més enllà d'on pot arribar la meva ment.

Valoració de la jornada de caça: ÈXIT ROTUND.

dimecres, 21 de juliol de 2010

[QUÈ FORT!] Els bascos són els últims descendents de l'home de neandertal.

No m'he tornat boja, només he entrat en aquesta pàgina:
El NeanderBasc

Un minut de silenci abans de començar a llegir. No puc evitar que la vista se'm clavi damunt de dues paraules i mitja que apareixen al segon paràgraf de la pàgina:
"Robert J Sawyer". I aquí és quan em relaxo completament: ah! Però si és una broma! I potser de mal gust. O no? És possible que aquesta pàgina, amb un títol tant estrany i amb el nom d'aquest personatge que diu escriure "novel·les de ciència ficció" al qual van donar el premi Hugo de tant malament que ho va fer, em puguin fer riure una estona? Va, continuo llegint, que riure és molt sa per la salut.
Els primers paràgrafs parlen sobre l'ADNmt dels neandertals, un dels primers de desxifrats per l'equip d'en Pääbo. Res a dir.
Somric una mica quan veig que l'autor anomena "home country" (dels neandertals, se sobreentén) al País Basc.
Primera riallada: "Basque skulls tend to be built on a different pattern. In the early 1880s, a researcher reported "Someone gave me a Basque body and I dissected it, and I assert that the head was not built like that of other men".
Hem d'entendre, doncs, que els bascos no comparteixen el mateix orígen que la resta de la Humanitat. Perfecte, però, on és l'estudi que assenyala una especial afinitat entre els cranis neandertals i els cranis bascos? On? On?

Continuem, que ara pressento que vindrà el millor.
Un cop deixat de banda l'aspecte morfològic (que només incloïa el paràgraf que he copiat més amunt) l'autor passa a l'aspecte genètic; ens explica que el 55% dels bascos són del grup sanguini O i el 33% d'ells tenen Rh-, una de les freqüències més altes del món. I ara vindrà l'Enganxada, perquè jo suposo que tot això ho haurà d'enganxar d'alguna manera amb els neandertals. Doncs no, m'he equivocat. No ha vingut l'Enganxada, sinó la Inventada. És clar, els neandertals havien de ser per força Rh- i els africans moderns RH+. Això hauria creat una barrera que hauria dificultat els creuaments.
Ara fins i tot té una mica de sentit, si no fos perquè ningú no sap si els neandertals eren Rh+ o Rh-, i sembla que la majoria era del grup O. Però per què els bascos? Hi ha moltes poblacions que són majoritàriament del grup O, i de l'Rh- no n'hi ha cap evidència. En qualsevol cas, l'Rh+ va ser descobert en uns micos, anomenats Rhesus.
Fins aquí l'explicació genètica. Ara ve la lingüística (rialles).

"The structure of the Basque language is also very distinctive, it is said to contain only nouns, verbs, and suffixes"
No hi entenc massa, tinc entès que el basc és una llengua aglutinant (i n'hi ha moltes d'aquest mateix tipus). M'equivoco si em sembla que els coneixements lingüístics de qui va escriure això són gairebé nuls?
L'autor diu que el basc o èuscar és una llengua aïllada total i completament de totes les altres. Bé, fins aquí res a dir. Potser és una mica exagerat dir això, però és clar, ha de quedar ben aïllat per semblar neandertal, hem d'entendre. I ara suposo que haurà de venir alguna Enganxada: In the present scenario, Basque is the descendant of a spoken language originated by the N-people, independently of (and possibly at a much earlier time than) the languages of the S-people.
Aquí la tenim! És clar, els neandertals ja parlaven basc, fa més de 40.000 anys i abans de l'arribada dels moderns (rialles).
I la última frase per comentar: diu que segons les reconstruccions dels tractes vocals, els neandertals no podien pronunciar la vocal "i", i que aquesta vocal no apareix en la llengua basca. He corregut a investigar-ho i m'he trobat que el basc té 5 vocals: a e i o u. A més a més, no he trobat CAP estudi que apunti a una particular semblança entre els tractes vocals dels bascos i dels neandertals, ni molt menys que els neandertals parléssin llengües aglutinants.

L'autor torna a saltar al tema de la genètica. Afirma que hi ha estudiosos que consideren els bascos "diferents" genèticament dels seus veïns i de la resta d'europeus. No sé pas si això és cert, tinc entès que els últims estudis ho contradiuen, i que es tractaria més aviat d'una població molt aïllada de la resta i amb un alt grau de consanguinitat. En qualsevol cas, enlloc no es diu si aquestes diferències els fan més propers als neandertals o bé no hi tenen res a veure (rialles).

Acaba dient que els últims neandertals eren més semblants als moderns i que seria molt interessant investigar el genoma per veure si tot això el que diu és veritat (oi tant que sí!).

Conclusió: Una altra teoria tirada per terra. No s'aguanta per enlloc. Tot són suposicions, no hi ha CAP evidència que els bascos siguin més semblants als neandertals que la resta d'europeus, ni morfològicament, ni genèticament ni lingüísticament.
Mira que m'ha sabut greu tombar-lo, tant que m'ha fet riure! I encara me'n fa, quan he descobert que HI HA GENT QUE S'HO CREU!!!









dimarts, 20 de juliol de 2010

[Sota Terra] Només 3 setmanes pel capítol de l'Abric Romaní (sí!)


-Què faig si m'he perdut un capítol del Sota Terra?
Agafa un ganivet de tallar pa i... No va, avui farem els ulls grossos, perquè (no ho digueu a ningú) a mi també m'ha passat. NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO no sabeu quina frustració he sentit quan he engegat la tele i he vist que ja anaven per les cuinetes. NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO avui precisament que havien de fer un viatget de 3,5 milions d'anys, avui que havien de visitar un cementiri ple d'animals exòtics atrinxerats pel que semblaven eines d'homínids! És que no hi ha dret, cada dia el fan en una hora diferent aquests de TVE-3! Normalment comença a dos quarts d'onze, però avui ha començat abans de les 10, no és just! Ja sé que és culpa meva, ho sé, però no es just, sé que hauria d'haver mirat l'hora que tenien programada per avui, aghhh quina ràbia!
Va, que el temps ho cura tot, d'aquí una setmana ja ni ens en recordarem! A més a més, la ferida, encara que sigui irreparable, es pot intentar arreglar una mica mirant els vídeos que tenen penjats a la pàgina:
http://www.tv3.cat/sotaterra/videos
Hi ha uns quants problemets que m'he trobat a l'hora de mirar aquests vídeos tan simpàtics:
-Van moo(oooooo)oolt lents a carregar-se.
-I quan s'han acabat de carregar, després d'haver-se aturat 45068968 vegades, NO TE'LS DEIXA TORNAR A VEURE, sinó que els has de tornar a carregar. Un càstig molt sever per qualsevol que accedeixi a la banda ampla amb una connexió tant miserablement lenta (algú prendrà mal avui).
Del capítol d'avui n'hi ha uns 4, el més interessant de tots és un que es diu "conclusions Eudald Caldes".
I ara ve l'avís de debò. Tota la meva ràbia d'avui quedarà en res si m'arribo a perdre UN SOL SEGON del capítol on aquests genials antropoarqueòlegs se'n van a gratar a l'Abric Romaní, cosa que passarà d'aquí 3 setmanes.

3 setmanes. Apunteu-vos-ho bé, perquè en aquest capítol descobrirem...:
-Com vivien, com s'organitzaven, de què s'alimentaven, com es protegien
-Buscarem restes, eines; el que ens pugui donar una pista. I si trobem una resta directa d'un home de Neandertal, un os, ja serà històric, perquè mai, en tota la història de l'Abric Romaní, s'ha fet una troballa tan important!
UAUUUUUU us imagineu que trobin algun troç del que va ser un neandertal!?!? Començaré a saltar i a riure d'alegria. Ja he començat.
-És la "casa" de l'Eudald Carbonell des de fa gairebé 30 anys. Quina frase tan certa! L'Eudald és gairebé un neandertal vivent, si fins i tot porta barret i no se'l treu mai!
-Durant aquest temps han fet nombroses troballes: estris de fusta i de sílex i gran quantitat de fogars i ossos dels animals que servien d'aliment als neandertals, els quals utilitzaven aquest assentament per a estades no gaire llargues, com a lloc de pas.
Aviam si en troben uns quants més i l'Eudald els amaneix amb els seus comentaris.
s una espècie diferent a la nostra (Homo sapiens sapiens), si bé recentment s'ha descobert que hi va haver creuaments amb humans fa uns 80.000 anys. Veig que també parlaran del genomaaaaaaaaaa.
-Fa uns 30.000 anys, els neandertals es van extingir. N'hi ha que encara els plorem.

I atenció! Aquí hi ha uns quants comentaris (perquè se suposa que ja ho tenen fet de fa temps) de les experiències d'aquells arqueòlegs:
Rosell: "S'ha de tenir en compte, però, que aquest va ser el primer rodatge, i que ningú sabia ben bé de què anava tot allò."
Joan G. Biosca:
"Em quedo amb el record de la monumentalitat d'una veritable "catedral" de la prehistòria i la complexitat de moure un equip extens d'arqueòlegs i de gent del rodatge."
Gemma: "Anàvem tots bastant perduts i, a més, no ens coneixíem! A mi em feia molta impressió i respecte, perquè és una època que desconec i no l'he treballat."

El primer rodatge!?!? Ningú no sabia de què anava tot allò?! Una època que desconec i no l'he treballat!?!?
Sí que pinta bé la cosa! Però nois, si no sabieu de què anava tot plegat, perquè no el vau rodar més endavant? Espero que tot plegat siguin 4 comentaris entre palada i palada per espantar una mica l'audiència.

NO US EL PERDEU PER RES DEL MÓN.

dilluns, 19 de juliol de 2010

La netedat de les boques neandertals queda fora de dubte.


Com deia l'Einstein, en els temps que ens ha tocat viure, és més fàcil destruïr un àtom que un prejudici.
Els neandertals, pel seu compte no paren de donar-nos pistes del seu comportament complex i disciplinat. Aquesta vegada la cosa va de dents, o més ben dit, d'escuradents. No és pas la primera vegada que els neander ens sorprenen amb algun dels seus estris estrafolaris, bé aquesta no és pas la paraula, si tenim en compte que els escuradents han arribat fins a les cuines del segle XXI. Els NeanderEscuradents, excel·lents peces minúscules i primes de fusta que servien per netejar el forat que hi ha entre les dents de les possibles restes de menjar que hi quedaven enganxades, van ser descoberts per primer cop l'any 2007 en un jaciment anomenat Pinilla del Valle (Madrid). Per confirmar-vos que la cosa va de debò, només cal dir que qui ho va descobrir va ser el mateix Arsuaga, en analitzar dos molars d'un individu que va viure fa més de 60.000 anys.
I ara s'ha tornat a trobar l'evidència d'ús d'escuradents, concretament en un estudi alemany de dentadures neandertals, el qual conclou que les marques observades entre els forats de les dents no són casualitat. Ralph Schmitz, un arqueòleg que va protagonitzar el documental "El verdadero neandertal" ha fet les següents observacions: "algú hi va ficar (referint-se a l'espai entre els queixals) una cosa de fusta durant força temps". "La marca no dóna lloc a dubtes: sempre al mateix lloc, sempre en la mateixa direcció".
Un dels queixals analitzats comptava amb un forat de gairebé 7 mil·límetres, la qual cosa pot voler dir que el neandertal al qual pertanyia sentia una gran admiració per les boques netes.
Esperem que aquests estudis serveixin perquè els neandertals que surten als documentals no tornin a exhibir mai més aquelles fastigoses dents amb molsa, excel·lents per provocar el vòmit.

dissabte, 17 de juliol de 2010

El vigor de l'híbrid: mite o realitat?


Corre una teoria o pseudoteoria científica que s'aguanta sobre bases més aviat dubtoses i que ens ve a dir el següent: els híbrids (és a dir, el producte de l'encruament de dues espècies diferents) solen ser més alts, més forts i més resistents a les malalties que qualsevol dels individus de les dues espècies d'on provenen. Aquesta teoria es coneix amb el nom de "vigor de l'híbrid", i la vaig sentir per primer cop al documental "Neandertal Code" de l'any 2008, on també hi sortia en Hawks recolzant aquest suposat vigor.
Tres paraules poden resumir una hipòtesi que arrenca a finals de l'any 2006 i que ha estat tombada per terra 4 anys més tard: microcephalin, Tau H2 , interbreeding.

"Microcephalin (MCHP1)" és un gen amb dos al·lels, un d'ancestral que anomenarem d, i l'altre de derivat al qual posarem el nom de D. Aquestes dues versions sembla que es van separar fa 1,1 milions d'anys, segons l'article original; això suposaria que l'al·lel derivat D, que es troba en major proporció fora d'Àfrica, fos passat per un llinatge d'homínids que es va separar de la branca moderna fa 1,1 milions d'anys. A més a més, sembla que l'al·lel D va "entrar" al genoma de les poblacions modernes d'Euràsia fa relativament poc: uns 37.000 anys.
I ara ve la pregunta del mil·lió: quin homínid hi ha, que s'ajusti bé a tots els requisits demanats?
BINGO! Els neandertals.
Aquest al·lel sembla que té algunes funcions importants en l'estructuració i creixement de l'escorça cerebral, és un gen implicat en les funcions mentals superiors, "intel·ligència" perquè ens entenguem. I tots sabem que és per la intel·ligència que els moderns es diuen H. sapiens sapiens i no H. africanensis. Si a més a més hi afegim la teoria del vigor de l'híbrid a tot això, ens queda una escena que ni pintada. Ja ho tenim! Van exclamar els de l'article. L'al·lel D va ser passat pels neandertals.
I es van quedar tant amples, fins que la cosa va començar a caure pel seu propi pes: en Pääbo i els del seu equip no han trobar cap rastre de l'al·lel D en cap dels genomes neandertals analitzats fins ara. Ho van dir l'any 2006, i ho han tornat a dir el 2010.
A més a més, ha sortit un altre treball que ens ho torna a repetir: es tracta de l'anàlisi de l'ADN nuclear d'un neandertal italià de 50.000 anys. Aquest neandertal portava l'al·lel ancestral o d i no pas el derivat, el que es troba principalment a fora d'Àfrica. És a dir, que o bé l'al·lel D no es trobava en els neandertals o bé era molt estrany.
Per acabar de desmontar definitivament aquesta teoria, només cal assenyalar un altre estudi molt interessant, on s'ha trobat relació entre les proporcions dels al·lels D i d i el tipus de llengua (tonal o no tonal). Als llocs on es parlen llengües tonals, com el xinès i moltes llengües d'Àfrica, sembla que hi ha un predomini de l'al·lel ancestral o d. En canvi, a les zones on es parlen llengües no tonals, com el català, hi predomina l'al·lel D. Els autors creuen que l'al·lel D té alguna funció implicada en el llenguatge, encara no descoberta, i que ha estat seleccionat positivament a les poblacions amb llengües no tonals.
Si això és cert, com a mínim ens podria indicar que els neandertals parlaven llengües tonals!
Aquest al·lel D per tant, no deu venir dels neandertals, i tota aquesta teoria que semblava aguantar-se sobre uns pilars tant sòlids, ha caigut amb tanta facilitat com cau castell de cartes.

Passem al següent gen: El tau H2 haplotip.
Les proteïnes tau estan implicades en l'estabilitat dels microtúbuls i són molt nombroses a les neurones del sistema nerviós central. La degeneració d'aquestes proteïnes es creu que pot tenir alguna relació amb l'Alzheimer.
D'aquestes proteïnes n'hi ha dos haplotips: l'H2 i l'H1.
L'H1 és present de forma majoritària a tot el món. En canvi, l'H2 sembla que només apareix en les poblacions europees i altres poblacions no europees però amb ascendència europea.
Segons un article aparegut l'any 2005, les versions H1 i H2 es van separar d'un tronc comú fa 3 !!! milions d'anys.
Els autors proposen que aquest H2 devia "entrar" a les poblacions europees fa uns 30.000 anys.
Quin homínid hi ha que compleixi aquests requisits?
BINGO! Els neandertals un altre cop.
Un estudi molt recent (a més a més dels genomes neandertals analitzats fins ara, on n'hi ha cap rastre) contradiu la data dels 3 milions d'anys i la fa recular fins a uns 60.000.
En aquest estudi s'han estudiat moltes poblacions europees i del sud-oest d'Àsia, on l'haplotip H2 és més freqüent (un 30%).
Aquestes dates tant recents i l'absència d'aquest haplotip al genoma neandertal suggereixen que és millor abandonar la idea d'un orígen neandertal pel tau H2.

Evidentment aquests no són pas els únics gens que s'han proposat com a resultat de l'interbreeding. L'any 2001 es va proposar que l'al·lel resposable de la pigmentació dels pèl-roigs provenia dels neandertals, la qual cosa es va encarregar de descartar en Carles L, i n'hi ha hagut d'altres de menys famosos.
L'anàlisi del genoma neandertal ha permès saber que les seqüències que compartim amb els neandertals no semblen tenir cap funció que ens doni vigorositat, sinó que parlant clar, no serveixen per res.
Tot plegat fa que la teoria del vigor de l'híbrid i que tant amablement han acollit certs multirregionalistes com ara el nostre Hawks i en Wolpoff no acabi d'encaixar. I és que aquesta teoria, en el fons, el que busca és trobar l'explicació de perquè som tant únics i especials, perquè com sabem, segons la creació i d'altres teories que corren per allà amb certa afinitat amb el forad'africanisme, intenen explicar perquè hem tingut tant d'èxit, som tant intel·ligents i tant macos. N'hi ha que s'ho tenen tant cregut que a falta de proves divines, el que fan és inventar-se teories de vigorositat d'híbrids i coses per l'estil, i que els neandertals, amb el mateix vigor i el seu ADN, s'han encarregat de desmentir.

divendres, 16 de juliol de 2010

Els neandertals...eren humans?


Ja hi som. Sempre la mateixa història, la mateixa baralla: que si els neandertals eren o no eren humans. Hi ha dos bàndols; el primer, format per aquells que sostenen que només els H. sapiens x2 tenen dret a ser considerats humans. El segon, és el d'aquells que amplien una mica més la definició i creuen que tots els del gènere Homo són per definició, humans, i això inclou evidentment els neandertals.
I encara n'hi podriem afegir un tercer, que ens diu que les males persones no són humanes.
En què quedem? I primer de tot: en què es basen els de l'un i l'altre grup, per defensar els seus criteris?
Els del primer grup, en l'espècie escollida. Només els H. sapìens, els humans moderns, es poden permetre el luxe de ser adjectivats com a humans. Només ells, perquè... només ells parlen, pensen, s'emocionen, es pregunten d'on vénen i com va començar tot i fan coses incomprensibles. Només ells han arribat a trepitjar la Lluna, a matar milions de persones de la seva espècie pel sol fet de pensar diferent, només ells creuen en l'existència del més enllà i que hi ha extraterrestres que els observen. Només ells tenen (0 creuen tenir) el control del planeta, un planeta que poden destruïr amb les seves armes en qualsevol moment. Només ells han pogut seqüenciar i esbrinar qui eren els neandertals.
Aquesta és més o menys la definició que al llarg de tota la meva vida he anat confeccionant del concepte d'humà i que surt més o menys en qualsevol discurset d'aquells que justifiquen l'extistència d'una suposada humanitat i d'alguna pel·lícula que tracta sobre la "naturalesa" humana.

Ara anem per una definició menys sentimental: ser humà podria voler dir simplement tenir pensament simbòlic (o més simbòlic que el d'altres primats), parlar, veure-hi en color, caminar dret, barallar-se utilitzant armes, enterrar els morts o fer música i ballar. Aquesta és la definició dels partidaris d'un concepte d'humà més científic i no tant emocional, i que s'aplicava fins ara en el cas dels neandertals. Però tant bon punt es van publicar els resultats del genoma i es va saber que els neandertals s'havien aparellat amb els humans purs, alguna cosa va canviar.
En Hawks ho va dir ben clar al seu blog: ara sabem que els neandertals eren humans.
I per què? Només pel sol fet d'haver-se aparellat amb els moderns, això ja els fa humans? O bé és el fet d'haver tingut descendència fèrtil, que indicaria que són la mateixa espècie, el que els classificaria automàticament com a humans, seguint el criteri de H.sapiens x2 =humans?
Com veieu, hi ha una confusió molt gran a l'entorn de la paraula "humà". Encara que s'intenti definir què vol dir aquesta paraula, el cert és que a ningú no li queda clar, tothom té la seva pròpia definició, tant vàlida com la que dóna el diccionari.
I el diccionari de l'enciclopèdia catalana, diu el següent respecte la paraula "humà":
1-Relatiu o pertanyent a l'home
2-Propi de l'home. Aquest gos té intel·ligència humana!
3-Gènere humà (o espècie [o raça] humana) Els homes

4-Conjunt dels éssers humans; humanitat. Pretenia de redimir els humans.
5-Propi de la imperfecció, la feblesa, etc., de l'ésser humà. És molt humà que miri d'afavorir els seus.
6-Que se sent solidari amb els altres, que és considerat benèvol, generós, etc., envers ells


Encara més confusió. A més a més de les definicions pròpies de l'espècie, també n'hi ha d'altres de més sentimentals, com ara la que fa referència a la imperfecció i la que parla de solidaritat amb els altres.
Una pregunta que em faig és si l'adjectiu humà aplicat als neandertals es consideraria positiu o negatiu. Quan diem que ells eren humans, ens refererim que eren tant malparits com nosaltres, o bé que en el fons tenien bon cor?
La única cosa que queda clara d'aquesta paraula, amb la qual de vegades sí i d'altres no es bateja els neandertals, és que no es pot aplicar en un sentit taxonòmic. És una paraula inventada pels humans, i que ni els mateixos saben què vol dir. Una paraula que vol dir moltes coses i alhora res, i que no ens serveix per descriure objectivament la manera de ser dels neandertals, perquè queda clar que ells també eren benèvols, generosos i imperfectes. Però és que els australopitecus també ho podien ser, d'aquesta manera, llavors ells també eren humans? I si ser caníbal és ser dolent, però en canvi els neandertals ho trobaven perfecte, qui té raó?
Només hi ha una cosa clara: a l'hora de descriure els neandertals sempre és millor deixar de banda les emocions i prejudicis i fer-ho empleant un llenguatge científic i el màxim d'objectiu possible, on la paraula "humà" no hi tindria cabuda.

dijous, 15 de juliol de 2010

Els Palomas, uns murcians amb una llarga història.


El famós jaciment murcià siutat a la localitat de Torre Pacheco i vulgarment anomenat "Palomas" és famós a nivell mundial per dos motius: el primer, pel seu nom real, que no és pas "Palomas", això només és una petitíssima contracció de: Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, el seu nom real.
El segon motiu és l'antropològic/arqueològic, i ocuparà el que resta de post.
Comencem: SPCG és un jaciment situat a 20 metres de profunditat i el segon en antiguitat homínida de la península ibèrica: 120.000 anys. Aquesta data coincideix amb l'aparició dels neandertals, que hi van viure fins al final de la seva extinció cap al 34.000 A.C.
SPCG és una mina de materials, s'hi troba una mica de tot: fòssils d'animals, eines pertanyents a la tecnologia musteriana, i... NEANDERTALS, així com també evidències d'enterraments funeraris, UAU! És impressionant, tal com diu l'antropòleg britànic Michael Walker, el portaveu en cap de les excavacions i un antropòleg del nivell de l'Eudald Carbonell, si aquests enterraments funeraris es confirmen, això podria significar "un dels descobriments més grans d'aquesta època de la història". I no només hi ha això, sinó també el desxiframent del genoma, la clonació, etc. Quines dècades que ens esperen, no us fa pena pensar en tota la gent que ha mort fins ara sense tenir l'oportunitat de saber qui eren realment els neandertals? El cert és que fa una mica de pena...
L'evidència que els neandertals celebraven rituals mortuoris prové de la posició dels esquelets, tots ben col·locats, de manera horitzontal, i l'estat del lloc, que fa pensar en algun tipus de cerimònia post-mortem. IM-PRES-SI-O-NANT.

Passem al tema més calent de tots: els fòssils neandertals. O bé d'algun altre homínid? Quan es van trobar, els arqueòlegs no n'estaven segurs si eren neandertals, però tot va quedar aclarit gràcies a aquest estudi on també hi va participar en Walker, a més a més d'en Zilhäo i en Trinkaus, entre d'altres: Late Neandertals in Southeastern Iberia: Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, Murcia, Spain
L'estudi analitza les restes d'uns quants individus neandertals que van viure a la SPCG i datats en uns 40-43.000 anys. Els autors han posat èmfasi en la fiable datació dels fòssils; segons diuen, hi ha altres llocs amb dates més recents, però sense presència neandertal. Com que els de Gibraltar es van extingir fa uns 30.000 anys, potser seria correcte dir que els Palomas eren dels "penúltims".
I quina prova hi ha, de la seva neandertalitat? L'anàlisi detallat de les restes d'aquests individus, que mostren sense cap dubte, la seva neandertalitat. Això és molt important, perquè confirma la presència neandertal tardana (respecte la resta d'Europa) a l'extrem sud de la península ibèrica.
Hi ha, a més a més, una altra dada rellevant: els últims Palomas sembla que tenien més afinitat amb els moderns que no pas altres neandertals més antics. Hi ha certes característiques de la mandíbula i la dentició que els separen dels seus companys d'espècie i els ajunten amb els moderns. Pels autors, hi ha dues explicacions possibles:
1- Que algun africà despistat provinent de l'altra banda els Pirineus se'ls hagués colat al campament.
2-Que, seguint una mica la línia de "l'home és la creació divina més perfecta" haguéssin patit una sèrie de canvis que els fessin més semblants als moderns, com si aquests últims fóssin un model evolutiu a seguir.

Els autors semblen decantar-se més per la primera opció, tot i que (en aquella època, finals del 2008) la genètica no en dongúes suport. Ara sembla que sí, però tot i així aquesta explicació implica que els africans ja voltaven per la península fa 40.000 anys, i de fet la única evidència que hi ha és un jaciment situat als Pirineus, sense presència humana... tot i així també es possible que els neandertals caminessin llargues distàncies, se'n trobessin algun i l'adoptessin com a mascota.
Si aquesta hipòtesi es confirma, voldria dir que els neandertals no haurien estat exterminats, trepitjats, assassinats i extingits pels sapientíssims, sinó que més aviat la seva reculada a la península s'hauria degut a una qüestió de tria.
La segona explicació implica que aquests canvis de morfologia de la barbeta i les dents els fossin més beneficiosos, de la qual cosa no n'hi ha cap evidència.
I l'ADN, què hi diu? Vaig llegir que hi podria haver un acord entre els excavadors de la SPCG i el projecte del Sidrón, que com sabem, es troba implicat en la seqüenciació del genoma neandertal.
A veure si els Palomas s'animen i ens proveeixen algun fragment d'ADN que ens aporti informació sobre l'extinció dels neandertals.
Mentrestant, tenim moltes altres coses interessants per investigar, com ara aquests enterraments funeraris, i l'aparició d'un esquelet articulat i dos cranis entre moltes altres restes (s'hi han identificat 150 ossos pertanyents a almenys 25 individus).

Alenjandro Martínez, un altre antropòleg reconegut que també hi participa, reconeix que "s'han exagerat les diferències" perquè "els neandertals els tenim una mica mitificats, no eren tant diferents de nosaltres, ni morfològicament ni culturalment". Martínez opina que la seva extinció va ser ocasionada més que res per la seva baixa demografia respecte els moderns, que tenen capacitat per cuidar més cries, una explicació que d'entrada sembla força plausible.
Esperem més novetats de la Sima impacients!

dimecres, 14 de juliol de 2010

Quin % d'ADN neandertal corre per les teves venes (deu ser broma)?


Aquí hi ha una pàgina visualment molt maca que tracta un tema que ens interessa a tots: els nostres orígens. Concretament, els nostres orígens neandertals. Saber quin % d'ADN neandertal corre per les nostres venes és una qüestió que ens va passar pel cap al 85% dels moderns del planeta el dia 7 de maig de 2010, i és també una qüestió que encara s'ha de polir molt, perquè com ja sabem, al primer esborrany del genoma va predir un 1-4%, i aquesta xifra sembla que podria patir certes "variacions". Com que després de tot això, ningú no ha dit res mes de si aquests percentatges es mantenien o si bé dins d'un context euroasiàtic hi podia haver certes variacions, i tenint en compte que la gent és força impacient amb aquestes qüestions existencials, la pàgina esmentada intenta fer de coixinet i alhora de blanc per rebre unes quantes visites de més.

El motiu? Diu poder esbrinar quin % d'ADN neandertal portem.
D'entrada ja m'ha fet una mica de mala impressió, perquè de fet, saber això és impossible, de moment, per dos motius:
1- S'han de seqüenciar 1000 genomes (està previst per aquest any) per poder fer comparacions estadísticament sòlides.
2-El genoma neandertal encara no s'ha completat, i d'això, que jo sàpiga, se n'encarreguen els de l'institut Max Planck, i no pas els d'aquesta pàgina tant graciosa.
3-Quan hi hagi novetats, crec que els primers en dir-ho serien els mateixos autors de l'esborrany (o seria el més lògic).
Però com us he dit, això només era una mala impressió d'entrada. Quan he pogut confirmar que tot això és més fals que una escopeta de fira, és quan he llegit un pdf que hi ha a la pàgina titolat "Sample Neanderthal Index for Jane Doe" i que és aquí on t'explica que certes poblacions, com ara els finlandesos, grecs, berbers, etc, tenen més possibilitat d'haver retingut gens neandertals que d'altres perquè són més arcaiques, diu qui ho ha escrit.
(Aquí hi ha un FAQ on s'hi explica tot detalladament).
I ara ve el millor: quan aquest/a teòricament entès en neandertals escriu el següent al pdf:
"el bony occipital, un llegat neandertal, és present als Turcs i als Melungemons (un grup ètnic d'Amèrica)".
I jo que em pensava que el bony occipital dels neandertals era seu i només seu! O almenys això és el que deia un estudi, on s'hi afirmava que els bonys moderns no tenien res a veure amb els neandertals. Deu ser que l'autor de la pàgina en desconeix l'existència, d'aquest estudi. I encara n'hi ha més:
The growing list of physical features includes: large amount of body hair, red hair, blue or green eyes ??????????, fair skin, large eyes ???????????, greater fertility eh!?!??, early maturation into adulthood (que no, que era al revés!), short legs and forearms, weak knees and shoulders...

No continuo, no val la pena. Però com és possible, no m'ho puc creure, que qui hagi escrit aquests disbarats sigui precisament qui presumeixi de poder endevinar el teu % d'ADN neandertal. Veure i no creure. Sí senyor, els neandertals, volguem o no, han començat a convertir-se en un negoci, i en aquest cas, un negoci d'ignorants; és el que malauradament acaba passant amb tot en aquesta societat.
Oh, i mireu els comentaris, hi ha gent que encara s'ho empassa! Segurament sí que serà possible en un futur (esperem proper) poder comprovar quin % d'ADN porta cadascú, el que em queda clar és que no seran aquests estafadors els qui faran els anàlisis.
*Actualització: aquí hi podeu llegir uns quants comentaris d'en Hawks sobre aquest kit i que serien molt recomeables de llegir abans de comprar, perquè val ni més ni menys que 90 dòlars (uns 80 euros). 90, 90!!!! Us imagineu pagar aquesta quantitat per ser estafats?!

dimarts, 13 de juliol de 2010

Més carones neandertals per acaronar

Un altre paleoartista (aquest cop anònim) es dedica a dibuixar rostres neandertals:



Què us semblen? Personalment els trobo un pèl massa europeïtzats, però no estan malament.
L'autor ens en fa una petita descripció: per què no podien ser atractius pel seu compte? Aquí hi ha un parell de neandertals molt sexys.
Bona iniciativa, i no cal pas ser un Miquel Àngel per dibuixar neandertals. Tal com em dic Maria Lluïsa, que ho haig d'intentar jo també, animeu-vos-hi, només cal tenir una mica de neandertalofilia i un crani al davant!

diumenge, 11 de juliol de 2010

Coses que un neandertal no podria dir mai: la meva filla és tant bonica com una flor, el meu fill és valent com un lleó.

Dues frases metafòriques que em van quedar gravades al cervell després de llegir l'entrevista que Eduard Punset va fer a Steven Mithen al documental "Redes: el canto del neandertal", de l'any 2004.

Mithen és conegut sobretot per la publicació d'un llibre que porta de títol "The singing Neanderthals", i que proposa un model alternatiu de comunicació: el cant. Segons ell, els neandertals encara no havien dissociat el cant de la parla, i enlloc de parlar, cantaven. No sabem com ha arribat a aquestes conclusions, en Mithen. Ben segur que ho explica al seu llibre. Perquè aquesta sentència "no podien parlar com nosaltres" no sigui tant ofensiva pels neandertals, que evidentment queden en molt mala posició respecte els sapientíssims, Mithen ho tapa tot amb guarniments empalagats de paraules romàntiques: aquells neandertals que sempre els haviem fet unes bèsties ferotges, ara resulta que havien de tenir, és clar, una veu molt musical, com uns sopranos, i això ja no fa per una bèstia.
I és clar, Mithen no només sabia com parlàven, sinó que fins i tot ha pogut descobrir què podien dir i què no.
A l'entrevista amb Eduard Punset, Mithen va afirmar que un neandertal no podria arribar a dir mai coses com ara "la meva filla és tant bonica com una flor" o bé "el meu fill és tant valent com un lleó", perquè implica poder establir un vincle entre dues entitats diferents, cosa que, evidentment, no podien fer.
Encara hi ha més coses: la capacitat de crear metàfores va ser molt important a la nostra societat [la sapientíssima, se sobreentén] pel desenvolupament de la ciència, l'art i la religió.
Per tant, si els neandertals no podien fer metàfores amb el llenguatge, tampoc no haurien arribat a tenir mai ni ciència, ni religió, ni art.

Una afirmació així sembla molt... ferotge. Els neandertals tallaven arbres, caçaven hervíbors gegants, curaven els malalts amb remeis medicinals, van inventar la cola d'enganxar, etc. Tot això implica una mena de ciència, crec. A més a més, també tenien una mena d'art: fa poc s'ha sabut que s'adornaven el cos amb petxines que pintaven, es va trobar una cara a prop del riu Loire, a França, i fins i tot hi ha evidències de Venus paleolítiques de fa 500.000 anys. També cal tenir en compte que l'art no va començar a manifestar-se de manera notable fins en fa menys de 40.000, per tant, és correcte classificar els neandertals de retardats, i els moderns de fa 100.000 anys no?
Els neandertals també practicaven enterraments, possiblement acompanyats d'algun tipus de ritual, i al llibre Una humanitat extingida s'hi explica que podien haver tingut veneració pels ossos i mamuts, que sembla que caçaven menys que altres animals.
Però es clar, tot això només són supersticions, si hem de fer cas de la teoria d'en Mithen.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Mites de 1-4% (II): On és el meu bony occipital? Per què tinc tanta barbeta?

Més mites que corren per internet referits a l'1-4%:

-Un 1-4% és significatiu. Per tant, pot ser que els neandertals m'hagin deixat algun record (em palpo darrere el cap a veure si tinc el famós bony occipital, i no me'l trobo enlloc, què deu passar?!).
Passa que aquest 1-4% o bé té una funció desconeguda, o el que és més probable: no codifica per res.
A l'article oficial, A Draft Sequence of the Neandertal Genome, no hi he vist cap referència a les funcions d'aquests gens. Quan se'ls ha preguntat què poden significar i quines funcions tenen, totes les respostes dels genetistes que he investigat van pel mateix camí: "no ho sabem" "pot ser que siguin gens neutrals, sense cap funció". Només en una ocasió vaig veure un comentari que especulava que si havien arribat fins a nosaltres, és que devien tenir algun paper beneficiós, encara no descobert.
Per tant, de moment sembla que el més correcte és afirmar que a efectes pràctics som 100% africans. És només quan s'analitza detingudament el genoma dels euroasiàtics, quan es descobreixen aquestes seqüències compartides amb els neandertals. És frustrant reconèixer-ho, però tot allò de "som mig neandertals" és només pura filosofia, de moment.
-Van dir que cap dels africans analitzats no portaven ADN neandertal. Gens.
Això no és ben bé cert, perquè dins de l'Àfrica hi viuen molts grups humans. A més a més, els dos africans analitzats eren africans SUB-SAHARIANS. Ningú no ha analitzat els africans de l'est, ni els nord-africans. Aquests africans, encara que comparteixin continent amb els sub-saharians, podrien portar ADN neandertal, perquè de fet, almenys la majoria de nord-africans són molt més propers genèticament als europeus i asiàtics que no pas als Yoruba o San (els dos africans analitzats).

-Els aborígens australians porten més quantitat d'ADN neandertal.
No n'hi ha cap evidència. De fet, els papua-nova-guineans, que viuen relativament aprop seu, en porten la mateixa quantitat que els xinesos o francesos.
-Alguns caràcters exclusius dels europeus, com ara els cabells llisos o la pell clara podrien provenir dels neandertals.
(Tornar a llegir: Un 1-4% és significatiu. Per tant, pot ser que els neandertals m'hagin deixat algun record (em palpo darrere el cap a veure si tinc el famós bony occipital, i no me'l trobo, què deu passar?!).
La pell clara sembla ser que va aparèixer fa relativament poc (uns 6.000 anys), mentre que l'encreuament va tenir lloc en fa més de 50.000.

-El fet que els europeus portin la mateixa quantitat d'ADN neandertal prova que tots aquells fòssils europeus classificats com a híbrids són falsos, perquè no es van arribar a encreuar mai a Europa.
És un cop dur per multirregionalistes com en Trinkaus, cal reconèixer-ho. De totes maneres, caldrà investigar-ho més a fons, perquè els autors de l'estudi del genoma han proposat unes quantes explicacions:
-Que els europeus d'ara i els d'abans no siguin els mateixos. És a dir, que per qualsevol motiu, normalment una matança o assimilació, uns europeus que van arribar fa 6.000 anys es podrien haver carregat tots els europeus anteriors que podrien portar més quantitat d'ADN neandertal.
-Que aquests encreuaments no tinguessin impacte sobre el genoma: com que a l'Orient mitjà la població moderna hauria estat molt petita, un petit nombre de gens neandertals hauria deixat empremta si la població hagués crescut de cop, mentre que en una població molt més gran, uns quants encreuaments esporàdics no haurien deixat rastre.
-Que quan els primers moderns van arribar a Europa, ja no hi hagués neandertals. És el que proposen uns arqueòlegs de la UAB que van investigar la Cova Gran, i no van trobar cap indici d'interacció entre els dos grups. D'altra banda, Zilhäo creu que els últims neandertals van morir fa 37.000 anys, 5.000 anys abans del que es pensava. Si això és així, podria ser que el període de coexistència hagués estat molt curt o nul.

divendres, 9 de juliol de 2010

Mites de 1-4% (I): al final la mida sí que importa!


Resulta curiós que amb les escasses dades disponibles sobre aquest 1-4% que la majoria de no-africans semblem compartir amb aquells bells i malauradament extingits neandertals, la gent ja comenci a descriure com va anar tot amb tants de detalls i seguretat que sembla talment com si s'haguessin ficat dins del calaix de l'escriptori d'en Nobita per viatjar enrere en el temps uns 80.000 anys de no res i fer una mica de safari al que es creu que va ser el lloc (o llocs?) físics de l'encreuament, és a dir, Mesopotàmia, el Sinaí, Qafzeh (on s'hi van trobar uns fòssils molt famosos de més de 90.000 anys), i alguna altra zona de per allà.
Un cop situats, alguns viatgers del temps han començat a formular teories que sense saber perquè, van començar com una opinió de no res equivalent a un gra de sorra i que durant aquests escassos dos mesos ha anat creixent i creixent fins a convertir-se en una muntanya, o si ho prefereiu, en un castell.
Aquest castell de teories ha començat a ser acceptat per tots aquells que han volgut comentar aquesta sensacional notícia i que per qualsevol motiu no s'han llegit l'article d'en Green o bé van una mica verds pel que fa a coneixements sobre evolució/genètica/comportament humà, etc i que malauradament sembla ser que representen una part important dels interessants en el tema. Comencem a desmontar mites:

-El flux va anar d'homes neandertals a dones modernes.
NO. Això no té perquè ser així. De fet és molt improbable, perquè en gairebé tots els contactes entre grups diferents el flux té lloc tant entre mascle d'un grup amb femelles de l'altre com a l'inrevés, o fins i tot, són els mascles els més atrevits. És més, no hi ha cap, CAP evidència que la cosa anés tal com diu aquesta versió. És cert que no tenim ADNmt neandertal que provindria de mares neandertals, PERÒ TAMPOC no tenim cromosomes Y neandertals, que provindrien de pares neandertals. Per tant, la genètica no sembla donar suport a aquest enunciat.
-Hi va haver UN aparellament o molt pocs.
Mai no sabrem quants aparellaments hi va haver. De totes maneres crec que és MOLT improbable que només en fóssin un o dos. Si aquest fos el cas, la població moderna hauria d'haver estat molt i molt petita (d'uns 40-50 individus). Sí que hi ha evidències que la població que va sortir d'Àfrica era petita, però les xifres que he vist parlen d'uns 4000 individus com a mínim, no de 40. És més, aquesta població segurament va créixer molt, i va estar en contacte durant forces milenis amb els neandertals, de manera que és molt difícil determinar quants aparellaments hi va haver en realitat. Sigui com sigui, és força segur que no en van ser ni un, ni dos ni tres.
-El 1-4% prova que hi havia barreres i una esteril·litat molt alta, perquè és un percentatge molt petit.
El cert és que no n'hi ha cap prova, d'aquestes barreres. És més, segons el seu genoma, els neandertals cauen dins del rang de la variabilitat humana. En paraules d'en Green, el genetista que va publicar un article sobre el genoma l'any 2006: la diversistat neandertal s'hauria de considerar dins del rang de la diversitat humana. Per tant, si tenim en compte que tots els humans del planeta es poden reproduir entre ells, siguin del color que siguin, llavors per què hauria de ser diferent amb els neandertals? Abans de la publicació dels resultats s'havien formulat moltes teories en contra de l'encreuament: que si els fills eren com mules, que si el cap neandertal era massa ample per passar per un canal de part modern, que si la incompatibilitat d'anticossos, etc. Ara que l'argument de les mules completament estèrils sembla que no funciona del tot bé, se n'estan començant a formular d'altres, com per exemple, que aparellar-se amb algú d'un altre grup/ètnia fos mal vist, però això ja no hi té res a veure, amb els híbrids estèrils.

Retornant al tema del sexe entre homes neandertals i dones modernes, aquí hi ha un blog amb una entrada titola-da "Sexe de Neandertal" molt divertida que proposa que els neandertals potser tenien una cara de simi que no se l'aguantaven, però en canvi un entrecuix que deixava tots els mascles moderns en ridícul, i com que és clar, al final resulta que la mida sí que importa, les modernetes no s'hi van poder resistir.
Sembla que l'autor del blog tampoc no va païr bé La guerre du Feu.